"Tornem ara a la nostra primera afirmació i, ja que tot coneixement i tota decisió del nostre esperit té necessàriament en compte un bé d’una classe determinada, expliquem quin és el bé que segons el nostre parer és objecte de la política, i per tant el bé suprem que podem perseguir en tots els actes de la nostra vida. La paraula que el designa és acceptada per tot el món. Tant el poble com les persones il·lustrades anomenen aquest bé suprem felicitat, i segons aquest comú parer viure bé, actuar bé és sinònim de ser feliç. Però en el que ja es divideixen les opinions és quant a la naturalesa i l’essència de la felicitat, i en aquest punt el poble està molt lluny del que opinen els savis. Uns la col·loquen en les coses visibles i que ressalten als ulls, com el plaer, la riquesa, els honors; mentre que altres la col·loquen en una altra part. Afegiu a això que l’opinió d’un mateix individu varia moltes de vegades sobre aquest punt; malalt creu que la felicitat és la salut; pobre, que és la riquesa; o bé quan un té consciència de la seva ignorància, es limita a admirar els que parlen de la felicitat en termes pomposos, i dibuixen d’ella una imatge superior a la que aquell s’havia fet."
ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac.
By Agustí Puigserver Miralles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada