divendres, 11 d’agost de 2017

Nous apunts de Plató

Definició plàstica de filosofia (?) APM
Diuen que "qui espera, desespera". 
Ja estan llestos els nous apunts de Plató.

Contextualització del pensament de Plató


"Polis" by Agustí Puigserver

La vida a Grècia des del segle VIII al IV aC s'organitza al voltant de petites ciutats o polis que serien anomenades ciutats-estat perquè al voltant d'elles s'estructuraven totes les activitats d'un poble. El terme polis descriu el centre urbà i les terres de les que vivien els seus habitants. La seva economia es centrava en l'agricultura, en petites activitats industrials i en el comerç.

Plató naixerà a la polis d'Atenes, el 427 aC. 

[Continua llegint en els apunts d'Història de la filosofia: Tema 3, pàg.5]

dilluns, 29 de maig de 2017

Tots els dies són magnífics perquè, al cap i a la fi, cada dia el sol s'amaga darrere l'horitzó!


Tots els dies són magnífics perquè, al cap i a la fi, cada dia el sol s'amaga darrere l'horitzó. És l'etern retorn del misteri i de l'encís de la nit, ... i la llum de la lluna ho amara tot de quietud i silenci. És el moment en què ho desam tot en prestatges de boira: les paraules, les mirades, els desitjos, les curolles, ... tantes i tantes coses!

Tanmateix no sols acaben els dies, també suaument declinen els cursos, un rere l'altre, ... inexorables! Hem compartit infinitat de moments únics, uns els oblidarem, d'altres ens acompanyaran tota la vida. Esper que la FILOSOFIA romangui al fons de les vostres inquietuds i us ajudi a viure més digna i intensament.

Gràcies per un any tan magnífic!

diumenge, 26 de març de 2017

Quadern de feina: Iniciciació al pensament de Nietzsche.

Activitats per a tot l'alumnat de 2 Batx. A/C/E/F/G/I

[No s'ha de veure el documental de la BBC]
al seu lloc teniu les següents activitats que han d'estar enllestides per a la primera sessió de la setmana del 3 al 7 d'abril. Per a qualsevol dubte podeu enviar un correu a agustipuigserver@gmail.com 

Durant la setmana del 27 al 31 de març de 2017 ens iniciarem en el pensament de Nietzsche. Ho farem en tres sessions de treball individual.

1ª Sessió. 



  • Llegirem el context històric, social, cultural i filosòfic que tenim al blog de "El Mussol Despert" [Enllaç a l'entrada]. Farem un resum d'unes 10-15 línies, sense deixar de banda cap dels quatre apartats que hem treballat amb els altres autors.
  • Mirarem [00:01 - 00:21] el vídeo del professor Pablo Feinmann titulat "Nietzsche, vida i voluntat de poder"  responent, per escrit, a les següents preguntes:
  1. Quin és el punt de partida de Nietzsche? [Veure apunts 7.4.2]
  2. Quin és l'origen dels valors? [Veure apunts 7.4.3] 
  3. Quina és la genealogia dels conceptes bodolent? [Veure apunts 7.4.3] 


Per respondre aquestes preguntes també us pot ser d'utilitat l'extraordinària presentació del Canal Educatina.






2ª Sessió. 
  • Mirarem el vídeo "Filosofia de Nietzsche" [00:00 - 00:13] de la professora Lluna Pineda, el qual ens servirà de pont entre el que hem estudiat a la primera sessió i el que ens explicarà el professor Feinmann en aquesta segona sessió. És important notar que el gruix d'aquest vídeo de la professora Pineda tracta el tema de la crítica de Nietzsche a la cultura occidental [Veure apunts 7.4], una de les preguntes típiques de les proves de la PAU.



  • La mateixa funció pot fer-la el vídeo de Daniel Rosende del canal de YouTube Unboxing Philosophy. Ell parteix del binomi Apol·lo - Dionís, un altre tema força interessant, i en fa una explicació senzilla i, alhora, molt pràctica.



  • Un cop ens hem resituat, mirarem 12 minuts [00:06 - 00:18] del vídeo del professor Pablo Feinmann titulat "Nietzsche: Déu ha mort"  responent, per escrit, a les següents preguntes:


  1. Què és la voluntat de poder? [00:06 - 00:11] [Veure apunts 7.3.1]
  2. Què significa "Déu ha mort"? [00:11 - 00:14]
  3. Què és la veritat? [00:14 - 00:18] [Aquest tema també el treballarem a la darrera sessió, no cal que responguis la pregunta ara, però sí que posis molta atenció a com ho explica el professor Feinmann] 
  4. Què és el Superhome? [Veure apunts 7.3.4] 






Per respondre aquestes preguntes, a més dels apunts de classe que us he ressenyat abans, també us poden ser d'utilitat les extraordinàries presentacions del Canal Educatina que teniu a continuació










Per al tema de la mort de Déu són summament aclaridors els dos vídeos del Canal La Fonda Filosòfica del professor Darin McNabb que teniu a continuació:








3ª Sessió.


Resumides comptes, en la filosofia de Nietzsche els temes cabdals són:

  • Apol·lini - Dionisiac [Veure apunts 7.2.1]
  • La mort de Déu.
  • Voluntat de poder. [Veure apunts 7.3.1] 
  • L'etern retorn. [Veure apunts 7.3.2]
  • La transmutació dels valors. [Veure apunts 7.3.3 i 7.4.3]
  • El superhome. [Veure apunts 7.3.4] 
  • El nihilisme. [Veure apunts 7.4.1] 
  • La veritat.
Avui seguirem treballant el concepte de veritat fent un resum d'unes 25-30 línies (una cara de foli) de l'ampliació dels apunts on tractam específicament el tema [Enllaç a "Nietzsche: Genealogia de la veritat"]

En el següent vídeo teniu un tall de la pel·lícula "El dia que Nietzsche plorà" de Pinchas Perry. En aquests tres minuts que dura el tall s'exposa un dels temes més inquietants de la filosofia nietzscheana: l'etern retorn. És un complement perfecte de l'apartat 7.3.2 dels apunts de classe.





Per acabar, donarem una volta més al concepte de nihilisme, repassant els apunts de classe [apartat 7.4.1] i visionant el següent vídeo del Canal Educatina.







dijous, 23 de març de 2017

Friedrich Nietzsche: context històric, social i cultural.

Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del segle XX.
Durant el segle XIX té lloc la revolució industrial. És un segle de grans revolucions i contrarevolucions, que acaben amb l'Antic Règim. De la revolució industrial sorgeixen noves classes socials. Té lloc l'imperi de Napoleó, la unificació d'Alemanya, que arriba a convertir-se en la primera potència mundial amb les victòries de Prússia sobre l'imperi austríac i sobre França, així com la unificació d'Itàlia.
Les desamortitzacions que fan que les propietats de la noblesa i del clergat passin principalment a mans de la burgesia.

Les colònies americanes continuen la seva independència d'Europa, que estén el seu imperialisme a la resta del món.

A Espanya, després de la guerra contra Napoleó, governa Ferran VII de manera absolutista. Tenen lloc les guerres carlistes. L'arribada de la primera república i la restauració de la monarquia. Alfons XII.
En el pla sociocultural, en aquest segle del liberalisme, tenen lloc certs moviments, sobretot artístics, entre els que destaquen el romanticisme, que reacciona contra l'imperi de la raó i imposa el sentiment com a mitjà d'apropar-se a la realitat. Culte a la vida, a la naturalesa, a la història. Exaltació nacionalista i dels folklores nacionals o regionals.
En aquest sentit hem de citar els grans músics: Beethoven, Schumann, Chopin, Schubert o Wagner, gran amic de Nietzsche. En literatura a Lord Byron, Goethe, Victor Hugo. A Espanya Espronceda, Bécquer, Zorrilla, entre d'altres. En pintura Goya, Renoir, Van Gogh, Monet.
Altres moviments importants d'aquest segle són el positivisme d'August Comte, i el marxisme. Apareixen els moviments obrers. No podem oblidar l'evolucionisme de Charles Darwin, l'historicisme de Dilthey, el naixement de la psicologia experimental, o la psicoanàlisi.
En filosofia cal destacar el positivisme, l'utilitarisme, el pragmatisme americà i el marxisme ja citats. L'idealisme alemany de Fichte, Schelling i Hegel. L'irracionalisme com a reacció a l'idealisme que arriba a Nietzsche a través de Schopenhauer i el seu "El món com a voluntat i representació".

divendres, 3 de març de 2017

Marc històric, sociocultural i filosòfic de Karl Marx


Karl Marx (1818-1883) viu en el segle de les revolucions. Les revolucions -1830, 48 i 71- s'estenen per tota Europa propiciades pel liberalisme, els moviments democràtics, el socialisme i l'anarquisme, i refrenades pel tradicionalisme i la burgesia conservadora. El nacionalisme (com a reacció a l'imperialisme napoleònic) recorre tota Europa desembocant a les acaballes de segle en l’imperialisme i l’explotació colonialista.

Revolució industrial: la introducció de la tecnologia (màquina de vapor), noves formes d’energia (petroli i electricitat), les millores en alimentació, sanitat i infraestructures provoquen una explosió demogràfica i l'èxode rural, concentrant la població a les ciutats. El sistema capitalista demanda gran quantitat d'assalariats (proletariat) que entren a treballar a les fàbriques sense cap tipus de qualificació, desarrelats culturalment, en condicions molt precàries i reclamant sense èxit millores laborals i drets polítics.

Revolució liberal burgesa de 1830: les masses populars derroten a l'aristocràcia de la Restauració (Santa Aliança). La classe dirigent és ara la burgesia (banquers, industrials, alts funcionaris) que estableix un règim liberal de parlamentarisme representatiu.

Revolucions de 1848: suposen el despertar reivindicatiu de la classe obrera. Enfront del liberalisme burgès, el nou concepte de democràcia pel qual lluita la nova classe obrera exigeix:
  • sobirania popular amb sufragi universal;
  • llibertats polítiques (d'expressió i associació) i no solament econòmiques;
  • igualtat real de tots els ciutadans.
Els revolucionaris es van inspirar en el socialisme utòpic (Saint-Simon, Fourier) i l'anarquisme (Proudhon, Bakunin). Marx i Engels van publicar el “Manifest Comunista” (1848) perquè els obrers prenguessin consciència de classe explotada. En 1864 neix l'Associació Internacional de Treballadors (AIT).


Revolució capitalista: liberalisme econòmic (Adam Smith, David Ricardo) contra el proteccionisme. L'acceleració del ritme productiu per atendre als nous mercats impulsa la renovació de les comunicacions (ferrocarril) i la transformació del comerç, que adquireix dimensions mundials (globalització).

Revolució científica: La ciència pren un impuls definitiu en aquesta segona meitat de segle: Leopold von RANKE crea la moderna concepció de la Història, Alejandro HUMBOLT fa el propi amb la geografia, mentre que el seu germà Willian dóna un gran impuls a la lingüística. La psicologia es converteix en ciència experimental des de WUNDT. En biologia tindrà una importància decisiva en la teoria de l'evolució de DARWIN. La sociologia s'inicia amb COMTE (fundador del Positivisme) i es desenvolupa amb SPENCER i DURKHEIM. En Física es produeixen grans avanços: teoria ondulatòria de la llum, teoria quàntica, teoria de la relativitat...

En l’àmbit cultural, el segle XIX suposa un intent de lluita contra l'analfabetisme: obligatorietat de l'ensenyament primari, multiplicació de periòdics i revistes, reforçament de la Universitat com a centre de cultura (especialment a Alemanya i França). En l'art, els moviments dominants del segle XIX són el romanticisme i el realisme (Stendhal, Balzac, Dikens, Tolstoy, Dostoievski; pintors impressionistes: Manet, Renoir...).

En filosofia podem parlar de dos pols contraposats: el Romanticisme (que dóna lloc a l'Idealisme alemany) i el Positivisme (com filosofia de la nova ciència). El corrent filosòfic dominant és l'idealisme alemany, representat per Hegel. De Hegel parteixen tres corrents:
  • la dreta hegeliana (Bruno Bauer), que és fel a Hegel;
  • l'esquerra hegeliana (Marx, Feuerbach) que assumeix la dialèctica de Hegel, però critica el seu idealisme; i
  • els antihegelians (Schopenhauer, Kierkegaard i Nietzsche) que rebutgen completament a Hegel.

El pensament de Marx es desenvolupa en la segona meitat del segle i determinarà la història del segle XX. Segons Marx, la propietat privada dels mitjans de producció és la causa fonamental de la misèria de l'ésser humà; la solució: la revolució comunista.


dilluns, 20 de febrer de 2017

Kant: Teoria Ètica

Aquest PPT és la síntesi dels apunts de classe.



A la vegada és la base de l'activitat que férem a classe amb l'aplicació NEARPOD.

dimarts, 31 de gener de 2017

Explicació esquemàtica del pensament de Kant

Aquest vídeo de la professora Lluna Pineda és una explanació esquemàtica del pensament de Kant. Serveix per tenir una visió de conjunt de la filosofia kantiana, per tant, és una molt bona introducció o una eina fantàstica per fer un repàs final del filòsof.

Per llegir bé l'esquema és aconsellable que canvieu la resolució del vídeo que ve per defecte i la passeu a HD.

Recorda que clicant l'etiqueta Kant, tindràs al teu abast un bon grapat de recursos addicionals als apunts.

diumenge, 29 de gener de 2017

El pensament de Kant explicat per Darin McNabb


Per repassar Kant us pot ser d'utilitat veure els següents vídeos del professor Darin McNabb, del seu excel·lent canal de YouTube "La Fonda Filosófica".

Dedica dues sèries de vídeos al filòsof Immanuel Kant. A nosaltres ens interessen especialment els capítols que dedica a La Crítica de la Raó Pura.

La Crítica de la Raó Pura [3/9] explica tres temes imprescindibles per entendre el pensament kantià:
  • Gir copernicà.
  • Distinció entre a priori i a posteriori.
  • Tipus de judicis: analítics i sintètics.

Al vídeo La Crítica de la Raó Pura [4/9] explica l'Estètica Transcendental, concretament distingeix entre:
  • Sensibilitat i enteniment.
  • Intuïcions i conceptes.
  • Fenomen i noümen (cosa en si mateixa).
Tot seguit passa a explanar les dues intuicions pures de la sensibilitat, sens dubte, elements claus per entendre l'Estètica Transcendental:
  • Espai
  • Temps


A la cinquena part de la sèrie que dedica a La Crítica de la Raó Pura [5/9] tracta l'analítica transcendental, on distingeix entre 
  • conceptes empírics i conceptes purs.
Tot seguit, detalla la deducció de la taula de categories transcendentals a partir de la lògica aristotèlica, intentant-ne argumentar la validesa objectiva que tenen les categories, en tant que permeten al subjecte construir el coneixement.



A la novena part de la sèrie que dedica a La Crítica de la Raó Pura [9/9] Darin McNabb revisa les idees de la raó:
  • ànima
  • món
  • Déu 
Al final, analitza l'ús legítim que poden tenir com a ideals regulatius.


dissabte, 28 de gener de 2017

Contextualització Immanuel Kant (1724-1804)

Nexus by Agustí Puigserver 
Inmanuel Kant (1724-1804) és un filòsof del segle XVIII, com a tal, i encara que pràcticament mai va sortir de la seva ciutat natal, Königsberg, la seva filosofia respon als grans canvis polítics i socials de la seva època: el pensament il·lustrat. 

Políticament, és el segle del Absolutisme: els reis són omnipotents, a excepció de la monarquia parlamentària britànica. A Alemanya, les guerres de religió dels segles XVI i XVII havien fraccionat l'imperi en més de 300 estats, retornant a una organització social característica del feudalisme medieval. 

La burgesia ostenta ja el poder econòmic i aspira a aconseguir el poder polític monopolitzat per la noblesa. Així, si l'estructura social, dividida en estaments, comença sent feudal, a poc a poc la burgesia, dominant de l'activitat comercial, anirà exercint més pressió. Serà la burgesia qui assumirà el protagonisme en aquest segle, s'enfrontarà al sistema polític-social establert, aspirant a destruir l'anomenat "Antic Règim" sintetitzat en l'absolutisme i els privilegis de la noblesa i clergat. 

L'economia segueix sent fonamentalment agrícola, però es produeix en ella una revolució com a conseqüència dels avenços tècnics.

En Art, el Barroc deixa pas al Classicisme, que es caracteritza per la racionalitat, la senzillesa i l'ordre. Els compositors culminants d'aquest període foren Franz Joseph Haydn (1732-1809), Wolfgang Amadeus Mozart (1756-91) i Ludwig van Beethoven (1770-1827).

En Ciència, és el segle del desenvolupament de la mecànica clàssica de Newton.

En quan al pensament, Diderot i d’Alembert tractaren de concentrar el saber humà en l’Enciclopèdia. Es crea un clima que implica la confiança en la raó humana, la necessitat de promoure l’educació del poble i, tot plegat, triomfaran els nous ideals enfront dels antics. Aquest període culminarà amb la revolució francesa, Nord-americana i la revolució industrial.

La influència del pensament kantià en l'Alemanya del seu temps fou molt important, duent la filosofia més enllà del debat entre l'empirisme i el racionalisme. Fichte, Schelling, Hegel i Schopenhauer es van veure a si mateixos expandint i complementant el sistema kantià de manera que justificaven l'idealisme alemany. Avui dia, Kant continua tenint una gran influència en la filosofia analítica i continental.