 |
| Geni Maligne by Agustí Puigserver Miralles |
El context històric de Descartes (1596-1650) està emmarcat en les transformacions de les monarquies autoritàries en monarquies absolutes que culmina amb Lluís XIV. La divisió religiosa del continent va provocar molts conflictes (Guerra dels Trenta Anys).
La societat europea durant el segle XVII sofreix diversos canvis, com els descobriments geogràfics, l'emigració i el desenvolupament del comerç. Els pagesos sense feina van a la ciutat on es converteixen en treballadors de manufactures. La burgesia progressa. La noblesa segueix exercint la seva influència política.
Quant als trets culturals més significatius cal ressenyar que a l'inici del segle XVII moren Shakespeare i Cervantes, escriuen Lope de Vega, Calderón de la Barca, Góngora i Quevedo. A França el gran dramaturg Molière. Però la gran revolució es produeix en pintura, amb Caravaggio, Rubens, Murillo i Velázquez.
El context filosòfic cartesià és el de la Nova Ciència. Copèrnic la inicia amb la teoria heliocèntrica, que marca la ruptura entre la cosmologia medieval aristotèlica i la moderna juntament amb Kepler, Galileu, el mateix Descartes i Newton. Mentre que en l'edat mitjana la filosofia tenia un paper subordinat a la religió, amb la Modernitat arriba a un estatus de certa independència. En l'Europa Occidental els arguments d'autoritat entren en crisi i ressorgeix l'escepticisme (Montaigne). La desconfiança i prevenció dels escèptics vers les certeses del món van influir en Descartes a l'hora de plantejar el seu dubte metòdic i el seu desig d'obtenir seguretat indubtable en el coneixement.
La societat europea durant el segle XVII sofreix diversos canvis, com els descobriments geogràfics, l'emigració i el desenvolupament del comerç. Els pagesos sense feina van a la ciutat on es converteixen en treballadors de manufactures. La burgesia progressa. La noblesa segueix exercint la seva influència política.
Quant als trets culturals més significatius cal ressenyar que a l'inici del segle XVII moren Shakespeare i Cervantes, escriuen Lope de Vega, Calderón de la Barca, Góngora i Quevedo. A França el gran dramaturg Molière. Però la gran revolució es produeix en pintura, amb Caravaggio, Rubens, Murillo i Velázquez.
El context filosòfic cartesià és el de la Nova Ciència. Copèrnic la inicia amb la teoria heliocèntrica, que marca la ruptura entre la cosmologia medieval aristotèlica i la moderna juntament amb Kepler, Galileu, el mateix Descartes i Newton. Mentre que en l'edat mitjana la filosofia tenia un paper subordinat a la religió, amb la Modernitat arriba a un estatus de certa independència. En l'Europa Occidental els arguments d'autoritat entren en crisi i ressorgeix l'escepticisme (Montaigne). La desconfiança i prevenció dels escèptics vers les certeses del món van influir en Descartes a l'hora de plantejar el seu dubte metòdic i el seu desig d'obtenir seguretat indubtable en el coneixement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada