PLATÓ dos models de comentari de text resolts.

Imatge generada amb DALL.E 3

Opció A

"Però us hem engendrat nosaltres, per a vosaltres mateixos i per a la resta de la ciutat, en qualitat de caps i reis d’un eixam, millor i més completament educats que aquells i més capaços, per tant, de participar tant de la filosofia com de la política. Heu de baixar, doncs, un després d'un altre a la casa dels altres i acostumar-vos a veure-hi en la foscor. Una vegada acostumats, veureu infinitament millor que els d'allà i coneixereu el que és cada imatge i de què ho és, perquè haureu vist ja la veritat respecte al bell i al just i al bo. I així, la ciutat nostra i vostra viurà a la llum del dia, i no entre somnis, com viuen ara la major part d'elles per obra de qui lluiten uns amb altres per vanes ombres i es disputen el comandament com si aquest fos algun bé. Però la veritat és, crec jo, la següent: la ciutat en la qual estiguin menys ansiosos per ser governants qui hagin de ser-ho,aquesta ha de ser forçosament la que visqui millor i amb menys dissensions que cap altra; ben al contrari de la que tingui uns governants que ho desitgin."

PLATÓ: República.

Resolució del comentari: Laura Servera Llinás

a) Context històric, social i cultural. 
Ens trobam davant d’un text de Plató, filòsof grec del segle V a.C. Abans d’endinsar-nos en la matèria del text, hem de conèixer alguns factors que influiran en el nostre autor. Plató va néixer a la polis d’Atenes l’any 427 a.C. durant la guerra del Peloponès. La dictadura del Trenta Tirans va donar pas a una democràcia que va resultar inestable i va arribar a condemnar a mort a Sòcrates, mestre de Plató. Volia participar en política, però ni la dictadura ni la democràcia que havia condemnat a Sòcrates li semblaven adequades. Per tant, va centrar-se en la recerca d’un Estat basat en la justícia i governat pels homes savis. Les seves influències més importants foren Parmènides amb la concepció de l’ésser com a realitat immutable; Heràclit i el món sensible que està sotmès a canvi permanent; els pitagòrics amb el seu interès per les matemàtiques i el dualisme cos-ànima i, sobretot, Sòcrates, que fou qui l’inicià en la filosofia i que és present a la seva obra en aspectes tan importants com la preocupació pels universals, l’antropologia i l’ètica, entre d’altres. 

b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text.
Una vegada assolits aquests coneixements, podem concentrar-nos en el present text, que té com a tema principal la política i en defensa la tesi d’un Estat governat per savis que ho facin sempre en favor de la majoria, sense pretensions de benefici propi i compartint el seu coneixement amb els altres. 

c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes.
Així, el text comença dient: (Però us hem engendrat ... com de la política.) Aquí, Plató ens explica com han de ser triats els governants: aquests són els que han rebut la millor educació i, per tant, seran els més capaços de dirigir la polis com a caps pensadors. Plató continua dient: (Heu de baixar ... al just i al bo.) D’aquesta manera ens dóna a entendre que els triats governants no han de quedar-se tot sols amb el seu coneixement sinó que han de tornar al costat de la gent, encara cega, però que ara ells ja sí que coneixeran la vertadera identitat de cada cosa que és considerada certa i que no és més que una ombra de la realitat. D’aquesta manera, Plató continua (I així, la ciutat ... algun bé.) i exposa que, una vegada els savis hagin compartit la veritat que han conegut, tota la ciutat hi viurà en conseqüència enlloc de perseguint falses realitats que no són més que mentides. Finalment, Plató diu (Però la veritat és ... que ho desitgin.) i explica que la ciutat que viurà millor és aquella en què els governants tenguin vertadera vocació de servici públic i no la que es trobi dirigida per uns que governin en benefici propi i tenguin ànsies de poder. En conclusió, la visió política de l’Estat de Plató es basa en el govern de les ciutats a càrrec de filòsofs que sabran compartir amb tots el coneixement i la saviesa que han obtengut i governaran sempre en benefici de la majoria i mai d’ells mateixos. 

d) Emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs, feu una valoració crítica del text.
Pel que fa a la meva valoració en referència a aquest model de govern, pens que és encertada perquè també crec que la gent que ha de dirigir un govern ha de ser la més preparada i la que més racional i beneficiosament pugui decidir sobre el nostre futur. En segon lloc, aquesta persones o aquestes persones hauran de fer-ho sempre pensant en favor d’aquella gent a qui representa i a qui està al servei. Però, com podem saber realment qui són aquestes persones i garantir que la seva preparació és la millor? De fet, no és aquest el sistema que utilitzam actualment, sinó que ens regim per un sistema de votacions en què es tria als qui posseeixin millor oratòria i capacitat de convicció, el qual ens recorda als sofistes, principal oposició del filòsof Plató. A més a més, el propi Plató va tirar per terra la formació del governant ideal a través de l’educació establint que des del naixement, segons el tipus d’ànima que tenguéssim, ja ens vendria determinada la nostra funció dins la polis. Aquesta és una idea que tampoc m’agrada perquè és una condemna a mai no poder avançar. No crec que ja nasquem amb una personalitat determinada perquè no crec que el nostre cos i la nostra ànima siguin entitats independents. De fet, m’estim més anomenar l’ànima intel·lecte: aquest és el que ens diferencia dels altres a nivell espiritual i sí que és possible de cultivar. En definitiva, crec que un governant ha de ser triat en base al seu coneixement i a la seva capacitat de governat per tothom, però sembla que aquest és un escenari que encara mai hem reproduït a la perfecció. 

- o O o -

Resolució del comentari: Andrea Oliver Marín

b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text.
El tema és la política. La tesis és la necessitat d’un filòsof rei amb coneixements del món intel·ligible per governar de manera  de manera justa, bona i bella.

c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes amb el pensament de l'autor.
El text comença dient: (“Però...política.”). Plató considerava que l’Estat havia de fer-se càrrec de l’educació dels infants per tal de què fossin capaços de governar la polis i seguir amb el seu sistema de govern: l’aristocràcia. Això es veu en aquest fragment ja que explica que els governants (filòsof rei) han de ser educats durant 50 anys, els guerrers 20 anys i els productors 15 anys. Així, segons ell, s‘aconseguiria una polis justa, ja que els habitants tindrien els coneixements per poder actuar adequadament.
Seguidament diu: (“Heu de...fos cor”). En aquesta part podem recórrer al mite de la caverna, ja que una vegada el presoner s’ha deslligat, ha de conduir els altres presoners a la llum (el Bé). De la mateixa manera en aquesta cita, Plató explica que els governants han de baixar al món sensible per tal de conèixer-lo i saber identificar-lo. Així, al conèixer la diferència entre els dos mons poden governar.
Com a tercera idea diu: (“Una vegada...bo”). En aquest fragment explica que com els governants coneixeran l’idea del Bé i les altres gràcies a la seva reminiscència i hauran vist el món sensible en què viuen podran governar aquest últim segons les idees del món intel·ligible.
Com a última idea trobem: (“la ciutat...desitgin”). Aquí l’autor exposa la seva oposició als altres sistemes de govern de l’època: tirania (govern d’un tirà que comet abusos), oligarquia (govern dels rics), democràcia (governs dels populars) i timocràcia (govern militar). Segons ell, tots aquests sistemes cerquen el seu propi benefici i desitgen el poder per aprofitar-se d’ell. Per això Plató vol l’aristocràcia, per tal d’aconseguir que governi el més preparat (vulgui governar o no). Així el govern serà just, no com passa als demés.
En conclusió, Plató vol una polis dirigida per un filòsof rei que governi segons les idees del món intel·ligible (el Bé sobretot) ja que les coneix gràcies a l’educació proporcionada per la pròpia polis.

Opció B
«Considera, en conseqüència -vaig proposar-li-, que els guareixen de la seva demència i que me'ls deslliguen de les cadenes. Si tals coses passaven naturalment, tal com poden ser, sempre que un fos deslligat i de cop i volta me'l fessin redreçar i girar-se d'esquena, i caminar, i mirar la llum, quan fes tot això, es trobaria malament, els ulls li farien pampallugues i no podria contemplar les coses de les quals abans veia les ombres... Què et creus que diria quan algú li expliqués que fins aleshores havia mirat coses inexistents, però que ara veia quelcom més proper al ser, i que hi veia més correctament perquè s'havia girat cap a ell, principalment si li anava mostrant el que passava i el forcés fent-li preguntes a respondre què és? No veus que ell es trobaria en destret i que es pensaria que el que veia abans és més veritable que el que li ensenyen ara?»

Plató, República, llibre VII, 515 c-d

Resolució del comentari: Mireia Jaume

b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text.
El tema del text és una interrelació entre epistemologia i ontologia, perquè apareixen tant l’adquisició del coneixement com la divisió platònica del món. La tesi és la paulatina i costosa adquisició del coneixement vertader.

C) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes i amb el pensament de l'autor.

Aquest fragment pertany al començament del "mite de la caverna" exposat per Plató al llibre VIIè de la República. Concretament, és el passatge on es descriu el moment en que un presoner és alliberat de les seves cadenes i forçat a mirar en la direcció oposada a les ombres.
Plató comença el text dient: “els guareixen... cadenes”. En aquest fragment l’autor ens està plantejant a través del Mite de la Caverna com s’allibera la persona del fals coneixement. Ens fa una petita introducció sobre del que parlarà a la resta del text que, com ja he dit abans, és la paulatina i costosa adquisició del coneixement vertader.
A continuació l’autor ens presenta, a mode d'idea principal, el primer contacte que té el presoner amb el coneixement més real: “Si tals... ombres”. La intenció de Plató aquí es fer-nos veure que al principi l’adquisició d’aquest coneixement no és gens fàcil ja que, citant el Mite de la Caverna, el presoner ha estat acostumat durant molt de temps a viure en la foscor, que representa la ignorància, i a veure només ombres i li seria molt difícil acostumar-se a la llum del petit coneixement que hi ha dins la caverna. En aquest fragment també se’ns està explicant un tros del símil de la línia ja que se’ns diu que a la caverna, la qual representa el món sensible, hi ha dos tipus de coneixements falsos: les ombres o eikasia que  són el coneixement més baix lligat a la ignorància i les coses o pistis que presenten més coneixement i per això al presoner li costa captar-les. 
Finalment les dues darreres idees de Plató, que es derivarien del que s'ha exposat fins ara, es poden unir en una formant una estructura condicional (Si P [1r interrogant]; aleshores, Q [2n interrogant]): “Què et creus... és?” i “No veus... ara? El que ens vol transmetre l’autor aquí és la negació a la que es veurà sotmès el presoner al adonar-se que realment el que coneixia fins ara no era real. Aquest procés d’adonar-se que el que coneix no és vertader es fa a través de la dialèctica, la qual planteja preguntes amb les respostes de les quals la persona ignorant va recordant els coneixements vertaders de la seva ànima.
Per concloure podem assegurar que, el presoner, com ja he dit, necessitarà temps per processar la seva situació i així adonar-se  i arribar a la conclusió real que el món que coneixia és irreal i el vertader és el que es troba fora de la caverna, encara que a ell li pareixi inverosímil. No es això el que ens succeeix personalment quan ens hem de "deslligar" de falses creences que ens han estat fermant tota la vida?

Comparació entre la política platònica i l'aristotèlica

By APM

La comparació de la concepció política entre aquests dos autors es pot fer a molts de nivells, nosaltres ens centrarem en tres aspectes bàsics i que ens poden ajudar a establir els diferents punts que hauríem de tenir en compte a l'hora de redactar l'oportuna pregunta de la PAU. Aquests punts serien:

a) Exercici del poder polític.

b) Relació entre la política i el coneixement científic.

c) Les formes de govern.

Aristòtil proposa una utopia política, un model de polis ideal seguint l'exemple de Plató, encara que la proposta d'Aristòtil difereix bastant de la del seu mestre i és molt més propera a les concepcions habituals de la societat grega del seu moment. 

a) Exercici del poder polític.

Aristòtil, com fa Plató, reserva l'exercici del poder polític a la classe social superior, però al contrari que Plató no separa les funcions econòmica i política, sinó que reuneix les dues a la mateixa classe social. Aquesta classe exerciria successivament al llarg de la seva vida les funcions de guerrer, magistrat i sacerdot (que no se separen en dues classes com feia Plató), però també seria la classe propietària, amb la qual cosa Aristòtil elimina el comunisme platònic, convertint la concepció de Plató en una oligarquia, ja que els que exerceixen el poder polític són també els més rics. En existir la propietat privada i la família, la pertinença a la classe superior depèn del nivell de renda i de la família en la qual es neix (o sigui , l'habitual en el món grec de l'època), i no de la selecció realitzada per l'Estat entre totes les classes socials prenent com a base el nivell d’intel·ligència, que era el que defensava Plató. Aristòtil suposa que els més rics són també els més intel·ligents (nega que els esclaus, els bàrbars i les dones tinguin ànima racional, la qual, segons la seva concepció, és exclusiva dels homes grecs lliures). Aristòtil justifica l'existència d'esclaus que són els productors directes, i de fet proposa que s'estengui l'esclavitud a tots els productors, és a dir, recomana que es converteixi en esclaus a tots els treballadors, camperols i artesans (és a dir, que la classe dels artesans que, en la utopia platònica eren els únics que tenien propietat privada i eren per tant més rics que els dirigents polítics, en el model aristotèlic perden tota propietat, fins i tot la propietat de si mateixos). Plató, però, no esmenta l'esclavitud en la seva utopia política. Encara que això no és suficient per afirmar que Plató estigués en contra de l'esclavitud (admirava el sistema espartà que, per descomptat, utilitzava esclaus). És possible que estigués pensant en una societat on els productors fossin tots homes lliures. En el cas d'Aristòtil, és evident que no existeix la possibilitat d'aquesta interpretació. D'altra banda, el prejudici masclista comú en la societat grega està present en Aristòtil (segons ell, la dona no és un ésser racional, és a dir que en rigor no seria un ésser humà), però Plató el rebutja explícitament al recomanar que es doni la mateixa educació i la mateixa participació política a homes i dones, seleccionant als governants només en funció de la seva intel·ligència, i no del seu sexe. Com es pot veure, la utopia d'Aristòtil no és sinó una versió de les formes de govern oligàrquiques (encara que bastant més extrema) que utilitza algunes de les idees de Plató, però que en realitat no suposa, com si suposava la utopia platònica, un intent de fonamentar la societat i el govern sobre unes bases diferents a les habituals en la societat de l'època.

b) Relació entre la política i el coneixement científic.

D'altra banda , la relació entre la política i el coneixement científic s'inverteix en ambdós autors. El plantejament de l'Acadèmia de Plató era que el coneixement científic era imprescindible per poder governar un Estat, de manera que la ciència era un mitjà per aconseguir un altre objectiu, el d’un Estat perfecte i completament just. En el model aristotèlic, per contra, l'objectiu final és el desenvolupament del coneixement científic, i l'ordenació que proposa cerca precisament alliberar del treball als més intel·ligents (que són propietaris però que no realitzen treballs productius, els quals queden a càrrec dels esclaus) perquè puguin dedicar la seva vida al coneixement teòric, és a dir, que l'ordenació política està al servei del coneixement, i no al revés.

c) Les formes de govern.

Aristòtil, en comptes d'ordenar totes les formes de govern en una sola sèrie degenerativa, com fa Plató, els classifica d'una manera molt més objectiva en funció de la participació política de la ciutadania (segons governi una persona sola, un grup, o tots els ciutadans), i distingeix a continuació entre formes legítimes i il·legítimes de govern, segons si l'Estat s'ocupa de l'interès general o és utilitzat per aquells que tenen el poder en el seu propi benefici (o sigui, que tots els models polítics poden ser bons o dolents depenent de com s'utilitzi el poder). Aristòtil considera que la millor forma de govern legítim és la monarquia, en què un sol governant savi fa el millor per a l'interès de l'Estat, i en això coincideix amb Plató. Però a diferència d'aquest, Aristòtil reconeix que és gairebé impossible trobar una persona que pugui exercir sempre el poder sense equivocar-se ni corrompre’s, així que finalment la forma de govern que recomana és la democràcia (al contrari que Plató, que la rebutjava per complet), ja que aquesta, tot i que és la pitjor forma de govern legítim, és la forma menys dolenta de govern il·legítim (la pitjor forma de govern il·legítim és la tirania, punt en el qual Aristòtil també coincideix amb Plató). Així, seguint una prudència política molt pragmàtica, Aristòtil acaba recolzant, com a forma de govern més estable i menys perillosa, la democràcia, encara que això sí, molt limitada, ja que Aristòtil exclou d'ella a les classes econòmicament més baixes (amb la qual cosa pretén evitar la caiguda en la demagògia, que era també la gran preocupació de Plató), de tal manera que aquesta proposta no està tan llunyana com podria semblar a primera vista de la política oligàrquica defensada en el model aristotèlic anterior, o de la preferència platònica per l'oligarquia enfront de la democràcia.

Projecte Cooperatiu DIÀLEGS PERIPATÈTICS (Aristòtil)

Aristòtil By APM

Hem acabat una experiència fantàstica amb el projecte "Plató: la caverna invertida" amb el qual ens hem apropat, utilitzant el Flipped Classroom, a la figura del primer gran filòsof de l'època clàssica. Ara toca el torn de conèixer a fons el pensament d'Aristòtil.

Com bé diu el títol d'aquest projecte, ens interessa aconseguir que entre Plató i Aristòtil flueixi el diàleg i sapiguem reconèixer el salt qualitatiu del pensament de l'estagirita, tot i el deute que molts dels plantejaments aristotèlics tenen amb Plató. 

Posar el pensament d'Aristòtil en correlació permanent amb la filosofía platònica, permetrà que treballem un dels objectius fonamentals del curs d'Història de la Filosofia de segon de batxillerat: la comparació de plantejaments filosòfics de diferents autors. És important que sapiguem espigolar allò que tenen de bondadós i profitós els diferents mestres del pensament occidental i, alhora, facem créixer el nostre esperit crític enfront de les controvèrsies que, de ben segur, trobarem entre ells. La comparació és el nucli essencial de la tercera pregunta de la PBAU [podeu consultar EXEMPLES DE LA TERCERA PREGUNTA PBAU (1985-2022): COMPARACIÓ].

Amb l'avaluació crítica que farem, en la segona part del projecte, de l'ètica i la política de Plató ens adonarem que s'enceten dos camps d'investigació que, encara ara, no els podem donar per resolts i que, fins i tot, semblen acaparar bona part dels mals de caps de la nostra societat. Després del trasbals que ens ha donat la pandèmia de la COVID-19, ressonen de valent aires de renovació del batibull de la vida política i de recapitulació dels valors que amaren la nostra vida social. 

Aquest serà l'objectiu de la segona part del projecte DIÀLEGS PERIPATÈTICS AMB ARISTÒTIL: fer en forma de diàleg una anàlisi crítica del sistema polític  i dels valors de la societat actual prenent com referents les propostes de Plató i Aristòtil. 

Aquesta segona part del projecte ens haurà de servir per treballar els continguts de la pregunta 1.d del comentari de text (Valoració crítica de la tesi del text, emprant els coneixements de la matèria que s'han adquirit al llarg del curs) i, també, els continguts de la darrera pregunta de l'examen de la PBAU (Comparar els plantejaments filòsofics de dos autors entorn a un tema).

Els CONTINGUTS CURRICULARS que abordarem seran:

PRIMERA PART [Dinàmica cooperativa trencaclosques]

1. La metafísica
2. La física
3. L'antropologia
4. L'epistemologia

SEGONA PART [Projecte Diàlegs peripatètics amb Aristòtil]

1. L'ètica 
2. La política 

Pel que a la METODOLOGIA es refereix, continuarem treballant cooperativament perquè estam convençuts que és la clau per a contribuir, des de l'escola, a una societat més oberta a l'altre, on l'escolta activa, el respecte, el compartir, el diàleg, la interacció, la iniciativa social solidària, la participació, l'equitat, la creativitat per resoldre situacions de conflicte... n'haurien de ser el segell definitori. Per l'experiència d'anys treballant cooperativament podem afirmar, sense massa marge d'error, que l'alumnat quan és capaç de treballar cooperativament és més propens a prendre decisions de més calat cognitiu i, sobre tot, moral.  

En aquesta ocasió formarem grups heterogenis de 4 alumnes. Utilitzarem de la dinàmica cooperativa trencaclosques (jigsaw) que ens servirà per canalitzar tota la primera part del projecte, on treballarem els quatre primers continguts curriculars que hem especificat abans. 

Quant a la metodologia, i atenent aportacions que féreu en la dinàmica de metacognició de l'anterior projecte, tractarem de reforçar tres pilars bàsics del treball cooperatiu per tal d'assolir l'optimització del funcionament i de la tasca del grup: 

• interdependència positiva [per aconseguir els objectius tots els integrants del grup han de ser necessaris, per això planificarem dinàmiques que cooperativitzin les diferents tasques].
• participació equitativa [que tots els integrants del grup puguin participar en cadascuna de les fases de la planificació i elaboració dels productes finals, posarem esment a potenciar els punts forts de tots els membres del grup. Hem de tenir present que pot ser tan perjudicial voler acaparar tota la tasca, com abstenir-se de participar]
• responsabilitat individual [és imprescindible saber què ha aportat cadascú al grup; al cap i a la fi, ens agrupam per treballar cooperativament per a augmentar qualitativament el procés d'aprenentatge INDIVIDUAL. Utilitzarem la rúbrica Treball personal en la cooperació en dos moments concrets del procés: quan acabem la primera part, i a la finalització global de projecte].

PRIMERA PART DEL PROJECTE

• 17-21/10/2022 Dinàmica 3, 2, 1 Començam!!! Confecció de grups (4 alumnes), distribució de funcions i revisió de la documentació proposada pel departament. Explicació de la dinàmica cooperativa Trencaclosques.

⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐

DESCRIPCIÓ DE LA DINÀMICA COOPERATIVA TRENCACLOSQUES

El trencaclosques és una dinàmica cooperativa ideada per E. Aronson l’any 1978. El trencaclosques millorarà el dèficit d'interdependència positiva que diagnosticàrem en l'activitat de metacognició del projecte "Plató: la caverna invertida", creant l'estructura adient per a que la investigació de cada membre del grup sobre un dels continguts curriculars sigui imprescindible per tal que la resta pugui conèixer cadascun dels quatre temes proposats.

Sumat i debatut, podem establir els següents moments:

1.- Dividirem la classe en grups heterogenis de 4 membres.

2.- Us repartireu els quatre temes de la primera part del projecte (metafísica, física, antropologia i epistemologia), de manera que cadascun investigarà un tema que, en el conjunt, estaran investigant tots els equips de la classe.

3.- Cada membre de l'equip investigarà en profunditat la seva part a partir del material que teniu disponible en aquest blog.

4.- Després, amb els integrants dels altres equips que han investigat el mateix tema, formareu un Club d'experts, on intercanviareu les conclusions de la vostra investigació, aprofundireu en els conceptes clau, construireu un mapa conceptual, aclarireu els dubtes que hagin pogut sorgir i prepareu una estratègia i un material (mapa conceptual cec) per explicar com uns autèntics experts el vostre tema.

Insignia Metafísic Expert by APM

5.- Abans de retornar al vostre grup de referència us haureu de graduar com experts, per assegurar-nos que la informació que els transmetreu serà solvent. Emprarem la dinàmica "Un món de savis". Si fallau, tindreu una segona oportunitat de graduar-vos el dia següent.

6.- Ara ja està tot apunt perquè torneu al vostre grup de referència i us responsabilitzeu de fer entenedor a la resta del grup el tema que heu investigat a fons i en el qual sou uns grans experts.

⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐

• Distribució dels quatre temes (metafísica, física, antropologia i epistemologia) que treballarem amb la dinàmica trencaclosques. Cadascú del grup s'haurà de responsabilitzar d'investigar en profunditat un dels quatre temes. Començam fent una selecció del material disponible,  ens asseguram que és el més adient pel tema que tenim assignat, fem un acurat subratllat i assenyalam de forma destacada les paraules clau. Identificam els diferents temes i subtemes de cada bloc temàtic i els organitzam seqüencialment. Així mateix, anotarem tots els dubtes que ens han sorgit durant la lectura dels apunts. 

• 17-21/10/2022 Visionat del vídeo de suport proposat per a cada tema. Elaboració d'un mapa conceptual del tema que es treballa seguint els criteris de la Rúbrica Mapa Conceptual.

Rúbrica Mapa Conceptual by APM amb l'aplicació iDoceo 8

• 24-28/10/2022 

Continuarem amb la dinàmica trencaclosques i es reestructuraran els grups i es constituiran els quatre Clubs d'experts (Metafísics, Físics, Antropòlegs i Epistemòlegs), on es posarà en comú el que cadascú ha esbrinat, a més de clarificar conceptes, resoldre dubtes i revisar i completar-retocar el mapa conceptual. És important que es repassi la coherència del mapa que en resulti i que el mostreu al professor perquè aquest us doni el vist-i-plau. Important: no faceu còpies en forma de mapa conceptual cec fins que us hageu assegurat de la seva adequació amb el professor.

• 24-28/10/2022 Seguim amb els Clubs d'experts i dissenyam la seqüència expositiva utilitzant l'Organitzador Visual que s'haurà d'emprar per tal d'estructurar l'exposició oral que fareu als companys del grup de referència. Resultarà imprescindible que durant l'exposició oral,  que tindrà lloc el proper dia, no es llegeixi el que s'exposa (només es podrà consultar la seqüenciació expositiva), per això caldrà estar segurs de memoritzar i comprendre els continguts i ser capaç de posar exemples de la seva aplicació en la nostra vida quotidiana, fins al punt que aquests exemples ens ajudin a interpretar i entendre la nostra realitat més immediata. [Aquí treballarem els tres primers esglaons de la Taxonomia Cognitiva de Bloom, amb la qual ens familiaritzarem a partir del proper projecte]. És convenient pensar en l'oportunitat de posar a disposició dels companys una còpia parcialment cega del mapa conceptual, a fi i efectes que el vagin emplenant a mesura que es va explicant el tema. 

Organitzador Visual Seqüència Expositiva By APM

• 24-28/10/2022 Abans de retornar als grups de referència contrastarem  de forma específica per a cada tema els coneixements que cadascú haurà assolit del tema en el qual és expert amb la dinàmica UN MÓN DE SAVIS utilitzant l'aplicació iDoceo 8. 

Un cop adquirida l'acreditació, s'haurà de fer l'exposició del tema en el qual cadascú és expert als companys, seguint escrupolosament l'ordre programàtic dels temes (metafísica, física, antropologia i epistemologia). Si no s'aconsegueix l'acreditació d'expert, condició imprescindible per fer l'exposició al vostre grup, tindreu una segona oportunitat de graduar-vos el dia següent.

• 31/10-4/11/2022 [Segona oportunitat per acreditar-se com experts per als que no ho aconseguiren en la sessió anterior] Seguim en els grups de referència i acabam les exposicions que quedin pendents. 

Coavaluació de la responsabilitat individual en el grup cooperatiu (1ª fase) [ iDoceo 8 ]

SEGONA PART DEL PROJECTE (La que li dona el nom)

• 07-11/11/2022 Començam el producte final del projecte Diàlegs peripatètics. El grup cooperatiu es distribuirà, per parelles, els dos temes restants: ètica i política. Cada parella llegirà i estudiarà a fons el seu tema i prepararà la comparació  que li correspongui [ètica o política] entre Plató i Aristòtil. Es recomana veure els dos vídeos suggerits als apunts.

⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐

Per fer aquesta activitat de forma cooperativa utilitzarem una versió tunejada de la dinàmica Lectura Compartida, l'objectiu de la qual és assegurar-nos que cadascun dels membres del grup interpreten adequadament el que estan llegint. Així, cada membre de la parella haurà de llegir el text per paràgrafs. Després de la lectura del primer paràgraf, posaran en comú el que han entès i,  un cop estiguin d'acord, anotaran en el Diagrama de Venn si és un plantejament diferenciador entre els dos autors o, per contra, és una tesi compartida. S'utilitzarà per fer aquestes anotacions l'organitzador visual Diagrama de Venn que ens permetrà comparar i contrastar diferències i similituds.

Organitzador Visual Diagrama de Venn By APM

⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐
Com utilitzar el diagrama de Venn?

Escriu les característiques exclusives de Plató al costat esquerre. Les característiques exclusives d'Aristòtil al costat dret. En el centre posa les característiques que tinguin en comú. Darrere del full de paper escriu les teves conclusions.

⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐

• 07-11/11/2022 Preparar el diàleg (versió clàssica / moderna) (durada 3 minuts) entre Plató i Aristòtil per debatre els diferents punts de vista. Es podran prendre com a referència les comparacions de l'ètica i la política de Plató i Aristòtil que estan fetes en aquest mateix blog. [Seguiu els enllaços anteriors]

• 07-11/11/2022 Assaig del diàleg // Gravació del diàleg utilitzant l'efecte chroma key (l'efecte chroma key és OPTATIU).

Efecte Chroma Key (Novembre 2019)

El diàleg i la posada en escena es valorarà amb la Rúbrica Diàleg Peripatètic (GUIÓ i REPRESENTACIÓ) i la part tècnica d'edició del vídeo amb la Rúbrica Diàleg Peripatètic (Edició Vídeo)

By APM amb l'aplicació iDoceo 8

By APM amb l'aplicació iDoceo 8

IMPORTANT, ELS VÍDEOS HAURAN D'ESTAR PUJATS AL FLIPGRID ABANS DE COMENÇAR LA PRIMERA CLASSE DE LA SETMANA DEL  14-18/11/2022.

• Auto i coavaluació dels vídeos (1).

• Coavaluació dels vídeos (2). 

Coavaluació de la responsabilitat individual en el grup cooperatiu (2ª fase) [ mistareas.net ]

⭐⭐⭐⭐

• EN ACABAR
  Facem una aturada

  
  

  Els processos d'aprenentatge esdevenen significatius quan som capaços de reflexionar i autoavaluar el què hem après, quines destreses de pensament hem utilitzat, el grau d'eficàcia, quines han resultat més dificultoses, la projecció d'aquests aprenentatges de cara a resoldre adequadament situacions futures... Aquest "recés" és coneix com activitat de metacognició.

  
  

  Així doncs, el que ara hem de fer és aturar-nos i reflexionar les cinc qüestions que teniu al següent requadre. 
  
  

  

  Escala de metacognició by APM

  ⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐
  
  
  Per acabar contrastarem els coneixements assolits amb la dinàmica UN MÓN DE SAVIS utilitzant l’aplicació iDoceo.

         ⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐

Criteris d'avaluació 

• Entendre el sistema teleològic d’Aristòtil, relacionar-lo amb el pensament de Plató i valorar la influència que exerceix en el desenvolupament de les idees i en els canvis socioculturals de la Grècia antiga.

Estàndards d'aprenentatge avaluables

1. Has d'utilitzar amb rigor conceptes del marc del pensament d'Aristòtil com substància, accident, metafísica, matèria, forma, potència, acte, causa, efecte, teleologia, inducció, deducció, abstracció, ànima, monisme, felicitat i virtut, entre altres.
2. Has de comprendre i explicar amb claredat les teories fonamentals de la filosofia d'Aristòtil, tant oralment com per escrit, i examinar la seva concepció de la metafísica i la física, el coneixement, l'antropologia, l'ètica eudemonista i la política i les has comparar amb les teories de Plató.
3. Has de saber apreciar l'esforç de la filosofia d'Aristòtil per contribuir al desenvolupament del pensament occidental i valorar positivament el plantejament científic de les qüestions.

VALORACIÓ DEL PROJECTE COOPERATIU DIÀLEGS PERIPATÈTICS [Aristòtil]

• Mapa Conceptual del tema expert Autoavaluació [10%]  [21/10/2022]
• Graduació Expert amb la dinàmica UN MÓN DE SAVIS utilitzant mistareas.net [15%] [Darrer dia de la setmana 24-28/10/2022]
• Diàleg Peripatètic (GUIÓ i REPRESENTACIÓ) Autoavaluació [20%] [Primer i segon dia de la setmana del 14-18/11/2022].
• Diàleg Peripatètic (EDICIÓ VÍDEO) Autoavaluació [5%] [Primer i segon dia de la setmana del 14-18/11/2022].
• Contrastació de coneixements amb la dinàmica UN MÓN DE SAVIS utilitzant mistareas.net [25%]  [Primer dia de la setmana del 21-25/11/2022].
• Comentari de Text [Context (20%) Tema (10%), Tesi (10%), Idees (60%)]  [25%] [Segon dia de la setmana del 21-25/11/2022].

PLATÓ I ARISTÒTIL: ENTRE MESTRES ESTÀ LA COSA

Fragment de "L'escola d'Atenes" by Rafael

INTRODUCCIÓ

En els temps que corren la creativitat és la més preuada de les companyes de viatge, ens permet anticipar el demà i construir-lo a la nostra mesura. Fa uns anys, Ken Robinson va explicitar que les escoles, massa sovint, l'esgarraven en tot allò que atenyia al pensament creatiu. Des de llavors, les coses no semblarien haver canviat massa, si no fos per la palpable evidència de la creixent posada en escena de sòlides experiències que persegueixen, amb més o manco fortuna, estimular el pensament divergent i anar més enllà dels pressupòsits academicistes i canònics.

En aquest sentit, i amb l'esperit de canviar els patrons del quefer diari com a departament de filosofia, volem anar més enllà de treballar els continguts filosòfics de manera analítica i ens hem proposat, com departament, cercar noves formes de gaudir de la filosofia mitjançant nous llenguatges que ens permetin transcendir la linealitat dels models intel·lectius clàssics i, a més, ens possibilitin formes de treball cooperatives i que col·loquin a l'alumnat en el centre dels processos aprenentatge.

Hem introduït diferents eines per apropar la filosofia, no tan sols a l'alumnat, sinó també a les famílies. Volem que els temes que tractam transcendeixin les parets de les aules i es converteixin en tema de debat als passadissos, als patis, de camí a casa, el temps del sopar... Hem fet intervenir les famílies com part activa de les classes participant en entrevistes, compartint idees per generar nous projectes i sent els primers crítics dels productes finals que en deriven. 

By Maria de Lluc R.B., Cristian P.G. i Fabricio C.V. [Oct-2019]

FONAMENT METODOLÒGIC

Actualment, estam immersos en l'exploració de propostes metodològiques que ens ajudin a treballar, seguint la Taxonomia de Bloom (TB), destreses cognitives d'ordre superior com puguin ser el pensament crític i el creatiu. Tot investigant les diferents intel·ligències múltiples (IIM), i seguint la clarivident proposta de Howard Gardner, estam emprant diferents eines que catapulten exponencialment aquests processos mentals superiors de la TB. 

L'eina clau, i que ens servirà de referent durant tot el curs per a dissenyar autèntiques experiències d'aprenentatge, és la Taula de Disseny dels Ecosistemes d'Aprenentatge on s'incardinaran el projectes (TDEA): una graella on creuam propostes que deriven del ventall de les IIMM amb les que provenen de les categories cognitives de la TB. El resultat d'aquest procés d'incardinació de la TB amb les IIMM és la creació d'uns ecosistemes d'aprenentatge personalitzats: amb el temps cada alumne/a podrà arribar a TRIAR el seu propi itinerari de creixement personal i d'aprenentatge.

TAULA de DISSENY dels ECOSISTEMES D'APRENENTATGE (TDEA)  by APM

Aquesta taula ens permet explorar seqüències d'aprenentatge i qüestions que van des de destreses de pensament simples fins a destreses complexes:

• Les IIMM ofereixen diferents INPUTS / OUTPUTS per a un mateix concepte curricular, val a dir, donen major amplitud al coneixement. 
• Mentre que la TB li dona major profunditat.  

La possibilitat que té l'alumnat de DISSENYAR el seu propi ecosistema d'aprenentatge i, conseqüentment, els seus propis processos d'autoavaluació (saber per ell mateix on està i què cal fer per millorar) actua com un encenall motivacional intrínsec altament addictiu. Fem nostra la dita de Plutarc de Queronea “La ment no és un tassó per omplir, sinó una llàntia per encendre”.

Pel que a la METODOLOGIA de treball es refereix, treballarem cooperativament perquè estam convençuts que és la clau per a contribuir, des de l'escola, a una societat més oberta a l'altre, on l'escolta activa, el respecte, el compartir, el diàleg, la interacció, la iniciativa social solidària, la participació, l'equitat, la creativitat per resoldre situacions de conflicte... n'haurien de ser el segell definitori. Per l'experiència d'anys treballant cooperativament podem afirmar, sense massa marge d'error, que l'alumnat quan és capaç de treballar cooperativament és més propens a prendre decisions de més calat cognitiu i, sobre tot, moral.  

Quant a la metodologia cooperativa, tractarem de reforçar tres pilars bàsics del treball cooperatiu per tal d'assolir l'optimització del funcionament i de la tasca del grup: 

• interdependència positiva: per aconseguir els objectius tots els integrants del grup han de ser necessaris, per això planificarem dinàmiques que cooperativitzin les diferents tasques.
• participació equitativa: que tots els integrants del grup puguin participar en cadascuna de les fases de la planificació i elaboració dels productes finals, posarem esment a potenciar els punts forts de tots els membres del grup. Hem de tenir present que pot ser tan perjudicial voler acaparar tota la tasca, com abstenir-se de col·laborar.
• responsabilitat individual: és imprescindible saber què ha aportat cadascú al grup; al cap i a la fi, ens agrupam per treballar cooperativament per a augmentar qualitativament el procés d'aprenentatge INDIVIDUAL. Utilitzarem la rúbrica Cooperació Responsabilitat Individual en dos moments concrets del procés: quan acabem la primera part, i en la finalització global de projecte.

El primer que farem és constituir els diferents grups cooperatius. Cada grup serà heterogeni i estarà format per quatre persones (per fer quadrar els agrupaments aquests podrien ser, eventualment, de tres persones). Els grups els formarà el professorat atenent els suggeriments que ens hauran fet els col·legues de Filosofia de primer curs de batxillerat i, també, els tutors i tutores del curs anterior. 

Tal com hem dit abans, cada grup haurà de presentar dos productes finals, resultants del treball específic de dues de les preguntes que hem formulat més amunt. El producte final de cada pregunta no podrà repetir ni IIMM, nivell taxonòmic. Correspondrà a la classe distribuir-se els temes. 

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

En aquest primer projecte del curs 2021-22, i per tal que l'alumnat es familiaritzi en l'ús de la metodologia, farem nosaltres una proposta d'ecosistema d'aprenentatge que anomenarem:

PLATÓ I ARISTÒTIL: ENTRE MESTRES ESTÀ LA COSA 

Plató fou el mestre d'Aristòtil, això no lleva que el pensament del segon no sigui tan o més solvent que el del primer. Plantegen dues maneres d'interpretar la realitat, el coneixement, l'antropologia, l'ètica i la política, bastant contraposades (al manco a primer cop d'ull). El que és cert és que ambdues filosofies dialoguen perfectament. I, precisament, és en aquest fet on volem fonamentar aquest projecte.

Plató és, sens dubte, un pensador molt "agradable" de llegir i molt donat a construir analogies molt visuals (mite de la caverna, símil de la línia, mite del carro alat, mite dels metalls...) per a exposar les seves idees, fins al punt que diríem que el seu pensament és gairebé "dibuixable i teatralitzable". 

Per la seva part, Aristòtil és un poquet més "feixuc" a l'hora de llegir-lo. És una persona més de caire naturalista (era un gran biòleg) i extremadament sistematitzador (no en va fou el gran pare de la lògica). Val a dir que l'explicació que dóna dels grans temes de la filosofia tenen un caire més "terrenal i empíric" que les propostes platòniques. 

Aprofitarem aquesta avinentesa (tracten el mateixos temes des de perspectives diferents) per a introduir-nos en la filosofia de Plató i Aristòtil utilitzant, tal com explicàvem abans, la teoria de les IIMM i la TB. Especialment potenciarem l'ús d'intel·ligències poc emprades en el context de les classes d'Història de la Filosofia de segon de batxillerat, com puguin ser la visual-espacial, la cinestèsico-corporal, la interpersonal, la intrapersonal, la musical... i, per descomptat, també emprarem la lingüístico-verbal i la lògico-matemàtica.

El projecte consistirà en respondre, des de la visió més àmplia i exhaustiva possible, cinc qüestions des del punt de vista dels dos pensadors, utilitzant les IIMM i els diferents graus cognitius de la TB, especialment l'anàlisi, la síntesi, l'avaluació i la creativitat. Al mateix temps, i a tall de conclusió, introduirem diferents destreses i rutines de pensament per tal de comparar i contrastar les teories d'aquests dos grans mestres de la filosofia grega.

Les preguntes són...

1. Què fa que tal cosa sigui una ...? [Metafísica]
2. Com puc saber si tal cosa és una ...? [Epistemologia]
3. Com interpretarien, Plató i Aristòtil, la cita de Santa Teresa de Jesús "Muero porque no muero"? [Antropologia]
4. Quins són els fonaments ètics de la societat? [Ètica]
5. A partir de les quatre imatges que et proposam: com es justifica l'estructura política de la societat? [Política]

De cada autor s'haurà de respondre una pregunta diferent, des d'una IIMM diferent i un nivell de taxonomia de Bloom, també, diferent.

En acabar, posarem en pràctica una destresa de pensament on s'haurà de fer un diagrama de Venn per a cada tema (metafísica, epistemologia, antropologia, ètica i política) comparant i contrastant el pensament d'ambdós autors.

Tot i que el projecte de l'any passat era un altre, us proposam visualitzar, a tall d'exemple, alguns dels productes finals dels vostres companys.  

El vídeo que segueix desenvolupa, tot utilitzant la intel·ligència visual-espacial i les taxonomies analitzar, sintetitzar i crear, el Mite de la Caverna en un context actual.

By Dustin D.L.G., Sara R.G. i Sergi R.H. [Oct-2019]

Aquest seria un magnífic producte final del projecte "Societat i política platònica". S'utilitzen les mateixes IIMM i nivells TB.

By Paula T.C., Manuel T.G. i Hernán S.M. [Oct-2019]

Una altra tècnica utilitzada per presentar els productes finals fou l'efecte chroma key. El resultat és espectacular.

Efecte Chroma Key (Novembre 2019)

CONSIDERACIONS TÈCNIQUES

Els dos vídeos anteriors responen a la proposta és transformar un Visual Thinking en un vídeo de 3-4 minuts per explicar el pensament de Plató emprant, com ja hem dit abans, la tècnica de l'Stop Motion, que consisteix en captar imatges mentre anam dibuixant el Visual Thinking, seleccionar-les i fer la seva posterior seqüenciació, tot construint una història a mig camí entre el vídeo i la fotografia. Una altra forma de fer-ho és gravar un vídeo de tot el procés i després, en l'edició, accelerar-lo. 

És important tenir present que el procés de fer el Vísual Thinking té diferents moments claus:

• Documentació: estudi acurat del temes del pensament platònic i aristotèlic a partir dels apunts i dels vídeos recomanats. Els dubtes que us vagin sorgint els anotau al marge i després els exposau al vostre professor/a.
• Guió: és molt important escollir un(s) personatge(s) que us serveixi de fil conductor i que vagi explicant les idees fonamentals del tema que estau desenvolupant. El vídeos que heu vist en aquesta entrada són un molt bon exemple d'aquest requisit.

Per tal de no confondre'ns i evitar mals vicis i mals entesos, la imatge que segueix seria un exemple del que NO ÉS un Visual Thinking.

• Execució del Visual Thinking: en el cas del format en vídeo hi ha un recurs que ens pot ajudar a semblar autèntics professionals. Primer fem el dibuix a llapis, després el repassam amb retolador negre i, llavors, col·locam un paper a sobre i l'anam calcant al mateix temps que anam gravant. Si es veu massa el dibuix que estam calcant, després quan editem el vídeo podem pujar un poc la lluminositat i desapareixeran les petites ombres del dibuix calcat. 
• Edició i locució: ara és el moment d'editar el vídeo, afegir-li la locució prevista en el guió i anar combinant la música amb el que es va narrant.
• Crèdits: no us oblideu de posar els noms dels autors, curs, els títols i els autors de la música utilitzada, el nom l'editor de vídeo utilitzat i la data.
• YouTube i Padlet: un cop està tot acabat, heu de pujar el vídeo al vostre canal de YouTube i llavors enllaçar-lo al Padlet que teniu més avall.

Setmana 1-2: 13-24 setembre 2021 

• Presentació del projecte Plató i Aristòtil: entre mestres està la cosa.
• Formació de grups.
• Assignació de preguntes.
• Anàlisi en profunditat dels apunts. Aclariment de dubtes.
• Visualització dels vídeos introductoris editats amb Edpuzzle. Hi ha preguntes intercalades referents al que s'haurà explicat al vídeo i, també, es formulen preguntes d'alguns aspectes explicitats en els apunts. AQUESTA ACTIVITAT S'HA DE FER OBLIGATORIAMENT EN TEMPS DE CLASSE.

Setmana 3-4: 27 de setembre - 8 d'octubre 2021  

• Planificar i portar a terme el producte final.
• ATENCIÓ: Durant alguna sessió farem una dinàmica per aprendre a identificar el tema i la tesi dels texts de selectivitat de Plató i Aristòtil [15’].

Setmana 5: 11-15 d'octubre 2021

• El dilluns 11 d'octubre, abans de les 23:59h., s'haurà d'haver pujat al CLASSROOM el producte final del projecte. 
• A classe veurem i coavaluarem els productes finals amb la dinàmica DUES ESTRELLES I UN DESIG per tal de donar el nostre parer als productes finals dels companys d'una manera positiva. Utilitzarem l'aplicació iDoceo per a recollir les vostres opinions. Un cop acabada la presentació de cada pregunta (versió Plató/Aristòtil) comprovarem el grau d'atenció amb la dinàmica Un món de savis.

Setmana 6-7: 18-29 octubre 2021 

• Anàlisi en profunditat dels apunts (Segon autor). Aclariment de dubtes.
• Visualització dels vídeos introductoris editats amb Edpuzzle. Hi ha preguntes intercalades referents al que s'haurà explicat al vídeo i, també, es formulen preguntes d'alguns aspectes explicitats en els apunts. AQUESTA ACTIVITAT S'HA DE FER OBLIGATORIAMENT EN TEMPS DE CLASSE.

Setmana 8: 1-5 novembre 2021  

• Compara i contrasta per temes [Diagrama de Venn] S'utilitzarà per a fer les anotacions l'organitzador visual Diagrama de Venn que ens permetrà comparar i contrastar el pensament dels dos autors.
  
  

  

  Organitzador Visual Diagrama de Venn By APM

  ⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐
  Com utilitzar el diagrama de Venn?
  Escriu les característiques exclusives de Plató al costat esquerre. Les característiques exclusives d'Aristòtil al costat dret. En el centre posa les característiques que tinguin en comú. Darrere del full de paper escriu les teves conclusions.
  
  
  ⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐

Setmana 9: 8-12 de novembre 2021

Seguirem treballant amb el grup cooperatiu de la primera part.

Comentari de text. A classe el professorat us assignarà a cada grup dos dels textos (un per cada autor) que han sortit en anys anteriors en les proves de la PBAU i haureu de resoldre els següents apartats:

1. Context històric, social i cultural. 
2. Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text.
3. Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes.
4. El comentari també ha d’incloure una valoració crítica, emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs. 

⭐⭐⭐⭐

Facem una aturada

Els processos d'aprenentatge esdevenen significatius quan som capaços de reflexionar i autoavaluar el què hem après, quines destreses de pensament hem utilitzat, el grau d'eficàcia, quines han resultat més dificultoses, la projecció d'aquests aprenentatges de cara a resoldre adequadament situacions futures... Aquest "recés" és coneix com activitat de metacognició.

Així doncs, el que ara hem de fer és aturar-nos i reflexionar les cinc qüestions que teniu al següent requadre. Les preguntes s'han de resoldre per escrit responent a un qüestionari amb l'aplicació iDoceo.

Escala de metacognició by APM

Per acabar, el darrer dia de la setmana que tinguem Història de la Filosofia, contrastarem els coneixements assolits amb la dinàmica UN MÓN DE SAVIS utilitzant l’aplicació iDoceo. 

CRITERIS D'AVALUACIÓ:

• Conèixer l’origen de la filosofia a Grècia i comprendre el primer gran sistema filosòfic, l’idealisme de Plató; analitzar la relació entre realitat i coneixement, la concepció dualista de l’ésser humà i la dimensió antropològica i política de la virtut; relacionar-ho amb la filosofia presocràtica i el gir antropològic de Sòcrates i els sofistes; valorar la seva influència en el desenvolupament de les idees i els canvis socioculturals de la Grècia antiga, i apreciar críticament el seu discurs.
• Entendre el sistema teleològic d’Aristòtil, relacionar-lo amb el pensament de Plató i valorar la influència que exerceix en el desenvolupament de les idees i en els canvis socioculturals de la Grècia antiga.
• 
  

ESTÀNDARDS D'APRENENTATGE AVALUABLES:

1. Utilitza conceptes de Plató com idea, món sensible, món intel·ligible, bé, raó, doxa, episteme, universal, absolut, dualisme, reminiscència, transmigració, mimesi, methexis, virtut i justícia, entre altres, i els aplica amb rigor.
2. Entén i explica amb claredat les teories fonamentals de la filosofia de Plató, tant oralment com per escrit, i analitza la relació entre realitat i coneixement, la concepció dualista de l’ésser humà i la dimensió antropològica i política de la virtut.
3. Distingeix les respostes del corrent presocràtic referents a l’origen del cosmos, els conceptes fonamentals de la dialèctica de Sòcrates i el convencionalisme democràtic i el relativisme moral dels sofistes, i identifica els problemes de la filosofia antiga i els relaciona amb les solucions aportades per Plató.
4. Respecta l’esforç de la filosofia de Plató per contribuir al desenvolupament de les idees i als canvis socials de la Grècia antiga, valora positivament el diàleg com a mètode filosòfic, el naixement de les utopies socials, el sentit del governant filòsof o la seva defensa de la inclusió de les dones a l’educació.
5. Has d'utilitzar amb rigor conceptes del marc del pensament d'Aristòtil com substància, accident, metafísica, matèria, forma, potència, acte, causa, efecte, teleologia, inducció, deducció, abstracció, ànima, monisme, felicitat i virtut, entre altres.
6. Has de comprendre i explicar amb claredat les teories fonamentals de la filosofia d'Aristòtil, tant oralment com per escrit, i examinar la seva concepció de la metafísica i la física, el coneixement, l'antropologia, l'ètica eudemonista i la política i les has comparar amb les teories de Plató.
7. Has de saber apreciar l'esforç de la filosofia d'Aristòtil per contribuir al desenvolupament del pensament occidental i valorar positivament el plantejament científic de les qüestions.

INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ:

1. Autoavaluació [rúbriques específiques amb iDoceo].
2. Coevaluació [rúbriques específiques amb iDoceo].
3. Dinàmica "Dues estrelles i un desig" amb l'aplicació iDoceo.
4. Dinàmica "Un món de savis" amb l'aplicació iDoceo.

IMPORTANT: 

TOTES LES AUTOAVALUACIONS I COAVALUACIONS D'AQUEST PROJECTE SEGUIRAN ELS CRITERIS ESTABLERTS A CLASSE. 

LA DESVIACIÓ MÀXIMA PERMESA SERÀ DE +/- 1 PUNT.

VALORACIÓ PONDERADA DEL PROJECTE "PLATÓ I ARISTÒTIL: ENTRE MESTRES ESTÀ LA COSA"

• Activitats Edpuzzle Autoavaluació [Plató 7,5% + Aristòtil 7,5% : 15%]
• Producte final  Rúbrica específica. Autoavaluació i coavaluació [40%] 
• Diagrama de Venn Rúbrica específica. Autoavaluació i coavaluació  [2% cada diagrama. Total 10%]
• Contrastació de coneixements amb la dinàmica UN MÓN DE SAVIS utilitzant iDoceo [Plató 12,5% + Aristòtil 12,5% :25%]
• Activitats Comentari de Text [Context Autoavaluació (00%), Tema (3%), Tesi (7%), Idees i relació (00%)]  [10%]

Vídeos que et poden servir d'ajuda per entendre Plató i Aristòtil.

Què fa que tal cosa sigui una ...? [Metafísica]

Plató

• Mite de la Caverna 
• Símil de la línia
• Teoria de les idees i dualismes

Aristòtil

• Acte i potència
• El problema del canvi

Com puc saber si tal cosa és una ...? [Epistemologia]

Plató

• Mite de la Caverna 
• Símil de la línia
• Teoria de les idees i dualismes
• El mite del carro alat

Aristòtil

• El problema del coneixement
• El coneixement: la inducció i la lògica

Com interpretarien, Plató i Aristòtil, la cita de Santa Teresa de Jesús "Muero porque no muero"? [Antropologia]

Plató

• L'ànima és immortal
• L'ànima
• El mite del carro alat

Aristòtil

• L'ànima
• L'antropologia: l'ésser humà

Quins són els fonaments ètics de la societat? [Ètica]

Plató

• L'ètica a Plató

Aristòtil

• Ètica Aristotèlica
• L'ètica: eudemonisme, vida contemplativa i terme mitjà

A partir de les quatre imatges que et proposam: com es justifica l'estructura política de la societat? [Política]

Plató

• El mite dels metalls
• La república de Plató i l'ànima

Aristòtil

• Quina és la millor forma de govern?

• La política: animal social, el legislador i els tipus de govern