Treballem cooperativament els textos de Plató

Clicant la imatge accediràs als textos de Plató

A tall d'exemple, estudiem a fons la resolució d'aquest comentari de text i elaborem una Base d'Orientació (BO) que ens doni les pautes per afrontar la tasca de portar a terme qualsevol comentari de text filosòfic (d'acord amb allò que es demana a la PBAU).

DINÀMICA DE LA TÈCNICA COOPERATIVA 1-2-4. [David i Roger Johnson]

1. Proposta de la tasca: consensuar una BO per fer un comentari de text a partir d'un exemple resolt. 
2. Cadascú, de manera individual [Moment 1] i partint del comentari resolt, elabora una proposta de la BO que guiaria els diferents passos que hauríem de seguir per resoldre eficaçment un comentari de text .
3. Amb la parella de les cinc (dinàmica del rellotge) [Moment 2] es comparteixen les propostes i es redacta una única BO. 
4. Ara és el moment de posar-la en pràctica. En parella heu de resoldre el comentari que el professorat us assignarà. DINÀMICA LLAPIS AL MIG [Es deixen els bolígrafs o els dispositius electrònics al centre de la taula quan en la parella parlau entre vosaltres. Quan us heu posat d'acord en quina seria la resposta idònia de l'apartat que estau treballant, cadascú agafa el seu bolígraf o dispositiu electrònic i escriu la resposta. En aquest moment no es pot parlar, només escriure. En cada apartat tindreu um moment per compartir opinions i l'altre per redactar individualment la resposta].
5. És el moment d'autoavaluar la idoneïtat de la BO. Reformulam tot allò que sigui millorable.
6. Ara formarem grups de 4 (2+2) [Moment 4] i partint de les BBOO de cada parella proposarem un model final.
7. Ara a aquesta BO li afegirem la dimensió qualitativa i la convertirem en una rúbrica.
8. Vegem la benevolència de la rúbrica. Resoldreu, amb el guiatge de la rúbrica, el nou (o un dels que ja heu fet en parelles) comentari de text que vos proposarem. Seguirem amb la mateixa dinàmica del llapis al mig.
9. Recollirem un sol comentari de cada grup. L'avaluarà el professorat i, a partir dels suggeriments que us farem, més les indicacions qualitatives de la rúbrica definitiva, haureu d'autoavaluar i coavaluar els vostres comentaris. S'hauran d'especificar, per escrit i utilitzant cadascú bolígrafs de diferent color (així sabrem qui ha fet cada aportació), les propostes de millora que faríeu a cada apartat del comentari. 
10. Valorau la idoneïtat o no de les aportacions que us han fet.
11. Redacció definitiva del comentari de text.

Aquesta és la Base d'Orientació per fer un comentari de text que hem consensuat entre tota la classe. Tot seguit l'hem convertida en una rúbrica tot posant-nos d'acord en quines serien les orientacions qualitatives de cada pauta.

BAIXA LA RÚBRICA RESULTANT

«--Aquesta és, doncs --vaig dir jo --, estimat Glaucó, la imatge completa que cal aplicar a les paraules que s'han dit abans, tot associant el món que se'ns apareix a través de la vista amb l'habitatge de la presó i la llum del foc que hi ha amb l'energia del sol; // i si compares la pujada cap a dalt i la contemplació dels objectes de dalt amb l'ascens de l’ànima cap al món intel·ligible no et desviaràs pas de la meva conjectura, ja que és aquesta la que desitges escoltar. // Només la divinitat sap si per atzar resulta ser vertadera. // És aquesta, doncs, la meva manera de veure la qüestió: en el món intel·ligible la darrera idea és la del Bé i amb prou feines pot ser percebuda; //un cop percebuda, però, cal concloure que és la causant de tot el que hi ha de recte i de bell en tots els éssers; //en el món visible és ella la que va engendrar la llum i el seu sobirà; //en el món intel·ligible ella és la sobirana i la fornidora de veritat i d'intel·ligència, i // que cal que la contempli aquell que es proposi actuar assenyadament tant en la vida privada com en la pública».

Plató. República, VII

A.   Context històric, social i cultural. (1 punt)

·  Veure apunts de classe. [Està malament dir-ho, però aquesta part és pura memorització i ens assegura el primer puntet del comentari].

Quasi bé abans de llegir el text, el primer que hem de fer és marcar els signes de puntuació, que ens ajudaran a delimitar, aproximadament, les idees (//). 

El que està en negreta és un primer subratllat que hem fet. Llavors hem agafat una goma d'esborrar i ens hem quedat amb la informació valuosa (color fucsia). A partir del que ens ha quedat hem extret les idees fonamentals del text i que esquemàticament serien:

1. El text presenta una analogia entre el Món Sensible i l'interior de la caverna.

1.1. El Sol del Món sensible no és la veritable llum, només es correspon amb el foc de la caverna.

1.2. Plató compara l'ascensió de l'ànima fins al món intel·ligible amb el camí d'ascens que ens permet sortir de la caverna.

2. La Idea del Bé és el cim del Món Intel·ligible.

2.1. Dificultat a l'hora de conèixer aquesta idea.

2.2. El Bé és la causa final de tot el recte i de tot el bell.

2.3. El Bé és la font del veritable coneixement o intel·ligència.

3. La Teoria del Filòsof-Rei: només aquell que ha vist el Bé pot conduir-se amb rectitud en la vida privada i pública, només el Filòsof, per tant pot governar.

B. Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text. (0,5 punts).

·    Tema: ontologia i epistemologia. [Per determinar quin és el tema ens hem de demanar si pertany a l'ontologia/metafísica, epistemologia, antropologia, ètica o política. Si no ho tenim molt clar, podem tenir present les paraules clau del text i pensar a quin dels temes es refereixen. Anar descartant pot ser un bon sistema.]

·  Tesi: Plató compara el món visible amb l'interior de la caverna i la sortida del presoner amb l'ascens de l'ànima al món cognoscible, on el Bé és la idea suprema i la causa de tots els éssers i del saber vertader. Qui vulgui obrar bé, tan a nivell ètic com polític, l'ha de conèixer. [La tesi ha d'incloure l'essència de les idees fonamentals del text, redactades amb les nostres paraules i de la forma més breu possible. NO és un RESUM].

C. Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes. (2 punts) 

Ara que hem destriat de manera “ordenada, clara i precisa” quines són les idees clau, com podríem redactar aquesta tercera part del comentari mostrant la relació entre les idees? Anem per feina!

En vermell teniu tots els indicadors que mostren l'ordre i la relació entre les idees. En blau es mostren les cites del text. En verd la pregunta final que ens convida a seguir reflexionant.

Redacció de l'apartat c) del comentari:

Aquest text pertany al Llibre VII de la “República” de Plató, més concretament, és un fragment del mite de la caverna. En ell ens exposa tres idees bàsiques del seu pensament.

En primer lloc, en el fragment “Aquesta és, doncs... resulta ser vertadera” el text presenta una analogia entre el món sensible i l'interior de la caverna. Així, Plató critica el valor ontològic, nivell de realitat, del món contemplat pels sentits. També critica el valor del coneixement sensible (doxa) per a donar major importància al coneixement intel·ligible (episteme). Aquesta analogia posa de manifest dues correlacions:

• Per una part, la correlació que estableix Plató entre Bé – sol – foc de la caverna: el sol del món sensible no és la veritable llum, només es correspon amb el foc de la caverna i representa el coneixement possible del món de les coses físiques (creences). La idea de Bé presideix la jerarquia del món de les idees, és l’autèntic “sol”, la vertadera llum (coneixement).

• Per altra part, el filòsof atenenc exposa que per conèixer la idea de Bé cal recórrer un llarg camí d’ascens dialèctic, i en aquest fragment Plató compara aquesta ascensió de l'ànima fins al món intel·ligible amb el camí d'ascens, val a dir, amb el procés feixuc i imprescindible d’educació, que ens permet sortir de la caverna (foscor – món sensible) i accedir, tot recorrent els diferents espais o ciències representats en la caverna, al coneixement autèntic (llum – món intel·ligible). Especialment al·ludeix, tal com ja hem esmentat, a l'ascensió de la dialèctica o filosofia per a aconseguir la idea de Bé.

En segon lloc, en la part del text on es diu “És aquesta, doncs, la meva... de veritat i d'intel·ligència” Plató ens parla de la Idea del Bé, la qual constitueix el cim del Món Intel·ligible, la idea suprema que possibilita la intel·lecció de les demés. La noció de “cim” porta associada cert grau de dificultat (“amb prou feines pot ser percebuda”), d’esforç persistent, a l'hora de conèixer aquesta idea. Ara bé, tal com diu Plató, quan arribam a contemplar aquesta idea reconeixem que el Bé és la causa final de tot "el recte i de tot el bell", i la conseqüència directa d’aquest reconeixement és l’acceptació de que el Bé és la font del veritable coneixement o intel·ligència.

En tercer lloc, i ja per concloure, en el que resta de text Plató no perd l’oportunitat d’insistir en un dels temes obsessius de la seva utopia política i que té a veure amb la teoria socràtica de l’intel·lectualisme moral: només obra bé, aquell que coneix el bé. Així doncs, afirma que només aquell que ha vist el Bé pot conduir-se amb rectitud en la “vida privada” (nivell ètic) i “pública” (nivell polític). Aquí hi ha una clara al·lusió a la teoria del filòsof-rei:  només el filòsof, el savi, aquell que ha contemplat les “autèntiques idees”, només aquest està en disposició de poder governar. No en va defensa l’aristocràcia (aristos = els millors) com la millor de les formes de govern possibles.

A tall de conclusió, podem assegurar que l’andamiatge argumentatiu de Plató posa de manifest que només podem allunyar-nos de la ignorància amb l’esforç de l’educació, i només les persones que han assolit el coneixement veritable sabran conduir-se adequadament i estan “obligades” a posar aquest saber al servei dels demés, fent clara al·lusió a la teoria del filòsof-rei. Tal volta és una lliçó que ens porta a avaluar la idoneïtat i la solvència dels nostres polítics?

Temes de la filosofia de l'autor que apareixen en el text i que ens han servit de referent per a comentar-ne les idees rellevants.

1.    La teoria del coneixement:

1.1. Divisió de la realitat i del coneixement (Món Sensible-Món Intel·ligible, doxa-episteme).

1.2. El Bé com a veritable intel·ligència (Nous).

2.    Ètica i Política:

2.1. El Bé com a causa final del món i idea transcendent (separada).

2.2. Teoria del Filòsof-Rei.