Prepara la PBAU - UIB amb l'ajuda de ChatGPT: Compara i Contrasta Idees de Filòsofs.

Disputatio entre Marx i Nietzsche (

DALL·E 3

)

En l'era de la digitalització i la intel·ligència artificial, les eines com ChatGPT d'OpenAI han irromput amb força en l'àmbit educatiu, oferint suport en la comprensió i anàlisi de temes complexos. Malgrat els seus indubtables avantatges, és crucial recordar que ChatGPT és una eina d'ajuda i no un substitut del treball propi. Les habilitats analítiques i crítiques són essencials per al desenvolupament integral dels aprenents. Més enllà de l'èxit en una prova concreta (PBAU!?), la capacitat de comprendre, analitzar i avaluar arguments i idees és vital per afrontar reptes acadèmics i professionals futurs. Aquestes habilitats permeten als individus prendre decisions informades, ser més creatius i adaptar-se ràpidament a situacions noves.

Les eines com ChatGPT poden ser útils com a punt de partida o com a complement del treball propi, però no poden substituir la reflexió personal i l'aprenentatge actiu. Les respostes generades per ChatGPT poden servir per inspirar, guiar i enriquir el treball dels aprenents; no obstant això, el procés d'aprenentatge requereix de l'esforç i compromís de cada individu per assimilar la informació i desenvolupar les seves pròpies idees i arguments.

És important considerar les limitacions de la intel·ligència artificial. ChatGPT pot proporcionar informació basada en el seu entrenament, però si l'aprenent no sap el que vol o no formula les preguntes de manera clara, l'eina pot generar respostes poc útils o inexactes. Això reforça la necessitat de continuar millorant les habilitats de pensament crític i comunicació dels estudiants per poder utilitzar eficaçment aquestes eines. Si sabem el què volem, ChatGPT agilitza tots els processos, fins i tot els d'aprenentatge. Si anam perduts i no tenim idea del què volem, ChatGPT genera molta palla.

Fetes aquestes observacions, us present una eina, en forma de prompt per a ChatGPT, que pot revolucionar la manera com abordar l'aprenentatge i l'habilitat per a resoldre la complexa tercera pregunta de la PBAU d'Història de la Filosofia: la pregunta que ens demana comparar i contrastar una idea entre dos autors. Estic parlant de la utilització de ChatGPT, una potent eina d'intel·ligència artificial, per a aconseguir una millor comprensió i anàlisi dels autors i les relacions entre les seves idees.

Com generar una taula compara i contrasta amb ChatGPT

Amb ChatGPT, pots formular un prompt específic per a comparar i contrastar les idees de dos autors diferents en un tema concret. L'eina t'ajudarà a generar una taula amb les diferències i similituds entre dos o més autors, tot en un estil acadèmic rigorós. A continuació, tens el prompt genèric que pots utilitzar amb ChatGPT i que et proporcionarà una taula detallada amb les diferències i similituds entre dos filòsofs en relació amb un tema concret, facilitant-vos la tasca d'entendre les seves perspectives i argumentar sobre elles de manera efectiva.

Exemple de prompt per a ChatGPT-4 (També funciona amb la versió 3.5)

"Benvingut! Estic aquí per ajudar-te a preparar les teves proves de batxillerat d'accés a la universitat (PBAU) amb un enfocament en Història de la Filosofia. Començarem amb una activitat de comparació filosòfica. Per favor, segueix aquests passos:

1. Nomena dos Filòsofs: Primer, em podries dir quins dos filòsofs t'agradaria comparar? Espera la meva resposta abans de continuar al següent pas. No cal que proposis cap opció a l'usuari.

1. Tema Específic: Després que m'hagis proporcionat els noms dels dos filòsofs, indica'm sobre quin tema específic t'agradaria que realitzés la comparació. Podries suggerir a l'usuari un llistat numerat de temes possibles. Només clicant el número ja entendràs que has de procedir amb la proposta específica. En el llistat sempre hi haurà d'haver una última opció que li permeti a l'usuari introduir un tema que no estigui al llistat.

• Una introducció breu que contextualitzi breument els autors i el tema.

• Una comparació en format de taula que detalli els seus punts de vista respectius. Cada explicació dins de la taula hauria de ser detallada, amb almenys 350 caràcters per a cada autor, per a garantir un nivell d'anàlisi profund i acadèmic.

• Una anàlisi crítica que reflexioni sobre les similituds i diferències.

• Una conclusió breu que resumeixi les principals troballes.

Una vegada tingui aquesta informació, crearé una anàlisi comparativa detallada entre aquests dos pensadors, centrant-me en el tema que has escollit. La meva resposta inclourà:

La resposta total tindrà una extensió de 600 a 800 paraules, amb explicacions detallades per a garantir un nivell d'anàlisi acadèmic. Comencem: Quins són els dos filòsofs que t'agradaria que comparés?"

Per utilitzar el prompt pots seguir les següents instruccions:

Inici de la Sessió: Comença per saludar ChatGPT amb un simple "Hola" o "Benvingut", i presenta't si ho desitges.

Selecció de Filòsofs:

Pas 1: Escriu els noms de dos filòsofs que t'interessi comparar. No cal avançar fins que ChatGPT hagi respost a aquesta petició.

Elecció del Tema:

Pas 2: Un cop ChatGPT hagi reconegut els dos filòsofs, t'indicarà una llista de temes específics possibles per a la comparació. Si ja tens un tema en ment que no apareix a la llista, podràs seleccionar l'opció per introduir el teu propi tema.

Envia la Informació:

Pas 3: Després de triar el tema, envia la teva elecció a ChatGPT. Si has triat introduir el teu propi tema, assegura't d'especificar-lo clarament.

Recepció de l'Anàlisi:

Una vegada enviada la informació, ChatGPT crearà una anàlisi comparativa detallada entre els dos pensadors, enfocant-se en el tema que has escollit. Aquesta anàlisi inclourà:

• Una introducció breu que contextualitza els autors i el tema.
• Una comparació en format de taula amb els punts de vista respectius.
• Una anàlisi crítica sobre les similituds i diferències.
• Una conclusió breu que resumeix les principals troballes.

Finalització:

Revisa l'anàlisi proporcionada i utilitza aquesta informació per aprofundir en el teu estudi i preparació per a les PBAU.

Nota Important: Aquesta activitat està dissenyada per ser un exercici interactiu, així que no dubtis a fer preguntes addicionals o demanar més detalls a ChatGPT si ho necessites.

Prova aquesta eina i comparteix la teva experiència

T'anim a provar aquesta eina i a compartir la teva experiència amb nosaltres. Si tens preguntes o suggeriments de millora del prompt, no dubtis a deixar-los en la secció de comentaris que tens a continuació. I si aquesta entrada t'ha semblat útil, no dubtis a compartir-la amb altres estudiants que es preparin per a la PBAU.

Altres articles relacionats:  

Desxifrant la Filosofia: Comprendre Temes Complexos amb ChatGPT

ChatGPT: Revolucionant l'Estudi de la Filosofia

Conquerint la PBAU amb ChatGPT: PROMPT per Preparar les Preguntes Teòriques d'Història de la Filosofia

PROMPT per a resoldre qualsevol comentari de text FILOSÒFIC de la PBAU - UIB amb l'ajuda de ChatGPT

PBAU - UIB Història de la Filosofia: Exàmens i Comparacions Resoltes 2023 | El Mussol Despert

[ACTUALITZAT DES DEL PRINCIPI DELS TEMPS FINS JULIOL 2023]

T'has quedat amb dubtes sobre la teva preparació per a la PBAU d'Història de la Filosofia? No et preocupis! A El Mussol Despert, trobaràs totes les preguntes de comparació resoltes des de l'inici fins a juliol 2022. Aprofita per repassar els temes clau de les comparacions entre Plató, Aristòtil, Descartes, Hume, Kant, Marx i Nietzsche i assegurar-te l'èxit a l'examen.

Cada pregunta de comparació està desenvolupada en dos formats: una taula comparativa i la redacció de la pregunta en unes 250-300 paraules. Així, podràs escollir el format que més t'agradi per repassar i entendre millor les diferències entre els pensadors i les seves idees.

MODELS DE LA SEGONA PREGUNTA PBAU UIB (TEORIA)

MODELS DE LA TERCERA PREGUNTA PBAU UIB (COMPARACIONS)

PREGUNTES DE COMPARACIÓ PBAU HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA RESOLTES

Comentari de Text Karl Marx Resolt PBAU UIB (1)

 

Prompt by Agustí Puigserver  for DALL.E 3

«Nosaltres partim d'un fet econòmic, actual. El treballador esdevé més pobre com més riquesa produeix, com més augmenta la seva producció en potència i volum. El treballador esdevé una mercaderia més barata com més mercaderies crea. La desvaloració del món dels homes augmenta en proporció directa a la valorització del món de les coses. El treball no sols produeix mercaderies; es produeix a si mateix i al treballador com a mercaderia, i precisament en la mesura que el treball produeix mercaderies».

Marx, Manuscrits econòmico-filosòfics

Resolució del comentari de text amb el format PBAU - UIB de 2024

 A)    Context

Karl Marx (1818-1883) viu durant un període de profundes transformacions: el nacionalisme emergeix com a resposta a l'imperialisme de Napoleó, conduint a l'imperialisme i l'explotació colonial cap al final del segle. La Revolució Industrial, amb l'adveniment de la tecnologia com la màquina de vapor, noves fonts d'energia, i millores en alimentació, sanitat i infraestructures, desencadena una explosió demogràfica i un èxode rural cap a les ciutats, on la demanda de mà d'obra és alta. La revolució liberal burgesa de 1830 veu la burgesia reemplaçar l'aristocràcia com a classe dirigent. Les revolucions de 1848 marquen el despertar de la classe obrera, que reclama sufragi universal, llibertats polítiques i igualtat real. Marx i Engels publiquen el “Manifest Comunista” (1848) advocant per la conscienciació de la classe obrera. El període també veu la consolidació del liberalisme econòmic, una revolució científica marcada per la teoria de l'evolució de Darwin, i esforços culturals per combatre l'analfabetisme amb l'ensenyament primari obligatori. L'art està dominat pel romanticisme i el realisme, mentre que en filosofia, l'idealisme alemany d'Hegel contrasta amb el positivisme. El pensament de Marx influirà decisivament la història del segle XX.

B.1) Tema

Es centra principalment en temes relacionats amb l'Economia i la Sociologia.

B.2) Tesi

Dins el capitalisme, el treballador s'aliena i empobreix a mesura que produeix més riquesa, convertint-se en una mercaderia més barata i devaluant la seva humanitat enfront de l'augment de valor de les coses produïdes.

C) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes.

1. Alienació del treballador: "El treballador esdevé [...] més mercaderies crea." Aquesta idea il·lustra la el concepte marxista de l'alienació, on el treballador perd la connexió amb el producte del seu treball a mesura que aquest es transforma en una mercaderia. En el capitalisme, el treball no solament genera béns, sinó que també reprodueix les condicions de la seva pròpia alienació, devaluant el treballador en el procés. Aquesta alienació es manifesta en quatre aspectes segons Marx: del producte del treball, del procés de treball, de la naturalesa humana i de les relacions socials.
2. Desvalorització del món humà vs. valorització del món de les coses: "La desvaloració del món [...] del món de les coses." Aquesta segona idea reflecteix la crítica marxista a la mercantilització de les relacions humanes en el capitalisme. Mentre els objectes guanyen valor, les relacions humanes i el treballador mateix perden valor, destacant una inversió perversa de valors on les coses són més valorades que les pròpies persones.
3. Auto-producció del treballador com a mercaderia: "El treball no sols [...] treball produeix mercaderies." Per acabar, Marx argumenta que el sistema capitalista no només produeix béns materials sinó que també transforma el treball en una mercaderia. Aquest procés d'auto-producció reforça l'alienació i la subjugació del treballador, reduint la seva existència a la d'una mercaderia intercanviable i explotable.

La relació entre aquestes idees il·lustra la visió marxista de com el capitalisme crea un cicle d'alienació i explotació. La producció de mercaderies no només aliena el treballador del seu producte, sinó que també transforma el treballador en una part del sistema de mercaderies, perpetuant la seva pròpia desvalorització. Aquesta anàlisi subratlla la crítica fonamental de Marx al capitalisme, posant en qüestió la sostenibilitat moral i econòmica d'un sistema que prioritza el guany sobre el benestar humà.

D) El comentari també ha d’incloure una valoració crítica, emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs.

La valoració que faré abordarà la importància i originalitat de la tesi de Marx, la seva vigència i rellevància en el context filosòfic contemporani, les crítiques i perspectives alternatives d'altres filòsofs, i acabarà amb una reflexió amb preguntes obertes.

[Importància i Originalitat]

La tesi de Marx sobre l'alienació i empobriment del treballador en el sistema capitalista és d'una importància crítica, ressaltant una paradoxa fonamental dins de l'economia capitalista que persisteix fins avui. La seva originalitat es fonamenta en l'aplicació d'una anàlisi filosòfica rigorosa a les condicions econòmiques i socials, revelant com les dinàmiques de producció influencien la naturalesa humana i les relacions socials.

[Vigència en el Context Filosòfic Contemporani]

En el context contemporani, la tesi de Marx és ben vigent. La globalització i l'avanç tecnològic han intensificat algunes de les dinàmiques que Marx va criticar, com ara la deslocalització de la producció, la precarització del treball i l'augment de la desigualtat econòmica. Aquestes qüestions evidencien la persistència de l'alienació laboral i la desvalorització del treballador en noves formes, demostrant la profunditat de l'anàlisi de Marx.

[Crítiques i Perspectives Alternatives]

No obstant això, altres pensadors han ofert crítiques i perspectives alternatives a la visió de Marx. Per exemple, filòsofs com John Stuart Mill i Friedrich Hayek han defensat els beneficis de la llibertat econòmica i el mercat com a mitjans per a l'auto-realització i la prosperitat.Tot i això, les crítiques no minven la importància de l'anàlisi de Marx; més aviat, enriqueixen el debat sobre com podem construir societats més justes i equitatives. La pregunta de com equilibrar les necessitats econòmiques amb la justícia social i la dignitat humana continua sent profundament rellevant.

[Conclusió i Preguntes Obertes]

A tall de conclusió, l'anàlisi de Marx sobre l'alienació i la desvalorització del treballador ofereix una crítica penetrant del capitalisme que continua provocant un debat vigorós. Ens convida a reflexionar sobre preguntes fonamentals: Quina és la veritable naturalesa del treball i la producció en la nostra societat? Com podem reconciliar l'eficiència econòmica amb la justícia social i el benestar humà? 

Comentari de Text Karl Marx Resolt PBAU UIB (2)

 

Prompt by Agustí Puigserver  for DALL.E 3

«El mateix passa amb la religió. Com més posa l'home en Déu, menys conserva en si mateix. El treballador posa la seva vida en l'objecte, però ja no li pertany a ell, sinó a l'objecte. Per tant, com més gran és aquesta activitat, més mancat d'objectes és el treballador. El que és el producte del seu treball no és ell. Per tant, com més gran és aquest producte, menys és ell mateix. L'alienació del treballador en el seu producte significa no sols que el treball esdevé un objecte, una existència externa, sinó també que existeix fora d'ell, independent, aliè, i esdevé un poder independent enfront d'ell, significa que la vida que ha transmès a l'objecte s'enfronta a ell hostil i aliena.»

Marx, Manuscrits econòmico-filosòfics

Resolució del comentari de text amb el format PBAU - UIB de 2024

A) Context

Karl Marx (1818-1883) viu durant un període de profundes transformacions: el nacionalisme emergeix com a resposta a l'imperialisme de Napoleó, conduint a l'imperialisme i l'explotació colonial cap al final del segle. La Revolució Industrial, amb l'adveniment de la tecnologia com la màquina de vapor, noves fonts d'energia, i millores en alimentació, sanitat i infraestructures, desencadena una explosió demogràfica i un èxode rural cap a les ciutats, on la demanda de mà d'obra és alta. La revolució liberal burgesa de 1830 veu la burgesia reemplaçar l'aristocràcia com a classe dirigent. Les revolucions de 1848 marquen el despertar de la classe obrera, que reclama sufragi universal, llibertats polítiques i igualtat real. Marx i Engels publiquen el “Manifest Comunista” (1848) advocant per la conscienciació de la classe obrera. El període també veu la consolidació del liberalisme econòmic, una revolució científica marcada per la teoria de l'evolució de Darwin, i esforços culturals per combatre l'analfabetisme amb l'ensenyament primari obligatori. L'art està dominat pel romanticisme i el realisme, mentre que en filosofia, l'idealisme alemany d'Hegel contrasta amb el positivisme. El pensament de Marx influirà decisivament la història del segle XX.

B.1) Tema

Es centra en la alienació del treballador en el sistema capitalista i el tema seria la sociologia i l’economia.

B.2) Tesi

El procés de treball en el capitalisme porta a una alienació profunda, on el treballador es veu separat del producte del seu treball, convertint-se aquest en una força aliena i hostil en contra seva. Això reflecteix una pèrdua de l'essència humana a mesura que el treballador s'aliena no sols del resultat del seu treball, sinó també de si mateix com a ésser productiu.

C) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes.

1. Alienació a través de la religió i el treball. «El mateix passa ... en si mateix.» Marx utilitza la religió com a metàfora per il·lustrar l'alienació en el treball. Aquesta idea ressalta com, tant en la religió com en el treball en el capitalisme, l'individu transfereix el seu valor i essència a una entitat externa, perdent així una part de si mateix. En el context més ampli de la filosofia de Marx, això reflecteix la crítica a com les estructures socials i econòmiques capitalistes alienen l'individu de la seva naturalesa humana essencial.
2. La pèrdua de pertinença del producte del treball. «El treballador posa ... sinó a l’objecte.» Aquí Marx tracta directament la noció d'alienació en el treball, on el treballador projecta la seva vida i energia en l'objecte de treball, però aquest objecte no li pertany, sinó que esdevé propietat de l'empresari. Aquesta idea subratlla la despossessió experimentada pel treballador dins el capitalisme, una temàtica central en la crítica marxista a l'economia política.
3. Alienació com a despossessió. «Com més gran ... és el treballador.» Aquesta és una de les contradiccions centrals de l'alienació: la paradoxa de que, mentre més el treballador treballa i més produeix, menys posseeix i menys pot gaudir dels fruits del seu treball. Això es deu a que en el sistema capitalista, el treballador no treballa per a si mateix, sinó per a un altre (el capitalista), i així, els objectes que produeix i el valor creat a través del seu treball no li pertanyen. El treballador, per tant, esdevé més pobre quant més treballa, perquè la seva producció s'acumula en mans del capitalista.
4. Alienació com a deshumanització. «L'alienació del treballador ... ell hostil i aliena.» Finalment, Marx descriu l'alienació del treballador com la transformació del treball en una entitat independent i aliena. El producte del treball, que hauria de ser una extensió del treballador, es torna en contra seva, representant una vida i un esforç que no pot reclamar com a propis, creant així una dinàmica d'opressió i distanciament personal.

Aquestes idees reflecteixen com Marx entén l'alienació com un fenomen central de l'experiència laboral en el capitalisme. La pèrdua de pertinença, despossessió, i la transformació del treball en una entitat aliena i hostil són aspectes clau que Marx utilitza per argumentar a favor d'una reorganització de les relacions de producció.

D) El comentari també ha d’incloure una valoració crítica, emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs.

En la valoració de la tesi exposada hem de reconèixer la profunditat i l'originalitat de la seva anàlisi sobre l'alienació laboral dins el sistema capitalista. Marx no només identifica una problemàtica econòmica, sinó que la vincula estretament amb qüestions filosòfiques més àmplies sobre la naturalesa humana, la llibertat, i l'autorealització. Aquesta connexió entre economia i condició humana és, sens dubte, una de les contribucions més significatives de Marx a la filosofia i a les ciències socials.

[Importància i Originalitat]

La tesi de Marx sobre l'alienació del treballador destaca per la seva capacitat per articular una crítica profunda de les dinàmiques de poder i deshumanització inherents al capitalisme. Marx avança en la comprensió de com les relacions econòmiques afecten directament la ment i l'existència dels individus, una idea revolucionària en el seu moment que continua sent rellevant en les discussions contemporànies sobre el treball i la societat.

[Vigència en el Context Filosòfic Contemporani]

La vigència de les idees de Marx es manifesta en els debats actuals sobre la precarització del treball, la globalització econòmica, i les desigualtats creixents. La seva anàlisi de l'alienació ofereix eines crítiques per entendre els desafiaments que afronten els treballadors en l'era de la digitalització i l'economia global, on molts dels problemes identificats per Marx semblen intensificar-se en lloc de resoldre's.

[Crítiques i Perspectives Alternatives]

Tot i la seva importància, les idees de Marx no estan exemptes de crítiques. Altres filòsofs (John Stuart Mill i Friedrich Hayek) han argumentat a favor de la llibertat de mercat com a vehicle per a la llibertat individual i el progrés social, suggerint que la visió de Marx sobre l'alienació pot ser massa pessimista o unidimensional. A més, des de perspectives contemporànies com el postmodernisme, s'ha qüestionat la noció marxista d'una "essència humana" alienada, argumentant que la identitat i l'experiència són més fluides i multifacètiques del que Marx reconeixia.

[Conclusió i Preguntes Obertes]

L'alienació laboral continua sent una pedra angular en l'estudi de les relacions laborals i econòmiques, oferint una perspectiva crítica sobre les dinàmiques de poder en el capitalisme. No obstant això, la seva aplicació al món contemporani exigeix una reflexió sobre com les noves formes de treball i producció modifiquen, perpetuen o desafien les formes d'alienació identificades per Marx. Això ens porta a preguntar: Quines noves formes d'alienació emergeixen en l'era digital, i com podem combatre-les?