Comparació de la crítica de la religió de Marx amb la de Nietzsche

Imatge generada amb DALL.E 3

Karl Marx (1818-1883) i Friedrich Nietzsche (1844-1900) van ser dos filòsofs alemanys que van tenir un impacte profund en el pensament modern. Tot i que les seves idees divergeixen en molts aspectes, ambdós van oferir anàlisis crítiques de la religió, especialment del cristianisme, des de perspectives diferents.

Comparació en format de taula

Temes	Karl Marx	Friedrich Nietzsche
La religió com a opi del poble i la mort de Déu	Marx veu la religió com un instrument d'aliènació i control social, anomenant-la "l'opi del poble". La religió serveix per alleujar els patiments de les classes oprimides i distreure-les de la seva situació real, alhora que legitima el poder de les classes dominants.	Nietzsche anuncia la "mort de Déu", un concepte que simbolitza la pèrdua de fe en els valors i creences tradicionals. Per a Nietzsche, la mort de Déu allibera l'home de les restriccions morals imposades pel cristianisme, però també planteja el repte d'establir nous valors i propòsits en la vida.
El paper de la religió en la lluita de classes i la crítica a la moral judeocristiana	Marx considera que la religió és una eina utilitzada per les classes dominants per mantenir el statu quo i justificar la desigualtat social. La lluita de classes requereix superar l'aliènació religiosa i adonar-se que la transformació social només és possible mitjançant l'acció humana col·lectiva.	Nietzsche critica la moral judeocristiana per promoure valors com la compassió, la humilitat i l'abnegació, que considera contraris a la naturalesa humana. Aquestes idees debiliten l'esperit individual i fomenten el ressentiment cap als que tenen èxit i poder.
La influència de la religió en l'alienació i el ressentiment	Marx argumenta que la religió fomenta l'alienació, ja que separa els individus de la seva pròpia naturalesa i els fa dependents d'una força sobrenatural. Això impedeix que les persones reconeguin el seu veritable potencial i els manté sotmesos a les estructures de poder existents.	Nietzsche veu la religió com una expressió del ressentiment dels febles cap als forts. La moral judeocristiana, en particular, inverteix els valors naturals i glorifica la debilitat, fent que els individus més forts i creatius es vegin limitats pel sentiment de culpa i la por al càstig diví.
La visió marxista de la religió com a eina de control social i la visió nietzschiana de la religió com a expressió de debilitat	Marx sosté que la religió és una eina utilitzada per les classes dominants per mantenir el control social i justificar la desigualtat. La religió serveix per legitimar l'opressió i mantenir l'ordre establert, alhora que ofereix falses promeses de salvació i felicitat en una altra vida.	Nietzsche considera que la religió és una expressió de debilitat i por a la vida. Els individus forts i saludables no necessiten la religió, ja que poden crear els seus propis valors i propòsits. La religió, especialment el cristianisme, fomenta la mediocritat i impedeix que els individus aconsegueixin el seu veritable potencial.

Anàlisi crítica

Tant Marx com Nietzsche ofereixen crítiques contundents de la religió, especialment del cristianisme, tot i que des de perspectives diferents. Marx se centra en l'aspecte sociopolític, veient la religió com un instrument d'opressió i control social, mentre que Nietzsche se centra en l'aspecte ètic i existencial, criticant la moral judeocristiana i la seva influència en la naturalesa humana.

Marx considera que la religió és una eina utilitzada per les classes dominants per mantenir el control social i justificar la desigualtat. La religió serveix per legitimar l'opressió i mantenir l'ordre establert, alhora que ofereix falses promeses de salvació i felicitat en una altra vida. Aquesta visió es relaciona amb el concepte d'alienació, ja que la religió separa els individus de la seva pròpia naturalesa i els fa dependents d'una força sobrenatural. Això impedeix que les persones reconeguin el seu veritable potencial i els manté sotmesos a les estructures de poder existents.

D'altra banda, Nietzsche critica la moral judeocristiana per promoure valors com la compassió, la humilitat i l'abnegació, que considera contraris a la naturalesa humana. Aquestes idees debiliten l'esperit individual i fomenten el ressentiment cap als que tenen èxit i poder. Nietzsche veu la religió com una expressió del ressentiment dels febles cap als forts, i considera que la moral judeocristiana inverteix els valors naturals i glorifica la debilitat. Aquesta visió es relaciona amb el concepte de la voluntat de poder, ja que la religió limita la capacitat dels individus per crear els seus propis valors i propòsits, i fomenta la mediocritat i la por a la vida.

A tall de conclusió, tant Marx com Nietzsche ofereixen crítiques profundes i complementàries de la religió, especialment del cristianisme. Marx se centra en la dimensió sociopolítica, mentre que Nietzsche se centra en l'aspecte ètic i existencial. Les seves idees, encara que diferents, comparteixen el rebuig a la religió com a força limitadora i alienadora, i plantegen la necessitat d'alliberar-se d'aquestes creences per assolir una vida més autèntica i plena. La comparació entre Marx i Nietzsche ens permet entendre millor la complexitat de la religió i els seus efectes en la societat i la naturalesa humana. 

FILOSOFIA: comentari de text ARISTÒTIL resolt ( PBAU UIB )

Sapere Aude By APM

Aquest és el text que avui hem treballat a classe. Aquí teniu alguns suggeriments per desenvolupar la qüestió 1.C.

En vermell teniu el text d'Aristòtil, i en cursiva l'anàlisi.

"Tornem ara a la nostra primera afirmació i, ja que tot coneixement i tota decisió del nostre esperit té necessàriament en compte un bé d’una classe determinada, expliquem quin és el bé que segons el nostre parer és objecte de la política, i per tant el bé suprem que podem perseguir en tots els actes de la nostra vida.

L'ètica aristotèlica és teleològica [“el bé suprem que podem perseguir”], es tracta d'una ètica de fins. Ja des del començament d'Ètica a Nicòmac compara Aristòtil l'ésser humà amb un arquer apuntant al blanc. De la mateixa manera que l'objectiu d'aquest és donar en el blanc, el fi de l'home no pot ser altre que el de ser feliç [“el bé suprem”]. La felicitat és l'únic fi autàrquic; és a dir, que es basta a si mateix. Qualsevol altre fi no pot sinó ser instrumental: sempre cal preguntar el per què dels doblers o del plaer, per exemple.

La paraula que el designa és acceptada per tot el món. Tant el poble com les persones il·lustrades anomenen aquest bé suprem felicitat, i segons aquest comú parer viure bé, actuar bé és sinònim de ser feliç.

L’ètica aristotèlica és una profunda investigació sobre la felicitat humana, en tan que entén que aquesta és “acceptada per tot el món” com el “bé suprem”, com aquell bé últim (autàrquic) que il·lumina tol el quefer de les persones, tan a nivell individual (“tots els actes de la nostra vida”) com polític (“objecte de la política”) o social. Aconseguir una vida bona té a veure ineludiblement amb “ser feliç”.

Però en el que ja es divideixen les opinions és quant a la naturalesa i l’essència de la felicitat, i en aquest punt el poble està molt lluny del que opinen els savis.

Segons el filòsof estagirita, si bé és cert que tots estan d'acord que la felicitat és el fi últim de l'ésser humà, no és menys cert que no tots pensen que el contingut de la felicitat sigui el mateix (“ja es divideixen les opinions”). Aquí Aristòtil sentencia que l’opinió que en pugui tenir el poble difereix diametralment del punt de vista de les persones il·lustrades, com ara els filòsofs (“el poble està molt lluny del que opinen els savis”).

Uns la col·loquen en les coses visibles i que ressalten als ulls, com el plaer, la riquesa, els honors; mentre que altres la col·loquen en una altra part.

Per una part, hi hauria aquelles persones que es mouen en l’àmbit sensitiu i emocional, permanentment lligades a béns fugaços, i que identifiquen la felicitat amb “el plaer, la riquesa o els honors”. En l’altra part, Aristòtil hi col·loca els que creuen que aquests béns contribueixen a un altre fi (“altres la col·loquen en una altra part”), i per tant no són en si autàrquics. Els plaers i les riqueses són accidentals en la nostra vida: tan aviat apareixen com desapareixen. La felicitat per a Aristòtil no pot ser una sensació o un gaudi passatger, sinó, més aviat, una forma de vida. que serà necessàriament estable i duradora.

Afegiu a això que l’opinió d’un mateix individu varia moltes de vegades sobre aquest punt; malalt creu que la felicitat és la salut; pobre, que és la riquesa; o bé quan un té consciència de la seva ignorància, es limita a admirar els que parlen de la felicitat en termes pomposos, i dibuixen d’ella una imatge superior a la que aquell s’havia fet."

Aristòtil, conscient dels vaivens de la vida, aterra a nivell individual i argumenta que les opinions solen capgirar sovint, tot depenent de les circumstàncies que ens envolten (“l’opinió d’un mateix individu varia moltes de vegades”). Així, quan tenim alguna mancança de forma temporal, tendim a argumentar que la felicitat consisteix en la satisfacció d'una carència personal: així, la felicitat seria la salut per al malalt, la riquesa per al pobre, la cultura per al ignorant... (“malalt creu que la felicitat és ... s’havia fet”).

En definitiva, Aristòtil creu que hi ha consens en que la felicitat és el bé que tothom persegueix com fi últim; malgrat tot, el dissentiment entre el vulgo i els savis, en quan a què és la felicitat, és manifest. Fins i tot, a nivell individual, ens veiem apressats per la immediatesa i ens resulta fàcil canviar de parer en quan a allò que és el que ens procura la felicitat.

ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac.

[2] Projecte Kant 7x8 (Tutorial)

Filosofia de paret

Partim del supòsit que un company/a de classe està hospitalitzat i no podrà assistir a classe durant un temps. Elaborarem un multitutorial de KANT dissenyat a partir de les propostes de treball resultants del creuament de les IIMM i la Taxonomia de Bloom, per copçar les tesis fonamentals del filòsof Immanuel Kant i per avaluar-ne el nivell d'assoliment.

Temes fonamentals a treballar:

Gir copernicà	Tipus de judicis	Estètica transcendental	Analítica transcendental	Dialèctica transcendental	Ètica formal
1	2	3	4	5	6
		Sensibilitat	Enteniment	Raó	Imperatiu  categòric

Correspondència dels temes dels projectes amb els apunts:

Tema 1: [8.1 i subapartats]

Tema 2: [8.2.2.1.3 i 8.2.2.1.4]

Tema 3: [8.2.2.2]

Tema 4: [8.2.2.3, 8.2.2.3.1, 8.2.2.3.2, 8.2.2.4 i subapartats ]

Tema 5: [8.2.2.5 i subapartats]

Tema 6: [8.2.3]

- o O o -

Productes finals: 

Primera fase

1. Disseny de 6 propostes de treball [una per cada intel·ligència i per cada esglaó de la Taxonomia de Bloom]. S'haurà de presentar en format de matriu seguint els paràmetres següents: en la fila superior hi detallarem les 8 intel·legències (segons l'ordre que hem determinat a classe) i en la columna esquerra hi detallarem els 7 ítems de la taxonomia de Bloom. En aquest enllaç pots baixar-te la Graella 7x8 IIMM/TB .
2. Implementació de les 6  propostes pràctiques dissenyades a partir de la graella, que s'hauran d'aplicar a la coneixença de les tesis fonamentals de Kant esmentades abans. És important que tingueu present que cap proposta podrà repetir columna IIMM, ni fila TB.

Segona fase

1. Elaborar un portfoli amb l'aplicatiu Prezi on es seqüenciarà tot el tutorial. Haurà d'incloure la presentació del grup, la línia del temps a mode de seqüenciació temporal de tota la feina feta pel grup, els 6 temes del pensament de Kant. [Veure graella del començament d'aquesta entrada]
2. Reflexió final [optatiu] en un vídeo [format publicitari] de 50-60 segons per divulgar en les xarxes socials l'experiència del projecte. S'haurà de presentar aquesta activitat en el mateix Prezi que utilitzau com portfoli del Projecte Kant 7x8. En el seu moment el Prezi s'haurà de pujar al Padlet que s'habilitarà en aquest mateix blog.

AVALUACIÓ

1. Autoavaluació [rúbriques específiques iDoceo].
2. Coevaluació [rúbriques específiques iDoceo].

- o O o -

Context organitzatiu:

Destinataris del projecte Kant 7x8: 2n batxillerat.
Grups: 4 membres.
Durada: 12 sessions.
Metodologia: paissatges d'aprenentatge.
Autoavaluació i coavaluació: definició d'una rúbrica per a cada pràctica.
Finalització del projecte: 8 d'abril 2020.

- o O o -

Seqüenciació de les Activitats de l'Alumnat:

• IMPORTANT: Cada dia s'haurà d'emplenar el diari de sessions individual deixant-ne constància al formulari dissenyat adhoc. Hi pots accedir des d'aquí . No pujar la sessió d'un dia al diari (el dia pertinent) suposarà la penalització de -0,25 punts de la nota final del projecte.

• 11/3: Presentació del projecte i formació de grups.

• 12-17/3: Veure els següents vídeos introductoris. 

Per a qualsevol consulta o aclariment, en la vostra hora de classe d'Història de la Filosofia, em podeu contactar per 

seguint l'enllaç:

Contactar amb el professor

L'estructura del coneixement

 Temes tractats i correspondència amb els apunts:

1. Confrontació racionalisme - empirisme.
2. La filosofia transcendental: el gir copernicà. [8.1 i subapartats]
3. Com és possible el coneixement? [8.2 i subapartats]
4. Diferències entre judicis analítics a priori i judicis sintètics a posteriori. [8.2 i subapartats]
5. La nova aportació de Kant: els judicis sintètics a priori. [8.2 i subapartats]
6. Coneixement: intuicions empíriques i formes a priori. [8.2 i subapartats]
7. Coneixem fenòmens. [ Veure 8.2.2.4.2.- Fenomen i noümen].

Espai, temps i categories

Temes tractats i correspondència amb els apunts:

1. Recapitulació del vídeo anterior.
2. Parts de la Crítica de la raó pura: estètica, analítica i dialèctica. [8.2.2.1.2]
3. Estètica transcendental: definició terminològica. [8.2.2.2]
4. Espai i temps: formes pures de la sensibilitat. [8.2.2.2]
5. Espai i temps atorguen el caràcter científic a les matemàtiques. [8.2.2.2]
6. L'analitica transcendental: allò que aporta l'enteniment. [8.2.2.3]
7. Les categories com segona ordenació de les dades empíriques.[8.2.2.3]
8. Enumeració de les categories de l'enteniment. [8.2.2.3]
9. Formes pures de l'enteniment (diferenciació entre concepes purs i empírics). [8.2.2.3]
10. Aquestes categories atorguen el caràcter científic a la Física. [8.2.2.3]
11. El gir copernicà: en què consisteix. [8.1 i subapartats]
12. Distinció entre fenòmen (allò conegut) i noümen (cosa en si). [8.2.2.4.2]

Crítica a la metafísica

Temes tractats i correspondència amb els apunts:

1. Recapitulació dels dos vídeos anteriors.
2. Dialèctica transcendental: metafísica. [tot aquest vídeo es correspon amb l'apartat 8.2.2.5 i subapartats dels apunts]
3. Determinació de l'objecte de la metafísica. 
4. Pot ser la metafísica una ciència? 
5. La il·lusió de la metafísica. 
6. Desenmascarament de la il·lusió de la metafícia. 
7. La raó reserca allò incondicionat.
8. Les idees de la raó: jo, Déu i món.
9. El jo pensant.
10. La idea del Món com totalitat.
11. Déu com l'ésser de tots els éssers.
12. L'abús que fa el metafísic de les categories.
13. Les apories de la raó.
14. Anàlisi de les proves de la demostració de l'existència de Déu.
15. Rebuig de les proves tradicionals de la demostració de l'existència de Déu.
16. El límit del nostre coneixement.
17. Les idees assenyalen l'ultima aspiració de l'ésser humà.

ÈTICA 

(Vídeo ESPECÍFIC per a l'alumnat PBAU i us pot ajudar a tots per entendre el TEMA 6 del projecte: ètica formal)

El pensament de Kant explicat per Darin McNabb

En l'enllaç que teniu unes línies més a baix trobareu una explicació més acurada dels temes fonamentals del pensament d'Immanuel Kant.  

El professor Darin McNabb, en el seu excel·lent canal de YouTube "La Fonda Filosófica". Dedica dues sèries de vídeos al filòsof Immanuel Kant. A nosaltres ens interessen especialment els capítols que dedica a La Crítica de la Raó Pura.

• Apunts dels vídeos del canal "Adictos a la filosofia" utilitzant les planilles Cornell específiques per a cada vídeo. Si no us hi cap en una pàgina podeu duplicar la planilla. 

• Autoavaluació Rúbrica Cornell [10% nota final]. La rúbrica us l'activaré el mateix dia i us enviaré pel correu d'iDoceo el pin de classe. Si no s'han pujat les graelles Cornell al diari de sessions Kant 7x8, no serà possible obtenir cap punt d'aquesta activitat. La rúbrica estarà activa fins a les 23:59h. d'aquest dia.

Rúbrica Cornell by APM

• Subratllat dels apunts, paraules clau, preguntes/comentaris al marge relacionats amb els paràgrafs corresponents. Autoavaluació Rúbrica 3-2-1 Començam! [5% nota final]. No cal presentar evidències d'aquesta activitat. Quan reprenguem les classes a l'aula comprovarem la idoneïtat de la puntuació que us haureu atorgat. La rúbrica estarà activa fins a les 23:59h. d'aquest mateix dia.    

Rúbrica 3-2-1 Començam! by APM

• 18/3: Gamificació específica amb l'app NEARPOD introduir conceptes elementals de l'ètica formal kantiana. Per portar a terme aquesta activitat necessitareu clicar l'enllaç que teniu a continuació:

Activitat NEARPOD Immanuel Kant: Ètica

Si tens algun dubte, no et tallis ni un pèl i dona-li a:

Contactar amb el professor

• CADASCÚ HA DE PARTICIPAR A LA SEVA HORA DE CLASSE
• Introduir el CODI: NOMÉS ALUMNAT DE 2F [AWXJB] on diu [Enter CODE to Join a Lesson]. També us l'ENVIARÉ AL VOSTRE CORREU el mateix dia i haureu de seguir les instruccions que us aniré donant. 
• Bàsicament es tracta d'identificar-te amb els teus LLINATGE1 LLINATGE2, NOM i quan comencem la sessió hauràs d'escoltar amb molta atenció el fragment de vídeo que us posaré, per després contestar unes preguntes tipus test. Quan en la teva pantalla aparegui un text, l'has de llegir detingudament per poder resoldre l'activitat tipus emplena l'espai en blanc amb la paraula adequada arrossegant-la fins al buit adequat. En altres ocasions tindràs activitats tipus memory on hauràs de clicar les cartes per trobar les parelles de conceptes o imatges de Kant o de filòsofs significatius. La puntuació d'aquestes activitats tipus memory és inversa al número de moviments que has fet: a menys moviments, més nota.

LA SESSIÓ DE FEINA COMENÇARÀ COINCIDINT AMB LA TEVA HORA DE CLASSE. 

POSA ESMENT EN LA PUNTUALITAT.

• 19/3: Elaboració de la Graella 7x8 IIMM/TB. Determinació de l'itinerari de treball del projecte Kant 7x8 amb el disseny de 6 pràctiques específiques de comú acord amb el professorat. Recordar, un cop més, que no es pot repetir columna ni fila. 

Graella APM Bloom - IIMM

Guia per a la definició dels objectius per a cada nivell cognitiu de la Taxonomia de Blooom

• Autoavaluació Rúbrica Graella TBloom / IIMM [10% nota final]. Aquesta autoavaluació la fareu quan entregueu el PREZI o portfoli final.

Graella autoavaluació Taxonomia Bloom/IIMM

Recordem que les rutines de pensament són estratègies breus i fàcils d'aprendre que ajuden a estructurar el pensament i a fer-lo visible. A classe n'hem utilitzat un bon grapat. Són un element imprescindible per portar a terme qualsevol activitat de metacognició. En els següents enllaços podeu accedir a una breu descripció de les rutines més utilitzades. 

• Recopilació de rutines de pensament de la Fundación Trilema.
• Las llaves de los pensadores, en el blog Orientación Andújar.

Si tens algun dubte, no et tallis ni un pèl i dona-li a:

Contactar amb el professor



S'HA DE FER UNA FITXA PER A CADA PROJECTE. NOMÉS CAL QUE LA FACI UN DEL GRUP. ÉS A DIR, ENTRE TOT EL GRUP S'HAN DE PRESENTAR 6 FITXES DEL DISSENY DEL PROJECTE, UN PER CADA TEMA. 

IMPORTANT QUE GUARDEU EL CORREU DE JUSTIFICACIÓ DE L'ENVIAMENT. 

CADA ENVIAMENT EL POT FER UNA PERSONA DEL GRUP DIFERENT, NO FA FALTA QUE LES FACI SEMPRE LA MATEIXA PERSONA. S'ENTÉN QUE AQUESTA PERSONA HO FA EN NOM DE TOT EL GRUP.

PRESENTA EL TEU PROJECTE

• 24-25-26-31/3 i 01-02-07/4: implementació de les 6 pràctiques dissenyades per cada grup. És molt important que hagueu tingut present, a l’hora dissenyar el projecte, l’adequació de l’activitat que estau desenvolupant al nivell cognitiu de la TB que estau implementant. Insisteixo, és imprescindible que consulteu les propostes de formulació d’activitats que estan expressades en forma d’interrogants en cadascun del nivells cognitius de la taxonomia (recordar, entendre, aplicar, analitzar, sintetitzar, avaluar i crear). En aquest enllaç podeu accedir a les últimes actualitzacions de la proposta d'activitats per a cada esglaó de la TB.

TAXONOMIA DE BLOOM RECURSOS.

• S'hauran de presentar en un portfoli realitzat amb l'aplicació PREZI.

By Aina Mateu, Andrea Gómez i Maria Fiol 

(Curs 2018-19)

EXEMPLE DE PORTFOLI

Al Prezi hi haurà de figurar:

• La presentació del grup 
• La línia del temps a mode de seqüenciació temporal de tota la feina feta pel grup.
• La Graella 7x8. Només s'han d'emplenar les 6 caselles del creuaments del vostre projecte especificant l'objectiu (TB+IIMM) del microprojecte.
• Les 6 tasques dutes a terme. [Format vídeo: bé de l'activitat que desenvolupau (per exemple, un monòleg de l'ètica de Kant), bé de l'explicació de l'activitat (per exemple, en el propi vídeo del monóleg no podem explicar, al mateix temps, l'activitat i, per això, hauríem de fer un segon vídeo de 30-40" explicant l'objectiu(s) TB/IIMM del projecte; o, si no es vol fer aquest segon vídeo, es pot posar en el prezi una casella al costat del vídeo i redactar-hi els objectius del projecte (aquesta part només seria copiar el que ja heu emplenat en la fitxa i que teniu en el correu de comprovació)]
• El vídeo promocional del tutorial (durada màxima 1 minut) [Aquesta activitat del vídeo promocional és optativa i totalment voluntària. Afegeix un 10% a la nota.]

Exemple de vídeo promocional

By Aina Mateu, Andrea Gómez i Maria Fiol 

(Curs 2018-19)

EXEMPLE MAGISTRAL 

TB (ENTENDRE) & IIMM (MUSICAL)

ANALÍTICA TRANSCENDENTAL

• Finalment, el prezi s'haurà de pujar al PADLET específic per a aquesta tasca, tal com hem fet amb els projectes anteriors.  Autoavaluació Rúbrica IMPLEMENTACIÓ KANT 7x8. [40% nota final].

La prova pilot de dia 7/04 començarà a les 14:30h i l'accés a mistareas.net es farà sense PIN utilitzant el correu en el qual reps la informació de Filosofia. 

[En cas de dubte mirau el vídeo anterior]

• 08/4: Contrastació del nivell d'assimilació de les tesis fonamentals de Kant amb la dinàmica UN MÓN DE SAVIS amb l'aplicació iDoceo. [30% nota final].

La dinàmica UN MÓN DE SAVIS començarà tot coincidint amb la teva hora de classe de Filosofia i seguirà l'estructura que tens a continuació:

• 1r KANT TEMA Textos: 3 textos (9') + 3' descans
• 2n KANT TESI Textos: 3 textos (10') + 4' descans
• 3r KANT 2020: 30  preguntes (18')

EXEMPLE: suposem que la teva classe comença a les 12:00

1. 12:00 - 12:09 KANT TEMA Textos
2. 12:10 - 12:13 Descans
3. 12:14 - 12:24 KANT TESI Textos
4. 12:25 - 12:29 Descans
5. 12:30 - 12:48 KANT 2020

Aquest esquema anterior s'ha d'adaptar a l'hora d'inici de la teva classe de Filosofia (8:00 - E, 8:55 - I, 9:50 - A i G, 11:05 - F, 12:00 - C)

En qualsevol cas, l'hora d'inici i de finalització sempre té un petit marge. La durada de l'activitat NO té cap tipus de marge i cal parar esment al cronòmetre (s'activa quan comences l'exercici) de cadascuna de les activitats.

Clicant sobre l'activitat pots saber a quina hora aquesta donarà inici, per si ja has acabat l'activitat anterior i vols començar la següent.

Utilitzant iDoceo

• 00/00: [QUEDA AJORNADA "SINE DIE" AQUESTA PART FINS QUE RECOBREM LA NORMALITAT DE LES CLASSES. QUAN RECOBREM LA DESITJADA QUOTIDIANITAT JA VALORAREM SI LA PORTAM A TERME O NO] CELEBRACIÓ I DIVULGACIÓ DELS RESULTATS. Avaluació final del desenvolupament del projecte [Qüestionari obert inspirat en l'escala de metacognició].

Rúbrica dels qüestionaments

Rúbrica Visual Thinking DUBTE By APM

Descarrega l'arxiu en format PDF

Anàlisi crítica de l'ètica kantiana

La moral de Kant és una moral totalment individualista: "Jo he de procedir així perquè m'ho demana la llei moral que porto al meu pit". I no hi pot haver res més; l'únic vàlid és la bona voluntat i el deure, en si mateixos, independentment de tots els sentiments, de que hi hagi altres éssers humans, que hi hagi societat.

 Kant es replega a la pròpia intimitat absolutament personal i obeeix a una llei interior, la màxima de la pròpia bona voluntat. És una moral que no té res de comunitària.

Kant afirma: "Si estudio per treure bones notes, o per donar una satisfacció als meus pares, si em porto bé amb els meus amics, si faig la vida agradable als germans, llavors no som bo. Això no té cap mèrit, tot el que faig ho he de fer per deure, de manera absolutament freda, i deixant de banda la meva inclinació. Si llavors em port amb aquesta al·lota igual que amb aquest senyor pel qual no tinc cap inclinació ni simpatia, llavors és quan em comport veritablement bé. El que es fa per inclinació natural no és moral.

Se situa així, a anys llum de distància d'uns sentiments espontanis, vitals. El que ens constitueix com a éssers humans, diu ell, és la bona voluntat, el sentit del deure. El que és per inclinació ens acosta al món dels animals.

El criteri suprem de la moral és el deure pel deure.

Crítica al deure pel deure.

És possible que un home, real, concret, de carn i ossos, històricament determinat, pugui actuar èticament només per la raó, només per la bona voluntat? Es pot prescindir completament de la realitat de l'home com a ésser que té sentiments? Es pot aïllar un gairebé completament de la realitat que l'envolta i només mirar-se a si mateix? Es pot dir que el que no actua només per deure no pot tenir una conducta, una actuació ètica correcta?

L'ètica kantiana VA CONTRA ELS SENTIMENTS.

El rigorisme de la seva ètica el porta a Kant a sostenir que una acció només es compleix per deure, únicament en el cas en que les nostres inclinacions siguin contràries a aquesta acció.

Exemple: No seria ètic atendre per deure als nostres amics, perquè tal és la inclinació natural que tenim cap a ells. Això és el mateix que fan els animals, diu Kant. En aquest cas, actuam no per deure, sinó per afecte a aquestes persones. No reconeix que l'afecte, l'amistat, sigui també un deure, es tracta només d'una inclinació.

Kant menysprea la influència de les nostres inclinacions naturals, els nostres sentiments, en les decisions de l'acte moral; només compta la raó, només compten els imperatius de la voluntat; l'amor, la simpatia, l'enemistat, l'odi, etc., que tinguem a les persones, no han de comptar.

LIMITACIONS de l'ètica kantiana.

La crítica filosòfica no és fàcil. No obstant això, la majoria coincideix a assenyalar la manca de contingut de la norma kantiana, és a dir, que queda reduïda a una mera fórmula racional, desconnectada de fet de la realitat.

D'una banda, la coherència filosòfica de Kant és indubtable des del punt de vista lògic, res se li pot retreure. La seva ètica a priori es troba en la mateixa direcció que la Crítica de la raó pura: els judicis sintètics a priori.

D'altra banda, una norma, una llei o un imperatiu no serien morals si no són universalitzables (que es puguin estendre a tots els homes), segons Kant. La universalitat de la llei moral està associada amb el seu caràcter necessari. 

No es pot assolir la universalitat per l'experiència. Tota norma, tota llei, és concreta, admet excepcions i deixa de ser universal.

Exemple: "No mataràs" admet l'excepció de la defensa pròpia, dels que creuen en la guerra justa, en la pena de mort, etc. La norma es pot universalitzar "lògicament", però potser no en la realitat.

Exemple: El "egoisme" és un dels casos en què la norma és universalitzable; per descomptat, no admet excepcions: tots som egoistes, però, no seria moral. La raó que dóna Kant és poc consistent, ja que suposa precisament l'egoisme: "ajudo els altres perquè en algun moment puc necessitar la seva ajuda", ajudar els altres per trencar l'egoisme es torna també egoista, perquè el rebuig de l'egoisme es basa en una raó de conveniència egoista: avui per tu, demà per mi.