Desxifrant la Filosofia: Comprendre Temes Complexos amb ChatGPT

Imatge generada amb Leonardo.ai

Agustí Puigserver  

Desenvolupam un prompt molt valuós per a Història de la Filosofia que us permetrà explorar temes filosòfics complexos de manera més senzilla i comprensible. Amb l'ús d'analogies i exemples de la vida real, aquesta eina us proporcionarà una visió més clara i contextualitzada dels conceptes més farragosos.  

El Prompt per a ChatGPT  

"Actua com un expert professor d'Història de la Filosofia, especialitzat en preparar de manera molt eficient alumnes per a la PBAU. El teu objectiu és preparar l'alumnat per a tenir un èxit extraordinari en la PBAU. La tasca que tens consisteix en desglossar el [Tema] de [Filòsof] en aspectes més simples i comprensibles. Utilitza analogies i exemples de la vida real per aclarir i contextualitzar els conceptes dins de la seva filosofia. Ajuda a relacionar-ho amb altres corrents filosòfics o idees per aprofundir en el seu significat i rellevància"

La seva màgia 

ChatGPT us pot ajudar a abordar temes filosòfics des de perspectives fresques i captivadores. A través de la seva capacitat de generar respostes basades en el prompt, ChatGPT us oferirà explicacions clares i senzilles dels temes filosòfics complexos que estau estudiant.  

Exemple d'ús 

Per entendre millor com aquest prompt pot ser útil, imaginem que estau estudiant la filosofia existencialista de Jean-Paul Sartre i us trobau amb el tema complex de la "llibertat autèntica". Amb l'ajuda de ChatGPT, podeu utilitzar el prompt següent:

Prompt

""Actua com un expert professor d'Història de la Filosofia, especialitzat en preparar de manera molt eficient alumnes per a la PBAU. El teu objectiu és preparar l'alumnat per a tenir un èxit extraordinari en la PBAU. La tasca que tens consisteix en desglossar el tema [La llibertat autèntica] de [Jean-Paul Sartre] en aspectes més simples i comprensibles. Utilitza analogies i exemples de la vida real per aclarir i contextualitzar els conceptes dins de la seva filosofia. Ajuda a relacionar-ho amb altres corrents filosòfics o idees per aprofundir en el seu significat i rellevància""

A través d'una explicació basada en analogies i exemples, ChatGPT us mostrarà com la "llibertat autèntica" de Sartre implica prendre decisions lliures basades en la nostra autenticitat, allunyant-nos de les expectatives socials imposades. També us ajudarà a establir connexions amb altres corrents filosòfiques o idees per comprendre millor el seu significat i rellevància.

Resultat

Utilitzant aquest prompt amb ChatGPT, el resultat que retorna de manera específica és el que segueix:

ChatGPT:

Jean-Paul Sartre va ser un filòsof existencialista que va promoure la idea de la "llibertat autèntica". Aquesta és una visió força complexa, però intentaré desglossar-la de la forma més senzilla i comprensible possible. Sartre creia que els humans estan "condemnats a ser lliures". El que volia dir amb això és que, a diferència d'altres éssers en l'univers, els humans no estan limitats per la seva essència. Aquesta idea es basa en el seu famós dictum "l'existència precedeix l'essència". Mentre que una tassa de cafè, per exemple, té una essència determinada per la seva creació (és a dir, està feta per contenir líquids), els humans no tenen una essència predefinida. Podríem veure-ho així: imagineu que estem davant d'un llenç en blanc. Aquest llenç en blanc és la nostra existència. Podem pintar el que vulguem en aquest llenç, sense cap limitació predefinida o inherent. Aquesta és la llibertat autèntica que Sartre descriu: la capacitat d'autodefinir-nos i crear la nostra pròpia essència a través de les nostres accions. No obstant això, aquesta llibertat autèntica comporta una gran responsabilitat. Sartre argumenta que, com que cada decisió que prenem defineix qui som, també defineix el que creiem que hauria de ser un ésser humà. Això vol dir que les nostres accions no només ens afecten a nosaltres, sinó que també serveixen com a model per a altres. Aquesta idea es pot relacionar amb altres corrents filosòfics. Per exemple, el concepte d'ethos aristotèlic, que suggereix que el caràcter moral d'una persona es forma a través de les seves accions habituals. O també es podria relacionar amb la noció kantiana del "imperatiu categòric", que sosté que les nostres accions haurien de poder servir com a principi universal. Per entendre la seva rellevància, considera aquest exemple: si triem actuar des d'una posició de generositat i amabilitat, estem essencialment creant un model del que creiem que hauria de ser un ésser humà: generós i amable. Això ens dóna una idea de la importància de les nostres decisions i accions en la nostra vida i en la vida dels altres, sota l'òptica de la filosofia de Sartre. Sartre creia que la vida no té un significat inherent o predefinit. Som nosaltres els que donem significat a la nostra vida a través de les nostres decisions i accions. Aquesta idea pot ser força desoladora per a alguns, però Sartre la veia com una oportunitat per a la llibertat autèntica. Podem triar qui volem ser i com volem viure les nostres vides, i aquesta és una font de llibertat increïblement poderosa. Tanmateix, Sartre també va reconèixer que aquesta llibertat pot ser esgotadora i fins i tot aterradora. Ens veiem obligats a prendre decisions sense cap guia inherent o absoluta, i aquesta pressió pot provocar el que Sartre anomenava "mauvaise foi" o "mala fe". La mala fe és quan ens enganyem a nosaltres mateixos per evitar la responsabilitat de les nostres decisions, sovint en pretendent que estem més limitats del que realment estem. Per exemple, una persona pot dir: "Sóc així perquè així és com sóc, no puc canviar". Sartre diria que aquesta persona està vivint en mala fe, perquè està evitant la responsabilitat de les seves decisions i de la seva llibertat. Sartre creia que una vida autèntica requeria d'assumir plenament la responsabilitat de les nostres decisions i de la llibertat que tenim. Així, per a Sartre, viure una vida autèntica no és només un acte de llibertat, sinó també un acte de valentia. Requereix que ens enfrontem a la incertesa i l'ambigüitat de la vida, i que assumim la responsabilitat de les nostres decisions. En aquest sentit, la filosofia de Sartre pot ser vista com un cridament a la responsabilitat, a l'autenticitat i a la valentia. La filosofia de Sartre, per tant, es pot relacionar amb altres corrents que defensen la importància de l'autenticitat i de l'acceptació de la responsabilitat per les nostres accions, com per exemple l'existencialisme de Friedrich Nietzsche, la filosofia de l'autorealització de Carl Rogers en psicologia o l'enfocament d'Albert Camus sobre l'absurd de la vida i la necessitat d'assumir la responsabilitat per crear el nostre propi significat. Per aprofundir més en aquesta temàtica, podem parlar de la noció de llibertat de Sartre en relació amb el concepte d'alienació. Segons Sartre, viure en mala fe és una forma d'alienació de la nostra pròpia llibertat, una manera de renunciar a la nostra capacitat d'autodefinició. Podem considerar un exemple pràctic. Imaginem una persona que està en un treball que odia, però que continua dient-se a si mateixa que no té cap altra opció. Segons Sartre, aquesta persona està en mala fe. Si bé pot haver factors externs que limiten les seves opcions, la realitat és que sempre té la llibertat de triar, fins i tot si aquesta elecció comporta assumir grans riscos o dificultats. L'alienació es produeix quan la persona es nega a reconèixer aquesta llibertat i, en conseqüència, renuncia a la seva capacitat d'autodefinició i autotrascendència. En relació amb altres corrents filosòfics, la noció d'alienació és particularment rellevant en la filosofia de Karl Marx. Segons Marx, la classe treballadora està alienada en el sistema capitalista perquè estan desconnectats del producte del seu treball, del seu propi procés de treball, dels altres treballadors i d'ells mateixos. No obstant això, mentre que Marx veu l'alienació com una conseqüència de les estructures socials i econòmiques, Sartre la veu més com una conseqüència de les nostres pròpies decisions i de la nostra negativa a assumir la nostra llibertat. La filosofia de Sartre, per tant, ens anima a ser autèntics, a reconèixer la nostra llibertat i a acceptar la responsabilitat de les nostres decisions. Ens desafia a viure d'una manera que estigui en consonància amb la nostra pròpia definició de nosaltres mateixos, en lloc d'acceptar acríticament les definicions que la societat o altres persones poden tenir de nosaltres. En resum, la llibertat autèntica de Sartre es tracta de reconèixer i assumir la nostra llibertat inherent, de viure en consonància amb la nostra pròpia definició de nosaltres mateixos i d'acceptar la responsabilitat de les nostres decisions i accions. És un cridament a la valentia, a l'autenticitat i a la responsabilitat personal.

Moment de Reflexió 

Ara és el moment de prendre un moment de reflexió. Pensau en com aquest prompt i la vostra interacció amb ChatGPT us han ajudat a aprofundir en la filosofia. Com heu après a desglossar i relacionar conceptes complexos? Com podeu aplicar-los a la vostra pròpia vida i a la societat que us envolta? Reflexionar sobre aquestes preguntes us permetrà explorar més en profunditat el significat i la rellevància de la filosofia en el món actual. 

Volem escoltar-vos

Ara que teniu aquesta eina poderosa a les vostres mans, ens encantaria escoltar les vostres experiències i comentaris. Com ha estat la vostra interacció amb ChatGPT utilitzant aquest prompt? Què heu après de nou? Quines connexions heu establert entre diferents corrents filosòfics o idees? Us encoratgem a compartir les vostres experiències i reflexions a través de la secció de comentaris o de les xarxes socials @agustipuigserve.

Altres articles relacionats:  

ChatGPT: Revolucionant l'Estudi de la Filosofia

Prepara la PBAU - UIB amb l'ajuda de ChatGPT: Compara i Contrasta Idees de Filòsofs.

Conquerint la PBAU amb ChatGPT: PROMPT per Preparar les Preguntes Teòriques d'Història de la Filosofia

PROMPT per a resoldre qualsevol comentari de text FILOSÒFIC de la PBAU - UIB amb l'ajuda de ChatGPT

Comparació de la crítica de la religió de Marx amb la de Nietzsche

Imatge generada amb DALL.E 3

Karl Marx (1818-1883) i Friedrich Nietzsche (1844-1900) van ser dos filòsofs alemanys que van tenir un impacte profund en el pensament modern. Tot i que les seves idees divergeixen en molts aspectes, ambdós van oferir anàlisis crítiques de la religió, especialment del cristianisme, des de perspectives diferents.

Comparació en format de taula

Temes	Karl Marx	Friedrich Nietzsche
La religió com a opi del poble i la mort de Déu	Marx veu la religió com un instrument d'aliènació i control social, anomenant-la "l'opi del poble". La religió serveix per alleujar els patiments de les classes oprimides i distreure-les de la seva situació real, alhora que legitima el poder de les classes dominants.	Nietzsche anuncia la "mort de Déu", un concepte que simbolitza la pèrdua de fe en els valors i creences tradicionals. Per a Nietzsche, la mort de Déu allibera l'home de les restriccions morals imposades pel cristianisme, però també planteja el repte d'establir nous valors i propòsits en la vida.
El paper de la religió en la lluita de classes i la crítica a la moral judeocristiana	Marx considera que la religió és una eina utilitzada per les classes dominants per mantenir el statu quo i justificar la desigualtat social. La lluita de classes requereix superar l'aliènació religiosa i adonar-se que la transformació social només és possible mitjançant l'acció humana col·lectiva.	Nietzsche critica la moral judeocristiana per promoure valors com la compassió, la humilitat i l'abnegació, que considera contraris a la naturalesa humana. Aquestes idees debiliten l'esperit individual i fomenten el ressentiment cap als que tenen èxit i poder.
La influència de la religió en l'alienació i el ressentiment	Marx argumenta que la religió fomenta l'alienació, ja que separa els individus de la seva pròpia naturalesa i els fa dependents d'una força sobrenatural. Això impedeix que les persones reconeguin el seu veritable potencial i els manté sotmesos a les estructures de poder existents.	Nietzsche veu la religió com una expressió del ressentiment dels febles cap als forts. La moral judeocristiana, en particular, inverteix els valors naturals i glorifica la debilitat, fent que els individus més forts i creatius es vegin limitats pel sentiment de culpa i la por al càstig diví.
La visió marxista de la religió com a eina de control social i la visió nietzschiana de la religió com a expressió de debilitat	Marx sosté que la religió és una eina utilitzada per les classes dominants per mantenir el control social i justificar la desigualtat. La religió serveix per legitimar l'opressió i mantenir l'ordre establert, alhora que ofereix falses promeses de salvació i felicitat en una altra vida.	Nietzsche considera que la religió és una expressió de debilitat i por a la vida. Els individus forts i saludables no necessiten la religió, ja que poden crear els seus propis valors i propòsits. La religió, especialment el cristianisme, fomenta la mediocritat i impedeix que els individus aconsegueixin el seu veritable potencial.

Anàlisi crítica

Tant Marx com Nietzsche ofereixen crítiques contundents de la religió, especialment del cristianisme, tot i que des de perspectives diferents. Marx se centra en l'aspecte sociopolític, veient la religió com un instrument d'opressió i control social, mentre que Nietzsche se centra en l'aspecte ètic i existencial, criticant la moral judeocristiana i la seva influència en la naturalesa humana.

Marx considera que la religió és una eina utilitzada per les classes dominants per mantenir el control social i justificar la desigualtat. La religió serveix per legitimar l'opressió i mantenir l'ordre establert, alhora que ofereix falses promeses de salvació i felicitat en una altra vida. Aquesta visió es relaciona amb el concepte d'alienació, ja que la religió separa els individus de la seva pròpia naturalesa i els fa dependents d'una força sobrenatural. Això impedeix que les persones reconeguin el seu veritable potencial i els manté sotmesos a les estructures de poder existents.

D'altra banda, Nietzsche critica la moral judeocristiana per promoure valors com la compassió, la humilitat i l'abnegació, que considera contraris a la naturalesa humana. Aquestes idees debiliten l'esperit individual i fomenten el ressentiment cap als que tenen èxit i poder. Nietzsche veu la religió com una expressió del ressentiment dels febles cap als forts, i considera que la moral judeocristiana inverteix els valors naturals i glorifica la debilitat. Aquesta visió es relaciona amb el concepte de la voluntat de poder, ja que la religió limita la capacitat dels individus per crear els seus propis valors i propòsits, i fomenta la mediocritat i la por a la vida.

A tall de conclusió, tant Marx com Nietzsche ofereixen crítiques profundes i complementàries de la religió, especialment del cristianisme. Marx se centra en la dimensió sociopolítica, mentre que Nietzsche se centra en l'aspecte ètic i existencial. Les seves idees, encara que diferents, comparteixen el rebuig a la religió com a força limitadora i alienadora, i plantegen la necessitat d'alliberar-se d'aquestes creences per assolir una vida més autèntica i plena. La comparació entre Marx i Nietzsche ens permet entendre millor la complexitat de la religió i els seus efectes en la societat i la naturalesa humana. 

PLATÓ dos models de comentari de text resolts.

Imatge generada amb DALL.E 3

Opció A

"Però us hem engendrat nosaltres, per a vosaltres mateixos i per a la resta de la ciutat, en qualitat de caps i reis d’un eixam, millor i més completament educats que aquells i més capaços, per tant, de participar tant de la filosofia com de la política. Heu de baixar, doncs, un després d'un altre a la casa dels altres i acostumar-vos a veure-hi en la foscor. Una vegada acostumats, veureu infinitament millor que els d'allà i coneixereu el que és cada imatge i de què ho és, perquè haureu vist ja la veritat respecte al bell i al just i al bo. I així, la ciutat nostra i vostra viurà a la llum del dia, i no entre somnis, com viuen ara la major part d'elles per obra de qui lluiten uns amb altres per vanes ombres i es disputen el comandament com si aquest fos algun bé. Però la veritat és, crec jo, la següent: la ciutat en la qual estiguin menys ansiosos per ser governants qui hagin de ser-ho,aquesta ha de ser forçosament la que visqui millor i amb menys dissensions que cap altra; ben al contrari de la que tingui uns governants que ho desitgin."

PLATÓ: República.

Resolució del comentari: Laura Servera Llinás

a) Context històric, social i cultural. 
Ens trobam davant d’un text de Plató, filòsof grec del segle V a.C. Abans d’endinsar-nos en la matèria del text, hem de conèixer alguns factors que influiran en el nostre autor. Plató va néixer a la polis d’Atenes l’any 427 a.C. durant la guerra del Peloponès. La dictadura del Trenta Tirans va donar pas a una democràcia que va resultar inestable i va arribar a condemnar a mort a Sòcrates, mestre de Plató. Volia participar en política, però ni la dictadura ni la democràcia que havia condemnat a Sòcrates li semblaven adequades. Per tant, va centrar-se en la recerca d’un Estat basat en la justícia i governat pels homes savis. Les seves influències més importants foren Parmènides amb la concepció de l’ésser com a realitat immutable; Heràclit i el món sensible que està sotmès a canvi permanent; els pitagòrics amb el seu interès per les matemàtiques i el dualisme cos-ànima i, sobretot, Sòcrates, que fou qui l’inicià en la filosofia i que és present a la seva obra en aspectes tan importants com la preocupació pels universals, l’antropologia i l’ètica, entre d’altres. 

b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text.
Una vegada assolits aquests coneixements, podem concentrar-nos en el present text, que té com a tema principal la política i en defensa la tesi d’un Estat governat per savis que ho facin sempre en favor de la majoria, sense pretensions de benefici propi i compartint el seu coneixement amb els altres. 

c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes.
Així, el text comença dient: (Però us hem engendrat ... com de la política.) Aquí, Plató ens explica com han de ser triats els governants: aquests són els que han rebut la millor educació i, per tant, seran els més capaços de dirigir la polis com a caps pensadors. Plató continua dient: (Heu de baixar ... al just i al bo.) D’aquesta manera ens dóna a entendre que els triats governants no han de quedar-se tot sols amb el seu coneixement sinó que han de tornar al costat de la gent, encara cega, però que ara ells ja sí que coneixeran la vertadera identitat de cada cosa que és considerada certa i que no és més que una ombra de la realitat. D’aquesta manera, Plató continua (I així, la ciutat ... algun bé.) i exposa que, una vegada els savis hagin compartit la veritat que han conegut, tota la ciutat hi viurà en conseqüència enlloc de perseguint falses realitats que no són més que mentides. Finalment, Plató diu (Però la veritat és ... que ho desitgin.) i explica que la ciutat que viurà millor és aquella en què els governants tenguin vertadera vocació de servici públic i no la que es trobi dirigida per uns que governin en benefici propi i tenguin ànsies de poder. En conclusió, la visió política de l’Estat de Plató es basa en el govern de les ciutats a càrrec de filòsofs que sabran compartir amb tots el coneixement i la saviesa que han obtengut i governaran sempre en benefici de la majoria i mai d’ells mateixos. 

d) Emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs, feu una valoració crítica del text.
Pel que fa a la meva valoració en referència a aquest model de govern, pens que és encertada perquè també crec que la gent que ha de dirigir un govern ha de ser la més preparada i la que més racional i beneficiosament pugui decidir sobre el nostre futur. En segon lloc, aquesta persones o aquestes persones hauran de fer-ho sempre pensant en favor d’aquella gent a qui representa i a qui està al servei. Però, com podem saber realment qui són aquestes persones i garantir que la seva preparació és la millor? De fet, no és aquest el sistema que utilitzam actualment, sinó que ens regim per un sistema de votacions en què es tria als qui posseeixin millor oratòria i capacitat de convicció, el qual ens recorda als sofistes, principal oposició del filòsof Plató. A més a més, el propi Plató va tirar per terra la formació del governant ideal a través de l’educació establint que des del naixement, segons el tipus d’ànima que tenguéssim, ja ens vendria determinada la nostra funció dins la polis. Aquesta és una idea que tampoc m’agrada perquè és una condemna a mai no poder avançar. No crec que ja nasquem amb una personalitat determinada perquè no crec que el nostre cos i la nostra ànima siguin entitats independents. De fet, m’estim més anomenar l’ànima intel·lecte: aquest és el que ens diferencia dels altres a nivell espiritual i sí que és possible de cultivar. En definitiva, crec que un governant ha de ser triat en base al seu coneixement i a la seva capacitat de governat per tothom, però sembla que aquest és un escenari que encara mai hem reproduït a la perfecció. 

- o O o -

Resolució del comentari: Andrea Oliver Marín

b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text.
El tema és la política. La tesis és la necessitat d’un filòsof rei amb coneixements del món intel·ligible per governar de manera  de manera justa, bona i bella.

c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes amb el pensament de l'autor.
El text comença dient: (“Però...política.”). Plató considerava que l’Estat havia de fer-se càrrec de l’educació dels infants per tal de què fossin capaços de governar la polis i seguir amb el seu sistema de govern: l’aristocràcia. Això es veu en aquest fragment ja que explica que els governants (filòsof rei) han de ser educats durant 50 anys, els guerrers 20 anys i els productors 15 anys. Així, segons ell, s‘aconseguiria una polis justa, ja que els habitants tindrien els coneixements per poder actuar adequadament.
Seguidament diu: (“Heu de...fos cor”). En aquesta part podem recórrer al mite de la caverna, ja que una vegada el presoner s’ha deslligat, ha de conduir els altres presoners a la llum (el Bé). De la mateixa manera en aquesta cita, Plató explica que els governants han de baixar al món sensible per tal de conèixer-lo i saber identificar-lo. Així, al conèixer la diferència entre els dos mons poden governar.
Com a tercera idea diu: (“Una vegada...bo”). En aquest fragment explica que com els governants coneixeran l’idea del Bé i les altres gràcies a la seva reminiscència i hauran vist el món sensible en què viuen podran governar aquest últim segons les idees del món intel·ligible.
Com a última idea trobem: (“la ciutat...desitgin”). Aquí l’autor exposa la seva oposició als altres sistemes de govern de l’època: tirania (govern d’un tirà que comet abusos), oligarquia (govern dels rics), democràcia (governs dels populars) i timocràcia (govern militar). Segons ell, tots aquests sistemes cerquen el seu propi benefici i desitgen el poder per aprofitar-se d’ell. Per això Plató vol l’aristocràcia, per tal d’aconseguir que governi el més preparat (vulgui governar o no). Així el govern serà just, no com passa als demés.
En conclusió, Plató vol una polis dirigida per un filòsof rei que governi segons les idees del món intel·ligible (el Bé sobretot) ja que les coneix gràcies a l’educació proporcionada per la pròpia polis.

Opció B
«Considera, en conseqüència -vaig proposar-li-, que els guareixen de la seva demència i que me'ls deslliguen de les cadenes. Si tals coses passaven naturalment, tal com poden ser, sempre que un fos deslligat i de cop i volta me'l fessin redreçar i girar-se d'esquena, i caminar, i mirar la llum, quan fes tot això, es trobaria malament, els ulls li farien pampallugues i no podria contemplar les coses de les quals abans veia les ombres... Què et creus que diria quan algú li expliqués que fins aleshores havia mirat coses inexistents, però que ara veia quelcom més proper al ser, i que hi veia més correctament perquè s'havia girat cap a ell, principalment si li anava mostrant el que passava i el forcés fent-li preguntes a respondre què és? No veus que ell es trobaria en destret i que es pensaria que el que veia abans és més veritable que el que li ensenyen ara?»

Plató, República, llibre VII, 515 c-d

Resolució del comentari: Mireia Jaume

b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text.
El tema del text és una interrelació entre epistemologia i ontologia, perquè apareixen tant l’adquisició del coneixement com la divisió platònica del món. La tesi és la paulatina i costosa adquisició del coneixement vertader.

C) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes i amb el pensament de l'autor.

Aquest fragment pertany al començament del "mite de la caverna" exposat per Plató al llibre VIIè de la República. Concretament, és el passatge on es descriu el moment en que un presoner és alliberat de les seves cadenes i forçat a mirar en la direcció oposada a les ombres.
Plató comença el text dient: “els guareixen... cadenes”. En aquest fragment l’autor ens està plantejant a través del Mite de la Caverna com s’allibera la persona del fals coneixement. Ens fa una petita introducció sobre del que parlarà a la resta del text que, com ja he dit abans, és la paulatina i costosa adquisició del coneixement vertader.
A continuació l’autor ens presenta, a mode d'idea principal, el primer contacte que té el presoner amb el coneixement més real: “Si tals... ombres”. La intenció de Plató aquí es fer-nos veure que al principi l’adquisició d’aquest coneixement no és gens fàcil ja que, citant el Mite de la Caverna, el presoner ha estat acostumat durant molt de temps a viure en la foscor, que representa la ignorància, i a veure només ombres i li seria molt difícil acostumar-se a la llum del petit coneixement que hi ha dins la caverna. En aquest fragment també se’ns està explicant un tros del símil de la línia ja que se’ns diu que a la caverna, la qual representa el món sensible, hi ha dos tipus de coneixements falsos: les ombres o eikasia que  són el coneixement més baix lligat a la ignorància i les coses o pistis que presenten més coneixement i per això al presoner li costa captar-les. 
Finalment les dues darreres idees de Plató, que es derivarien del que s'ha exposat fins ara, es poden unir en una formant una estructura condicional (Si P [1r interrogant]; aleshores, Q [2n interrogant]): “Què et creus... és?” i “No veus... ara? El que ens vol transmetre l’autor aquí és la negació a la que es veurà sotmès el presoner al adonar-se que realment el que coneixia fins ara no era real. Aquest procés d’adonar-se que el que coneix no és vertader es fa a través de la dialèctica, la qual planteja preguntes amb les respostes de les quals la persona ignorant va recordant els coneixements vertaders de la seva ànima.
Per concloure podem assegurar que, el presoner, com ja he dit, necessitarà temps per processar la seva situació i així adonar-se  i arribar a la conclusió real que el món que coneixia és irreal i el vertader és el que es troba fora de la caverna, encara que a ell li pareixi inverosímil. No es això el que ens succeeix personalment quan ens hem de "deslligar" de falses creences que ens han estat fermant tota la vida?

COMENTARI DE TEXT HUME RESOLT PBAU UIB

Imatge generada amb DALL.E 3

Relacions d'Idees i Qüestions de Fet

1. Comentau el text següent:

«Tots els objectes de la raó i de la investigació humana poden, naturalment, dividir-se en dos grups, això és: relacions d’idees o qüestions de fet; a la primera classe pertanyen les ciències de la Geometria, l’Àlgebra i l’Aritmètica i, en resum, tota afirmació que és intuïtiva o demostrativament certa. [...] Però no s’esbrinen de la mateixa manera les qüestions de fet, això és, els segons objectes de la raó humana; ni la nostra evidència de llur veritat, per molt gran que sigui, no és de la mateixa naturalesa que la precedent. El contrari de qualsevol qüestió de fet és, en qualsevol cas, possible, perquè no pot implicar mai una contradicció, i és concebut per la ment amb la mateixa facilitat i distinció que si fos totalment ajustat a la realitat. Que el sol no sortirà demà no és una proposició menys intel·ligible ni implica major contradicció que l’afirmació sortirà demà. En va, doncs, intentaríem demostrar la seva falsedat. Si fos demostrativament falsa, implicaria una contradicció i mai no podria ser concebuda distintament per la ment.»

HUME, Investigació sobre l’enteniment humà, Secció 4. 

a)      Context històric, social i cultural. (1 punt)

Durant el segle XVIII, el panorama polític europeu és dominat per figures com Frederic el Gran de Prússia, exemplificant el despotisme il·lustrat que cerca modernitzar l'Estat des de dalt. En l'aspecte social-econòmic, la figura d'Adam Smith destaca amb la seva obra "La riquesa de les nacions", establint les bases del capitalisme modern. Científicament, la època és marcada per les aportacions d'Isaac Newton, les quals reformulen la comprensió de l'univers a través de les lleis de la gravitació universal, i culturalment per figures com Voltaire i Diderot, qui amb l'Enciclopèdia cerquen difondre el coneixement. Filosòficament, David Hume irromp amb una aproximació empírica al coneixement, desafiant els fonaments del racionalisme de Descartes i avançant cap a una nova manera d'entendre la relació entre raó i experiència.

b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text. (0,5 punts)

Tema: Epistemologia

Tesi: Hume distingeix entre les "relacions d'idees" (coneixements a priori, necessaris i universals, com els de la matemàtica) i les "qüestions de fet" (coneixements a posteriori, basats en l'experiència, els quals sempre poden ser falsos sense implicar contradicció).

c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes. (2 punts)

En aquest fragment Hume introdueix una classificació fonamental de tot coneixement humà en dues categories, marcant una distinció essencial entre el que és a priori cert (relacions d'idees) i el que es basa en l'experiència (qüestions de fet). ["Tots els objectes ... qüestions de fet."]

A continuació, en el fragment [“a la primera classe ... naturalesa que la precedent”] Hume contrasta el coneixement obtingut a través de la lògica pura i les matemàtiques amb el coneixement empíric, ressaltant que l'evidència empírica no pot mai oferir la mateixa certesa absoluta que les demostracions matemàtiques.

Tot seguit, Hume argumenta aquí que, a diferència de les contradiccions lògiques impossibles en el món de les relacions d'idees, les qüestions de fet sempre poden ser d’una altra manera, il·lustrant la naturalesa provisional de tot coneixement empíric. ["El contrari de qualsevol ...  ajustat a la realitat "].

Conclou amb el típic exemple "Que el sol no sortirà demà no és una proposició menys intel·ligible ni implica major contradicció que l’afirmació sortirà demà." Amb ell Hume demostra la seva afirmació anterior sobre la possibilitat del contrari en qüestions de fet, posant de manifest que el nostre coneixement empíric, sense importar que sigui consistent amb la nostra experiència passada, no garanteix la seva veritat futura.

La transició de la discussió sobre la certesa en les matemàtiques cap a la incertesa inherent en el coneixement empíric ressalta l'enfocament escèptic de Hume cap a la capacitat humana per arribar a coneixement absolut fora dels àmbits de la lògica i les matemàtiques. A través d'aquestes distincions, Hume no només qüestiona els fonaments de la metafísica i la religió, sinó que també posa en dubte la confiança en les lleis naturals com a veritats immutables, introduint una nova manera de comprendre el coneixement i la seva aplicació al món real. La seva anàlisi és fonamental per al desenvolupament posterior de la filosofia, especialment en l'epistemologia kantiana, on la distinció entre analític i sintètic, així com entre a priori i a posteriori, serà un tema central d’anàlisi.

d) Emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs, feu una valoració crítica del text. (1,5 punts)

En la valoració crítica del text de Hume, cal destacar diversos elements clau que reflecteixen la profunditat i la importància de la seva argumentació, així com possibles crítiques i la seva rellevància en el context filosòfic contemporani.

[Importància i originalitat de l'argument de Hume]

David Hume, amb el seu enfocament escèptic i empíric, revoluciona la manera d'entendre el coneixement i la investigació humana. La seva distinció entre "relacions d’idees" i "qüestions de fet" és una contribució fonamental a l'epistemologia, oferint una base sòlida per a la crítica de suposicions metafísiques i teològiques no verificables empíricament. Aquest enfocament no només demostra la seva originalitat sinó també la seva capacitat per qüestionar i desafiar el pensament filosòfic precedent.

[Crítiques i perspectives alternatives]

Malgrat la influència i la claredat dels arguments de Hume, la seva visió ha estat objecte de crítiques. Per exemple, Kant es veu profundament influenciat per Hume, però proposa una resposta crítica amb la seva noció de coneixement a priori que no és ni analític ni empíric, com en el cas de les categories de l'enteniment. Això suggeriria que Hume pot haver passat per alt aspectes fonamentals del coneixement humà.

[Vigència del tema en l'actualitat]

Els dubtes de Hume sobre les operacions de l'intel·lecte i la seva insistència en l'empirisme continuen sent rellevants. En una era dominada per la tecnologia i la ciència, les preguntes sobre els fonaments de la nostra comprensió del món i el paper de l'experiència en la formació del coneixement són tan pertinents com sempre.

[Conclusió i reflexió final]

El pensament de Hume ens desafia a examinar críticament les bases del nostre coneixement i a reconèixer la distinció entre el que podem imaginar com a possible i el que podem afirmar com a cert amb evidència empírica.

Reflexionant sobre el que acabam de dir, podem preguntar-nos: fins a quin punt les distincions de Hume entre diferents tipus de coneixement ens ajuden a entendre els desafiaments epistèmics contemporanis? I, com podem integrar l’empirisme radical amb els avenços en la ciència i la tecnologia que, sovint, semblen transcendir l'experiència immediata?

Rúbrica per a l'autoavaluació. [Aquí pots obtenir-ne una còpia en PDF]

By Agustí Puigserver Miralles amb iDoceo 9

COMENTARI DE TEXT DESCARTES RESOLT PBAU UIB

Imatge generada amb DALL.E 3

 Demostració de l’existència de Déu

“Vaig voler, després, cercar altres veritats; i, havent-me proposat l’objecte dels geòmetres, [...] vaig recórrer algunes de les seves demostracions més simples. I, havent advertit que aquesta gran certesa que tothom els atribueix no es basa sinó en el fet de concebre-les amb evidència, segons la regla formulada abans, vaig advertir també que no hi havia en elles absolutament res que m’assegurés l’existència del seu objecte. Ja que, per exemple, prou veia que, si suposem un triangle, cal que els seus tres angles siguin iguals a dos rectes; però no veia res per això que m’assegurés que hi ha al món cap triangle. Mentre que, tornant a examinar la idea que tenia d’un ésser perfecte, trobava que l’existència hi és compresa de la mateixa manera que en la idea d’un triangle hi és comprès que els seus tres angles són iguals a dos rectes, o en la d’una esfera que totes les seves parts són igualment distants del centre, i fins i tot de manera encara més evident; i que, per consegüent, és almenys tan cert que Déu, que és aquest ésser perfecte, és o existeix, com ho pugui ser cap demostració de geometria.”

 Descartes, Discurs del mètode, IV

1.Comentau el text incloent en el comentari aquests elements:  

a)     a) Context històric, social i cultural. (1 punt)

Durant el Renaixement tardà, en un moment de revolucions polítiques i naixement de teories socials, com els inicis del pensament econòmic modern i les teories del contracte social de Hobbes, René Descartes (1596-1650) emergeix en un escenari vibrant. Aquesta era veu un canvi profund en l'enteniment humà, amb figures com Galileo i Copèrnic desafiant les bases de la ciència aristotèlica i geocèntrica, marcant l'albada de la ciència moderna. Culturalment, aquest període es caracteritza pel qüestionament de la tradició i l'autoritat, posant les bases per a una exploració més profunda de la naturalesa humana i l'univers. En aquest context, Descartes proposa un nou enfocament racionalista a través del "Discurs del mètode", advocant pel dubte metòdic i la recerca de la certesa racional com a fonaments per al coneixement, posant la pedra angular del pensament que conduiria a l'Il·lustració.

b)     Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text. (0,5 punts)

Tema: el tema abraça tant la Metafísica com l'Epistemologia

Tesi: Utilitzant els principis de claredat i distinció, Descartes estableix una analogia entre les certeses matemàtiques i l'existència de Déu, argumentant que la realitat d'un ésser perfecte (Déu) és tan certa com qualsevol veritat geomètrica.

c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes. (2 punts)

Aquest text conté dues grans idees que pas a analitzar detingudament:

Descartes inicia el seu argument explorant la certesa dins de les ciències matemàtiques, específicament en la geometria. Observa que, tot i la gran certesa que s'atribueix a les demostracions geomètriques, aquesta es basa únicament en la claredat amb què es conceben les idees, no en l'existència real dels seus objectes. Aquest punt de partida marca la distinció entre la certesa conceptual i l'existència física. [Vaig voler, després, ... al món cap triangle.]

Si aprofundim més, en aquesta primera part del text podem trobar algunes subidees:

• La frase inicial “Vaig voler, després, ... l’objecte dels geòmetres" indica el desig de Descartes de transcendir els límits de la geometria, una ciència considerada en aquella època com un dels cims del coneixement humà per la seva certesa i claredat. La seva recerca no es limita al que és ja conegut o ben establert, sinó que cerca una comprensió més profunda i ampla de la veritat.
• Després Descartes reflexiona sobre la naturalesa de la certesa en les demostracions geomètriques, identificant que aquesta certesa deriva de la claredat i evidència amb què es poden concebre les idees geomètriques. Això ressona amb el seu criteri de veritat, quan sosté que les idees clares i distintes són les úniques que poden ser considerades certes. "...aquesta gran certesa que tothom els atribueix no es basa sinó en el fet de concebre-les amb evidència..."
• Com darrera idea secundària d'aquesta primera part del text, Descartes fa una distinció crucial entre la certesa de les propietats d'una figura geomètrica i l'existència real d'aquesta figura en el món ["...no hi havia en elles absolutament res que m'assegurés l'existència del seu objecte."] Aquesta observació el porta a qüestionar la correspondència directa entre les veritats matemàtiques i la realitat física, un punt fonamental en el seu dubte metòdic. Utilitzant l'exemple del triangle, Descartes il·lustra com una propietat pot ser indiscutiblement certa dins del marc conceptual de la geometria, sense que això impliqui l'existència física d'aquest objecte geomètric en la realitat. Aquesta reflexió subratlla la seva preocupació per establir un tipus de certesa que sigui aplicable no només al món de les idees sinó també al món físic.

La segona part del text proposat és una transició cap a la metafísica: Després de qüestionar l'existència dels objectes matemàtics, Descartes fa una transició cap a la consideració de l'existència de Déu. Compara la certesa de les propietats geomètriques amb la idea d'un ésser perfecte, argumentant que, si la perfecció inclou l'existència, llavors Déu, com a ésser perfecte, necessàriament existeix.

Com he fet abans, ara aprofundiré en l’anàlisi d’aquesta segona i fonamental part del text posant de relleu algunes subidees relacionades amb la seva argumentació sobre l'existència de Déu i la comparació amb les certeses matemàtiques:

• Comença dient: "Mentre que, tornant a examinar la idea que tenia d’un ésser perfecte...". Aquí, Descartes inicia un gir cap a la metafísica, reconsiderant la noció d'un ésser perfecte. Aquesta transició marca un moment crucial en el seu argument, on passa de la reflexió sobre la certesa matemàtica a la consideració de qüestions existencials i metafísiques profundes. La idea d'un ésser perfecte serveix com a eix per a la seva reflexió sobre l'existència de Déu.
• Tot seguit Descartes argumenta que l'existència és inherent a la idea d'un ésser perfecte, de la mateixa manera que certes propietats són inherents a figures geomètriques com el triangle o l'esfera. "...trobava que l’existència hi és compresa de la mateixa manera que en la idea d’un triangle..." Així, per a  Descartes, la perfecció implica l'existència; és a dir, per a Déu, ser perfecte inclou necessàriament existir.
• En aquest punt, Descartes utilitza analogies matemàtiques per il·lustrar com l'existència de Déu pot ser vista com una veritat tan indubtable com les propietats d'un triangle o d'una esfera. Aquesta comparació no només reforça el seu argument sobre l'existència de Déu sinó que també demostra la seva confiança en la raó i l'argumentació lògica com a mitjans per arribar a la veritat. ["...de la mateixa manera que ... distants del centre..."]
• El remat final el posa Descartes quan conclou que l'existència de Déu és una veritat tan certa com qualsevol demostració de geometria. Aquesta subidea culmina el seu argument, establint una connexió directa entre la claredat i distinció de les idees matemàtiques i la certesa de l'existència divina, basant-se en la perfecció com a criteri definitiu. ["...i que, per consegüent, ... cap demostració de geometria."]

A tall de conclusió, podem afirmar que Descartes ens presenta un argument ontològic refinat, on la lògica i la raó juguen un paper central en la comprensió de la naturalesa divina. El seu ús d'analogies matemàtiques serveix no només per reforçar el seu punt sobre la certesa de l'existència de Déu sinó també per destacar la universalitat i l'aplicabilitat del mètode racional com a via cap a la veritat.

d)  El comentari també ha d’incloure una valoració crítica, emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs.

Descartes, amb el seu argument ontològic, no només cerca una base sòlida per a la certesa del coneixement sinó que també intenta establir l'existència de Déu com a part inherent d'aquest coneixement cert.

[Importància i Originalitat de l'Argument de Descartes]

El mètode de Descartes, fonamentat en la raó pura i l'ús de principis clars i distints, és revolucionari per la seva època. La seva insistència en qüestionar tot el coneixement acceptat i reconstruir-lo a partir de bases indubtables és un punt d'inflexió que marca el pas del pensament medieval al modern. L'argument ontològic de Descartes és significatiu perquè intenta demostrar l'existència de Déu utilitzant la mateixa claredat i distinció que aplica a les matemàtiques, mostrant una confiança profunda en la raó humana.

[Crítiques i Perspectives Alternatives]

David Hume, amb el seu enfocament empíric, qüestionaria la validesa de l'argument ontològic de Descartes, argumentant que tot el nostre coneixement deriva de l'experiència sensorial. Hume podria criticar que l'existència de Déu, com a concepte purament racional i no empíric, no pot ser demostrada de manera conclusiva. Per la seva banda, Kant critica directament l'argument ontològic, afirmant que l'existència no és un predicat o propietat que pot ser atribuïda a un concepte. Per a Kant, Descartes comet un error categòric en suposar que l'existència pot ser una propietat com la perfecció, i així, l'argument de Descartes falla en demostrar l'existència de Déu. Nietzsche, amb la seva crítica radical a la metafísica i al cristianisme, veuria l'argument de Descartes com un intent de justificar racionalment creences fonamentades en la moralitat cristiana. Nietzsche podria argumentar que Descartes intenta imposar una estructura racional sobre creences que són fonamentalment irracionals o basades en la fe.

[Vigència del Tema en l'Actualitat]

Aquest argument encara és rellevant en el debat contemporani sobre la relació entre ciència, filosofia i religió. La seva metodologia racionalista i la recerca de certeses absolutes continuen influenciant discussions sobre els límits del coneixement humà i la possible existència de realitats transcendents.

[Conclusió i Reflexió Final]

La proposta de Descartes destaca per la seva audàcia i originalitat, intentant pontificar entre la raó i la fe. Tanmateix, les crítiques posteriors exposen limitacions en el seu argument, especialment en la presumpció que l'existència pot ser inferida com una propietat o predicat. Això obre el camp a una reflexió més àmplia sobre si els fonaments del coneixement i de la realitat es poden establir exclusivament a través de la raó, o si certes veritats, especialment aquelles relacionades amb la metafísica o la teologia, requereixen una acceptació que va més enllà de la pura lògica.

Descartes cerca una justificació racional per a l'existència de Déu, però fins a quin punt la fe en l'existència de Déu necessita o es beneficia de la justificació racional? Pot la fe transcendir les demandes de la raó, o tota creença ha de tenir una base racional?

Rúbrica per a l'autoavaluació. [Aquí pots obtenir-ne una còpia en PDF]

By Agustí Puigserver Miralles amb iDoceo 9

Prepara la PBAU - UIB amb l'ajuda de ChatGPT: Compara i Contrasta Idees de Filòsofs.

Disputatio entre Marx i Nietzsche (

DALL·E 3

)

En l'era de la digitalització i la intel·ligència artificial, les eines com ChatGPT d'OpenAI han irromput amb força en l'àmbit educatiu, oferint suport en la comprensió i anàlisi de temes complexos. Malgrat els seus indubtables avantatges, és crucial recordar que ChatGPT és una eina d'ajuda i no un substitut del treball propi. Les habilitats analítiques i crítiques són essencials per al desenvolupament integral dels aprenents. Més enllà de l'èxit en una prova concreta (PBAU!?), la capacitat de comprendre, analitzar i avaluar arguments i idees és vital per afrontar reptes acadèmics i professionals futurs. Aquestes habilitats permeten als individus prendre decisions informades, ser més creatius i adaptar-se ràpidament a situacions noves.

Les eines com ChatGPT poden ser útils com a punt de partida o com a complement del treball propi, però no poden substituir la reflexió personal i l'aprenentatge actiu. Les respostes generades per ChatGPT poden servir per inspirar, guiar i enriquir el treball dels aprenents; no obstant això, el procés d'aprenentatge requereix de l'esforç i compromís de cada individu per assimilar la informació i desenvolupar les seves pròpies idees i arguments.

És important considerar les limitacions de la intel·ligència artificial. ChatGPT pot proporcionar informació basada en el seu entrenament, però si l'aprenent no sap el que vol o no formula les preguntes de manera clara, l'eina pot generar respostes poc útils o inexactes. Això reforça la necessitat de continuar millorant les habilitats de pensament crític i comunicació dels estudiants per poder utilitzar eficaçment aquestes eines. Si sabem el què volem, ChatGPT agilitza tots els processos, fins i tot els d'aprenentatge. Si anam perduts i no tenim idea del què volem, ChatGPT genera molta palla.

Fetes aquestes observacions, us present una eina, en forma de prompt per a ChatGPT, que pot revolucionar la manera com abordar l'aprenentatge i l'habilitat per a resoldre la complexa tercera pregunta de la PBAU d'Història de la Filosofia: la pregunta que ens demana comparar i contrastar una idea entre dos autors. Estic parlant de la utilització de ChatGPT, una potent eina d'intel·ligència artificial, per a aconseguir una millor comprensió i anàlisi dels autors i les relacions entre les seves idees.

Com generar una taula compara i contrasta amb ChatGPT

Amb ChatGPT, pots formular un prompt específic per a comparar i contrastar les idees de dos autors diferents en un tema concret. L'eina t'ajudarà a generar una taula amb les diferències i similituds entre dos o més autors, tot en un estil acadèmic rigorós. A continuació, tens el prompt genèric que pots utilitzar amb ChatGPT i que et proporcionarà una taula detallada amb les diferències i similituds entre dos filòsofs en relació amb un tema concret, facilitant-vos la tasca d'entendre les seves perspectives i argumentar sobre elles de manera efectiva.

Exemple de prompt per a ChatGPT-4 (També funciona amb la versió 3.5)

"Benvingut! Estic aquí per ajudar-te a preparar les teves proves de batxillerat d'accés a la universitat (PBAU) amb un enfocament en Història de la Filosofia. Començarem amb una activitat de comparació filosòfica. Per favor, segueix aquests passos:

1. Nomena dos Filòsofs: Primer, em podries dir quins dos filòsofs t'agradaria comparar? Espera la meva resposta abans de continuar al següent pas. No cal que proposis cap opció a l'usuari.

1. Tema Específic: Després que m'hagis proporcionat els noms dels dos filòsofs, indica'm sobre quin tema específic t'agradaria que realitzés la comparació. Podries suggerir a l'usuari un llistat numerat de temes possibles. Només clicant el número ja entendràs que has de procedir amb la proposta específica. En el llistat sempre hi haurà d'haver una última opció que li permeti a l'usuari introduir un tema que no estigui al llistat.

• Una introducció breu que contextualitzi breument els autors i el tema.

• Una comparació en format de taula que detalli els seus punts de vista respectius. Cada explicació dins de la taula hauria de ser detallada, amb almenys 350 caràcters per a cada autor, per a garantir un nivell d'anàlisi profund i acadèmic.

• Una anàlisi crítica que reflexioni sobre les similituds i diferències.

• Una conclusió breu que resumeixi les principals troballes.

Una vegada tingui aquesta informació, crearé una anàlisi comparativa detallada entre aquests dos pensadors, centrant-me en el tema que has escollit. La meva resposta inclourà:

La resposta total tindrà una extensió de 600 a 800 paraules, amb explicacions detallades per a garantir un nivell d'anàlisi acadèmic. Comencem: Quins són els dos filòsofs que t'agradaria que comparés?"

Per utilitzar el prompt pots seguir les següents instruccions:

Inici de la Sessió: Comença per saludar ChatGPT amb un simple "Hola" o "Benvingut", i presenta't si ho desitges.

Selecció de Filòsofs:

Pas 1: Escriu els noms de dos filòsofs que t'interessi comparar. No cal avançar fins que ChatGPT hagi respost a aquesta petició.

Elecció del Tema:

Pas 2: Un cop ChatGPT hagi reconegut els dos filòsofs, t'indicarà una llista de temes específics possibles per a la comparació. Si ja tens un tema en ment que no apareix a la llista, podràs seleccionar l'opció per introduir el teu propi tema.

Envia la Informació:

Pas 3: Després de triar el tema, envia la teva elecció a ChatGPT. Si has triat introduir el teu propi tema, assegura't d'especificar-lo clarament.

Recepció de l'Anàlisi:

Una vegada enviada la informació, ChatGPT crearà una anàlisi comparativa detallada entre els dos pensadors, enfocant-se en el tema que has escollit. Aquesta anàlisi inclourà:

• Una introducció breu que contextualitza els autors i el tema.
• Una comparació en format de taula amb els punts de vista respectius.
• Una anàlisi crítica sobre les similituds i diferències.
• Una conclusió breu que resumeix les principals troballes.

Finalització:

Revisa l'anàlisi proporcionada i utilitza aquesta informació per aprofundir en el teu estudi i preparació per a les PBAU.

Nota Important: Aquesta activitat està dissenyada per ser un exercici interactiu, així que no dubtis a fer preguntes addicionals o demanar més detalls a ChatGPT si ho necessites.

Prova aquesta eina i comparteix la teva experiència

T'anim a provar aquesta eina i a compartir la teva experiència amb nosaltres. Si tens preguntes o suggeriments de millora del prompt, no dubtis a deixar-los en la secció de comentaris que tens a continuació. I si aquesta entrada t'ha semblat útil, no dubtis a compartir-la amb altres estudiants que es preparin per a la PBAU.

Altres articles relacionats:  

Desxifrant la Filosofia: Comprendre Temes Complexos amb ChatGPT

ChatGPT: Revolucionant l'Estudi de la Filosofia

Conquerint la PBAU amb ChatGPT: PROMPT per Preparar les Preguntes Teòriques d'Història de la Filosofia

PROMPT per a resoldre qualsevol comentari de text FILOSÒFIC de la PBAU - UIB amb l'ajuda de ChatGPT

PBAU - UIB Història de la Filosofia: Exàmens i Comparacions Resoltes 2023 | El Mussol Despert

[ACTUALITZAT DES DEL PRINCIPI DELS TEMPS FINS JULIOL 2023]

T'has quedat amb dubtes sobre la teva preparació per a la PBAU d'Història de la Filosofia? No et preocupis! A El Mussol Despert, trobaràs totes les preguntes de comparació resoltes des de l'inici fins a juliol 2022. Aprofita per repassar els temes clau de les comparacions entre Plató, Aristòtil, Descartes, Hume, Kant, Marx i Nietzsche i assegurar-te l'èxit a l'examen.

Cada pregunta de comparació està desenvolupada en dos formats: una taula comparativa i la redacció de la pregunta en unes 250-300 paraules. Així, podràs escollir el format que més t'agradi per repassar i entendre millor les diferències entre els pensadors i les seves idees.

MODELS DE LA SEGONA PREGUNTA PBAU UIB (TEORIA)

MODELS DE LA TERCERA PREGUNTA PBAU UIB (COMPARACIONS)

PREGUNTES DE COMPARACIÓ PBAU HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA RESOLTES