dimarts, 4 de desembre del 2012

Preguntes de la selectivitat resoltes


A la secció Apunts i exàmens de la PAU, al final de tot de la pàgina, teniu algunes preguntes dels exàmens de selectivitat de Història de la Filosofia resoltes. Són les preguntes que demanen relacionar temes o autors, no cal dir que el plantejament de la resposta a aquest tipus de preguntes és bastant obert i podria fer-se de moltes maneres, així que el que teniu és a tall de proposta de feina. S'ha començat pels darrers exàmens de selectivitat, en breu afegirem altres respostes. 

Us recordam que si us donau d'alta al bloc com a seguidors rebreu totes les novetats que anem introduint. 

dimecres, 19 de setembre del 2012

Estructura de l'examen d'Història de la Filosofia (PAU)

Verba volant scripta manent by Agustí Puigserver

Les proves consten de: tres preguntes, una d’elles, de caire pràctic, relativa a un text filosòfic d’un dels autors que formen part del currículum d’Història de la Filosofia. Amb una distribució de la puntuació de 5 punts per a la primera, 2,5 la segona i 2,5 la tercera pregunta.
La primera pregunta, de tipus pràctic, constarà de dues parts:
La primera part consistirà en realitzar un comentari del text proposat. Aquest comentari ha d'incloure els següents elements (3,5 punts):
a) Contextualitzar el text i/o el pensament de l’autor en el marc històric, sociocultural i filosòfic de l’època. (1 punt).
b) Identificació del tema/problema/qüestió concreta del que tracta el text i de la tesi sostinguda al text (0,5 punts).
c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes en el text i de la relació entre aquestes (2 punts).
La segona part consistirà en una valoració crítica, emprant els coneixements de la matèria que ha adquirit l’alumne, a favor o en contra del que diu l’autor del text o de l’actualitat d’algun aspecte central del text. Valdrà com a màxim 1,5 punts, l’alumnat ha de demostrar que sap argumentar la seva valoració crítica respecte dels conceptes o teories que són presents al text, o que la pot relacionar oportunament amb temes d’actualitat:

  • Donar bons arguments que donin suport a la valoració crítica. 0,75 punts.
  • Consistència, creativitat, originalitat en la resposta. 0,75 punts..
La segona pregunta consistirà en explicar una teoria, una expressió, un concepte o algun aspecte concret de la filosofia d’un autor del currículum. Amb un màxim de 2,5 punts, l’alumnat ha de demostrar que sap explicar una teoria, un concepte o una expressió amb detall, emprant el vocabulari tècnic bàsic de la qüestió.

  • Explicació detallada de la teoria, el concepte o l’expressió, emprant el vocabulari bàsic (2 punts).
  • Ordre expositiu, claredat i precisió en l’explicació (0,5 punts).
La tercera pregunta consistirà en establir una relació o comparació entre conceptes o teories fonamentals dels autors del currículum. Es valorarà amb un màxim de 2,5 punts: L’alumnat ha de demostrar que és capaç de trobar les semblances, les diferències i les connexions entre conceptes i teories, tenint en compte que el nivell que s’assoleix a segon de batxillerat és general i no es pot pretendre una profunditat excessiva.

  • Mostrar un coneixement de les idees, els conceptes o les teories que s’han de relacionar (1 punt)
  • Establir i explicar les relacions correctament (1 punt)
  • Ordre expositiu, claredat i precisió en l’exposició (0,5 punts) 
A la segona i tercera pregunta l’alumnat podrà escollir una d’entre dues opcions.
Aquest tipus d’examen està basat en el que va aprovar el Seminari de Filosofia de l’ICE el curs 2010-11 i que es va modificar parcialment en la reunió de la Coordinació de les PAU del dia 30 de maig de 2012. Com es tracta de què els alumnes puguin practicar la prova, si durant el curs es produeixen modificacions des de la Coordinació, també es reflectiran en els exàmens que es facin durant el curs.
NB. Dintre de cada apartat és valorarà l’ordre, la claredat i la precisió en l’exposició.

dilluns, 19 de març del 2012

Karl MARX: formes d'alienació

Avui a classe hem parlat del concepte d'alienació i les seves formes, aquest en seria el quadre resum.
Esquema de les diferents formes d’alienació segons Marx.
LA REALITAT HUMANA, DIVIDIDA I ALIENADA
DIVISIÓ ENTRE
IDEOLOGIA
INSTITUCIONS (FALSA CONCILIACIÓ)
QUE EN REALITAT PRODUEIX
Alienació religiosa
Vida terrenal Vida religiosa
La religió que predica
La providència divina “l’altra vida”
Opi del poble
Alienació política
L’home com a ciutadà, l’home privat
Filosofia política, que fonamenta
L’Estat de dret
Dominació
Alienació social
Dues classes socials antagòniques
Ciència del dret que estableix
La “igualtat de drets davant la llei”
La desigualtat real
Alienació econòmica
Propietaris Treballadors
Ciència de l’economia que estableix
Llibertat econòmica, propietat privada
Explotació del treballador