Comentari de Text Karl Marx Resolt PBAU UIB (2)

 

Prompt by Agustí Puigserver  for DALL.E 3

«El mateix passa amb la religió. Com més posa l'home en Déu, menys conserva en si mateix. El treballador posa la seva vida en l'objecte, però ja no li pertany a ell, sinó a l'objecte. Per tant, com més gran és aquesta activitat, més mancat d'objectes és el treballador. El que és el producte del seu treball no és ell. Per tant, com més gran és aquest producte, menys és ell mateix. L'alienació del treballador en el seu producte significa no sols que el treball esdevé un objecte, una existència externa, sinó també que existeix fora d'ell, independent, aliè, i esdevé un poder independent enfront d'ell, significa que la vida que ha transmès a l'objecte s'enfronta a ell hostil i aliena.»

Marx, Manuscrits econòmico-filosòfics

Resolució del comentari de text amb el format PBAU - UIB de 2024

A) Context

Karl Marx (1818-1883) viu durant un període de profundes transformacions: el nacionalisme emergeix com a resposta a l'imperialisme de Napoleó, conduint a l'imperialisme i l'explotació colonial cap al final del segle. La Revolució Industrial, amb l'adveniment de la tecnologia com la màquina de vapor, noves fonts d'energia, i millores en alimentació, sanitat i infraestructures, desencadena una explosió demogràfica i un èxode rural cap a les ciutats, on la demanda de mà d'obra és alta. La revolució liberal burgesa de 1830 veu la burgesia reemplaçar l'aristocràcia com a classe dirigent. Les revolucions de 1848 marquen el despertar de la classe obrera, que reclama sufragi universal, llibertats polítiques i igualtat real. Marx i Engels publiquen el “Manifest Comunista” (1848) advocant per la conscienciació de la classe obrera. El període també veu la consolidació del liberalisme econòmic, una revolució científica marcada per la teoria de l'evolució de Darwin, i esforços culturals per combatre l'analfabetisme amb l'ensenyament primari obligatori. L'art està dominat pel romanticisme i el realisme, mentre que en filosofia, l'idealisme alemany d'Hegel contrasta amb el positivisme. El pensament de Marx influirà decisivament la història del segle XX.

B.1) Tema

Es centra en la alienació del treballador en el sistema capitalista i el tema seria la sociologia i l’economia.

B.2) Tesi

El procés de treball en el capitalisme porta a una alienació profunda, on el treballador es veu separat del producte del seu treball, convertint-se aquest en una força aliena i hostil en contra seva. Això reflecteix una pèrdua de l'essència humana a mesura que el treballador s'aliena no sols del resultat del seu treball, sinó també de si mateix com a ésser productiu.

C) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes.

1. Alienació a través de la religió i el treball. «El mateix passa ... en si mateix.» Marx utilitza la religió com a metàfora per il·lustrar l'alienació en el treball. Aquesta idea ressalta com, tant en la religió com en el treball en el capitalisme, l'individu transfereix el seu valor i essència a una entitat externa, perdent així una part de si mateix. En el context més ampli de la filosofia de Marx, això reflecteix la crítica a com les estructures socials i econòmiques capitalistes alienen l'individu de la seva naturalesa humana essencial.
2. La pèrdua de pertinença del producte del treball. «El treballador posa ... sinó a l’objecte.» Aquí Marx tracta directament la noció d'alienació en el treball, on el treballador projecta la seva vida i energia en l'objecte de treball, però aquest objecte no li pertany, sinó que esdevé propietat de l'empresari. Aquesta idea subratlla la despossessió experimentada pel treballador dins el capitalisme, una temàtica central en la crítica marxista a l'economia política.
3. Alienació com a despossessió. «Com més gran ... és el treballador.» Aquesta és una de les contradiccions centrals de l'alienació: la paradoxa de que, mentre més el treballador treballa i més produeix, menys posseeix i menys pot gaudir dels fruits del seu treball. Això es deu a que en el sistema capitalista, el treballador no treballa per a si mateix, sinó per a un altre (el capitalista), i així, els objectes que produeix i el valor creat a través del seu treball no li pertanyen. El treballador, per tant, esdevé més pobre quant més treballa, perquè la seva producció s'acumula en mans del capitalista.
4. Alienació com a deshumanització. «L'alienació del treballador ... ell hostil i aliena.» Finalment, Marx descriu l'alienació del treballador com la transformació del treball en una entitat independent i aliena. El producte del treball, que hauria de ser una extensió del treballador, es torna en contra seva, representant una vida i un esforç que no pot reclamar com a propis, creant així una dinàmica d'opressió i distanciament personal.

Aquestes idees reflecteixen com Marx entén l'alienació com un fenomen central de l'experiència laboral en el capitalisme. La pèrdua de pertinença, despossessió, i la transformació del treball en una entitat aliena i hostil són aspectes clau que Marx utilitza per argumentar a favor d'una reorganització de les relacions de producció.

D) El comentari també ha d’incloure una valoració crítica, emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs.

En la valoració de la tesi exposada hem de reconèixer la profunditat i l'originalitat de la seva anàlisi sobre l'alienació laboral dins el sistema capitalista. Marx no només identifica una problemàtica econòmica, sinó que la vincula estretament amb qüestions filosòfiques més àmplies sobre la naturalesa humana, la llibertat, i l'autorealització. Aquesta connexió entre economia i condició humana és, sens dubte, una de les contribucions més significatives de Marx a la filosofia i a les ciències socials.

[Importància i Originalitat]

La tesi de Marx sobre l'alienació del treballador destaca per la seva capacitat per articular una crítica profunda de les dinàmiques de poder i deshumanització inherents al capitalisme. Marx avança en la comprensió de com les relacions econòmiques afecten directament la ment i l'existència dels individus, una idea revolucionària en el seu moment que continua sent rellevant en les discussions contemporànies sobre el treball i la societat.

[Vigència en el Context Filosòfic Contemporani]

La vigència de les idees de Marx es manifesta en els debats actuals sobre la precarització del treball, la globalització econòmica, i les desigualtats creixents. La seva anàlisi de l'alienació ofereix eines crítiques per entendre els desafiaments que afronten els treballadors en l'era de la digitalització i l'economia global, on molts dels problemes identificats per Marx semblen intensificar-se en lloc de resoldre's.

[Crítiques i Perspectives Alternatives]

Tot i la seva importància, les idees de Marx no estan exemptes de crítiques. Altres filòsofs (John Stuart Mill i Friedrich Hayek) han argumentat a favor de la llibertat de mercat com a vehicle per a la llibertat individual i el progrés social, suggerint que la visió de Marx sobre l'alienació pot ser massa pessimista o unidimensional. A més, des de perspectives contemporànies com el postmodernisme, s'ha qüestionat la noció marxista d'una "essència humana" alienada, argumentant que la identitat i l'experiència són més fluides i multifacètiques del que Marx reconeixia.

[Conclusió i Preguntes Obertes]

L'alienació laboral continua sent una pedra angular en l'estudi de les relacions laborals i econòmiques, oferint una perspectiva crítica sobre les dinàmiques de poder en el capitalisme. No obstant això, la seva aplicació al món contemporani exigeix una reflexió sobre com les noves formes de treball i producció modifiquen, perpetuen o desafien les formes d'alienació identificades per Marx. Això ens porta a preguntar: Quines noves formes d'alienació emergeixen en l'era digital, i com podem combatre-les?