COMENTARI DE TEXT RESOLT HUME PBAU UIB (2)

Imatge creada amb Leonardo

 «El nostre autor pensa “que no es podria haver fet cap descobriment més afortunat per a decidir totes les controvèrsies relatives a les idees que el següent: que les idees sempre van precedides d’impressions, i que tota idea primer apareix en una impressió amb què es correspon. Aquestes darreres percepcions són tan clares i evidents que no admeten controvèrsia, si bé moltes de les nostres idees són tan fosques que és quasi impossible —fins i tot per a la ment que les forma— de dir-ne  exactament la naturalesa i la composició”. D’acord amb això, quan una idea és ambigua, el nostre autor apel·la sempre a la impressió, que ha de tornar-la clara i precisa. I quan sospita que un terme filosòfic no té cap idea annexa (com passa massa sovint), pregunta sempre: “de quina impressió deriva aquesta idea?”. I en cas de no poder-la remetre a cap impressió, conclou que el terme està totalment mancat de significat.»

(HUME. Resum del Tractat de la naturalesa humana)

1A) Context [El trobaràs fet en aquest comentari de text]

1B) Tema: El tema del text és l'epistemologia, centrat en la relació entre idees i impressions com a fonament del coneixement.

1B) Tesi: La tesi del text de Hume és que les idees deriven sempre de les impressions, i que la claredat d'una idea depèn de la seva correspondència amb una impressió.

1C) Anàlisi de les Idees Principals

Relació entre idees i impressions: Cita: ["les idees sempre [...] amb què es correspon"]

Anàlisi: Hume afirma que les idees són derivades de les impressions sensibles, establint una connexió directa i necessària entre les percepcions i els conceptes. Això vol dir que qualsevol idea que tinguem ha de provenir d'una experiència sensible prèvia. Aquesta idea és fonamental en l'empirisme de Hume, establint que el coneixement és indissociable de l'experiència.

Claredat de les impressions: Cita: ["Aquestes darreres percepcions [...] la naturalesa i la composició"]

Anàlisi: Hume sosté que les impressions són més clares i evidents que les idees, les quals sovint poden ser confuses. Això implica que les impressions són una font més fiable de coneixement en comparació amb les idees abstractes. Aquesta distinció entre la claredat de les impressions i la foscor de les idees reforça la necessitat de tornar a les impressions per aclarir i validar les idees.

Mètode per aclarir idees ambigües: Cita: ["quan una idea és [...] deriva aquesta idea?"]

Anàlisi: Hume proposa un mètode per verificar la validesa de les idees preguntant per la seva impressió d'origen. Si una idea no es pot traçar a una impressió específica, es considera sense significat. Aquest mètode és una aplicació pràctica del principi empirista, utilitzant la traçabilitat a les impressions com a criteri de validació de les idees.

Crítica a termes filosòfics sense significat: Cita: ["en cas de no poder-la remetre [...] totalment mancat de significat"]

Anàlisi: Hume critica l'ús de termes filosòfics que no tenen una base en impressions sensibles, sostenint que molts conceptes metafísics són buits de contingut real si no es poden relacionar amb experiències. Aquesta crítica està alineada amb la seva postura escèptica cap a la metafísica, promovent un enfocament més rigorós i basat en l'experiència per a la filosofia.

1D) Valoració de la Tesi

David Hume, en el seu "Tractat de la naturalesa humana", defensa una tesi crucial per a l'empirisme: les idees deriven sempre de les impressions, i la claredat d'una idea depèn de la seva correspondència amb una impressió sensible. Aquesta tesi és notable per la seva originalitat i profunditat, ja que estableix una base empírica per a tot coneixement humà, contrastant amb les teories racionalistes que prevalien anteriorment.

La vigència d'aquesta tesi en la filosofia contemporània és considerable. En molts camps del coneixement, especialment en les ciències cognitives i la psicologia, la importància de l'experiència sensorial com a font de coneixement segueix sent reconeguda. L'èmfasi de Hume en la verificació empírica també anticipa el desenvolupament del positivisme lògic, que es basa en la verificabilitat com a criteri de significat.

Tanmateix, aquesta tesi ha estat objecte de crítiques importants. Immanuel Kant, per exemple, va argumentar que, tot i que les impressions són necessàries, no són suficients per explicar el coneixement. Segons Kant, hi ha estructures a priori en la ment humana que organitzen les impressions en experiències coherents. Això introdueix la idea que la raó i l'experiència han de treballar conjuntament per produir coneixement.

A més, les idees de Hume també han estat qüestionades per filòsofs com Friedrich Nietzsche, qui va criticar la idea que tot el coneixement es pot reduir a impressions sensorials. Nietzsche sosté que els instints i les forces irracionals també juguen un paper crucial en la formació del coneixement i la comprensió humana.

Tot i aquestes crítiques, la tesi de Hume continua sent un punt de referència essencial per a la filosofia moderna. La seva insistència en la importància de les impressions com a fonament del coneixement ha influït profundament en la filosofia de la ciència i en el desenvolupament de metodologies empíriques rigoroses.

A tall de conclusió, la tesi de Hume sobre la derivació de les idees de les impressions representa una contribució significativa a la teoria del coneixement. Malgrat les crítiques i les perspectives alternatives, aquesta idea segueix sent rellevant i inspiradora per a la reflexió filosòfica contemporània. Ens convida a plantejar-nos: fins a quin punt les nostres idees estan realment arrelades en les impressions sensorials? I com podem assegurar-nos que els nostres conceptes filosòfics tinguin una base empírica sòlida?