El caragol només treu banya quan plou? [Projecte Hume]

Treballam les IIMM i la Taxonomia de Bloom amb els 

Ecosistemes d'aprenentatge

Projecte Cooperatiu DIÀLEGS PERIPATÈTICS (Aristòtil)

Aristòtil By APM

Hem acabat una experiència fantàstica amb el projecte "Plató: la caverna invertida" amb el qual ens hem apropat, utilitzant el Flipped Classroom, a la figura del primer gran filòsof de l'època clàssica. Ara toca el torn de conèixer a fons el pensament d'Aristòtil.

Com bé diu el títol d'aquest projecte, ens interessa aconseguir que entre Plató i Aristòtil flueixi el diàleg i sapiguem reconèixer el salt qualitatiu del pensament de l'estagirita, tot i el deute que molts dels plantejaments aristotèlics tenen amb Plató. 

Posar el pensament d'Aristòtil en correlació permanent amb la filosofía platònica, permetrà que treballem un dels objectius fonamentals del curs d'Història de la Filosofia de segon de batxillerat: la comparació de plantejaments filosòfics de diferents autors. És important que sapiguem espigolar allò que tenen de bondadós i profitós els diferents mestres del pensament occidental i, alhora, facem créixer el nostre esperit crític enfront de les controvèrsies que, de ben segur, trobarem entre ells. La comparació és el nucli essencial de la tercera pregunta de la PBAU [podeu consultar EXEMPLES DE LA TERCERA PREGUNTA PBAU (1985-2022): COMPARACIÓ].

Amb l'avaluació crítica que farem, en la segona part del projecte, de l'ètica i la política de Plató ens adonarem que s'enceten dos camps d'investigació que, encara ara, no els podem donar per resolts i que, fins i tot, semblen acaparar bona part dels mals de caps de la nostra societat. Després del trasbals que ens ha donat la pandèmia de la COVID-19, ressonen de valent aires de renovació del batibull de la vida política i de recapitulació dels valors que amaren la nostra vida social. 

Aquest serà l'objectiu de la segona part del projecte DIÀLEGS PERIPATÈTICS AMB ARISTÒTIL: fer en forma de diàleg una anàlisi crítica del sistema polític  i dels valors de la societat actual prenent com referents les propostes de Plató i Aristòtil. 

Aquesta segona part del projecte ens haurà de servir per treballar els continguts de la pregunta 1.d del comentari de text (Valoració crítica de la tesi del text, emprant els coneixements de la matèria que s'han adquirit al llarg del curs) i, també, els continguts de la darrera pregunta de l'examen de la PBAU (Comparar els plantejaments filòsofics de dos autors entorn a un tema).

Els CONTINGUTS CURRICULARS que abordarem seran:

PRIMERA PART [Dinàmica cooperativa trencaclosques]

1. La metafísica
2. La física
3. L'antropologia
4. L'epistemologia

SEGONA PART [Projecte Diàlegs peripatètics amb Aristòtil]

1. L'ètica 
2. La política 

Pel que a la METODOLOGIA es refereix, continuarem treballant cooperativament perquè estam convençuts que és la clau per a contribuir, des de l'escola, a una societat més oberta a l'altre, on l'escolta activa, el respecte, el compartir, el diàleg, la interacció, la iniciativa social solidària, la participació, l'equitat, la creativitat per resoldre situacions de conflicte... n'haurien de ser el segell definitori. Per l'experiència d'anys treballant cooperativament podem afirmar, sense massa marge d'error, que l'alumnat quan és capaç de treballar cooperativament és més propens a prendre decisions de més calat cognitiu i, sobre tot, moral.  

En aquesta ocasió formarem grups heterogenis de 4 alumnes. Utilitzarem de la dinàmica cooperativa trencaclosques (jigsaw) que ens servirà per canalitzar tota la primera part del projecte, on treballarem els quatre primers continguts curriculars que hem especificat abans. 

Quant a la metodologia, i atenent aportacions que féreu en la dinàmica de metacognició de l'anterior projecte, tractarem de reforçar tres pilars bàsics del treball cooperatiu per tal d'assolir l'optimització del funcionament i de la tasca del grup: 

• interdependència positiva [per aconseguir els objectius tots els integrants del grup han de ser necessaris, per això planificarem dinàmiques que cooperativitzin les diferents tasques].
• participació equitativa [que tots els integrants del grup puguin participar en cadascuna de les fases de la planificació i elaboració dels productes finals, posarem esment a potenciar els punts forts de tots els membres del grup. Hem de tenir present que pot ser tan perjudicial voler acaparar tota la tasca, com abstenir-se de participar]
• responsabilitat individual [és imprescindible saber què ha aportat cadascú al grup; al cap i a la fi, ens agrupam per treballar cooperativament per a augmentar qualitativament el procés d'aprenentatge INDIVIDUAL. Utilitzarem la rúbrica Treball personal en la cooperació en dos moments concrets del procés: quan acabem la primera part, i a la finalització global de projecte].

PRIMERA PART DEL PROJECTE

• 17-21/10/2022 Dinàmica 3, 2, 1 Començam!!! Confecció de grups (4 alumnes), distribució de funcions i revisió de la documentació proposada pel departament. Explicació de la dinàmica cooperativa Trencaclosques.

⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐

DESCRIPCIÓ DE LA DINÀMICA COOPERATIVA TRENCACLOSQUES

El trencaclosques és una dinàmica cooperativa ideada per E. Aronson l’any 1978. El trencaclosques millorarà el dèficit d'interdependència positiva que diagnosticàrem en l'activitat de metacognició del projecte "Plató: la caverna invertida", creant l'estructura adient per a que la investigació de cada membre del grup sobre un dels continguts curriculars sigui imprescindible per tal que la resta pugui conèixer cadascun dels quatre temes proposats.

Sumat i debatut, podem establir els següents moments:

1.- Dividirem la classe en grups heterogenis de 4 membres.

2.- Us repartireu els quatre temes de la primera part del projecte (metafísica, física, antropologia i epistemologia), de manera que cadascun investigarà un tema que, en el conjunt, estaran investigant tots els equips de la classe.

3.- Cada membre de l'equip investigarà en profunditat la seva part a partir del material que teniu disponible en aquest blog.

4.- Després, amb els integrants dels altres equips que han investigat el mateix tema, formareu un Club d'experts, on intercanviareu les conclusions de la vostra investigació, aprofundireu en els conceptes clau, construireu un mapa conceptual, aclarireu els dubtes que hagin pogut sorgir i prepareu una estratègia i un material (mapa conceptual cec) per explicar com uns autèntics experts el vostre tema.

Insignia Metafísic Expert by APM

5.- Abans de retornar al vostre grup de referència us haureu de graduar com experts, per assegurar-nos que la informació que els transmetreu serà solvent. Emprarem la dinàmica "Un món de savis". Si fallau, tindreu una segona oportunitat de graduar-vos el dia següent.

6.- Ara ja està tot apunt perquè torneu al vostre grup de referència i us responsabilitzeu de fer entenedor a la resta del grup el tema que heu investigat a fons i en el qual sou uns grans experts.

⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐

• Distribució dels quatre temes (metafísica, física, antropologia i epistemologia) que treballarem amb la dinàmica trencaclosques. Cadascú del grup s'haurà de responsabilitzar d'investigar en profunditat un dels quatre temes. Començam fent una selecció del material disponible,  ens asseguram que és el més adient pel tema que tenim assignat, fem un acurat subratllat i assenyalam de forma destacada les paraules clau. Identificam els diferents temes i subtemes de cada bloc temàtic i els organitzam seqüencialment. Així mateix, anotarem tots els dubtes que ens han sorgit durant la lectura dels apunts. 

• 17-21/10/2022 Visionat del vídeo de suport proposat per a cada tema. Elaboració d'un mapa conceptual del tema que es treballa seguint els criteris de la Rúbrica Mapa Conceptual.

Rúbrica Mapa Conceptual by APM amb l'aplicació iDoceo 8

• 24-28/10/2022 

Continuarem amb la dinàmica trencaclosques i es reestructuraran els grups i es constituiran els quatre Clubs d'experts (Metafísics, Físics, Antropòlegs i Epistemòlegs), on es posarà en comú el que cadascú ha esbrinat, a més de clarificar conceptes, resoldre dubtes i revisar i completar-retocar el mapa conceptual. És important que es repassi la coherència del mapa que en resulti i que el mostreu al professor perquè aquest us doni el vist-i-plau. Important: no faceu còpies en forma de mapa conceptual cec fins que us hageu assegurat de la seva adequació amb el professor.

• 24-28/10/2022 Seguim amb els Clubs d'experts i dissenyam la seqüència expositiva utilitzant l'Organitzador Visual que s'haurà d'emprar per tal d'estructurar l'exposició oral que fareu als companys del grup de referència. Resultarà imprescindible que durant l'exposició oral,  que tindrà lloc el proper dia, no es llegeixi el que s'exposa (només es podrà consultar la seqüenciació expositiva), per això caldrà estar segurs de memoritzar i comprendre els continguts i ser capaç de posar exemples de la seva aplicació en la nostra vida quotidiana, fins al punt que aquests exemples ens ajudin a interpretar i entendre la nostra realitat més immediata. [Aquí treballarem els tres primers esglaons de la Taxonomia Cognitiva de Bloom, amb la qual ens familiaritzarem a partir del proper projecte]. És convenient pensar en l'oportunitat de posar a disposició dels companys una còpia parcialment cega del mapa conceptual, a fi i efectes que el vagin emplenant a mesura que es va explicant el tema. 

Organitzador Visual Seqüència Expositiva By APM

• 24-28/10/2022 Abans de retornar als grups de referència contrastarem  de forma específica per a cada tema els coneixements que cadascú haurà assolit del tema en el qual és expert amb la dinàmica UN MÓN DE SAVIS utilitzant l'aplicació iDoceo 8. 

Un cop adquirida l'acreditació, s'haurà de fer l'exposició del tema en el qual cadascú és expert als companys, seguint escrupolosament l'ordre programàtic dels temes (metafísica, física, antropologia i epistemologia). Si no s'aconsegueix l'acreditació d'expert, condició imprescindible per fer l'exposició al vostre grup, tindreu una segona oportunitat de graduar-vos el dia següent.

• 31/10-4/11/2022 [Segona oportunitat per acreditar-se com experts per als que no ho aconseguiren en la sessió anterior] Seguim en els grups de referència i acabam les exposicions que quedin pendents. 

Coavaluació de la responsabilitat individual en el grup cooperatiu (1ª fase) [ iDoceo 8 ]

SEGONA PART DEL PROJECTE (La que li dona el nom)

• 07-11/11/2022 Començam el producte final del projecte Diàlegs peripatètics. El grup cooperatiu es distribuirà, per parelles, els dos temes restants: ètica i política. Cada parella llegirà i estudiarà a fons el seu tema i prepararà la comparació  que li correspongui [ètica o política] entre Plató i Aristòtil. Es recomana veure els dos vídeos suggerits als apunts.

⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐

Per fer aquesta activitat de forma cooperativa utilitzarem una versió tunejada de la dinàmica Lectura Compartida, l'objectiu de la qual és assegurar-nos que cadascun dels membres del grup interpreten adequadament el que estan llegint. Així, cada membre de la parella haurà de llegir el text per paràgrafs. Després de la lectura del primer paràgraf, posaran en comú el que han entès i,  un cop estiguin d'acord, anotaran en el Diagrama de Venn si és un plantejament diferenciador entre els dos autors o, per contra, és una tesi compartida. S'utilitzarà per fer aquestes anotacions l'organitzador visual Diagrama de Venn que ens permetrà comparar i contrastar diferències i similituds.

Organitzador Visual Diagrama de Venn By APM

⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐
Com utilitzar el diagrama de Venn?

Escriu les característiques exclusives de Plató al costat esquerre. Les característiques exclusives d'Aristòtil al costat dret. En el centre posa les característiques que tinguin en comú. Darrere del full de paper escriu les teves conclusions.

⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐

• 07-11/11/2022 Preparar el diàleg (versió clàssica / moderna) (durada 3 minuts) entre Plató i Aristòtil per debatre els diferents punts de vista. Es podran prendre com a referència les comparacions de l'ètica i la política de Plató i Aristòtil que estan fetes en aquest mateix blog. [Seguiu els enllaços anteriors]

• 07-11/11/2022 Assaig del diàleg // Gravació del diàleg utilitzant l'efecte chroma key (l'efecte chroma key és OPTATIU).

Efecte Chroma Key (Novembre 2019)

El diàleg i la posada en escena es valorarà amb la Rúbrica Diàleg Peripatètic (GUIÓ i REPRESENTACIÓ) i la part tècnica d'edició del vídeo amb la Rúbrica Diàleg Peripatètic (Edició Vídeo)

By APM amb l'aplicació iDoceo 8

By APM amb l'aplicació iDoceo 8

IMPORTANT, ELS VÍDEOS HAURAN D'ESTAR PUJATS AL FLIPGRID ABANS DE COMENÇAR LA PRIMERA CLASSE DE LA SETMANA DEL  14-18/11/2022.

• Auto i coavaluació dels vídeos (1).

• Coavaluació dels vídeos (2). 

Coavaluació de la responsabilitat individual en el grup cooperatiu (2ª fase) [ mistareas.net ]

⭐⭐⭐⭐

• EN ACABAR
  Facem una aturada

  
  

  Els processos d'aprenentatge esdevenen significatius quan som capaços de reflexionar i autoavaluar el què hem après, quines destreses de pensament hem utilitzat, el grau d'eficàcia, quines han resultat més dificultoses, la projecció d'aquests aprenentatges de cara a resoldre adequadament situacions futures... Aquest "recés" és coneix com activitat de metacognició.

  
  

  Així doncs, el que ara hem de fer és aturar-nos i reflexionar les cinc qüestions que teniu al següent requadre. 
  
  

  

  Escala de metacognició by APM

  ⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐
  
  
  Per acabar contrastarem els coneixements assolits amb la dinàmica UN MÓN DE SAVIS utilitzant l’aplicació iDoceo.

         ⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐

Criteris d'avaluació 

• Entendre el sistema teleològic d’Aristòtil, relacionar-lo amb el pensament de Plató i valorar la influència que exerceix en el desenvolupament de les idees i en els canvis socioculturals de la Grècia antiga.

Estàndards d'aprenentatge avaluables

1. Has d'utilitzar amb rigor conceptes del marc del pensament d'Aristòtil com substància, accident, metafísica, matèria, forma, potència, acte, causa, efecte, teleologia, inducció, deducció, abstracció, ànima, monisme, felicitat i virtut, entre altres.
2. Has de comprendre i explicar amb claredat les teories fonamentals de la filosofia d'Aristòtil, tant oralment com per escrit, i examinar la seva concepció de la metafísica i la física, el coneixement, l'antropologia, l'ètica eudemonista i la política i les has comparar amb les teories de Plató.
3. Has de saber apreciar l'esforç de la filosofia d'Aristòtil per contribuir al desenvolupament del pensament occidental i valorar positivament el plantejament científic de les qüestions.

VALORACIÓ DEL PROJECTE COOPERATIU DIÀLEGS PERIPATÈTICS [Aristòtil]

• Mapa Conceptual del tema expert Autoavaluació [10%]  [21/10/2022]
• Graduació Expert amb la dinàmica UN MÓN DE SAVIS utilitzant mistareas.net [15%] [Darrer dia de la setmana 24-28/10/2022]
• Diàleg Peripatètic (GUIÓ i REPRESENTACIÓ) Autoavaluació [20%] [Primer i segon dia de la setmana del 14-18/11/2022].
• Diàleg Peripatètic (EDICIÓ VÍDEO) Autoavaluació [5%] [Primer i segon dia de la setmana del 14-18/11/2022].
• Contrastació de coneixements amb la dinàmica UN MÓN DE SAVIS utilitzant mistareas.net [25%]  [Primer dia de la setmana del 21-25/11/2022].
• Comentari de Text [Context (20%) Tema (10%), Tesi (10%), Idees (60%)]  [25%] [Segon dia de la setmana del 21-25/11/2022].

Aristòtil: comentari de text PBAU resolt

"En aquest sentit hom diu que és causa (1) aquell constitutiu intern del que alguna cosa està feta, com per exemple, el bronze respecte de l’estàtua o la plata respecte de la copa, i els gèneres del bronze o de la plata. En un altre sentit (2) és la forma o el model, ço és, la definició de l’essència i els seus gèneres (com la causa d’una vuitena és la relació del dos a l’u, i en general el nombre), i les parts de la definició. En un altre sentit (3) és el principi primer d’on prové el canvi o el repòs, com el que vol quelcom és causa, com és també causa el pare respecte del fill, i en general el que fa quelcom respecte del que s’ha fet, i el que fa canviar quelcom respecte del que s’ha canviat. I en un altre sentit (4) causa és el fi, ço és, allò per a la qual cosa és quelcom, per exemple, passejar respecte de la salut."

Aristòtil, Física, L. II

By Agustí Puigserver Miralles

Aristòtil: comentari de text ÈTICA PBAU UIB resolt

"Tornem ara a la nostra primera afirmació i, ja que tot coneixement i tota decisió del nostre esperit té necessàriament en compte un bé d’una classe determinada, expliquem quin és el bé que segons el nostre parer és objecte de la política, i per tant el bé suprem que podem perseguir en tots els actes de la nostra vida. La paraula que el designa és acceptada per tot el món. Tant el poble com les persones il·lustrades anomenen aquest bé suprem felicitat, i segons aquest comú parer viure bé, actuar bé és sinònim de ser feliç. Però en el que ja es divideixen les opinions és quant a la naturalesa i l’essència de la felicitat, i en aquest punt el poble està molt lluny del que opinen els savis. Uns la col·loquen en les coses visibles i que ressalten als ulls, com el plaer, la riquesa, els honors; mentre que altres la col·loquen en una altra part. Afegiu a això que l’opinió d’un mateix individu varia moltes de vegades sobre aquest punt; malalt creu que la felicitat és la salut; pobre, que és la riquesa; o bé quan un té consciència de la seva ignorància, es limita a admirar els que parlen de la felicitat en termes pomposos, i dibuixen d’ella una imatge superior a la que aquell s’havia fet."

ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac.

By Agustí Puigserver Miralles

Kant: comentari de text PBAU UIB 2020 resolt [Gir copernicà]

Rúbrica Vídeo Filosofia Stop Motion DESCARTES

By Agustí Puigserver Miralles

Versió imprimible en PDF

El moviment l'inicia l'enteniment: Stop Motion o com fer dansar la filosofia

Gravant les primeres escenes de l'Stop Motion

En els temps que corren la creativitat és la més preuada de les companyes de viatge, ens permet anticipar el demà i construir-lo a la nostra mesura. Fa uns anys, Ken Robinson va explicitar que les escoles, massa sovint, l'esgarraven en tot allò que atenyia al pensament creatiu. Des de llavors, les coses no semblarien haver canviat massa, si no fos per la palpable evidència de la creixent posada en escena de sòlides experiències que persegueixen, amb més o manco fortuna, estimular el pensament divergent i anar més enllà dels pressupòsits academicistes i canònics.

Les dificultats tècniques es resolen amb grans dosis de paciència i humor.

En aquest sentit, i amb l'esperit de canviar els patrons del que fer diari com a professors de filosofia, volem anar més enllà de treballar els texts filosòfics de manera analítica i ens hem proposat, com departament, cercar noves formes de gaudir de la filosofia mitjançant nous llenguatges que ens permetin transcendir la linealitat dels models expressius clàssics i, a més, ens possibilitin formes de treball participatives i que col·loquin a l'alumnat en el centre dels processos aprenentatge.

A més de filosofia, treballam la compenetració, el gust estètic, l'exploració d'eines TAC...

Tal com ja hem apuntat en altres articles, hem introduït diferents eines per apropar la filosofia, no tan sols a l'alumnat, sinó també a les famílies. Volem que els temes que tractam transcendeixin les parets de les aules i es converteixin en tema de debat als passadissos, als patis, de camí a casa, el temps del sopar... Hem fet intervenir les famílies com part activa de les classes participant en entrevistes, compartint idees per generar nous projectes i sent els primers crítics dels productes finals que en deriven. 

L'entusiasme i la creativitat que es genera supera totes les expectatives

Actualment, estam immersos en l'exploració de llenguatges plàstics que donin imatges al pensament i ens ajudin a treballar destreses cognitives d'ordre superior com puguin ser el pensament crític i el creatiu. Estam emprant diferents eines que catapulten exponencialment aquests processos mentals: el Visual Thinking, les presentacions animades, l'Stop Motion... 

Cada seqüència serveix, també, per establir llaços de coneixença entre l'alumnat

En aquests moments estam preparant diferents vídeos per explicar el pensament de René Descartes emprant la tècnica de l'Stop Motion, que consisteix en captar imatges, seleccionar-les i fer la seva posterior seqüenciació, tot construint una història a mig camí entre el vídeo i la fotografia.

La redacció del guió és la part fonamental i més complexe del projecte

La participació es col·laborativa i entusiasta, i els resultats són més sorprenents del que ens imaginàvem. Cada equip de 3 alumnes es fa càrrec d’una seqüència de dos-tres minuts, i plegats han de pactar els materials necessaris per a representar-la (escenari i personatges). Finalment s’hauran de posar d’acord per a fer el muntatge, posar veu als personatges, triar la música, definir els rètols...

A filosofia experimentam nous llenguatges

Després de cinc dies intensos de treball cooperatiu hem acabat el micro-projecte "Donar imatges al pensament", el producte final del qual era elaborar un vídeo d'animació de 2 minuts tot explicant el dubte cartesià. 

Avui hem gaudit d'una sessió contínua de micro-pelis, només ens han fet falta les crispetes!!! 

Quin luxe aprendre del teu alumnat!!! Hem descobert tot un univers d'aplicacions per gravar pelis amb Stop Motion o Time Lapse; també, per editar vídeo, doblar so, inserir efectes especials, pujar els vídeos al canal de YouTube que hem obert per a l'ocasió.

Si voleu veure algun dels més de 60 vídeos que s'han creat, podeu seguir el següent enllaç que us conduirà al canal de YouTube:

 El Mussol Despert

Hem acabat generant una rúbrica específica per a cada producte final (micro-peli), que ens ha servit per fer l'autoavaluació final del projecte.

Lectura, subratllat i idees principals d'un text filosòfic. Cas pràctic amb un text d'Aristòtil.

Atès que sembla que hi ha algunes dificultats per a determinar quines són les idees principals d'un text i la relació que aquestes idees guarden entre si, us he gravat una guia que pot donar un poc de llum a aquesta qüestió.La proposta es fonamenta en una lectura a tres nivells:

1. Una primera lectura amb les mans dins les butxaques (així evitam subratllar-ho tot).
2. Una segona lectura amb un llapis subratllant aquelles sentències que aporten un significant rellevant per a la comprensió del text.
3. Una tercera lectura amb una goma d'esborrar amb la intenció de llevar tot el que encara sobra del subratllat anterior.

A partir d'ara estam en condicions d'encerclar les paraules clau i de marcar amb fletxes les relacions que guarden entre si. Tot això, i un poquet més, és el que podeu veure al següent vídeo.

Rúbrica 3-2-1 Començam!!!

Amb aquesta rúbrica farem l'autoavaluació de les activitats prèvies per iniciar l'estudi d'un autor.

Descarrega l'arxiu en format PDF

Explicació esquemàtica del pensament de Kant

Aquest vídeo de la professora Lluna Pineda és una explanació esquemàtica del pensament de Kant. Serveix per tenir una visió de conjunt de la filosofia kantiana, per tant, és una molt bona introducció o una eina fantàstica per fer un repàs final del filòsof.

Per llegir bé l'esquema és aconsellable que canvieu la resolució del vídeo que ve per defecte i la passeu a HD.

Recorda que clicant l'etiqueta Kant, tindràs al teu abast un bon grapat de recursos addicionals als apunts.

El pensament de Kant explicat per Darin McNabb

Per repassar Kant us pot ser d'utilitat veure els següents vídeos del professor Darin McNabb, del seu excel·lent canal de YouTube "La Fonda Filosófica".

Dedica dues sèries de vídeos al filòsof Immanuel Kant. A nosaltres ens interessen especialment els capítols que dedica a La Crítica de la Raó Pura.

A La Crítica de la Raó Pura [3/9] explica tres temes imprescindibles per entendre el pensament kantià:

• Gir copernicà.
• Distinció entre a priori i a posteriori.
• Tipus de judicis: analítics i sintètics.

Al vídeo La Crítica de la Raó Pura [4/9] explica l'Estètica Transcendental, concretament distingeix entre:

• Sensibilitat i enteniment.
• Intuïcions i conceptes.
• Fenomen i noümen (cosa en si mateixa).

Tot seguit passa a explanar les dues intuicions pures de la sensibilitat, sens dubte, elements claus per entendre l'Estètica Transcendental:

• Espai
• Temps

A la cinquena part de la sèrie que dedica a La Crítica de la Raó Pura [5/9] tracta l'analítica transcendental, on distingeix entre 

• conceptes empírics i conceptes purs.

Tot seguit, detalla la deducció de la taula de categories transcendentals a partir de la lògica aristotèlica, intentant-ne argumentar la validesa objectiva que tenen les categories, en tant que permeten al subjecte construir el coneixement.

A la novena part de la sèrie que dedica a La Crítica de la Raó Pura [9/9] Darin McNabb revisa les idees de la raó:

• ànima
• món
• Déu 

Al final, analitza l'ús legítim que poden tenir com a ideals regulatius.

EDpuzzle F. Nietzsche

Aquest és l'excel·lent documental de la BBC sobre F. Nietzsche, del qual us vaig parlar a classe. Recordau que per veurer-lo us heu d'identificar i resoldre les 10 qüestions tipus test que hi trobareu. El vídeo dura 48', pensau que el podeu resoldre en diferents moments.

La data límit de visualització i resolució és dia 04-04-2016

Accedeix a EDpuzzle.com

Vídeos Karl Marx

Del Canal Encuentro Filosofia aquí y ahora
Explicació molt sòlida del professor Pablo Feinmann

Els dos primers capítols estan centrats en la figura de Karl Marx i els dos darrers en el filòsof Friedrich Wilhelm Nietzsche

Vídeo de Fernando Savater amb preguntes [Edpuzzle]



Del Canal á Grandes filósofos



Fantàstic documental de la BBC
Karl Marx i el Marxisme
[Versió Original Subtitulada]




De la pàgina web www.unprofesor.com

Del Canal Educatina

Vídeos David Hume (1711-1776)

De la sèrie "FILÓSOFOS" canal (á)

De la sèrie "LA AVENTURA DEL PENSAMIENTO"

De la pàgina web www.unprofessor.com

De la pàgina web www.unprofessor.com

De la pàgina web www.unprofessor.com

CANAL EDUCATINA

CANAL EDUCATINA

Actualització dels enllaços dels vídeos de Nietzsche.

A la secció VÍDEOS teniu quatre presentacions de diferents aspectes de la vida i el pensament de l'autor alemany. Especialment interesant és el documental que va fer la BBC, és el penúltim dels vídeos que teniu enllaçats.

Ètica formal kantiana

L'ètica formal

El coneixement moral no és un coneixement de l'ésser, del que és, sinó un coneixement del que ha de ser, no un coneixement del comportament real i efectiu de les persones, sinó un coneixement del comportament que haurien observar aquestes. En aquest sentit, aquest coneixement no es pot verificar, quan diem que les persones s'haurien de comportar de tal o qual manera estam afirmant que aquest comportament és necessari i universal, i aquestes són les característiques del que és a priori. I ja hem vist a classe com Kant explicava la impossibilitat de derivar de l'experiència alguna cosa que fos necessari i universal: el primer objectiu del coneixement moral, per tant, consistirà en identificar quins són els elements a priori de la moralitat.

Kant distingeix un ús teòric i un ús pràctic de la raó. En el seu ús teòric, que Kant estudia a la "Crítica de la raó pura", l'enteniment constitueix o configura l'objecte que es dóna en la intuïció, mitjançant l'aplicació de les categories; en el seu ús pràctic, que estudiarà en la "Fonamentació de la metafísica dels costums" i en la "Crítica de la raó pràctica", la raó és la font dels seus objectes: la producció d'eleccions o decisions morals d'acord amb la llei que procedeix d'ella mateixa.

Tots els sistemes ètics anteriors havien partit d'una determinada concepció del bé, com a objecte de la moralitat, creient que aquest bé determinava la moralitat, el que havia de ser. No obstant això, de la mateixa manera que el coneixement teòric no està determinat per l'objecte, sinó que aquest es troba determinat per les condicions a priori de la sensibilitat (espai/temps) i l'enteniment (12 categories), el coneixement moral tampoc estarà determinat per l'objecte, sinó més aviat l'objecte de la moralitat determinat per certes condicions a priori de la moralitat. (De la mateixa manera que Kant havia provocat una "revolució copernicana" en l'àmbit de l'ús teòric de la raó, provocarà una altra revolució semblant en l'àmbit de l'ús pràctic de la raó). Aquestes condicions, sent a priori, no poden contenir res empíric: només han de contenir la forma pura de la moralitat. En conseqüència, les lleis de la moralitat han de tenir un caràcter universal i necessari.

La base de l'obligació, l'haver de ser, no es pot fonamentar en res empíric, doncs: encara que s'ha de referir a la persona, com a ésser racional, no es pot fonamentar ni en la naturalesa humana ni en les circumstàncies humanes, sinó que ha de ser a priori. D'aquí la crítica de Kant als sistemes morals fundats en continguts empírics, als que anomenà ètiques materials.

• En primer lloc, totes són a posteriori: d'alguna manera totes elles identifiquen el bé amb la felicitat, i consideren bo l'objecte cap al qual tendeix la naturalesa humana considerada empíricament, acceptant la determinació de la voluntat per objectes oferts al desig. A més de proposar diferents béns, entre els quals no hi ha possibilitat de posar-se d'acord, el que posa de manifest la seva falta d'universalitat, en estar basades en l'experiència no tenen la necessitat i universalitat necessària de la qual han de gaudir les lleis morals.

• En segon lloc les normes que proposen tenen un caràcter hipotètic, condicional: si vols aconseguir la felicitat (alguna cosa diferent per a cada sistema) t'has de comportar d'acord amb aquesta norma. En estar sotmesa la norma a una condició només té valor si s'accepta aquesta condició, el que, a més de significar que s'actua per un interès, implica que la validesa de la norma per aconseguir el fi que es proposa només pot ser comprovada experimentalment, de manera que tampoc pot tenir caràcter universal i necessari.

• A part d'això, i en tercer lloc, aquests sistemes ètics són heterònoms: la persona rep la llei moral des de fora de la raó, pel que en realitat no està actuant lliurement, perdent la capacitat d'autodeterminació de la seva conducta, l'autonomia de la voluntat. Quin valor pot tenir una norma moral que no és universal i necessària, el compliment de la qual està sotmès a la consecució d'un objectiu, un interès, i que proposa a la persona renunciar a la llibertat, a l'autonomia de la seva voluntat?

La moralitat no es pot fonamentar en res empíric. Una norma moral ha de ser universal, ha de valer per a totes les persones en totes circumstàncies, i ha de ser necessària, ha de complir per si mateixa (Autonomia). Ha de ser, per tant, de caràcter formal, no pot establir cap bé o fi de la conducta, ni pot dir-nos com hem d'actuar: ha de contenir només la forma de la moralitat. "És impossible imaginar res al món o fora d'ell que pugui ser anomenat absolutament bo, excepte la bona voluntat". Així comença la "Fonamentació de la metafísica dels costums". Què entén Kant per una bona voluntat?. Una voluntat que obra per deure, és a dir, no per interès, o per inclinació o per desig. I què és obrar per deure?: Obrar per respecte a la llei moral que la voluntat es dóna a si mateixa. Kant distingeix aquí entre obrar "per deure" i obrar "conforme al deure": pot passar que actuï per algun interès particular i aquesta actuació coincideixi amb la llei moral, en aquest cas estic actuant "conforme al deure".

Actuo  "per deure", però, quan la meva actuació no persegueix cap interès particular, ni és el resultat d'una inclinació o un desig, sinó que està motivada només per respecte a la llei moral, independentment que la meva actuació pugui tenir conseqüències positives o negatives per a la meva persona. La llei moral es basa en la noció de deure, i en la mesura que la llei moral pretén regular la nostra conducta ha de contenir alguna ordre o algun mandat. Però com que la llei moral és universal i necessària l'ordre o mandat que contingui ha de ser categòric, és a dir, no pot estar sotmès a cap condició (no pot ser hipotètic). A la fórmula en què s'expressa aquest mandat o ordre de la llei moral l'anomenarà Kant imperatiu categòric.

Ara bé, com la llei moral no pot contenir res empíric, l'imperatiu categòric en què s'expressa tampoc podrà tenir cap contingut empíric, sinó només la forma pura de la moralitat. A la "Fonamentació de la metafísica dels costums" Kant ens dóna tres definicions diferents de l'imperatiu categòric:

• "Obra només segons una màxima tal que puguis voler al mateix temps que es torni en llei universal".
• "Obra com si la màxima de acció s'hagués de convertir per la teva voluntat en llei universal de la naturalesa".
• "Obra de tal manera que usis la humanitat, tant en la teva persona com en la persona de qualsevol altre, sempre com un fi i mai com un mitjà".

Cap d'aquestes formulacions conté res empíric, sinó només la forma de la moralitat. No ens diu com ens hem de comportar concretament, ni ens dóna cap norma, ni ens proposa cap fi interessat. Alhora, conté una exigència d'universalitat i necessitat, però garantint l'autodeterminació de la voluntat, la seva autonomia, la seva llibertat. La voluntat, en efecte, no queda determinada per cap element empíric, pel que és lliure, i l'imperatiu pel qual es regula no conté cap norma concreta de conducta, de manera que la voluntat haurà de donar-se a si mateixa la norma de conducta, pel que és, per tant, autònoma.

Els postulats de la raó pràctica.

¿Però és possible la llibertat de la voluntat? Els resultats de la "Crítica de la raó pura" ens conduïen a la distinció general de tots els objectes en fenòmens i noümens. Quant fenòmens tots els objectes estan sotmesos a les lleis de la naturalesa, que són lleis deterministes, excloent per tant la llibertat. Quant fenomen, doncs, l'home no és lliure. D'altra banda, la possibilitat de conèixer els noümens, les coses en si mateixes, quedava rebutjada en la dialèctica transcendental davant la impossibilitat de constituir la metafísica com a ciència, per la qual cosa la possibilitat de conèixer alguna cosa sobre l'ànima i de la seva llibertat i immortalitat quedava eliminada. No obstant això, sense la llibertat de la voluntat la moral quedaria arruïnada.

D'altra banda, observam que el progrés de la virtut és lent en el món, i esperam raonablement que l'home virtuós pugui ser feliç, però veiem que això no passa, el que faria de la vida de l'home un absurd si no fos possible que ocorregués. Per això, encara que cap dels objectes de la metafísica (Déu, l'ànima i el món com a totalitat) pot ser objecte de demostració teòrica, la raó pràctica exigeix ​​la seva existència. L'home ha de ser lliure per poder posar en pràctica la moralitat; ha d'existir una ànima immortal ja que, si l'home no pot aconseguir el seu fi en aquesta vida, ha de disposar d'una vida futura com a garantia de realització de la perfecció moral , i ha d'existir un Déu que garanteixi tot això. El que la raó teòrica no ha pogut demostrar, la raó pràctica ha ha de postular necessàriament. Kant es va veure obligat, com diu en la introducció de la "Crítica de la raó pura", a suprimir el saber per deixar pas a la fe.

Una explicació bastant interessant de l'ètica de Kant 
[Canal Educatina]