Acurada presentació de la filosofia de HUME

Hume from À. Baldó

Rúbrica Vídeo Filosofia Stop Motion DESCARTES

By Agustí Puigserver Miralles

Versió imprimible en PDF

El moviment l'inicia l'enteniment: Stop Motion o com fer dansar la filosofia

Gravant les primeres escenes de l'Stop Motion

En els temps que corren la creativitat és la més preuada de les companyes de viatge, ens permet anticipar el demà i construir-lo a la nostra mesura. Fa uns anys, Ken Robinson va explicitar que les escoles, massa sovint, l'esgarraven en tot allò que atenyia al pensament creatiu. Des de llavors, les coses no semblarien haver canviat massa, si no fos per la palpable evidència de la creixent posada en escena de sòlides experiències que persegueixen, amb més o manco fortuna, estimular el pensament divergent i anar més enllà dels pressupòsits academicistes i canònics.

Les dificultats tècniques es resolen amb grans dosis de paciència i humor.

En aquest sentit, i amb l'esperit de canviar els patrons del que fer diari com a professors de filosofia, volem anar més enllà de treballar els texts filosòfics de manera analítica i ens hem proposat, com departament, cercar noves formes de gaudir de la filosofia mitjançant nous llenguatges que ens permetin transcendir la linealitat dels models expressius clàssics i, a més, ens possibilitin formes de treball participatives i que col·loquin a l'alumnat en el centre dels processos aprenentatge.

A més de filosofia, treballam la compenetració, el gust estètic, l'exploració d'eines TAC...

Tal com ja hem apuntat en altres articles, hem introduït diferents eines per apropar la filosofia, no tan sols a l'alumnat, sinó també a les famílies. Volem que els temes que tractam transcendeixin les parets de les aules i es converteixin en tema de debat als passadissos, als patis, de camí a casa, el temps del sopar... Hem fet intervenir les famílies com part activa de les classes participant en entrevistes, compartint idees per generar nous projectes i sent els primers crítics dels productes finals que en deriven. 

L'entusiasme i la creativitat que es genera supera totes les expectatives

Actualment, estam immersos en l'exploració de llenguatges plàstics que donin imatges al pensament i ens ajudin a treballar destreses cognitives d'ordre superior com puguin ser el pensament crític i el creatiu. Estam emprant diferents eines que catapulten exponencialment aquests processos mentals: el Visual Thinking, les presentacions animades, l'Stop Motion... 

Cada seqüència serveix, també, per establir llaços de coneixença entre l'alumnat

En aquests moments estam preparant diferents vídeos per explicar el pensament de René Descartes emprant la tècnica de l'Stop Motion, que consisteix en captar imatges, seleccionar-les i fer la seva posterior seqüenciació, tot construint una història a mig camí entre el vídeo i la fotografia.

La redacció del guió és la part fonamental i més complexe del projecte

La participació es col·laborativa i entusiasta, i els resultats són més sorprenents del que ens imaginàvem. Cada equip de 3 alumnes es fa càrrec d’una seqüència de dos-tres minuts, i plegats han de pactar els materials necessaris per a representar-la (escenari i personatges). Finalment s’hauran de posar d’acord per a fer el muntatge, posar veu als personatges, triar la música, definir els rètols...

A filosofia experimentam nous llenguatges

Després de cinc dies intensos de treball cooperatiu hem acabat el micro-projecte "Donar imatges al pensament", el producte final del qual era elaborar un vídeo d'animació de 2 minuts tot explicant el dubte cartesià. 

Avui hem gaudit d'una sessió contínua de micro-pelis, només ens han fet falta les crispetes!!! 

Quin luxe aprendre del teu alumnat!!! Hem descobert tot un univers d'aplicacions per gravar pelis amb Stop Motion o Time Lapse; també, per editar vídeo, doblar so, inserir efectes especials, pujar els vídeos al canal de YouTube que hem obert per a l'ocasió.

Si voleu veure algun dels més de 60 vídeos que s'han creat, podeu seguir el següent enllaç que us conduirà al canal de YouTube:

 El Mussol Despert

Hem acabat generant una rúbrica específica per a cada producte final (micro-peli), que ens ha servit per fer l'autoavaluació final del projecte.

Ètica d'Aristòtil [PREZI]

Comparació Ètica de Plató amb la d'Aristòtil [PREZI]

Nous apunts Aristòtil 2018-19

Dinamis by Agustí Puigserver

A la secció Apunts i exàmens PAU ja estan disponibles els nous apunts d'Aristòtil.

Lectura, subratllat i idees principals d'un text filosòfic. Cas pràctic amb un text d'Aristòtil.

Atès que sembla que hi ha algunes dificultats per a determinar quines són les idees principals d'un text i la relació que aquestes idees guarden entre si, us he gravat una guia que pot donar un poc de llum a aquesta qüestió.La proposta es fonamenta en una lectura a tres nivells:

1. Una primera lectura amb les mans dins les butxaques (així evitam subratllar-ho tot).
2. Una segona lectura amb un llapis subratllant aquelles sentències que aporten un significant rellevant per a la comprensió del text.
3. Una tercera lectura amb una goma d'esborrar amb la intenció de llevar tot el que encara sobra del subratllat anterior.

A partir d'ara estam en condicions d'encerclar les paraules clau i de marcar amb fletxes les relacions que guarden entre si. Tot això, i un poquet més, és el que podeu veure al següent vídeo.

La vigència de Plató en la cultura occidental

Horitzons inabastables by Agustí Puigserver

El somni de la utopia

Plató enceta un tema que tindrà molt recorregut al llarg de la història del pensament occidental: l'idealisme. El terme ideal  té a veure amb allò que hom considera més perfecte tot i que, sovint, resulti inabastable. Les persones que pensen que allò que no poden assolir plenament no paga la pena ni de prestar-hi atenció són anomenades realistes o pràctiques, per contra, els que atorguen el valor d'entelèquia [del gr. entelékheia, comp. de entelḗs 'acabat, perfecte', der. de télos 'fi, finalitat', i ékhō 'tenir'] als ideals són coneguts com idealistes.

En aquest plantejament de la vida hi roman el bessó fonamental del pensament platònic: la vida de les persones, i la realitat mateixa, tendeixen a la seva perfecció, a l'ideal; és a dir, tendeixen a la utopia que ni arriben a assolir ni assoliran mai (aquest és el sentit intrínsec de la utopia). Malgrat tot, la tensió vers la utopia és el que dóna sentit a la vida. Així doncs, sembla que Plató encertà de ple en considerar l'esperit utòpic com consubstancial a les persones.

L'idealisme filosòfic i el coneixement científic

Com sabem, l'idealisme platònic manté que només les idees són reals i el sensible és fugisser. Aquest realisme de les idees es fonamenta en dos puntals: per una part, la necessitat platònica de l'existència d'un coneixement vertader i universal, i per altra part, la necessitat imperiosa de que aquest coneixement tingui un referent ontològic real (les idees), universal i perfecte.

La utilitat de les idees per al coneixement es basa en el seu caràcter intel·ligible i en la negació de la sensibilitat com font de coneixement fiable. El coneixement científic s'alimenta de la capacitat que té la raó d'esbrinar l'estructura racional i profunda de la realitat, per la qual cosa Plató és, sens dubte, un influent precursor del racionalisme.

Descartes, com veurem al seu moment, reprèn el model de l'idealisme però capgirà el plantejament, la pregunta filosòfica no inquirirà sobre què és el que és real, sinó que la pregunta clau ara serà què és en realitat conèixer. L'idealisme modern mantindrà que el coneixement recau sobre idees i no sobre coses. L'idealisme platònic estaria d'acord amb la primera part de l'anterior tesi, però no acceptaria de cap de les maneres la segona. 

El pessimisme platònic

La doctrina de l'ànima platònica revesteix la vida terrenal de les persones d'un cert pessimisme: no vivim la vida que ens correspon, el nostre lloc no és aquest. El fet de prendre'n consciència ens fa descobrir la nostra autèntica naturalesa i mitjançant el camí dialèctic maldam [s. XIV; coincident amb l'ant. mot jueu romànic meldar 'estudiar, exercitar-se', d'on 'fer esforços', probablement del gr. meletáō 'exercitar-se'] per retornar al món de les idees.

Aquest plantejament amararà la moral i la teologia cristiana la qual manté que aquesta vida no és altra cosa que un lloc de pas on som posats a prova per tal de ser dignes de la vida eterna.

La crisi de la democràcia

Bé hem sentit parlar i parlam de la crisi de la democràcia, els moviments sorgits del 15-M han fet palès l'immens desencís dels ciutadans. Salvant totes les distàncies, Plató també posà de manifest que la democràcia tenia un corc intern que la duria a la seva pròpia autodestrucció. Per Plató, la igualtat de tots per llei ve acompanyada per una llibertat individual que debilita l'Estat ja que cada un podrà servir o negar-se a servir als interessos de les majories segons més li plagui, la qual cosa portarà al caos.
La democràcia, doncs, sense l'eliminació de la propietat privada o la distribució equitativa de la riquesa, cosa que va acompanyada amb una educació igual per a tots els ciutadans, tot i ser millor que les altres alternatives, és criticada per Plató, perquè condueix gairebé inevitablement a la tirania. No obstant això, Plató pensava que era possible instaurar una societat diferent, sense diferències econòmiques i sense propietat privada que l'ocasioni (Bertrand Russell va identificar aquest plantejament amb les dictadures comunistes). En aquesta societat, proposta en el seu llibre República es privilegiaria el benefici de tots per davant del desig individual, estant regit per criteris racionals, és a dir, en termes moderns, per criteris científics. El problema de la democràcia que parteix d'una divisió oligàrquica del poder econòmic és un problema vigent i actual en el món occidental. Plató no va fer més que analitzar per què inevitablement tard o d'hora aquest tipus de democràcia acabarà caient en una tirania, llevat que es canviïn essencialment les estructures econòmiques de la societat basada en l'augment de la riquesa individual i es canviï el rumb patètic al qual ens condueix la inèrcia política.
Un altre front ben actual de l'oposició platònica a la democràcia seria la crítica a la ineptitud política, l'excessiva manipulació i la sagnant corrupció que darrerament enterboleix la democràcia, el que ens duu a la inexorable qüestió: en mans de qui estam?


Fonts de les entrades de vocabulari: http://www.diccionari.cat

Rúbrica 3-2-1 Començam!!!

Amb aquesta rúbrica farem l'autoavaluació de les activitats prèvies per iniciar l'estudi d'un autor.

Descarrega l'arxiu en format PDF

Informació Sensible Projecte Kant 6666

Rúbrica dels qüestionaments

Rúbrica Visual Thinking DUBTE By APM

Descarrega l'arxiu en format PDF

Intel·ligències Múltiples & Filosofia

Seguim aprofundint en la interrelació entre les IIMM i la Taxonomia de Bloom per anar diversificant l'apropament de l'alumnat als continguts d'Història de la Filosofia de 2n de batxillerat. 

Massa sovint trobam alumnes que es perden pel camí perquè no són capaços d'adaptar-se al sistema tradicional de la classe magistral de batxillerat. Ken Robinson, al seu llibre "The Element", va posar de manifest que el punt fort de l'educació rau en el fet què cada aprenent trobi allò que l'apassiona. El nostre sistema educatiu ha posat l'accent en determinades disciplines que potencien certes intel·ligències i, dissortadament, en deixa de banda d'altres, les conegudes maries. 

El desenvolupament integral de la persona demana reivindicar que donem el mateix espai i la mateixa importància a totes les dimensions de la persona. Si en l'escola no seguim aquest criteri, estam seleccionant a priori aquelles persones que tindran èxit i aquelles que no els quedarà altre remei que sentir-se fracassades.

És per aquesta raó que estam replantejant les sessions d'Història de la Filosofia de segon de batxillerat des d'una perspectiva interactiva i elaborant uns productes innovadors i de qualitat que posen de manifest el nivell de comprensió, la capacitat de transferibilitat del que s'assimila i, el que és més important, esperonegen l'esperit crític, la imaginació i la creativitat de l'alumnat. 

Hem aconseguit que ningú es quedi pel camí. A poc a poc anam fent realitat el lema motivacional: "AQUÍ EL FRACÀS NO ES CONTEMPLA COM OPCIÓ". 

Filosofia de Descartes & Visual Thinking

Visual Thinking fet per alumnat de 2n de batxillerat

Dissortadament sembla que el batxillerat s'ha convertit en una carrera d'obstacles, l'objectiu de la qual no és altre que superar exàmens de caràcter memorístic i tirar cap endavant.

Cal que anem més enllà de la senzilla memorització per assegurar-nos la comprensió, a més d'altres destreses del coneixement com puguin ser la capacitat d'anàlisi, síntesi, avaluació i creativitat. 

Treballar amb el Visual Thinking reuneix les condicions adients per possibilitar un aprenentatge més significatiu i que ens permeti ascendir decididament als escalons més alts de la Taxonomia de Bloom.

Haver de representar amb dibuixos les teories filosòfiques i la interrelació que guarden entre elles, suposa un exercici en el qual intervenen habilitats de pensament d'ordre superior, com puguin ser la capacitat d'anàlisi, de síntesi, de contrastació i, de manera extraordinària, la creativitat.

Grandes Profes 2018: com despertar la curiositat.

'Grandes Profes' va ser una trobada de professors que tingué lloc a Madrid, el dia 26 de gener de 2018, en la qual va participar el GIP dels Col·legis Diocesans de Mallorca. El fil conductor de la trobada va ser la curiositat. 

Intervingueren el catedràtic i doctor en Medicina i Neurociència, Francisco Mora; el dibuixant, editor i escriptor, Manuel Bartual; la directora i presentadora d'Antena 3 Notícies 1, Sandra Golpe; una taula de debat moderada per María Acaso, professora, escriptora i investigadora especialitzada en educació artística on els convidats foren Mar Romera, mestra experta en intel·ligència emocional, infància i escola activa; Javier Bahón, pedagog, coach i especialista en intel·ligències múltiples i innovació i Mercedes Ruiz, mestra i impulsora del projecte de cinema i educació ‘Zero en conducta’, que explicaren tècniques per contagiar la curiositat, com a eines al servei de l'ensenyament;

Taula rodona amb Maria Acaso, Javier Bahón, Mar Romera i Mercedes Ruíz.

També intervingueren el guionista i director de cinema, Javier Fesser; el raper Arkano; l'estudiant de cinquè de primària i programador Antonio García; el youtuber Stoneismyname i la companyia de teatre Tricicle.

Aquesta és la improvisació del raper ARKANO.

Generar un vídeo a partir d'un Visual Thinking

Aquest trimestre tenim el repte d'elaborar un vídeo explicant un concepte filosòfic del vocabulari dels autors de la PBAU. Concretament, hem proposat un llistat d'uns 40 conceptes de tres autors: Sant Tomàs, Descartes i Kant. Cada alumne/a n'ha de triar un i presentar-lo als seus companys amb un vídeo d'un minut de durada.

La idea és partir del Visual Thinking del concepte i utilitzar-lo com seqüència base del desenvolupament del projecte.

El vídeo es pot fer utilitzant infinitats d'aplicacions i recursos, en aquest cas, i a tall d'exemple, hem utilitzat VIDEOSCRIBE (funciona en qualsevol plataforma i és gratuïta per temps limitat) per la seva senzillesa. Aquesta aplicació té el problema que la veu s'ha de gravar d'un cop i si t'equivoques, has de tornar a començar des del principi. Finalment, s'ha optat per utilitzar l'aplicació TouchCast Studio (Excel·lent aplicació d'IOS - gratuïta) per muntar el so, tot i que l'aplicació IMOVIE (IOS - gratuïta) ofereix més possibilitats per a aquesta tasca.

A partir d'aquest vídeo, i utilitzant ara IMOVIE, hem elaborat el vídeo final amb una durada d'un minut exacte. 

A filosofia utilitzam el Visual Thinking per avaluar conceptes

Un dels objectius fonamentals de l'assignatura d'Història de la filosofia de 2n de batxillerat és la utilització del vocabulari específic de la filosofia, fent-ne veure les semblances i diferències del seu significat entre els diferents autors. 

Aprendre llistats de vocabulari es pot convertir en una tasca bastant tediosa i, sovint, el que sol fer l'alumnat no és altra cosa que memoritzar els conceptes a fi i efectes de superar-ne els pertinents exàmens.

Amb la intenció d'assegurar-ne la seva interiorització hem treballat diferents recursos metodològics, com ara el famós concurs de televisió Passaparaula; o els consabuts mots encreuats, sopes de lletres, jocs de cartes conceptuals, etc. Amb aquests jocs el que hem aconseguit és augmentar la motivació per aprendre els conceptes i, també, fixar-los de manera més perllongada en la memòria. 

Malgrat tot, amb aquests tipus d'activitats no teníem la certesa de la interiorització efectiva dels conceptes, és a dir, ens quedaven dubtes de si aquestes eines eren eficients per assegurar-ne la comprensió i utilització solvent més enllà de superar amb més o manco èxit les activitats proposades. 

Per aquesta raó cercàrem una eina que ens permetés, sense sortir de l'àmbit lúdic de les que havíem utilitzat fins ara, treballar més enllà de la senzilla memorització i assegurar-nos la comprensió, a més d'altres destreses del coneixement com puguin ser la capacitat d'anàlisi, síntesi, avaluació i creativitat. Ens va semblar que el Visual Thinking reunia les condicions adients per possibilitar un aprenentatge més significatiu i que ens permetia ascendir decididament als escalons més alts de la Taxonomia de Bloom. 

Haver de representar amb dibuixos els conceptes filosòfics i la interrelació que guarden entre ells, suposa un exercici en el qual intervenen habilitats de pensament d'ordre superior, com puguin ser la capacitat d'anàlisi, de síntesi, de contrastació i, de manera extraordinària, la creativitat.

Seguirem aprofundint en aquesta línia metodològica tan suggeridora  i, per fer-ne un tast, presentam alguns conceptes treballats amb Visual Thinking a partir del pensament Sant Tomàs.

Concepte de RAÓ segons Sant Tomàs By Agustí Puigserver

o O o

Concepte de FE segons Sant Tomàs By Agustí Puigserver