dijous, 9 de setembre del 2021

PLATÓ I ARISTÒTIL: ENTRE MESTRES ESTÀ LA COSA



Fragment de "L'escola d'Atenes" by Rafael

INTRODUCCIÓ

En els temps que corren la 
creativitat és la més preuada de les companyes de viatge, ens permet anticipar el demà i construir-lo a la nostra mesura. Fa uns anys, Ken Robinson va explicitar que les escoles, massa sovint, l'esgarraven en tot allò que atenyia al pensament creatiu. Des de llavors, les coses no semblarien haver canviat massa, si no fos per la palpable evidència de la creixent posada en escena de sòlides experiències que persegueixen, amb més o manco fortuna, estimular el pensament divergent i anar més enllà dels pressupòsits academicistes i canònics.

En aquest sentit, i amb l'esperit de canviar els patrons del quefer diari com a departament de filosofia, volem anar més enllà de treballar els continguts filosòfics de manera analítica i ens hem proposat, com departament, cercar noves formes de gaudir de la filosofia mitjançant nous llenguatges que ens permetin transcendir la linealitat dels models intel·lectius clàssics i, a més, ens possibilitin formes de treball cooperatives i que col·loquin a l'alumnat en el centre dels processos aprenentatge.

Hem introduït diferents eines per apropar la filosofia, no tan sols a l'alumnat, sinó també a les famílies. Volem que els temes que tractam transcendeixin les parets de les aules i es converteixin en tema de debat als passadissos, als patis, de camí a casa, el temps del sopar... Hem fet intervenir les famílies com part activa de les classes participant en entrevistes, compartint idees per generar nous projectes i sent els primers crítics dels productes finals que en deriven. 

By Maria de Lluc R.B., Cristian P.G. i Fabricio C.V. [Oct-2019]

FONAMENT METODOLÒGIC

Actualment, estam immersos en l'exploració de propostes metodològiques que ens ajudin a treballar, seguint la Taxonomia de Bloom (TB), destreses cognitives d'ordre superior com puguin ser el pensament crític i el creatiu. Tot investigant les diferents intel·ligències múltiples (IIM), i seguint la clarivident proposta de Howard Gardner, estam emprant diferents eines que catapulten exponencialment aquests processos mentals superiors de la TB. 

L'eina clau, i que ens servirà de referent durant tot el curs per a dissenyar autèntiques experiències d'aprenentatge, és la Taula de Disseny dels Ecosistemes d'Aprenentatge on s'incardinaran el projectes (TDEA): una graella on creuam propostes que deriven del ventall de les IIMM amb les que provenen de les categories cognitives de la TB. El resultat d'aquest procés d'incardinació de la TB amb les IIMM és la creació d'uns ecosistemes d'aprenentatge personalitzats: amb el temps cada alumne/a podrà arribar a TRIAR el seu propi itinerari de creixement personal i d'aprenentatge.

TAULA de DISSENY dels ECOSISTEMES D'APRENENTATGE (TDEA)  by APM

Aquesta taula ens permet explorar seqüències d'aprenentatge i qüestions que van des de destreses de pensament simples fins a destreses complexes:
  • Les IIMM ofereixen diferents INPUTS / OUTPUTS per a un mateix concepte curricular, val a dir, donen major amplitud al coneixement. 
  • Mentre que la TB li dona major profunditat.  
La possibilitat que té l'alumnat de DISSENYAR el seu propi ecosistema d'aprenentatge i, conseqüentment, els seus propis processos d'autoavaluació (saber per ell mateix on està i què cal fer per millorar) actua com un encenall motivacional intrínsec altament addictiu. Fem nostra la dita de Plutarc de Queronea “La ment no és un tassó per omplir, sinó una llàntia per encendre”.

Pel que a la METODOLOGIA de treball es refereix, treballarem cooperativament perquè estam convençuts que és la clau per a contribuir, des de l'escola, a una societat més oberta a l'altre, on l'escolta activa, el respecte, el compartir, el diàleg, la interacció, la iniciativa social solidària, la participació, l'equitat, la creativitat per resoldre situacions de conflicte... n'haurien de ser el segell definitori. Per l'experiència d'anys treballant cooperativament podem afirmar, sense massa marge d'error, que l'alumnat quan és capaç de treballar cooperativament és més propens a prendre decisions de més calat cognitiu i, sobre tot, moral.  

Quant a la metodologia cooperativa, tractarem de reforçar tres pilars bàsics del treball cooperatiu per tal d'assolir l'optimització del funcionament i de la tasca del grup: 
  • interdependència positiva: per aconseguir els objectius tots els integrants del grup han de ser necessaris, per això planificarem dinàmiques que cooperativitzin les diferents tasques.
  • participació equitativa: que tots els integrants del grup puguin participar en cadascuna de les fases de la planificació i elaboració dels productes finals, posarem esment a potenciar els punts forts de tots els membres del grup. Hem de tenir present que pot ser tan perjudicial voler acaparar tota la tasca, com abstenir-se de col·laborar.
  • responsabilitat individual: és imprescindible saber què ha aportat cadascú al grup; al cap i a la fi, ens agrupam per treballar cooperativament per a augmentar qualitativament el procés d'aprenentatge INDIVIDUAL. Utilitzarem la rúbrica Cooperació Responsabilitat Individual en dos moments concrets del procés: quan acabem la primera part, i en la finalització global de projecte.
El primer que farem és constituir els diferents grups cooperatius. Cada grup serà heterogeni i estarà format per quatre persones (per fer quadrar els agrupaments aquests podrien ser, eventualment, de tres persones). Els grups els formarà el professorat atenent els suggeriments que ens hauran fet els col·legues de Filosofia de primer curs de batxillerat i, també, els tutors i tutores del curs anterior. 

Tal com hem dit abans, cada grup haurà de presentar dos productes finals, resultants del treball específic de dues de les preguntes que hem formulat més amunt. El producte final de cada pregunta no podrà repetir ni IIMM, nivell taxonòmic. Correspondrà a la classe distribuir-se els temes. 

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

En aquest primer projecte del curs 2021-22, i per tal que l'alumnat es familiaritzi en l'ús de la metodologia, farem nosaltres una proposta d'ecosistema d'aprenentatge que anomenarem:

PLATÓ I ARISTÒTIL: ENTRE MESTRES ESTÀ LA COSA 

Plató fou el mestre d'Aristòtil, això no lleva que el pensament del segon no sigui tan o més solvent que el del primer. Plantegen dues maneres d'interpretar la realitat, el coneixement, l'antropologia, l'ètica i la política, bastant contraposades (al manco a primer cop d'ull). El que és cert és que ambdues filosofies dialoguen perfectament. I, precisament, és en aquest fet on volem fonamentar aquest projecte.

Plató és, sens dubte, un pensador molt "agradable" de llegir i molt donat a construir analogies molt visuals (mite de la caverna, símil de la línia, mite del carro alat, mite dels metalls...) per a exposar les seves idees, fins al punt que diríem que el seu pensament és gairebé "dibuixable i teatralitzable". 

Per la seva part, Aristòtil és un poquet més "feixuc" a l'hora de llegir-lo. És una persona més de caire naturalista (era un gran biòleg) i extremadament sistematitzador (no en va fou el gran pare de la lògica). Val a dir que l'explicació que dóna dels grans temes de la filosofia tenen un caire més "terrenal i empíric" que les propostes platòniques

Aprofitarem aquesta avinentesa (tracten el mateixos temes des de perspectives diferents) per a introduir-nos en la filosofia de Plató i Aristòtil utilitzant, tal com explicàvem abans, la teoria de les IIMM i la TB. Especialment potenciarem l'ús d'intel·ligències poc emprades en el context de les classes d'Història de la Filosofia de segon de batxillerat, com puguin ser la visual-espacial, la cinestèsico-corporal, la interpersonal, la intrapersonal, la musical... i, per descomptat, també emprarem la lingüístico-verbal i la lògico-matemàtica.

El projecte consistirà en respondre, des de la visió més àmplia i exhaustiva possible, cinc qüestions des del punt de vista dels dos pensadors, utilitzant les IIMM i els diferents graus cognitius de la TB, especialment l'anàlisi, la síntesi, l'avaluació i la creativitat. Al mateix temps, i a tall de conclusió, introduirem diferents destreses i rutines de pensament per tal de comparar i contrastar les teories d'aquests dos grans mestres de la filosofia grega.

Les preguntes són...
  1. Què fa que tal cosa sigui una ...? [Metafísica]
  2. Com puc saber si tal cosa és una ...? [Epistemologia]
  3. Com interpretarien, Plató i Aristòtil, la cita de Santa Teresa de Jesús "Muero porque no muero"? [Antropologia]
  4. Quins són els fonaments ètics de la societat? [Ètica]
  5. A partir de les quatre imatges que et proposam: com es justifica l'estructura política de la societat? [Política]

De cada autor s'haurà de respondre una pregunta diferent, des d'una IIMM diferent i un nivell de taxonomia de Bloom, també, diferent.

En acabar, posarem en pràctica una destresa de pensament on s'haurà de fer un diagrama de Venn per a cada tema (metafísica, epistemologia, antropologia, ètica i política) comparant i contrastant el pensament d'ambdós autors.

Tot i que el projecte de l'any passat era un altre, us proposam visualitzar, a tall d'exemple, alguns dels productes finals dels vostres companys.  

El vídeo que segueix desenvolupa, tot utilitzant la intel·ligència visual-espacial i les taxonomies analitzar, sintetitzar i crear, el Mite de la Caverna en un context actual.

By Dustin D.L.G., Sara R.G. i Sergi R.H. [Oct-2019]

Aquest seria un magnífic producte final del projecte "Societat i política platònica". S'utilitzen les mateixes IIMM i nivells TB.


By Paula T.C., Manuel T.G. i Hernán S.M. [Oct-2019]

Una altra tècnica utilitzada per presentar els productes finals fou l'efecte chroma key. El resultat és espectacular.

Efecte Chroma Key (Novembre 2019)




CONSIDERACIONS TÈCNIQUES

Els dos vídeos anteriors responen a la proposta és transformar un Visual Thinking en un vídeo de 3-4 minuts per explicar el pensament de Plató emprant, com ja hem dit abans, la tècnica de l'Stop Motion, que consisteix en captar imatges mentre anam dibuixant el Visual Thinking, seleccionar-les i fer la seva posterior seqüenciació, tot construint una història a mig camí entre el vídeo i la fotografia. Una altra forma de fer-ho és gravar un vídeo de tot el procés i després, en l'edició, accelerar-lo. 

És important tenir present que el procés de fer el Vísual Thinking té diferents moments claus:
  • Documentació: estudi acurat del temes del pensament platònic i aristotèlic a partir dels apunts i dels vídeos recomanats. Els dubtes que us vagin sorgint els anotau al marge i després els exposau al vostre professor/a.
  • Guió: és molt important escollir un(s) personatge(s) que us serveixi de fil conductor i que vagi explicant les idees fonamentals del tema que estau desenvolupant. El vídeos que heu vist en aquesta entrada són un molt bon exemple d'aquest requisit.
Per tal de no confondre'ns i evitar mals vicis i mals entesos, la imatge que segueix seria un exemple del que NO ÉS un Visual Thinking.

  • Execució del Visual Thinking: en el cas del format en vídeo hi ha un recurs que ens pot ajudar a semblar autèntics professionals. Primer fem el dibuix a llapis, després el repassam amb retolador negre i, llavors, col·locam un paper a sobre i l'anam calcant al mateix temps que anam gravant. Si es veu massa el dibuix que estam calcant, després quan editem el vídeo podem pujar un poc la lluminositat i desapareixeran les petites ombres del dibuix calcat. 
  • Edició i locució: ara és el moment d'editar el vídeo, afegir-li la locució prevista en el guió i anar combinant la música amb el que es va narrant.
  • Crèdits: no us oblideu de posar els noms dels autors, curs, els títols i els autors de la música utilitzada, el nom l'editor de vídeo utilitzat i la data.
  • YouTube i Padlet: un cop està tot acabat, heu de pujar el vídeo al vostre canal de YouTube i llavors enllaçar-lo al Padlet que teniu més avall.


Setmana 1-2: 13-24 setembre 2021 
  • Presentació del projecte Plató i Aristòtil: entre mestres està la cosa.
  • Formació de grups.
  • Assignació de preguntes.
  • Anàlisi en profunditat dels apunts. Aclariment de dubtes.
  • Visualització dels vídeos introductoris editats amb Edpuzzle. Hi ha preguntes intercalades referents al que s'haurà explicat al vídeo i, també, es formulen preguntes d'alguns aspectes explicitats en els apunts. AQUESTA ACTIVITAT S'HA DE FER OBLIGATORIAMENT EN TEMPS DE CLASSE.
Accedeix a Edpuzzle
Setmana 3-4: 27 de setembre - 8 d'octubre 2021  
  • Planificar i portar a terme el producte final.
  • ATENCIÓ: Durant alguna sessió farem una dinàmica per aprendre a identificar el tema i la tesi dels texts de selectivitat de Plató i Aristòtil [15’].
Setmana 5: 11-15 d'octubre 2021
  • El dilluns 11 d'octubre, abans de les 23:59h., s'haurà d'haver pujat al CLASSROOM el producte final del projecte. 
  • A classe veurem i coavaluarem els productes finals amb la dinàmica DUES ESTRELLES I UN DESIG per tal de donar el nostre parer als productes finals dels companys d'una manera positiva. Utilitzarem l'aplicació iDoceo per a recollir les vostres opinions. Un cop acabada la presentació de cada pregunta (versió Plató/Aristòtil) comprovarem el grau d'atenció amb la dinàmica Un món de savis.
Setmana 6-7: 18-29 octubre 2021 
  • Anàlisi en profunditat dels apunts (Segon autor). Aclariment de dubtes.
  • Visualització dels vídeos introductoris editats amb Edpuzzle. Hi ha preguntes intercalades referents al que s'haurà explicat al vídeo i, també, es formulen preguntes d'alguns aspectes explicitats en els apunts. AQUESTA ACTIVITAT S'HA DE FER OBLIGATORIAMENT EN TEMPS DE CLASSE.
Accedeix a Edpuzzle
Setmana 8: 1-5 novembre 2021  
  • Compara i contrasta per temes [Diagrama de Venn] S'utilitzarà per a fer les anotacions l'organitzador visual Diagrama de Venn que ens permetrà comparar i contrastar el pensament dels dos autors.

      Organitzador Visual Diagrama de Venn By APM
      ⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐
      Com utilitzar el diagrama de Venn?
      Escriu les característiques exclusives de Plató al costat esquerre. Les característiques exclusives d'Aristòtil al costat dret. En el centre posa les característiques que tinguin en comú. Darrere del full de paper escriu les teves conclusions.

      ⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐

    Setmana 9: 8-12 de novembre 2021


    Seguirem treballant amb el grup cooperatiu de la primera part.

    Comentari de text. A classe el professorat us assignarà a cada grup dos dels textos (un per cada autor) que han sortit en anys anteriors en les proves de la PBAU i haureu de resoldre els següents apartats:
    1. Context històric, social i cultural. 
    2. Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text.
    3. Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes.
    4. El comentari també ha d’incloure una valoració crítica, emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs. 
    ⭐⭐⭐⭐
    Facem una aturada

    Els processos d'aprenentatge esdevenen significatius quan som capaços de reflexionar i autoavaluar el què hem après, quines destreses de pensament hem utilitzat, el grau d'eficàcia, quines han resultat més dificultoses, la projecció d'aquests aprenentatges de cara a resoldre adequadament situacions futures... Aquest "recés" és coneix com activitat de metacognició.

    Així doncs, el que ara hem de fer és aturar-nos i reflexionar les cinc qüestions que teniu al següent requadre. Les preguntes s'han de resoldre per escrit responent a un qüestionari amb l'aplicació iDoceo.

    Escala de metacognició by APM

    Per acabar, el darrer dia de la setmana que tinguem Història de la Filosofiacontrastarem els coneixements assolits amb la dinàmica UN MÓN DE SAVIS utilitzant l’aplicació iDoceo




    CRITERIS D'AVALUACIÓ:
    • Conèixer l’origen de la filosofia a Grècia i comprendre el primer gran sistema filosòfic, l’idealisme de Plató; analitzar la relació entre realitat i coneixement, la concepció dualista de l’ésser humà i la dimensió antropològica i política de la virtut; relacionar-ho amb la filosofia presocràtica i el gir antropològic de Sòcrates i els sofistes; valorar la seva influència en el desenvolupament de les idees i els canvis socioculturals de la Grècia antiga, i apreciar críticament el seu discurs.
    • Entendre el sistema teleològic d’Aristòtil, relacionar-lo amb el pensament de Plató i valorar la influència que exerceix en el desenvolupament de les idees i en els canvis socioculturals de la Grècia antiga.

    ESTÀNDARDS D'APRENENTATGE AVALUABLES:

      1. Utilitza conceptes de Plató com idea, món sensible, món intel·ligible, bé, raó, doxa, episteme, universal, absolut, dualisme, reminiscència, transmigració, mimesi, methexis, virtut i justícia, entre altres, i els aplica amb rigor.
      2. Entén i explica amb claredat les teories fonamentals de la filosofia de Plató, tant oralment com per escrit, i analitza la relació entre realitat i coneixement, la concepció dualista de l’ésser humà i la dimensió antropològica i política de la virtut.
      3. Distingeix les respostes del corrent presocràtic referents a l’origen del cosmos, els conceptes fonamentals de la dialèctica de Sòcrates i el convencionalisme democràtic i el relativisme moral dels sofistes, i identifica els problemes de la filosofia antiga i els relaciona amb les solucions aportades per Plató.
      4. Respecta l’esforç de la filosofia de Plató per contribuir al desenvolupament de les idees i als canvis socials de la Grècia antiga, valora positivament el diàleg com a mètode filosòfic, el naixement de les utopies socials, el sentit del governant filòsof o la seva defensa de la inclusió de les dones a l’educació.
      5. Has d'utilitzar amb rigor conceptes del marc del pensament d'Aristòtil com substància, accident, metafísica, matèria, forma, potència, acte, causa, efecte, teleologia, inducció, deducció, abstracció, ànima, monisme, felicitat i virtut, entre altres.
      6. Has de comprendre i explicar amb claredat les teories fonamentals de la filosofia d'Aristòtil, tant oralment com per escrit, i examinar la seva concepció de la metafísica i la física, el coneixement, l'antropologia, l'ètica eudemonista i la política i les has comparar amb les teories de Plató.
      7. Has de saber apreciar l'esforç de la filosofia d'Aristòtil per contribuir al desenvolupament del pensament occidental i valorar positivament el plantejament científic de les qüestions.
      INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ:
      1. Autoavaluació [rúbriques específiques amb iDoceo].
      2. Coevaluació [rúbriques específiques amb iDoceo].
      3. Dinàmica "Dues estrelles i un desig" amb l'aplicació iDoceo.
      4. Dinàmica "Un món de savis" amb l'aplicació iDoceo.
      IMPORTANT: 
      TOTES LES AUTOAVALUACIONS I COAVALUACIONS D'AQUEST PROJECTE SEGUIRAN ELS CRITERIS ESTABLERTS A CLASSE. 
      LA DESVIACIÓ MÀXIMA PERMESA SERÀ DE +/- 1 PUNT.


      VALORACIÓ PONDERADA DEL PROJECTE "PLATÓ I ARISTÒTIL: ENTRE MESTRES ESTÀ LA COSA"
      • Activitats Edpuzzle Autoavaluació [Plató 7,5% + Aristòtil 7,5% : 15%]
      • Producte final  Rúbrica específica. Autoavaluació i coavaluació [40%] 
      • Diagrama de Venn Rúbrica específica. Autoavaluació i coavaluació  [2% cada diagrama. Total 10%]
      • Contrastació de coneixements amb la dinàmica UN MÓN DE SAVIS utilitzant iDoceo [Plató 12,5% + Aristòtil 12,5% :25%]
      • Activitats Comentari de Text [Context Autoavaluació (00%), Tema (3%), Tesi (7%), Idees i relació (00%)]  [10%]

      Vídeos que et poden servir d'ajuda per entendre Plató i Aristòtil.

      Què fa que tal cosa sigui una ...? [Metafísica]

      Plató
      Com puc saber si tal cosa és una ...? [Epistemologia]

      Plató
      Aristòtil
      Com interpretarien, Plató i Aristòtil, la cita de Santa Teresa de Jesús "Muero porque no muero"? [Antropologia]

      Plató
      Aristòtil
      Quins són els fonaments ètics de la societat? [Ètica]

      A partir de les quatre imatges que et proposam: com es justifica l'estructura política de la societat? [Política]

      Plató

      divendres, 21 de maig del 2021

      Comentari de text PAU Resolt. Plató Filòsof - Rei

      Aquests dies estam treballant l'estructura de l'examen de filosofia de la PAU-UIB. Aquí teniu una proposta, a tall d'exemple, de com resoldre els apartats:

      1.b) Identifica el tema concret i la tesi sostinguda en el text.

      1.c) Fes una explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes.

      1.d) Fes una valoració crítica, emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs, sobre l’actualitat del text.

      "Llevat que els filòsofs governin en els Estats, o que els qui ara són anomenats reis i governants filosofin de manera genuïna i adequada, ..."

      Continua llegint: Plató: el filòsof-rei

      dijous, 20 de maig del 2021

      Aristòtil: comentari de text PBAU resolt

      "En aquest sentit hom diu que és causa (1) aquell constitutiu intern del que alguna cosa està feta, com per exemple, el bronze respecte de l’estàtua o la plata respecte de la copa, i els gèneres del bronze o de la plata. En un altre sentit (2) és la forma o el model, ço és, la definició de l’essència i els seus gèneres (com la causa d’una vuitena és la relació del dos a l’u, i en general el nombre), i les parts de la definició. En un altre sentit (3) és el principi primer d’on prové el canvi o el repòs, com el que vol quelcom és causa, com és també causa el pare respecte del fill, i en general el que fa quelcom respecte del que s’ha fet, i el que fa canviar quelcom respecte del que s’ha canviat. I en un altre sentit (4) causa és el fi, ço és, allò per a la qual cosa és quelcom, per exemple, passejar respecte de la salut."
      Aristòtil, Física, L. II



      By Agustí Puigserver Miralles

      FILOSOFIA: comentari de text ARISTÒTIL resolt ( PBAU UIB )

      Sapere Aude By APM

      Aquest és el text que avui hem treballat a classe. Aquí teniu alguns suggeriments per desenvolupar la qüestió 1.C.


      En vermell teniu el text d'Aristòtil, i en cursiva l'anàlisi.

      "Tornem ara a la nostra primera afirmació i, ja que tot coneixement i tota decisió del nostre esperit té necessàriament en compte un bé d’una classe determinada, expliquem quin és el bé que segons el nostre parer és objecte de la política, i per tant el bé suprem que podem perseguir en tots els actes de la nostra vida.

      L'ètica aristotèlica és teleològica [el bé suprem que podem perseguir”], es tracta d'una ètica de fins. Ja des del començament d'Ètica a Nicòmac compara Aristòtil l'ésser humà amb un arquer apuntant al blanc. De la mateixa manera que l'objectiu d'aquest és donar en el blanc, el fi de l'home no pot ser altre que el de ser feliç [“el bé suprem”]. La felicitat és l'únic fi autàrquic; és a dir, que es basta a si mateix. Qualsevol altre fi no pot sinó ser instrumental: sempre cal preguntar el per què dels doblers o del plaer, per exemple.

      La paraula que el designa és acceptada per tot el món. Tant el poble com les persones il·lustrades anomenen aquest bé suprem felicitat, i segons aquest comú parer viure bé, actuar bé és sinònim de ser feliç.

      L’ètica aristotèlica és una profunda investigació sobre la felicitat humana, en tan que entén que aquesta és “acceptada per tot el móncom el “bé suprem”, com aquell bé últim (autàrquic) que il·lumina tol el quefer de les persones, tan a nivell individual (“tots els actes de la nostra vida”) com polític (“objecte de la política”) o social. Aconseguir una vida bona té a veure ineludiblement amb “ser feliç”.

      Però en el que ja es divideixen les opinions és quant a la naturalesa i l’essència de la felicitat, i en aquest punt el poble està molt lluny del que opinen els savis.

      Segons el filòsof estagirita, si bé és cert que tots estan d'acord que la felicitat és el fi últim de l'ésser humà, no és menys cert que no tots pensen que el contingut de la felicitat sigui el mateix (“ja es divideixen les opinions”). Aquí Aristòtil sentencia que l’opinió que en pugui tenir el poble difereix diametralment del punt de vista de les persones il·lustrades, com ara els filòsofs (“el poble està molt lluny del que opinen els savis”).

      Uns la col·loquen en les coses visibles i que ressalten als ulls, com el plaer, la riquesa, els honors; mentre que altres la col·loquen en una altra part.

      Per una part, hi hauria aquelles persones que es mouen en l’àmbit sensitiu i emocional, permanentment lligades a béns fugaços, i que identifiquen la felicitat amb “el plaer, la riquesa o els honors. En l’altra part, Aristòtil hi col·loca els que creuen que aquests béns contribueixen a un altre fi (“altres la col·loquen en una altra part”), i per tant no són en si autàrquics. Els plaers i les riqueses són accidentals en la nostra vida: tan aviat apareixen com desapareixen. La felicitat per a Aristòtil no pot ser una sensació o un gaudi passatger, sinó, més aviat, una forma de vida. que serà necessàriament estable i duradora.

      Afegiu a això que l’opinió d’un mateix individu varia moltes de vegades sobre aquest punt; malalt creu que la felicitat és la salut; pobre, que és la riquesa; o bé quan un té consciència de la seva ignorància, es limita a admirar els que parlen de la felicitat en termes pomposos, i dibuixen d’ella una imatge superior a la que aquell s’havia fet."

      Aristòtil, conscient dels vaivens de la vida, aterra a nivell individual i argumenta que les opinions solen capgirar sovint, tot depenent de les circumstàncies que ens envolten (“l’opinió d’un mateix individu varia moltes de vegades”). Així, quan tenim alguna mancança de forma temporal, tendim a argumentar que la felicitat consisteix en la satisfacció d'una carència personal: així, la felicitat seria la salut per al malalt, la riquesa per al pobre, la cultura per al ignorant... (“malalt creu que la felicitat és ... s’havia fet).
      En definitiva, Aristòtil creu que hi ha consens en que la felicitat és el bé que tothom persegueix com fi últim; malgrat tot, el dissentiment entre el vulgo i els savis, en quan a què és la felicitat, és manifest. Fins i tot, a nivell individual, ens veiem apressats per la immediatesa i ens resulta fàcil canviar de parer en quan a allò que és el que ens procura la felicitat.


      ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac.

      dimecres, 19 de maig del 2021

      Aristòtil: comentari de text ÈTICA PBAU UIB resolt

      "Tornem ara a la nostra primera afirmació i, ja que tot coneixement i tota decisió del nostre esperit té necessàriament en compte un bé d’una classe determinada, expliquem quin és el bé que segons el nostre parer és objecte de la política, i per tant el bé suprem que podem perseguir en tots els actes de la nostra vida. La paraula que el designa és acceptada per tot el món. Tant el poble com les persones il·lustrades anomenen aquest bé suprem felicitat, i segons aquest comú parer viure bé, actuar bé és sinònim de ser feliç. Però en el que ja es divideixen les opinions és quant a la naturalesa i l’essència de la felicitat, i en aquest punt el poble està molt lluny del que opinen els savis. Uns la col·loquen en les coses visibles i que ressalten als ulls, com el plaer, la riquesa, els honors; mentre que altres la col·loquen en una altra part. Afegiu a això que l’opinió d’un mateix individu varia moltes de vegades sobre aquest punt; malalt creu que la felicitat és la salut; pobre, que és la riquesa; o bé quan un té consciència de la seva ignorància, es limita a admirar els que parlen de la felicitat en termes pomposos, i dibuixen d’ella una imatge superior a la que aquell s’havia fet."

      ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac.

      By Agustí Puigserver Miralles


      dimarts, 18 de maig del 2021

      Kant: comentari de text PBAU UIB 2020 resolt [Gir copernicà]


      Comentari de text KANT resolt Examen Selectivitat UIB 2013

      “Fins ara hom admetia que tot el nostre coneixement s’havia de regir pels objectes; però, amb aquesta pressuposició, tots els assaigs fets mitjançant conceptes per decidir a priori alguna cosa sobre ells, amb la qual eixamplar el nostre coneixement, quedaven anihilats. Asseguem, doncs, per una vegada si no avançarem millor en les tasques de la metafísica admetent que els objectes han de regir-se pel nostre coneixement, la qual cosa ja concorda més bé amb la desitjada possibilitat d’un coneixement a priori d’aquests objectes que establirà quelcom sobre ells abans que siguin donats.” 
      Kant, Crítica de la raó pura.

      C) Explicació clara, ordenada i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes. 

      La primera idea ens contextualitza en la filosofia del moment: [“Fins ara... pels objectes”]. Fins Kant la filosofia que es demanava per la manera de conèixer pareixia tenir dos camins; el camí racionalista, recolzat per Descartes, el qual pretenia conèixer els objectes a partir de la raó i l’empirista, recolzat per Hume, qui únicament es fiava dels sentits per arribar a conèixer els objectes. Fos quin fos el mètode utilitzat l’única cosa subjecta a anàlisi era l’objecte en si.
      Seguidament se’ns planteja un problema [“però... anihilats”]. Kant entén la postura de Hume, ja que és l’autor que el desperta del seu dogmatisme, quan aquest diu que és necessària l’experiència per conèixer i per tant és impossible conèixer-ho tot perquè no tot es pot experimentar. Basant-se en aquest pensament cap coneixement a priori és possible i Kant, que inicialment era un filòsof racionalista, intentarà solucionar aquesta problemàtica aportant una visió més àmplia.
      En la tercera idea del fragment introduïm el gir copernicà [“Assagem... nostre coneixement”] on Kant proposa que les condicions del conèixer no les estableixi l’objecte sinó el subjecte, d’aquesta manera no analitzem només l’objecte, també l’individu que es proposa conèixer. Així podrem obtenir cert coneixement a priori, el que vendrà donat per les nostres pròpies condicions del conèixer (aquest és el concepte de transcendentalitat que amera tot el pensament kantià).
      Finalment la darrera idea del text és [“la qual... siguin donats”]. Quines són les nostres condicions que sabem que afectaran sempre en la manera en que nosaltres coneguem els objectes i que a priori ens permetran tenir certesa sobre algunes característiques de l’objecte?
      Kant estipula que per conèixer ho feim primer sensitivament i que mai podem imaginar conèixer res sense un espai present ni un temps determinat. Les primeres condicions o formes pures de la sensibilitat, doncs, són l’espai i el temps que determinen qualsevol percepció sensitiva possible. Altres condicions vendran donades en una següent passa, quan entri en joc l’enteniment, i es presenten en forma de 12 categories o formes pures de l'enteniment. A priori nosaltres sabem sobre l’objecte que estarà en un espai i un temps determinat i que serà cognoscible dins de les 12 categories de l’enteniment, tot remarcant el caràcter transcendental del conèixer kantià.

      D) Emprant el coneixements de la matèria que s'han adquirit al llarg del curs fes una valoració crítica del text.

      Immanuel Kant fou un filòsof amb molta repercussió ja que va reinventar la manera de veure la filosofia, sobre tot en el camp de la metafísica. Fins aleshores la pregunta de com arribar al coneixement cercava respostes dins el mateix objecte que es pretenia conèixer, estava subjecte a un minuciós anàlisi. Kant aventura que tal vegada les respostes estaven en l’individu que volia conèixer i que era el subjecte el que calia ser analitzat. El filòsof amplia el camp de visió i per això avui en dia encara és una figura molt influent.
      Kant acceptava a Hume i a la seva manera de veure les coses com a simples coneixements empírics ja que ell mateix estipula que l’experiència és l’inici del coneixement. També Descartes influeix en la seva filosofia perquè l’afany de trobar coneixements a priori (els que proporcionen la raó) porta a Kant a incloure la raó com a pas definitiu per assolir un coneixement ple dels fenòmens, mai dels noümers.
      Kant aconsegueix donar una passa més i superar la diferència tan marcada entre l’Empirisme i el Racionalisme ja que amb el seu mètode transcendental identifica els límits del coneixement amb els sentits i una vegada obtinguts els coneixements receptivament dóna pas a l’enteniment que els pensa i acaba de completar-los, finalment amb la raó s’assoleix la culminació d’aquests. Tot aquest procés és gràcies al seu gir copernicà.
      Quan nosaltres parlam de Immanuel Kant sempre parlam de superació ja que aconsegueix salvar moltes distàncies infundades per la costum de separar i enfrontar els distints pensaments. Ell els relaciona i aconsegueix així una filosofia més completa que serveix de referent per a molts autors posteriors que simplement van afegint nocions a les bases assentades per Kant.

      Resolució del comentari: Paula Gómez Mon