dilluns, 20 de febrer de 2017

Kant: Teoria Ètica

Aquest PPT és la síntesi dels apunts de classe.



A la vegada és la base de l'activitat que férem a classe amb l'aplicació NEARPOD.

dimarts, 31 de gener de 2017

Explicació esquemàtica del pensament de Kant

Aquest vídeo de la professora Lluna Pineda és una explanació esquemàtica del pensament de Kant. Serveix per tenir una visió de conjunt de la filosofia kantiana, per tant, és una molt bona introducció o una eina fantàstica per fer un repàs final del filòsof.

Per llegir bé l'esquema és aconsellable que canvieu la resolució del vídeo que ve per defecte i la passeu a HD.

Recorda que clicant l'etiqueta Kant, tindràs al teu abast un bon grapat de recursos addicionals als apunts.

diumenge, 29 de gener de 2017

El pensament de Kant explicat per Darin McNabb


Per repassar Kant us pot ser d'utilitat veure els següents vídeos del professor Darin McNabb, del seu excel·lent canal de YouTube "La Fonda Filosófica".

Dedica dues sèries de vídeos al filòsof Immanuel Kant. A nosaltres ens interessen especialment els capítols que dedica a La Crítica de la Raó Pura.

La Crítica de la Raó Pura [3/9] explica tres temes imprescindibles per entendre el pensament kantià:
  • Gir copernicà.
  • Distinció entre a priori i a posteriori.
  • Tipus de judicis: analítics i sintètics.

Al vídeo La Crítica de la Raó Pura [4/9] explica l'Estètica Transcendental, concretament distingeix entre:
  • Sensibilitat i enteniment.
  • Intuïcions i conceptes.
  • Fenomen i noümen (cosa en si mateixa).
Tot seguit passa a explanar les dues intuicions pures de la sensibilitat, sens dubte, elements claus per entendre l'Estètica Transcendental:
  • Espai
  • Temps


A la cinquena part de la sèrie que dedica a La Crítica de la Raó Pura [5/9] tracta l'analítica transcendental, on distingeix entre 
  • conceptes empírics i conceptes purs.
Tot seguit, detalla la deducció de la taula de categories transcendentals a partir de la lògica aristotèlica, intentant-ne argumentar la validesa objectiva que tenen les categories, en tant que permeten al subjecte construir el coneixement.



A la novena part de la sèrie que dedica a La Crítica de la Raó Pura [9/9] Darin McNabb revisa les idees de la raó:
  • ànima
  • món
  • Déu 
Al final, analitza l'ús legítim que poden tenir com a ideals regulatius.


dissabte, 28 de gener de 2017

Contextualització Immanuel Kant (1724-1804)

Nexus by Agustí Puigserver 
Inmanuel Kant (1724-1804) és un filòsof del segle XVIII, com a tal, i encara que pràcticament mai va sortir de la seva ciutat natal, Königsberg, la seva filosofia respon als grans canvis polítics i socials de la seva època: el pensament il·lustrat. 

Políticament, és el segle del Absolutisme: els reis són omnipotents, a excepció de la monarquia parlamentària britànica. A Alemanya, les guerres de religió dels segles XVI i XVII havien fraccionat l'imperi en més de 300 estats, retornant a una organització social característica del feudalisme medieval. 

La burgesia ostenta ja el poder econòmic i aspira a aconseguir el poder polític monopolitzat per la noblesa. Així, si l'estructura social, dividida en estaments, comença sent feudal, a poc a poc la burgesia, dominant de l'activitat comercial, anirà exercint més pressió. Serà la burgesia qui assumirà el protagonisme en aquest segle, s'enfrontarà al sistema polític-social establert, aspirant a destruir l'anomenat "Antic Règim" sintetitzat en l'absolutisme i els privilegis de la noblesa i clergat. 

L'economia segueix sent fonamentalment agrícola, però es produeix en ella una revolució com a conseqüència dels avenços tècnics.

En Art, el Barroc deixa pas al Classicisme, que es caracteritza per la racionalitat, la senzillesa i l'ordre. Els compositors culminants d'aquest període foren Franz Joseph Haydn (1732-1809), Wolfgang Amadeus Mozart (1756-91) i Ludwig van Beethoven (1770-1827).

En Ciència, és el segle del desenvolupament de la mecànica clàssica de Newton.

En quan al pensament, Diderot i d’Alembert tractaren de concentrar el saber humà en l’Enciclopèdia. Es crea un clima que implica la confiança en la raó humana, la necessitat de promoure l’educació del poble i, tot plegat, triomfaran els nous ideals enfront dels antics. Aquest període culminarà amb la revolució francesa, Nord-americana i la revolució industrial.

La influència del pensament kantià en l'Alemanya del seu temps fou molt important, duent la filosofia més enllà del debat entre l'empirisme i el racionalisme. Fichte, Schelling, Hegel i Schopenhauer es van veure a si mateixos expandint i complementant el sistema kantià de manera que justificaven l'idealisme alemany. Avui dia, Kant continua tenint una gran influència en la filosofia analítica i continental.

dissabte, 10 de desembre de 2016

Còmic del pensament de Descartes

Clica la imatge per seguir l'enllaç

Comparació Racionalisme - Empirisme

Comentari de text resolt [Descartes]


«Després, examinant amb atenció el que jo era, i veient que podia fingir que no tenia cap mena de cos, i que no hi havia cap món, ni cap lloc on jo fos, però que no podia fingir, per això mateix, que no era res; i que, ben al contrari, del fet mateix que pensava dubtar de la veritat de les altres coses, se'n seguia molt evidentment i certament que jo era; mentre que si hagués tan sols deixat de pensar, encara que la resta del que havia imaginat hagués estat vertader, no tenia cap raó per creure que jos fos: d’això vaig saber que jo era una substància l’essència o naturalesa de la qual no és altra que pensar, i que, per a ser, no té necessitat de cap lloc, ni depèn de cap cosa material. De manera que aquest jo, és a dir, l’ànima, per la qual sóc el que sóc, és completament distinta del cos i, fins i tot, és més fàcil de conèixer que ell, i que encara que ell no fos, ella no deixaria de ser allò que és.»
René Descartes, Discurs del mètode, 4a part

COMENTARI DE 1b) i 1c)


1b. El tema del text és la reflexió metafísica cartesiana per tal d’esbrinar en què consisteix el JO, tal i com diu a la primera línia “examinant amb atenció el que jo era”.

La tesi que manté l’autor respecte del JO és que aquest no és res més que pensament, de la qual cosa es segueix, segons Descartes, que el JO no necessita del cos per existir.


1c.  La idea principal del text és que el JO és pensament, cogito. Per demostrar que això és així Descartes dóna els següents arguments: primer, que podem fingir que no tenim cos (línia 2) però que no podem fingir que no pensam (si fingim això estam, per tant, pensant). Igualment podem fingir que no hi ha món i que no ocupam cap lloc a l’espai (línia 2-3), però no podem fingir que no som res (perquè el no res no pot ni tan sols fingir!)

De l’existència necessària del jo no se’n pot dubtar. Descartes ho repeteix a les línies 4 i 5: si dubtam de tot se’n segueix que jo som, “evidentment i certament”, segons remarca Descartes.

En segon lloc, Descartes argumenta que si deixam de pensar no tenim cap motiu per creure que som: “si hagués tan sols deixat de pensar...no tenia cap raó per creure que jo fos”, és a dir, que l’únic que ens assegura que som, existim, és el fet de pensar, si no hi ha pensament no hi ha res que ens indiqui que som. Aquest seria el segon argument per defensar la seva tesi.

Com a conseqüència de tot això, Descartes dedueix que com que el jo només és pensament –i ara ja s’atreveix a donar-li el nom d’ànima–, aquesta ànimaés completament distinta del cos” (línia 9), el cos és un altra tipus de cosa, de substància. Com sabem per altres textos, Descartes definia en llatí al jo o ànima com a res cogitans (cosa o substància que pensa), i als cossos (entre d’altres l’humà) com a res extensa (allò que es caracteritza principalment per ocupar un espai, un lloc: tenir extensió). I el jo és “més fàcil de conèixer” que el cos (línia 10), perquè la nostra raó pensa i el jo és pensament, i el cos que coneixem pels sentits podem dubtar de que sigui, igual que podem dubtar de tot allò que prové dels nostres sentits.

Resumides comptes, Descartes ha intentat posar de manifest, per una part, que el jo és únicament pensament, perquè la nostra essència definitòria és, indiscutiblement, pensar; i, per altra, que el cos és una substància que no forma part constitutiva d’aquest subjecte pensant, és secundari, irrellevant, ja que l’ànima “no deixaria de ser allò que és” si no existís el cos. Descartes inicia l'era del subjectivisme i, per tant, ja no es podrà sostenir la possibilitat d'un coneixement absolutament objectiu de la realitat externa.

dilluns, 28 de novembre de 2016

Contextualització David Hume (1711-1776)


En el s. XVII va tenir lloc a Anglaterra la revolució burgesa, la qual, va fer possible el pas del feudalisme al capitalisme, que culminaria amb la revolució industrial de mitjan s.XVIII i que continuà fins a principis del s. XIX. Per aquestes dates, Anglaterra es va convertir en la gran potència del moment, en detriment de França, a això va contribuir la política colonial i els grans invents que sorgeixen per satisfer les noves necessitats, sobretot, de la indústria, com és el cas de la invenció per Watt de la màquina de vapor(1750)Es tracta d'un segle de recuperació econòmica i d'explosió demogràfica, una època de grans transformacions marcades per l'aplicació dels coneixements científics a la indústria.. 
El filòsof escocès David Hume (1711-1776) desenvolupa la seva obra durant el segle XVIII, en el si del corrent empirista i portant a la pràctica els principis fonamentals que caracteritzaven la Il·lustració. 
Des del punt de vista social, s'aguditza la crítica a la societat estamental, que acabarà provocant la Revolució Francesa. 
Des del punt de vista científic, Newton donarà l'impuls definitiu al desenvolupament de la ciència moderna formulant les lleis matemàtiques que regien el funcionament de l'univers.
Hume, com a filòsof empirista compartia amb John Locke el rebuig del dogmatisme dels qui s'obstinen a fer un ús inadequat de la raó per mostrar una seguretat absoluta en el coneixement, sense tenir en compte com pensen i actuen els éssers humans. Des d'aquest posicionament, adoptarà una actitud epistemològica que li abocarà a una crítica radical de la metafísica i moral tradicionals i una defensa de la tolerància fonamentada en la creença i la probabilitat enfront del dogmatisme. La finalitat de Hume coincideix amb els ideals de la Il·lustració, que proclama la llibertat, la tolerància i la supressió de la superstició enfront del fanatisme que havien alimentat les guerres i la intolerància a Europa.

dimecres, 12 d’octubre de 2016

Context històric, sociocultural i filosòfic d'Aristòtil

Fragment de L'escola d'Atenes de Rafael
Context històric

Aristòtil neix a Estagira (Macedònia) l'any 384 aC i mor a Eubea el 322 aC. 
A principis del segle IV aC, després de la derrota d'Atenes en les guerres del Peloponès, Esparta referma el seu domini militar sobre Grècia, que romandrà estable durant un parell de dècades. No obstant això, les lluites entre les ciutats gregues, especialment Tebes, Esparta i Atenes, es reactivaran a partir de l'any 379 aC.
Assegurat el domini a Grècia, Alexandre emprèn la campanya de Pèrsia, l'any 334 aC, que el portarà, al llarg de 13 anys, a una sèrie continuada de victòries que li permetran conquerir Pèrsia i arribar fins a l'Índia. Després de la mort d'Alexandre es produirà la divisió de l'imperi i començarà el període hel·lenístic, que s'estendrà fins a l'any 30, aproximadament, i que es caracteritza per la difusió de la cultura grega pel mediterrani i orient, sota la idea d'Alexandre de fusionar les cultures grega i persa.

Context sociocultural

Les guerres del Peloponès van deixar sumida a Atenes en una profunda recessió econòmica. Les diferències socials s'accentuen amb les consegüents tensions entre rics i pobres.
L'organització de la democràcia atenesa es manté similar al llarg de tot aquest període. La participació en la vida política, remunerats els càrrecs públics des de Pèricles, solia ser àmplia, en les tres institucions principals de la democràcia: l'Assemblea, el Consell dels 500 i en els Tribunals de justícia. 
Els ciutadans atenesos segueixen considerant mal vist el treball físic i, encara que són propietaris de terres i realitzen activitats comercials, dediquen la major part del seu temps a la participació en la vida política, l'oci, a la preparació física en els gimnasos (l'exèrcit el constituïen els ciutadans i necessitaven un bon estat de forma), a les reunions a l'àgora o a les seves pròpies cases amb els seus amics, en les quals es tracten qüestions de tot tipus: culturals, polítiques, filosòfiques ... Les dones estan excloses d'aquestes activitats, així com del conjunt de la vida pública, quedant recloses a casa seva, i veient-se privades d'una educació similar a la dels homes.
Quant al teatre van destacar les comèdies de Menandre que van reemplaçar a les tragèdies d'Eurípides. En l'oratòria va destacar Demòstenes amb les seves Filípiques. En art, s'abandona l'idealisme clàssic i es tornen més realistes. Va destacar com a escultor Praxíteles i el pintor Apel·les de Colofó. En ciència Èudox va proposar el model d'univers esfèric i Euclides en Els elements va crear la geometria com a ciència axiomàtica.

Context filosòfic

Els sofistes aniran deixant pas a noves formes de fer filosofia, com la de Plató que, amb la creació de l'Acadèmia l'any 387 aC, atraurà a Atenes a nombrosos estudiosos. Un d'ells serà Aristòtil, que romandrà a l'Acadèmia durant 20 anys, per abandonar-la després de la mort de Plató, iniciant un llarg periple fora d'Atenes que el portarà a ocupar-se de l'educació del que serà posteriorment conegut com a Alexandre el Gran. Posteriorment, després de tornar a Atenes, hi fundarà la seva pròpia escola filosòfica, el Liceu, que competirà amb l'Acadèmia i es convertirà en un altre centre d'activitat filosòfica. 

dijous, 15 de setembre de 2016

Nous apunts de Plató

Definició plàstica de filosofia (?) APM
Diuen que "qui espera, desespera". 
Ja estan llestos els nous apunts de Plató.