Projecte Nietzsche a l'Escenari

• 

  Nietzsche a l'escenari By APM

Seguim aprofundint en la interrelació entre les Intel·ligències múltiples (IMM) i la Taxonomia de Bloom (TB) per anar obrint un ventall cada vegada més ampli de possibilitats d'implicació de l'alumnat amb les classes i els continguts d'Història de la Filosofia de 2n de batxillerat. 

Massa sovint trobam alumnes que es perden pel camí perquè no són capaços d'adaptar-se al sistema tradicional de la classe magistral de batxillerat. Ken Robinson, al seu llibre "The Element", va posar de manifest que el punt fort de l'educació rau en el fet que cada aprenent trobi allò que l'apassiona. El nostre sistema educatiu ha posat l'accent en determinades disciplines que potencien certes intel·ligències i, dissortadament, en deixa de banda d'altres, les conegudes maries. 

El desenvolupament integral de la persona demana reivindicar que donem el mateix espai i la mateixa importància a totes les dimensions de la persona. Si en l'escola no seguim aquest criteri, estam seleccionant a priori aquelles persones que tindran "èxit" (quin tipus d'èxit?) i aquelles que no els quedarà altre remei que sentir-se fracassades i abandonar l'escolarització. 

Entenem que el psicòleg Howard Gardner, en el seu llibre Frames of Mind (1983), qüestionant la noció tradicional d'intel·ligència va obrir un ventall de possibilitats que, tard o d'hora, havia de transformar els ecosistemes pedagògics de les escoles. Si cada persona té unes intel·ligències més desenvolupades que les altres, és de caixò que a l'escola hem de mirar de promocionar les aptituds naturals de cada alumne/a i compensar les mancances en els altres àmbits amb estratègies adaptatives que contribueixin a la tan aclamada educació integral. 

Howard Gardner (2018)

És per aquesta raó que estam replantejant les sessions d'Història de la Filosofia de segon de batxillerat des d'una perspectiva multidimensional, elaborant unes programacions innovadores i de qualitat que entremesclen les IIMM, la TB i estratègies per ensenyar a pensar, perquè, com diu Emili Lledó, "no podem tenir llibertat d'expressió si, principalment i primàriament, no tenim llibertat de pensament, si no som capaços de pensar de manera autònoma i creativa".

Set anys d'estudi, experimentació i avaluació permanent, avalen la solvència del nostre model i els excel·lents resultats obtinguts ho posen de manifest:

• el bon nivell d'assimilació dels conceptes claus.
• la fonamental comprensió de les tesis principals de cada autor.
• la capacitat creixent de transferibilitat del que es va descobrint filòsof a filòsof.
• la imprescindible competència per analitzar, fil per randa, els textos i les propostes diverses dels autors.
• el talent per portar a terme acurades síntesis de plantejaments discordants.
• i, el que és més important, mostren a les clares que esperonegen l'esperit crític, la imaginació, l'autonomia i la creativitat de l'alumnat.

Sumat i debatut, les propostes d'ensenyament - aprenentage en les escoles han d'anar més enllà dels consabuts "assimilar i comprendre", és imprescindible que activin nivells cognitius d'ordre superior (TB): si no els aprèn i interioritza en l'escola, difícilment ho farà fora.

El projecte Nietzsche a l'escenari ens servirà de cloenda del curs i, per aquest motiu, li donam un aspecte més festiu, més dionisíac i ditiràmbic, que diria Nietzsche. El producte final es centrarà en els nivells cognitius més alts de la Taxonomia de Bloom (TB), en un ampli ventall d'intel·ligències (IIMM) i en un bon grapat d'estratègies de pensament.

Productes finals

1. Un discurs dirigit a una multitut que explori la idea de la voluntat de poder i com es manifesta en diferents aspectes de la vida humana.
2. Una sèrie de fotografies en blanc i negre que representin el concepte de l'etern retorn i com pot ser una font de motivació i sentit en la vida.
3. Un curtmetratge animat que explori la figura del superhome com una nova forma d'humanitat.
4. Una obra teatral experimental on s'utilitzin tècniques innovadores per a explorar els conceptes apol·lini i dionisíac i la seva relació amb l'art, la cultura i la vida humana.
5. Un projecte fotogràfic o audiovisual que expressi l'amor fati com un símbol d'acceptació, gratitud i alegria davant dels esdeveniments que es presenten en el nostre camí.
6. Una instal·lació artística interactiva que expressi la idea de transvaloració de valors com una eina per a qüestionar les normes socials establertes i crear noves formes de vida.
7. Una sèrie de cartells amb il·lustracions digitals fetes amb alguna plataforma d'intel·ligència artificial que representin a l'esclavitud moral com un obstacle per a la nostra realització personal.
8. Un videojoc interactiu que explori les implicacions filosòfiques, culturals i socials de la mort de Déu en el pensament nietzscheà.
9. Un assaig visual o projecte audiovisual que expliqui el perspectivisme a través de l'ús del collage fotogràfic o animació gràfica.
10. Una novel·la gràfica o còmic que expressi les crítiques al racionalisme kantià i com aquest limita la nostra comprensió del món.
11. Una sèrie fotogràfica o audiovisual on es mostrin diferents paisatges naturals i urbans des del perspectivisme nietzscheà, explorant com aquests llocs poden ser vists des de diferents punts de vista mitjançant l'ús del dron o tècniques cinematogràfiques innovadores.
12. Una obra teatral experimental on s'utilitzin tècniques innovadores per a explorar les crítiques al cristianisme en el pensament nietzscheà, com l'ús de la dansa contemporània o la performance artística.
    
    
13. Un projecte d'art urbà que expressi la crítica a la moral tradicional i com limita la nostra capacitat de viure plenament, utilitzant tècniques com el grafiti o l'art de carrer.
14. Un curtmetratge experimental que explori les implicacions filosòfiques del nihilisme i com podem superar-lo a través de la creació de nous valors i formes culturals, utilitzant tècniques cinematogràfiques innovadores.
15. Una sèrie fotogràfica o audiovisual on es mostrin diferents aspectes de l'art com a redemptor en el pensament nietzscheà, explorant com pot ser una font de significat i realització personal mitjançant l'ús del stop-motion o animació gràfica.
16. Un projecte fotogràfic o audiovisual que expressi la idea de l'home com ser creador capaç de crear noves espècies biològiques a través de l'enginyeria genètica, utilitzant tècniques digitals avançades d'intel·ligència artificial.
17. Una obra teatral que explori les implicacions filosòfiques del concepte de l'etern present en el pensament nietzscheà, utilitzant tècniques teatrals innovadores com el teatre físic (el teatre físic sol involucrar tècniques de dansa, acrobàcies, pantomima i clowning, i també pot utilitzar objectes i música per afegir profunditat a les actuacions).
18. Un assaig visual o projecte audiovisual que expliqui la idea de la veritat com a construcció social i com les nostres creences estan influenciades per factors culturals i històrics mitjançant l'ús de l'animació 3D.
19. Una sèrie fotogràfica o audiovisual on es mostrin diferents aspectes de la genealogia de la moral en el pensament nietzscheà, explorant com les normes morals han evolucionat al llarg del temps mitjançant l'ús de l'Stop Motion.
20. Una obra literària (novel·la, conte, poema) que expressi la filosofia com a autobiografia i com les nostres experiències personals influeixen en la nostra comprensió del món mitjançant l'ús de tècniques literàries innovadores com el collage textual o poesia visual.
21. Un projecte artístic (pintura, escultura, instal·lació) que expressi les crítiques al cristianisme en el pensament nietzscheà i com limita la nostra capacitat de viure plenament mitjançant l'ús de tècniques d'art contemporani com l'art conceptual o la instal·lació interactiva.
22. Un curtmetratge documental que explori la relació entre la filosofia i la vida quotidiana, utilitzant tècniques cinematogràfiques innovadores com el documental experimental.
23. Un poema rapejat on es mostrin diferents aspectes de la crítica a la raó pura en el pensament nietzscheà, explorant com les nostres creences estan influenciades per factors emocionals i irracionals.
24. Un projecte fotogràfic o audiovisual que expressi les crítiques al racionalisme il·lustrat i com limita la nostra comprensió del món, utilitzant tècniques digitals avançades com la realitat virtual o augmentada.
25. Una obra teatral que explori les implicacions filosòfiques del concepte de la voluntat de veritat en el pensament nietzscheà, utilitzant tècniques teatrals innovadores com el teatre immersiu o la performance participativa.
26. Un musical que expressi els conceptes apol·lini i dionisíac i la seva relació amb l'art, la cultura i la vida humana, utilitzant tècniques innovadores de la dança moderna.
27. Una cançó que expressi l'amor fati com una actitud positiva davant la vida i els seus desafiaments, utilitzant elements coreogràfics.
28. Un mural de pintura urbana que expliqui la idea de la transvaloració de valors i com podem qüestionar les normes socials establertes per a crear noves formes de vida mitjançant l'ús de paper continu en comptes de parets urbanes.
29. Una obra literària (novel·la, conte, poema) que expressi les crítiques al positivisme científic en el pensament nietzscheà mitjançant l'ús de tècniques literàries innovadores com el collage textual o poesia visual.
30. Un projecte fotogràfic o audiovisual on es mostrin diferents aspectes del perspectivisme en el pensament nietzscheà, explorant com les nostres creences estan influenciades per factors culturals i històrics mitjançant el ús de tècniques fotogràfiques innovadores com la fotografia esfèrica o la fotografia aèria.
31. Una obra teatral que explori les implicacions filosòfiques del concepte de la mort de Déu en el pensament nietzscheà, utilitzant tècniques teatrals innovadores com la improvisació.
32. Un projecte pictòric que expressi els conceptes de l'humà i lo animal en el pensament nietzscheà, explorant com les nostres creences sobre la naturalesa humana estan influenciades per factors culturals i històrics.
33. Un projecte artístic (pintura, escultura, instal·lació) que expressi les crítiques a l'idealisme platònic en el pensament nietzscheà i com limita la nostra comprensió del món mitjançant l'ús de tècniques d'art contemporani com l'art conceptual o la instal·lació interactiva.
34. Un poema recitat al cim d'una muntanya i que explori les implicacions filosòfiques del concepte de la voluntat de poder i com podem utilitzar-la per a crear noves formes culturals i socials

El treball projecte NIETZSCHE A L'ESCENARI s'ha de fer individualment i, sempre que el professorat aprovi la proposta, avaluada la seva conveniència i oportunitat, es podrà fer en grup - màxim 3 integrants].

Referències en els apunts de Nietzsche.

• Apol·lini - Dionisíac  [Veure apunts 7.2.1] 
• La mort de Déu.  [Veure apunts 7.3.4]
• El superhome.  [Veure apunts 7.3.4]
• Voluntat de poder. [Veure apunts 7.3.1] 
• L'etern retorn. [Veure apunts 7.3.2]
• La crítica a la civilització occidental. [Veure apunts 7.4]
• La transmutació dels valors. [Veure apunts 7.3.3 i 7.4.3]
• La veritat. [Veure annex Genealogia de la veritat]

Criteris d'avaluació

• Comprendre el vitalisme de Nietzsche, relacionar-lo amb el pensament d'altres filòsofs i valorar la seva influència en el desenvolupament de les idees i els canvis socioculturals de l’edat contemporània. 

Estàndards d'aprenentatge avaluables

• Defineix conceptes de Nietzsche com crítica, tragèdia, intuïció, metàfora, convenció, perspectiva, genealogia, transvaloració, nihilisme, superhome, voluntat de poder i etern retorn, entre altres, i els aplica amb rigor.  
• Entén i explica amb claredat les teories fonamentals de la filosofia de Nietzsche, tant oralment com per escrit, considera la crítica de la metafísica, la moral, la ciència, la veritat com a metàfora i l’afirmació del superhome com a resultat de la inversió dels valors i la voluntat de poder i compara aquestes teories amb altres teories de la filosofia antiga, medieval, moderna i contemporània.
• Identifica els problemes de la filosofia contemporània i els relaciona amb les solucions aportades per Nietzsche.
• Aprecia l’esforç de la filosofia de Nietzsche per contribuir al desenvolupament de les idees i als canvis socials de l’edat contemporània i valora positivament la defensa de la veritat i la llibertat.

Instruments d'avaluació:

• Autoavaluació [rúbriques específiques amb iDoceo].
• Coavaluació [rúbriques específiques amb iDoceo].
• Dinàmica "Un món de savis" amb l'aplicació iDoceo.

Destinataris: 2n batxillerat.

Agrupaments: depèn de la necessitat i oportunitat de cada projecte presentat.

Durada: 12 sessions.

Metodologia: paisatges d'aprenentatge i cooperatiu formal.

Autoavaluació i coavaluació: rúbriques.

Finalització del projecte: 05/05/2023.

Bloc 1: [00/04/2023].

En aquest primer bloc treballarem el context de l'autor i tres temes:

• Context de Nietzsche.
• Apol·lini - Dionisíac. [Veure apunts 7.2.1]
• La mort de Déu. [Veure apunts 7.3.4]
• El superhome. [Veure apunts 7.3.4]

1. Redactar el context històric, social, cultural i filosòfic de Nietzsche. Ha de tenir una extensió d'unes 10-15 línies, sense deixar de banda cap dels quatre apartats que hem treballat amb els altres autors.
2. A partir dels apunts i dels vídeos que us referencio en la documentació de suport, heu de respondre, per escrit, a les preguntes següents:

• Descriu la confrontació nietzscheana de l'esperit dionisíac front a l'apol·lini.
• Què significa "Déu ha mort"?
• Què és el superhome? 

• Activitat nº 1: com documentació de suport us proposo:

• Llegir el context històric, social, cultural i filosòfic que tenim al blog de "El Mussol Despert" [Enllaç a l'entrada]. 
• Veure el vídeo "Top 8 Fotos de Nietzsche" del canal Adictos a la Filosofia aporta alguns detalls de la vida del nostre autor que us poden ajudar a completar el context.

• Activitat nº 2: Per respondre aquestes preguntes, a més dels apunts de classe que us he ressenyat abans, també us pot ser d'utilitat: 

• Veure el principi del vídeo de Daniel Rosende del canal Unboxing Philosophy. Ell parteix del binomi Apol·lo - Dionís, un tema força interessant, en fa una explicació senzilla i, alhora, molt pràctica. 

• Per al tema Déu ha mort i el superhome pots mirar el vídeo del professor Pablo Feinmann titulat "Nietzsche: Déu ha mort".

• També et poden ser profitosos els vídeos "¿Qué significa la muerte de Dios?"  y "El superhombre para que lo entiendas" del Canal Adictos a la Filosofia. 

 

• També us poden servir les extraordinàries presentacions del Canal Educatina que teniu a continuació.  

• Per al tema de la mort de Déu són summament aclaridors els dos vídeos del Canal La Fonda Filosòfica del professor Darin McNabb que teniu a continuació:

• Bloc 2: [00/04/2023]. En aquest segon bloc treballarem tres temes:

• Voluntat de poder. [Veure apunts 7.3.1] 
• L'etern retorn. [Veure apunts 7.3.2]
• La crítica a la civilització occidental. [Veure apunts 7.4]

• A partir dels apunts esmentats abans i dels vídeos que us referencio en la documentació de suport, heu de respondre, per escrit, a les preguntes següents:

• Què és i què implica la voluntat de poder?
• Com descriu Nietzsche l'etern retorn?
• Explica la crítica dels valors de la cultura europea efectuada per Nietzsche.

• Activitat nº 3: 

• A més dels apunts referenciats abans, podeu mirar el vídeo del professor Pablo Feinmann titulat "Nietzsche, vida i voluntat de poder" [00:01 - 00:21] Aquest mateix vídeo us servirà per al Bloc número 3.










• En el següent vídeo teniu un tall de la pel·lícula "El dia que Nietzsche plorà" de Pinchas Perry. En aquests tres minuts que dura el tall s'exposa un dels temes més inquietants de la filosofia nietzscheana: l'etern retorn. És un complement perfecte de l'apartat 7.3.2 dels apunts de classe.

• Has de mirar el vídeo "Filosofia de Nietzsche" [00:00 - 00:13] de la professora Lluna Pineda. És important notar que el gruix d'aquest vídeo de la professora Pineda tracta el tema de la crítica de Nietzsche a la cultura occidental [Veure apunts 7.4], una de les preguntes típiques de les proves de la PBAU.

• Bloc 3: [00/04/2023]. En aquest tercer bloc treballarem dos temes:

• La transmutació dels valors. [Veure apunts 7.3.3 i 7.4.3]
• La veritat. [Veure annex Genealogia de la veritat]

• A partir dels apunts esmentats abans i dels vídeos que us referencio en la documentació de suport, heu de respondre, per escrit, a les preguntes següents:

• Quin és l'origen dels valors? Quina és la genealogia dels conceptes bo i dolent? 
• Què és la veritat? 

• Activitat nº 4:

•  Us pot ser d'utilitat l'extraordinària presentació del Canal Educatina. 

• En el primer vídeo que has vist del professor Feinmann, entre els minuts [00:14 - 00:18] tens una exposició interessant del concepte de veritat.
• Seguirem treballant el concepte de veritat fent un resum d'unes 30-35 línies (un poquet més d'una cara de foli) de l'ampliació dels apunts on tractam específicament el tema [Enllaç a "Nietzsche: Genealogia de la veritat"]

• Per acabar, donarem una volta més al concepte de nihilisme, repassant els apunts de classe [apartat 7.4.1] i visionant el següent vídeo del Canal Educatina. 

Productes finals 

[Repetició del que teniu al principi del projecte]

La presentació del projecte començarà dia 00 de maig de 2023.  

PUJA EL PRODUCTE FINAL DEL TEU PROJECTE

FILOSOFIA: comentari de text ARISTÒTIL resolt ( PBAU UIB )

Sapere Aude By APM

Aquest és el text que avui hem treballat a classe. Aquí teniu alguns suggeriments per desenvolupar la qüestió 1.C.

En vermell teniu el text d'Aristòtil, i en cursiva l'anàlisi.

"Tornem ara a la nostra primera afirmació i, ja que tot coneixement i tota decisió del nostre esperit té necessàriament en compte un bé d’una classe determinada, expliquem quin és el bé que segons el nostre parer és objecte de la política, i per tant el bé suprem que podem perseguir en tots els actes de la nostra vida.

L'ètica aristotèlica és teleològica [“el bé suprem que podem perseguir”], es tracta d'una ètica de fins. Ja des del començament d'Ètica a Nicòmac compara Aristòtil l'ésser humà amb un arquer apuntant al blanc. De la mateixa manera que l'objectiu d'aquest és donar en el blanc, el fi de l'home no pot ser altre que el de ser feliç [“el bé suprem”]. La felicitat és l'únic fi autàrquic; és a dir, que es basta a si mateix. Qualsevol altre fi no pot sinó ser instrumental: sempre cal preguntar el per què dels doblers o del plaer, per exemple.

La paraula que el designa és acceptada per tot el món. Tant el poble com les persones il·lustrades anomenen aquest bé suprem felicitat, i segons aquest comú parer viure bé, actuar bé és sinònim de ser feliç.

L’ètica aristotèlica és una profunda investigació sobre la felicitat humana, en tan que entén que aquesta és “acceptada per tot el món” com el “bé suprem”, com aquell bé últim (autàrquic) que il·lumina tol el quefer de les persones, tan a nivell individual (“tots els actes de la nostra vida”) com polític (“objecte de la política”) o social. Aconseguir una vida bona té a veure ineludiblement amb “ser feliç”.

Però en el que ja es divideixen les opinions és quant a la naturalesa i l’essència de la felicitat, i en aquest punt el poble està molt lluny del que opinen els savis.

Segons el filòsof estagirita, si bé és cert que tots estan d'acord que la felicitat és el fi últim de l'ésser humà, no és menys cert que no tots pensen que el contingut de la felicitat sigui el mateix (“ja es divideixen les opinions”). Aquí Aristòtil sentencia que l’opinió que en pugui tenir el poble difereix diametralment del punt de vista de les persones il·lustrades, com ara els filòsofs (“el poble està molt lluny del que opinen els savis”).

Uns la col·loquen en les coses visibles i que ressalten als ulls, com el plaer, la riquesa, els honors; mentre que altres la col·loquen en una altra part.

Per una part, hi hauria aquelles persones que es mouen en l’àmbit sensitiu i emocional, permanentment lligades a béns fugaços, i que identifiquen la felicitat amb “el plaer, la riquesa o els honors”. En l’altra part, Aristòtil hi col·loca els que creuen que aquests béns contribueixen a un altre fi (“altres la col·loquen en una altra part”), i per tant no són en si autàrquics. Els plaers i les riqueses són accidentals en la nostra vida: tan aviat apareixen com desapareixen. La felicitat per a Aristòtil no pot ser una sensació o un gaudi passatger, sinó, més aviat, una forma de vida. que serà necessàriament estable i duradora.

Afegiu a això que l’opinió d’un mateix individu varia moltes de vegades sobre aquest punt; malalt creu que la felicitat és la salut; pobre, que és la riquesa; o bé quan un té consciència de la seva ignorància, es limita a admirar els que parlen de la felicitat en termes pomposos, i dibuixen d’ella una imatge superior a la que aquell s’havia fet."

Aristòtil, conscient dels vaivens de la vida, aterra a nivell individual i argumenta que les opinions solen capgirar sovint, tot depenent de les circumstàncies que ens envolten (“l’opinió d’un mateix individu varia moltes de vegades”). Així, quan tenim alguna mancança de forma temporal, tendim a argumentar que la felicitat consisteix en la satisfacció d'una carència personal: així, la felicitat seria la salut per al malalt, la riquesa per al pobre, la cultura per al ignorant... (“malalt creu que la felicitat és ... s’havia fet”).

En definitiva, Aristòtil creu que hi ha consens en que la felicitat és el bé que tothom persegueix com fi últim; malgrat tot, el dissentiment entre el vulgo i els savis, en quan a què és la felicitat, és manifest. Fins i tot, a nivell individual, ens veiem apressats per la immediatesa i ens resulta fàcil canviar de parer en quan a allò que és el que ens procura la felicitat.

ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac.

Ètica d'Aristòtil [PREZI]

Kant: Teoria Ètica

Aquest PPT és la síntesi dels apunts de classe.

A la vegada és la base de l'activitat que férem a classe amb l'aplicació NEARPOD.

Comparació Marx - Nietzsche

Una de les qüestions que hem treballat en equip aquesta setmana són les comparacions entre autors. En el següent enllaç teniu unes suggerències per fer la  Comparació entre K.Marx i F.Nietzsche.

Comparau les teories ètiques d'Aristòtil i Kant (Examen Selectivitat UIB Juny 2011)

Versió a) Ambdós filòsofs, a pesar d’estar separats per nombrosos segles presenten bastanta simetria en la seva teoria ètica però el que realment presenten són diferències. Això ve donat pel fet que Kant com a filòsof representa la culminació de la filosofia moderna i com a tal s’oposa a la filosofia escolàstica que havia imperat fins abans i que es basava en la filosofia d’Aristòtil.

Primer de tot la seva semblança principal és l’interès per establir una teoria ètica que reguli el comportament humà, però veurem com són vertaderament distintes. L’altre aspecte que tenen en comú és l’ús de la voluntat en la seva ètica, però l’ús que li donen és diferent.

Desenvolupant aquesta concepció diferent de la voluntat trobam la primera diferència: Kant empra aquesta voluntat com ajuda per a crear les nostres lleis universals de la moralitat pròpies de l’imperatiu categòric, mentre que Aristòtil empra realment la voluntat com un mitjà que ens permet obrar bé, fet que ens conduirà poc a poc a un fi últim que és la felicitat. D’aquí deriva una de les diferències més importants, la recerca de fins: Per a Aristòtil hem de fer el bé (mitjançant el coneixement d’ell i la voluntat) com a mitjà per aconseguir el gran fi últim, que com he dit, abans és la felicitat. En canvi, Kant rebutja per complet la conceptualització d’una teoria ètica o moral l’objectiu de la qual és únicament un fi. Per ell, actuar per un fi o per sentiments no és actuar moralment sinó que es comportar-se com un animal. Des del punt de vista aristotèlic, es seguien certes lleis morals però al final miraves més per tu mateix i pel teu benefici, fet que rebutja obertament Kant amb el seu imperatiu categòric, el qual explica que la nostra acció no ha d’estar regida pels nostres possibles beneficis sinó que l’hem de dur a terme com si volguéssim que es convertís en llei moral universal. Kant s’oposa també a la sensibilització i empirització de la moralitat; amb el gir copernicà  estableix que l’objecte moral ha de ser creat per les nostres pròpies condicions o lleis morals, no a l’inrevés com s’havia fet fins aleshores. Per últim, Aristòtil relaciona la seva ètica amb una teoria política fet que Kant no realitza ja que ell com a representant de la filosofia moderna no s’interessa ni implica en política.

Resolució de la pregunta: Mireia Jaume Beltran

Versió b) Ambdós filòsofs es varen preocupar molt de l’ètica en la filosofia per obtenir una via per poder actuar bé. Una de les seves similituds és que tots dos es varen centrar en què una bona actuació no és suficient per obrar bé. Això té gran importància en Aristòtil ja que, en contra del seu mestre Plató que opinava que conèixer el “bé” era suficient per actuar justament, considera que a més hem de tenir la voluntat per actuar correctament. Kant també considera que hem d’actuar bé, però “per deure” encara que hi ha gent que actua “contra el deure” o “conforme el deure” que són vies equivocades per ell. Pel qual també hem de tenir la voluntat per actuar bé.

Igualment els dos autors difereixen en diferents aspectes. Per començar en Kant té molta importància la llibertat, ja que marcat per la independència dels Estats Units, considera que l’ètica ha de permetre la nostra llibertat, no ser heterònoma i sobre tot ser universal i necessària. Per altra part Aristòtil considera inclús necessària l’esclavitud per aconseguir el bon funcionament de la polis (considera que només els homes grecs posseïen ànima racional i per tant només ells poden ser lliures). Aquí trobam una altra gran diferència, ja que Aristòtil manté una clara relació entre política i ètica ja que l’ètica ha de crear un model per aconseguir la felicitat i la polis ha de permetre la felicitat dels ciutadans. Al contrari Kant no manté cap relació politica-ètica. A més Kant al opinar que l’ètica ha de ser universal i necessària amb judicis a priori, sense tenir cap part d’experiència empírica entra en oposició amb Aristòtil que no necessitava de judicis a priori, tan sols la voluntat de fer el bé per un fi. Per altra banda, Kant nega que l’ètica s’hagi de fixar per objectius i fins, perquè deixaria de ser universal, sinó que considera que només ens hem de guiar per bona voluntat seguint l’imperatiu categòric i actuant per deure. En canvi, Aristòtil considera que les nostres accions han de respondre a un fi, que és la felicitat. Per tot això l’ètica d’ Aristòtil és utilitarista i en canvi la kantiana és formal, en aquest sentit el seu plantejament suposa també un gir copernicà.

En definitiva, els dos autors tenen tant semblances com diferències. Coincideixen en la importància de l’ètica , però es diferencien en el fi.

Resolució de la pregunta: Andrea Oliver

Vídeos Karl Marx

Del Canal Encuentro Filosofia aquí y ahora
Explicació molt sòlida del professor Pablo Feinmann

Els dos primers capítols estan centrats en la figura de Karl Marx i els dos darrers en el filòsof Friedrich Wilhelm Nietzsche

Vídeo de Fernando Savater amb preguntes [Edpuzzle]



Del Canal á Grandes filósofos



Fantàstic documental de la BBC
Karl Marx i el Marxisme
[Versió Original Subtitulada]




De la pàgina web www.unprofesor.com

Del Canal Educatina