Context històric, sociocultural i filosòfic d'Aristòtil

Fragment de L'escola d'Atenes de Rafael

Context històric

Aristòtil neix a Estagira (Macedònia) l'any 384 aC i mor a Eubea el 322 aC. 
A principis del segle IV aC, després de la derrota d'Atenes en les guerres del Peloponès, Esparta referma el seu domini militar sobre Grècia, que romandrà estable durant un parell de dècades. No obstant això, les lluites entre les ciutats gregues, especialment Tebes, Esparta i Atenes, es reactivaran a partir de l'any 379 aC.

Assegurat el domini a Grècia, Alexandre emprèn la campanya de Pèrsia, l'any 334 aC, que el portarà, al llarg de 13 anys, a una sèrie continuada de victòries que li permetran conquerir Pèrsia i arribar fins a l'Índia. Després de la mort d'Alexandre es produirà la divisió de l'imperi i començarà el període hel·lenístic, que s'estendrà fins a l'any 30, aproximadament, i que es caracteritza per la difusió de la cultura grega pel mediterrani i orient, sota la idea d'Alexandre de fusionar les cultures grega i persa.

Context sociocultural

Les guerres del Peloponès van deixar sumida a Atenes en una profunda recessió econòmica. Les diferències socials s'accentuen amb les consegüents tensions entre rics i pobres.

L'organització de la democràcia atenesa es manté similar al llarg de tot aquest període. La participació en la vida política, remunerats els càrrecs públics des de Pèricles, solia ser àmplia, en les tres institucions principals de la democràcia: l'Assemblea, el Consell dels 500 i en els Tribunals de justícia. 

Els ciutadans atenesos segueixen considerant mal vist el treball físic i, encara que són propietaris de terres i realitzen activitats comercials, dediquen la major part del seu temps a la participació en la vida política, l'oci, a la preparació física en els gimnasos (l'exèrcit el constituïen els ciutadans i necessitaven un bon estat de forma), a les reunions a l'àgora o a les seves pròpies cases amb els seus amics, en les quals es tracten qüestions de tot tipus: culturals, polítiques, filosòfiques ... Les dones estan excloses d'aquestes activitats, així com del conjunt de la vida pública, quedant recloses a casa seva, i veient-se privades d'una educació similar a la dels homes.
Quant al teatre van destacar les comèdies de Menandre que van reemplaçar a les tragèdies d'Eurípides. En l'oratòria va destacar Demòstenes amb les seves Filípiques. En art, s'abandona l'idealisme clàssic i es tornen més realistes. Va destacar com a escultor Praxíteles i el pintor Apel·les de Colofó. En ciència Èudox va proposar el model d'univers esfèric i Euclides en Els elements va crear la geometria com a ciència axiomàtica.

Context filosòfic

Els sofistes aniran deixant pas a noves formes de fer filosofia, com la de Plató que, amb la creació de l'Acadèmia l'any 387 aC, atraurà a Atenes a nombrosos estudiosos. Un d'ells serà Aristòtil, que romandrà a l'Acadèmia durant 20 anys, per abandonar-la després de la mort de Plató, iniciant un llarg periple fora d'Atenes que el portarà a ocupar-se de l'educació del que serà posteriorment conegut com a Alexandre el Gran. Posteriorment, després de tornar a Atenes, hi fundarà la seva pròpia escola filosòfica, el Liceu, que competirà amb l'Acadèmia i es convertirà en un altre centre d'activitat filosòfica. 

• Aquest context històric, social, cultural i filosòfic és massa extens com a resposta a la primera pregunta del comentari l'examen de la PAU, així que és convenient fer-ne un resum d'unes 10-15 línies, sense deixar de banda cap dels quatre apartats imprescindibles.