Descobreix els MASTERMIND dels grans filòsofs!

Mastermind by APM

Descobreix els MASTERMIND dels grans filòsofs!

GPT's Història de la Filosofia

HUME MASTERMIND

Si estàs immers en la preparació de la Prova de Batxillerat per a l’Accés a la Universitat (PBAU), segur que ja t’han parlat de la importància de conèixer a fons els grans autors i conceptes de la filosofia. Entre ells, David Hume destaca com una figura clau que, tot i ser diferent a Descartes, et pot obrir una porta fascinant al món de l’empirisme i el pensament crític.

Clica la imatge per accedir a Hume Mastermind

Però, com pots fer teu el pensament humeà, comprendre els seus arguments subtils i aplicar-los amb èxit a l’examen? Aquí és on entra Hume Mastermind, una eina pensada especialment per ajudar-te a dominar el pensament d’aquest filòsof escocès i superar la PBAU amb confiança.

Què és Hume Mastermind?

Hume Mastermind és un recurs educatiu creat per fer accessible el pensament d’Hume als estudiants de Batxillerat. Més que un simple manual de filosofia, aquesta eina t’acompanya pas a pas, desgranant els conceptes clau d’una manera clara i directa, perquè puguis comprendre les idees de Hume i aplicar-les en les preguntes més complexes de l’examen.

Mitjançant explicacions didàctiques, exemples pràctics i activitats interactives, Hume Mastermind et prepara per aprofundir en els temes centrals del pensament humeà: l’empirisme, el problema de la causalitat, la naturalesa de la moralitat i el seu escepticisme davant la religió.

Per què Hume és un autor imprescindible per a la PBAU?

David Hume és un dels grans protagonistes del currículum de filosofia de Batxillerat, no només per les seves contribucions al pensament occidental, sinó també per la seva manera d’afrontar preguntes que encara avui ens interpel·len:

• Com coneixem el món?
• Què significa ser una persona?
• Podem justificar racionalment la fe en Déu o les lleis científiques?

Les seves idees sobre l’experiència com a base del coneixement (en contraposició al racionalisme de Descartes) i la seva crítica de la causalitat són recurrents en els exàmens. Per això, entendre el pensament d’Hume i ser capaç de comparar-lo amb altres autors com Locke, Kant o el mateix Descartes pot marcar la diferència a l’hora d’obtenir una qualificació destacada.

Com et pot ajudar Hume Mastermind a preparar-te per l’examen?

1. Aprenentatge estructurat i flexible
   Els continguts estan organitzats en mòduls temàtics que aborden els conceptes principals de la filosofia humeana: des de les "impressions i idees" fins al famós "problema de la inducció".
   Cada mòdul inclou resums clars, esquemes visuals i activitats pràctiques perquè puguis consolidar el que has après. Pots avançar al teu ritme, focalitzant-te en els temes que et resultin més difícils.

2. Textos clàssics al teu abast
   Un dels majors reptes de la PBAU és analitzar fragments filosòfics originals. Amb Hume Mastermind tindràs accés a fragments seleccionats de les seves obres principals, com el Tractat sobre la naturalesa humana o la Investigació sobre l’enteniment humà, acompanyats de comentaris i guies d’interpretació. Això t’ajudarà a llegir els textos amb més seguretat i a identificar-ne les idees clau.

3. Simulacions d’examen
   Per estar ben preparat, no n’hi ha prou amb entendre la teoria: cal saber com aplicar-la.
   Hume Mastermind inclou preguntes d’examen model, exercicis de comparació entre autors i consells pràctics per estructurar les respostes de manera clara i precisa. Amb això, aprendràs a connectar les idees d’Hume amb altres corrents filosòfics i a redactar arguments sòlids.

4. Comparació amb altres filòsofs
   Una part essencial de la PBAU és entendre les relacions entre diferents pensadors. Amb Hume Mastermind podràs veure com l’empirisme d’Hume s’oposa al racionalisme de Descartes, o com el seu escepticisme va influir en Kant.
   Aquest enfocament t’ajudarà a enriquir les teves respostes i a mostrar un domini més profund del temari.

Apropa’t a la filosofia d’Hume amb confiança

David Hume no només és rellevant per a la PBAU, sinó també per entendre els fonaments del pensament modern. Amb Hume Mastermind, descobriràs que aprendre filosofia no ha de ser complicat ni avorrit. Aquesta eina et proporciona tot el que necessites per excel·lir a l’examen, des d’una comprensió sòlida del seu pensament fins a les habilitats pràctiques per aplicar-lo amb èxit.

---

Comparteix la teva experiència!

Ara que tens aquesta eina al teu abast, m’encantaria saber com et va.
Què has après de nou? Has trobat alguna idea especialment interessant o reveladora en el pensament d’Hume?
Comparteix les teves reflexions als comentaris o a les xarxes socials i ajuda altres estudiants a descobrir la potència d’aquest gran filòsof.

No deixis que la filosofia d’Hume sigui només una obligació per a l’examen: converteix-la en una oportunitat per pensar, qüestionar i créixer com a estudiant i persona!

COMENTARI DE TEXT RESOLT HUME PBAU UIB (2)

Imatge creada amb Leonardo

 «El nostre autor pensa “que no es podria haver fet cap descobriment més afortunat per a decidir totes les controvèrsies relatives a les idees que el següent: que les idees sempre van precedides d’impressions, i que tota idea primer apareix en una impressió amb què es correspon. Aquestes darreres percepcions són tan clares i evidents que no admeten controvèrsia, si bé moltes de les nostres idees són tan fosques que és quasi impossible —fins i tot per a la ment que les forma— de dir-ne  exactament la naturalesa i la composició”. D’acord amb això, quan una idea és ambigua, el nostre autor apel·la sempre a la impressió, que ha de tornar-la clara i precisa. I quan sospita que un terme filosòfic no té cap idea annexa (com passa massa sovint), pregunta sempre: “de quina impressió deriva aquesta idea?”. I en cas de no poder-la remetre a cap impressió, conclou que el terme està totalment mancat de significat.»

(HUME. Resum del Tractat de la naturalesa humana)

1A) Context [El trobaràs fet en aquest comentari de text]

1B) Tema: El tema del text és l'epistemologia, centrat en la relació entre idees i impressions com a fonament del coneixement.

1B) Tesi: La tesi del text de Hume és que les idees deriven sempre de les impressions, i que la claredat d'una idea depèn de la seva correspondència amb una impressió.

1C) Anàlisi de les Idees Principals

Relació entre idees i impressions: Cita: ["les idees sempre [...] amb què es correspon"]

Anàlisi: Hume afirma que les idees són derivades de les impressions sensibles, establint una connexió directa i necessària entre les percepcions i els conceptes. Això vol dir que qualsevol idea que tinguem ha de provenir d'una experiència sensible prèvia. Aquesta idea és fonamental en l'empirisme de Hume, establint que el coneixement és indissociable de l'experiència.

Claredat de les impressions: Cita: ["Aquestes darreres percepcions [...] la naturalesa i la composició"]

Anàlisi: Hume sosté que les impressions són més clares i evidents que les idees, les quals sovint poden ser confuses. Això implica que les impressions són una font més fiable de coneixement en comparació amb les idees abstractes. Aquesta distinció entre la claredat de les impressions i la foscor de les idees reforça la necessitat de tornar a les impressions per aclarir i validar les idees.

Mètode per aclarir idees ambigües: Cita: ["quan una idea és [...] deriva aquesta idea?"]

Anàlisi: Hume proposa un mètode per verificar la validesa de les idees preguntant per la seva impressió d'origen. Si una idea no es pot traçar a una impressió específica, es considera sense significat. Aquest mètode és una aplicació pràctica del principi empirista, utilitzant la traçabilitat a les impressions com a criteri de validació de les idees.

Crítica a termes filosòfics sense significat: Cita: ["en cas de no poder-la remetre [...] totalment mancat de significat"]

Anàlisi: Hume critica l'ús de termes filosòfics que no tenen una base en impressions sensibles, sostenint que molts conceptes metafísics són buits de contingut real si no es poden relacionar amb experiències. Aquesta crítica està alineada amb la seva postura escèptica cap a la metafísica, promovent un enfocament més rigorós i basat en l'experiència per a la filosofia.

1D) Valoració de la Tesi

David Hume, en el seu "Tractat de la naturalesa humana", defensa una tesi crucial per a l'empirisme: les idees deriven sempre de les impressions, i la claredat d'una idea depèn de la seva correspondència amb una impressió sensible. Aquesta tesi és notable per la seva originalitat i profunditat, ja que estableix una base empírica per a tot coneixement humà, contrastant amb les teories racionalistes que prevalien anteriorment.

La vigència d'aquesta tesi en la filosofia contemporània és considerable. En molts camps del coneixement, especialment en les ciències cognitives i la psicologia, la importància de l'experiència sensorial com a font de coneixement segueix sent reconeguda. L'èmfasi de Hume en la verificació empírica també anticipa el desenvolupament del positivisme lògic, que es basa en la verificabilitat com a criteri de significat.

Tanmateix, aquesta tesi ha estat objecte de crítiques importants. Immanuel Kant, per exemple, va argumentar que, tot i que les impressions són necessàries, no són suficients per explicar el coneixement. Segons Kant, hi ha estructures a priori en la ment humana que organitzen les impressions en experiències coherents. Això introdueix la idea que la raó i l'experiència han de treballar conjuntament per produir coneixement.

A més, les idees de Hume també han estat qüestionades per filòsofs com Friedrich Nietzsche, qui va criticar la idea que tot el coneixement es pot reduir a impressions sensorials. Nietzsche sosté que els instints i les forces irracionals també juguen un paper crucial en la formació del coneixement i la comprensió humana.

Tot i aquestes crítiques, la tesi de Hume continua sent un punt de referència essencial per a la filosofia moderna. La seva insistència en la importància de les impressions com a fonament del coneixement ha influït profundament en la filosofia de la ciència i en el desenvolupament de metodologies empíriques rigoroses.

A tall de conclusió, la tesi de Hume sobre la derivació de les idees de les impressions representa una contribució significativa a la teoria del coneixement. Malgrat les crítiques i les perspectives alternatives, aquesta idea segueix sent rellevant i inspiradora per a la reflexió filosòfica contemporània. Ens convida a plantejar-nos: fins a quin punt les nostres idees estan realment arrelades en les impressions sensorials? I com podem assegurar-nos que els nostres conceptes filosòfics tinguin una base empírica sòlida?

COMENTARI DE TEXT HUME RESOLT PBAU UIB (1)

Imatge generada amb DALL.E 3

Relacions d'Idees i Qüestions de Fet

1. Comentau el text següent:

«Tots els objectes de la raó i de la investigació humana poden, naturalment, dividir-se en dos grups, això és: relacions d’idees o qüestions de fet; a la primera classe pertanyen les ciències de la Geometria, l’Àlgebra i l’Aritmètica i, en resum, tota afirmació que és intuïtiva o demostrativament certa. [...] Però no s’esbrinen de la mateixa manera les qüestions de fet, això és, els segons objectes de la raó humana; ni la nostra evidència de llur veritat, per molt gran que sigui, no és de la mateixa naturalesa que la precedent. El contrari de qualsevol qüestió de fet és, en qualsevol cas, possible, perquè no pot implicar mai una contradicció, i és concebut per la ment amb la mateixa facilitat i distinció que si fos totalment ajustat a la realitat. Que el sol no sortirà demà no és una proposició menys intel·ligible ni implica major contradicció que l’afirmació sortirà demà. En va, doncs, intentaríem demostrar la seva falsedat. Si fos demostrativament falsa, implicaria una contradicció i mai no podria ser concebuda distintament per la ment.»

HUME, Investigació sobre l’enteniment humà, Secció 4. 

a)      Context històric, social i cultural. (1 punt)

Durant el segle XVIII, el panorama polític europeu és dominat per figures com Frederic el Gran de Prússia, exemplificant el despotisme il·lustrat que cerca modernitzar l'Estat des de dalt. En l'aspecte social-econòmic, la figura d'Adam Smith destaca amb la seva obra "La riquesa de les nacions", establint les bases del capitalisme modern. Científicament, la època és marcada per les aportacions d'Isaac Newton, les quals reformulen la comprensió de l'univers a través de les lleis de la gravitació universal, i culturalment per figures com Voltaire i Diderot, qui amb l'Enciclopèdia cerquen difondre el coneixement. Filosòficament, David Hume irromp amb una aproximació empírica al coneixement, desafiant els fonaments del racionalisme de Descartes i avançant cap a una nova manera d'entendre la relació entre raó i experiència.

b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text. (0,5 punts)

Tema: Epistemologia

Tesi: Hume distingeix entre les "relacions d'idees" (coneixements a priori, necessaris i universals, com els de la matemàtica) i les "qüestions de fet" (coneixements a posteriori, basats en l'experiència, els quals sempre poden ser falsos sense implicar contradicció).

c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes. (2 punts)

En aquest fragment Hume introdueix una classificació fonamental de tot coneixement humà en dues categories, marcant una distinció essencial entre el que és a priori cert (relacions d'idees) i el que es basa en l'experiència (qüestions de fet). ["Tots els objectes ... qüestions de fet."]

A continuació, en el fragment [“a la primera classe ... naturalesa que la precedent”] Hume contrasta el coneixement obtingut a través de la lògica pura i les matemàtiques amb el coneixement empíric, ressaltant que l'evidència empírica no pot mai oferir la mateixa certesa absoluta que les demostracions matemàtiques.

Tot seguit, Hume argumenta aquí que, a diferència de les contradiccions lògiques impossibles en el món de les relacions d'idees, les qüestions de fet sempre poden ser d’una altra manera, il·lustrant la naturalesa provisional de tot coneixement empíric. ["El contrari de qualsevol ...  ajustat a la realitat "].

Conclou amb el típic exemple "Que el sol no sortirà demà no és una proposició menys intel·ligible ni implica major contradicció que l’afirmació sortirà demà." Amb ell Hume demostra la seva afirmació anterior sobre la possibilitat del contrari en qüestions de fet, posant de manifest que el nostre coneixement empíric, sense importar que sigui consistent amb la nostra experiència passada, no garanteix la seva veritat futura.

La transició de la discussió sobre la certesa en les matemàtiques cap a la incertesa inherent en el coneixement empíric ressalta l'enfocament escèptic de Hume cap a la capacitat humana per arribar a coneixement absolut fora dels àmbits de la lògica i les matemàtiques. A través d'aquestes distincions, Hume no només qüestiona els fonaments de la metafísica i la religió, sinó que també posa en dubte la confiança en les lleis naturals com a veritats immutables, introduint una nova manera de comprendre el coneixement i la seva aplicació al món real. La seva anàlisi és fonamental per al desenvolupament posterior de la filosofia, especialment en l'epistemologia kantiana, on la distinció entre analític i sintètic, així com entre a priori i a posteriori, serà un tema central d’anàlisi.

d) Emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs, feu una valoració crítica del text. (1,5 punts)

En la valoració crítica del text de Hume, cal destacar diversos elements clau que reflecteixen la profunditat i la importància de la seva argumentació, així com possibles crítiques i la seva rellevància en el context filosòfic contemporani.

[Importància i originalitat de l'argument de Hume]

David Hume, amb el seu enfocament escèptic i empíric, revoluciona la manera d'entendre el coneixement i la investigació humana. La seva distinció entre "relacions d’idees" i "qüestions de fet" és una contribució fonamental a l'epistemologia, oferint una base sòlida per a la crítica de suposicions metafísiques i teològiques no verificables empíricament. Aquest enfocament no només demostra la seva originalitat sinó també la seva capacitat per qüestionar i desafiar el pensament filosòfic precedent.

[Crítiques i perspectives alternatives]

Malgrat la influència i la claredat dels arguments de Hume, la seva visió ha estat objecte de crítiques. Per exemple, Kant es veu profundament influenciat per Hume, però proposa una resposta crítica amb la seva noció de coneixement a priori que no és ni analític ni empíric, com en el cas de les categories de l'enteniment. Això suggeriria que Hume pot haver passat per alt aspectes fonamentals del coneixement humà.

[Vigència del tema en l'actualitat]

Els dubtes de Hume sobre les operacions de l'intel·lecte i la seva insistència en l'empirisme continuen sent rellevants. En una era dominada per la tecnologia i la ciència, les preguntes sobre els fonaments de la nostra comprensió del món i el paper de l'experiència en la formació del coneixement són tan pertinents com sempre.

[Conclusió i reflexió final]

El pensament de Hume ens desafia a examinar críticament les bases del nostre coneixement i a reconèixer la distinció entre el que podem imaginar com a possible i el que podem afirmar com a cert amb evidència empírica.

Reflexionant sobre el que acabam de dir, podem preguntar-nos: fins a quin punt les distincions de Hume entre diferents tipus de coneixement ens ajuden a entendre els desafiaments epistèmics contemporanis? I, com podem integrar l’empirisme radical amb els avenços en la ciència i la tecnologia que, sovint, semblen transcendir l'experiència immediata?

Rúbrica per a l'autoavaluació. [Aquí pots obtenir-ne una còpia en PDF]

By Agustí Puigserver Miralles amb iDoceo 9

PBAU - UIB Història de la Filosofia: Exàmens i Comparacions Resoltes 2023 | El Mussol Despert

[ACTUALITZAT DES DEL PRINCIPI DELS TEMPS FINS JULIOL 2023]

T'has quedat amb dubtes sobre la teva preparació per a la PBAU d'Història de la Filosofia? No et preocupis! A El Mussol Despert, trobaràs totes les preguntes de comparació resoltes des de l'inici fins a juliol 2022. Aprofita per repassar els temes clau de les comparacions entre Plató, Aristòtil, Descartes, Hume, Kant, Marx i Nietzsche i assegurar-te l'èxit a l'examen.

Cada pregunta de comparació està desenvolupada en dos formats: una taula comparativa i la redacció de la pregunta en unes 250-300 paraules. Així, podràs escollir el format que més t'agradi per repassar i entendre millor les diferències entre els pensadors i les seves idees.

MODELS DE LA SEGONA PREGUNTA PBAU UIB (TEORIA)

MODELS DE LA TERCERA PREGUNTA PBAU UIB (COMPARACIONS)

PREGUNTES DE COMPARACIÓ PBAU HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA RESOLTES

El caragol només treu banya quan plou? [Projecte Hume]

Treballam les IIMM i la Taxonomia de Bloom amb els 

Ecosistemes d'aprenentatge

Marc històric, sociocultural i filosòfic de HUME (1711-1776)

En el s. XVII va tenir lloc a Anglaterra la revolució burgesa, la qual, va fer possible el pas del feudalisme al capitalisme, que culminaria amb la revolució industrial de mitjan s.XVIII i que continuà fins a principis del s. XIX. Per aquestes dates, Anglaterra es va convertir en la gran potència del moment, en detriment de França, a això va contribuir la política colonial i els grans invents que sorgeixen per satisfer les noves necessitats, sobretot, de la indústria, com és el cas de la invenció per Watt de la màquina de vapor(1750). 

Des del punt de vista social, s'aguditza la crítica a la societat estamental, que acabarà provocant la Revolució Francesa. 

Des del punt de vista científic, Newton donarà l'impuls definitiu al desenvolupament de la ciència moderna formulant les lleis matemàtiques que regien el funcionament de l'univers.

Hume, com a filòsof empirista compartia amb John Locke el rebuig del dogmatisme dels qui s'obstinen a fer un ús inadequat de la raó per mostrar una seguretat absoluta en el coneixement, sense tenir en compte com pensen i actuen els éssers humans. Des d'aquest posicionament, adoptarà una actitud epistemològica que l'abocarà a una crítica radical de la metafísica i moral tradicionals i una defensa de la tolerància fonamentada en la creença i la probabilitat enfront del dogmatisme. La finalitat de Hume coincideix amb els ideals de la Il·lustració, que proclama la llibertat, la tolerància i la supressió de la superstició enfront del fanatisme que havien alimentat les guerres i la intolerància a Europa.

Projecte cooperatiu FETS, FETS, FETS... I NOMÉS FETS!!!

Seguim aprofundint en la interrelació entre les IIMM i la Taxonomia de Bloom per anar ampliant el ventall de possibilitats d'apropament de l'alumnat als continguts d'Història de la Filosofia de 2n de batxillerat. Aquest projecte és una continuació metodològica del projecte cooperatiu "Cogito, Ergo Sum" que dedicàrem a R.Descartes.

Bàsicament estam replantejant les sessions d'Història de la Filosofia des d'una perspectiva multidimensional dissenyant unes activitats d'aprenentatge innovadores i de qualitat que posen de manifest el nivell de comprensió, la capacitat de transferibilitat del que s'assimila i, el que és més important, esperonegen l'esperit crític, la imaginació, l'autonomia i la creativitat de l'alumnat, alhora que treballam des de totes les intel·ligències.

Elaborarem un multitutorial de David Hume dissenyat a partir de les propostes de treball resultants del creuament de les IIMM i la Taxonomia de Bloom, per copsar les tesis fonamentals del filòsof i per avaluar-ne el nivell d'assoliment.

Temes fonamentals a treballar:

1. L’origen del coneixement i les seves classes. [BLOC-1 // Apunts 1.2 i 1.3]
2. L’origen del coneixement i les seves classes. [BLOC-2 // Apunts 1.4]
3. La crítica del principi de causalitat. [Apunts 2]
4. La crítica de la idea de substància. [Apunts 3]
5. El món, l'ànima (Jo) i Déu. [Apunts 4]
6. ÈTICA. El sentiment moral. [Apunts 5]
7. Semblances i diferències entre el Racionalisme i l’Empirisme. [Annex apunts Descartes]

Activittat introductòria 

By Lluna Pineda

Continuarem amb els agrupaments que vam fer amb la dinàmica del Rellotge de Cites, utilitzarem les cites de les 11, les 12, la 1 i les 2.

Rellotge cites by APM

Cada parella haurà de triar un dels set temes (no es poden repetir els temes per a cap membre de la parella). El nombre màxim de parelles que poden treballar el mateix tema és de dues (segons el número d'alumnat per aula alguns temes els podran treballar fins a tres parelles) [veure llista de control al grup de whatsapp de la classe]. Sumat i debatut, cadascú treballarà tres temes amb tres parelles diferents.

Amb la primera parella treballarem els tres primers nivells cognitius de la Taxonomia de Bloom (TB) [RECORDAR, ENTENDRE i APLICAR] creuats amb totes les intel·ligències múltiples (IIMM).

Amb la segona parella treballarem el quart i cinquè nivell cognitiu de la TB [ANALITZAR i SINTETITZAR] creuats amb totes les IIMM.

Amb la tercera parella treballarem el sisè i setè nivell cognitiu de la TB [AVALUAR i CREAR] creuats amb totes les IIMM.

IMPORTANT: tenint present el projecte de Descartes, no es podrà repetir projecte pel que fa al creuament del nivell cognitiu de la taxonomia i les IIMM. Per exemple, si el nivell cognitiu recordar el creuarem amb la intel·ligència musical, ara s'haurà de creuar amb una intel·ligència diferent, posem per cas, la intel·ligència intrapersonal. Recordam que s'ha de registrar en la mateixa graella TB/IIMM del projecte de Descartes tots els dissenys d'activitats que planifiqueu per al projecte de Hume. Aquesta graella us serà de vital utilitat per a desenvolupar el projecte "SAPERE AUDE" de I.Kant.

Graella TB / IIMM Hume by APM

Arribats a aquest punt constituïrem els grups d'Aprenentatge Cooperatiu Formal (ACF) específics per a cada microprojecte. 

• Els grups seran de quatre membres per a les tasques inicials d'anàlisi i comprensió dels continguts, i de parelles quan es facin les tasques de disseny i execució dels microprojectes.
• Es formaran a partir de les dues parelles que treballen el mateix tema a cada nivell cognitiu. 
• Tindran una durada de 2-5 sessions, tot depenent del nivell cognitiu de la TB que es treballi. Es refaran els grups a cada canvi d'estadi cognitiu i donarà peu a l'inici del següent microprojecte.
• La distribució de l'alumnat serà heterogènia, partint sempre dels cercles de preferència que cadascú haurà establert amb la dinàmica del rellotge de cites. El fet que l'agrupament es faci a partir dels cercles de preferència facilita extraordinàriament la cohesió del grup.
• La disposició de les taules haurà de facilitar les dinàmiques cooperatives i estarà distribuïda en grups de 4 y ordenada en forma d'espiga, de tal manera que l'alumnat es pugui mirar a la cara i veure la pantalla o la pissarra sense forçar la postura.
• La interdependència positiva [de grup i parella] l'estructurarem a nivell de metes, tasques, rols, i recompenses/celebracions.
• Fomentarem la responsabilitat individual alternant dinàmiques cooperatives de tot el grup, dinàmiques entre parelles i dinàmiques de parelles. Recordem que l'objectiu de l'aprenentatge cooperatiu és treballar en grup per aprendre individualment.
• La interacció promotora la treballarem reforçant totes les accions de suport, ajuda i estímul mutu.
• Les habilitats socials les focalitzarem en quatre elements: establir un clima d'aula serè cuidant el to de veu, fomentar el respecte i l'agraïment sincer, prioritzar l'escolta activa i generar la confiança franca entre els membres del grup.

Cada grup començarà llegint cooperativament els apunts del tema que haurà de treballar en el micropojecte. El procediment serà el que teniu a la següent infografia:

Designed by APM using CANVA

Designed by APM using PPT

Un cop s'han llegit i entès els apunts del tema, passarem a treballar per parelles (rellotge de cites). Ara cada parella iniciarà el disseny específic d'una proposta de microprojecte per a cada tema seguint la matriu TB / IIMM.

El disseny haurà d'incloure:

• Títol (que tingui ganxo)
• Creuament IIMM+TB (s'ha d'utilitzar la graella específica que teniu més amunt.
• Objectius (que descriguin, tot depenent del nivell cognitiu que es treballi,  què volem memoritzar, entendre, aplicar, analitzar, sintetitzar o crear de Descartes).
• Continguts: especificar els continguts clau del tema del vostrre projecte.
• Descripció detallada de tots els passos que s'han de dur a terme per a realitzar el microprojecte.
• Producte final que heu dissenyat i que constituirà l'eix del vostre microprojecte. Descripció detallada.
• Documentació teòrica que heu utilitzat per a dissenyar el micropojecte.
• Materials / Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC) per a realitzar-lo.
• Temps (s'haurà d'ajustar al temps programat per a cada part del projecte Fets, fets, fets... i només fets!
• Rúbrica d'autoavaluació que haurà d'establir els criteris d'avaluació del vostre projecte específic. Aquesta rúbrica s'ha de contrastar amb l'opinió del professorat. [Només s'ha d'elaborar la rúbrica del microprojecte que la parella decideixi portar a terme].

Un cop heu dissenyat el microprojecte l'heu de presentar portar a la pràctica. 

Aquesta mateixa seqüència es repetirà per a cada tema, i cada tema es treballa amb una parella diferent seguint els agrupaments ja esmentats (cites de les 11, 12, 1 i 2).

By APM

Seguirem amb els agrupaments que vam fer amb la dinàmica del Rellotge de Cites, utilitzarem en aquesta part del projecte la cita de les 2. Per a resoldre el comentari de text utilitzarem la tècnica dels Llapis al mig.

Infografia Llapis al mig By APM

Comentari de text. A classe el professorat us assignarà a cada parella un dels textos que han sortit en anys anteriors en les proves de la PBAU i haureu de resoldre els següents apartats:

• Context històric, social i cultural. 
• Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text. [Aquesta part es durà a terme amb l'aplicació iDoceo].
• Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes. 
• El comentari també ha d’incloure una valoració crítica, emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs.

CRITERIS D'AVALUACIÓ:

• Conèixer l’empirisme de Hume i valorar la seva influència en el desenvolupament de les idees i els canvis socioculturals.

ESTÀNDARDS D'APRENENTATGE AVALUABLES:

• Utilitza amb rigor conceptes de Hume com escepticisme, crítica, experiència, percepció, immanència, associació, impressions, idees, hàbit, contradicció, causa, creença, sentiment, mèrit, utilitat, felicitat, contracte social, llibertat i deure, entre altres. 
• Entén i explica amb claredat les teories fonamentals de la filosofia de Hume, tant oralment com per escrit, distingeix els principis i els elements del coneixement respecte a la veritat, la crítica a la causalitat i a la substància i l’emotivisme moral i compara aquestes teories amb les de la filosofia antiga i la medieval i amb el racionalisme modern.
• Valora l’esforç de la filosofia de Hume per contribuir al desenvolupament de les idees i als canvis socioculturals de l’edat moderna i jutja positivament la recerca de la felicitat col·lectiva.

INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ:

• Autoavaluació [rúbriques específiques amb iDoceo].
• Coavaluació [rúbriques específiques amb iDoceo].
• Dinàmica "Un món de savis" amb l'aplicació iDoceo.

IMPORTANT: 

TOTES LES AUTOAVALUACIONS D'AQUEST PROJECTE SEGUIRAN ELS CRITERIS ESTABLERTS A CLASSE. 

LA DESVIACIÓ MÀXIMA PERMESA SERÀ DE +/- 1 PUNT.

Destinataris: 2n batxillerat.

Agrupaments: heterogenis de 4 alumnes estructurats en parelles cooperatives (Dinàmica Rellotge de Cites).

Durada: 13 sessions.

Metodologia: ecosistemes d'aprenentatge i cooperatiu formal.

Autoavaluació i coavaluació: autodefinició d'una rúbrica per al microprojecte segons els criteris proposats a 5 pautes per dissenyar les rúbriques d'autoavaluació [Veure projecte "Cogito, ergo sum"].

Finalització del projecte: 17 de febrer 2021.

• 19/01/2021 Presentació de la Graella Cornell del vídeo de la professora Lluna Pineda [5% nota final]. Presentació del projecte, formació de grups cooperatius formals de 4 membres segons la dinàmica rellotge de cites (2+2) i distribució dels temes.

• 21/01/2021 Lectura cooperativa dels apunts del tema de les parelles (1). Dinàmica Lectura compartida. [Veure infografia a la secció "Disseny del microprojecte"]. [Veure distribució de rols [Agrupament 2 parelles de les 11 [AC Formal Agrupament 4]]

• 26/01/2021 Lectura cooperativa dels apunts del tema de les parelles (2). Mapa mental cooperatiu [Autoavaluació 5% nota final].

• 27/01/2021 Canvi de parelles [agrupament parella de les 12 [AC Formal Agrupament 4 membres (2+2)]] . Lectura cooperativa dels apunts del tema de les parelles. Dinàmica Lectura compartida. [Veure infografia a la secció "Disseny del microprojecte"].  Mapa mental individual [Autoavaluació 5% nota final].

• 28/01/2021 Canvi de parelles [agrupament parella de la 1 [AC Formal Agrupament 4 membres (2+2)]]. Lectura cooperativa dels apunts del tema de les parelles. Dinàmica Lectura compartida. [Veure infografia a la secció "Disseny del microprojecte"]. Mapa mental individual [Autoavaluació 5% nota final].

• 02/02/2021 Canvi de parella [agrupament parella de les 2 [AC Formal Agrupament 4 membres (2+2)]]]. Lectura cooperativa dels apunts del tema. Dinàmica Lectura compartida. [Veure infografia a la secció "Disseny del microprojecte"]. 

• 03/02/2021 Elaboració de la proposta de la Graella 7x8 IIMM/BLOOM (7è [CREAR] nivell cognitiu - consultau documentació lliurada al vostre correu i la infografia específica per al nivell cognitiu que teniu en aquest mateix blog RECURSOS TAXONOMIA DE BLOOM: CREAR). 

PRESENTA EL TEU PROJECTE

• 04/02/2021 Desenvolupament del microprojecte. 

• 09/02/2021 Continuació del desenvolupament del microprojecte. 

• 10/02/2021 Continuació i finalització del microprojecte. 

• 11/02/2021 Autoavaluacio i coavaluació: utilitzareu la rúbrica específica dissenyada per vosaltres mateixos (amb la supervisió i aprovació del professorat) Rúbrica específica IMPLEMENTACIÓ HUME 7x8. [30% nota final].

• 16/02/2021 Dinàmica "UN MÓN DE SAVIS" contrastació del nivell d'assimilació de les tesis fonamentals de Hume amb l'aplicació iDoceo. [35% nota final].

• 17/02/2021 us assignarem a cada parella [Cita de les 3] un dels textos que han sortit en anys anteriors en les proves de la PBAU i haureu de resoldre els següents apartats amb la dinàmica "Llàpis al mig" [veure descripció més amunt] [20% nota final]:

1. Context històric, social i cultural. 
2. Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text. [Aquesta part es durà a terme amb l'aplicació iDoceo].
3. Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes. 
4. El comentari també ha d’incloure una valoració crítica, emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs.

VALORACIÓ PONDERADA DEL PROJECTE "Fets, fets,fets... i només fets!"

• Rúbrica Cornell [Autoavaluació 5% nota final]. 
• Mapa mental tema parella 1 [Autoavaluació 5% nota final].
• Mapa mental tema parella 2 [Autoavaluació 5% nota final].
• Mapa mental tema parella 3 [Autoavaluació 5% nota final].
• Rúbrica específica IMPLEMENTACIÓ MICROPROJECTE HUME 7x8. [30% nota final].
• "UN MÓN DE SAVIS" amb l'aplicació iDoceo. [30% nota final].
• Comentari de Text  [20% nota final].

Facem una aturada

Els processos d'aprenentatge esdevenen significatius quan som capaços de reflexionar i autoavaluar el què hem après, quines destreses de pensament hem utilitzat, el grau d'eficàcia, quines han resultat més dificultoses, la projecció d'aquests aprenentatges de cara a resoldre adequadament situacions futures... Aquest "recés" es coneix com activitat de metacognició.

Així doncs, el que ara hem de fer és aturar-nos i reflexionar les cinc qüestions que teniu al següent requadre. 

Escala de metacognició by APM