"Però us hem engendrat
nosaltres, per a vosaltres mateixos i per a la resta de la ciutat, en qualitat
de caps i reis d’un eixam, millor i més completament educats que aquells i més
capaços, per tant, de participar tant de la filosofia com de la política. Heu
de baixar, doncs, un després d'un altre a la casa dels altres i acostumar-vos a
veure-hi en la foscor. Una vegada acostumats, veureu infinitament millor que
els d'allà i coneixereu el que és cada imatge i de què ho és, perquè haureu
vist ja la veritat respecte al bell i al just i al bo. I així, la ciutat nostra
i vostra viurà a la llum del dia, i no entre somnis, com viuen ara la major
part d'elles per obra de qui lluiten uns amb altres per vanes ombres i es
disputen el comandament com si aquest fos algun bé. Però la veritat és, crec
jo, la següent: la ciutat en la qual estiguin menys ansiosos per ser governants
qui hagin de ser-ho,aquesta ha de ser forçosament la que visqui millor i amb
menys dissensions que cap altra; ben al contrari de la que tingui uns
governants que ho desitgin."
a) Context històric, social i cultural.
Ens trobam davant d’un text de Plató, filòsof grec del segle V a.C.
Abans d’endinsar-nos en la matèria del text, hem de conèixer alguns factors que influiran
en el nostre autor. Plató va néixer a la polis d’Atenes l’any 427 a.C. durant la guerra del
Peloponès. La dictadura del Trenta Tirans va donar pas a una democràcia que va resultar
inestable i va arribar a condemnar a mort a Sòcrates, mestre de Plató. Volia participar en
política, però ni la dictadura ni la democràcia que havia condemnat a Sòcrates li semblaven
adequades. Per tant, va centrar-se en la recerca d’un Estat basat en la justícia i governat
pels homes savis. Les seves influències més importants foren Parmènides amb la
concepció de l’ésser com a realitat immutable; Heràclit i el món sensible que està sotmès a
canvi permanent; els pitagòrics amb el seu interès per les matemàtiques i el dualisme cos-ànima i, sobretot, Sòcrates, que fou qui l’inicià en la filosofia i que és present a la seva
obra en aspectes tan importants com la preocupació pels universals, l’antropologia i l’ètica, entre
d’altres.
b) Identificació del tema concret i de la tesi
sostinguda al text.
Una vegada assolits aquests coneixements, podem concentrar-nos en el present text, que
té com a tema principal la política i en defensa la tesi d’un Estat governat per savis que ho
facin sempre en favor de la majoria, sense pretensions de benefici propi i compartint el seu
coneixement amb els altres.
c) Explicació ordenada, clara i precisa de les
idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes.
Així, el text comença dient: (Però us hem engendrat ... com de la política.) Aquí, Plató ens
explica com han de ser triats els governants: aquests són els que han rebut la millor
educació i, per tant, seran els més capaços de dirigir la polis com a caps pensadors. Plató
continua dient: (Heu de baixar ... al just i al bo.) D’aquesta manera ens dóna a entendre
que els triats governants no han de quedar-se tot sols amb el seu coneixement sinó que
han de tornar al costat de la gent, encara cega, però que ara ells ja sí que coneixeran la
vertadera identitat de cada cosa que és considerada certa i que no és més que una ombra
de la realitat. D’aquesta manera, Plató continua (I així, la ciutat ... algun bé.) i exposa que,
una vegada els savis hagin compartit la veritat que han conegut, tota la ciutat hi viurà en
conseqüència enlloc de perseguint falses realitats que no són més que mentides.
Finalment, Plató diu (Però la veritat és ... que ho desitgin.) i explica que la ciutat que viurà
millor és aquella en què els governants tenguin vertadera vocació de servici públic i no la
que es trobi dirigida per uns que governin en benefici propi i tenguin ànsies de poder.
En conclusió, la visió política de l’Estat de Plató es basa en el govern de les ciutats a
càrrec de filòsofs que sabran compartir amb tots el coneixement i la saviesa que han
obtengut i governaran sempre en benefici de la majoria i mai d’ells mateixos.
d) Emprant els coneixements de la matèria que
s’han adquirit al llarg del curs, feu una valoració crítica del text.
Pel que fa a la meva valoració en referència a aquest model de govern, pens que és
encertada perquè també crec que la gent que ha de dirigir un govern ha de ser la més
preparada i la que més racional i beneficiosament pugui decidir sobre el nostre futur. En
segon lloc, aquesta persones o aquestes persones hauran de fer-ho sempre pensant en
favor d’aquella gent a qui representa i a qui està al servei. Però, com podem saber
realment qui són aquestes persones i garantir que la seva preparació és la millor? De fet,
no és aquest el sistema que utilitzam actualment, sinó que ens regim per un sistema de
votacions en què es tria als qui posseeixin millor oratòria i capacitat de convicció, el qual
ens recorda als sofistes, principal oposició del filòsof Plató.
A més a més, el propi Plató va tirar per terra la formació del governant ideal a través de
l’educació establint que des del naixement, segons el tipus d’ànima que tenguéssim, ja ens
vendria determinada la nostra funció dins la polis. Aquesta és una idea que tampoc
m’agrada perquè és una condemna a mai no poder avançar. No crec que ja nasquem amb
una personalitat determinada perquè no crec que el nostre cos i la nostra ànima siguin
entitats independents. De fet, m’estim més anomenar l’ànima intel·lecte: aquest és el que
ens diferencia dels altres a nivell espiritual i sí que és possible de cultivar.
En definitiva, crec que un governant ha de ser triat en base al seu coneixement i a la seva
capacitat de governat per tothom, però sembla que aquest és un escenari que encara mai
hem reproduït a la perfecció.
b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text.
El tema és la política. La tesis és la necessitat d’un filòsof rei amb coneixements del món
intel·ligible per governar de manera de
manera justa, bona i bella.
c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes amb el pensament de l'autor.
El text
comença dient: (“Però...política.”). Plató considerava que l’Estat havia de
fer-se càrrec de l’educació dels infants per tal de què fossin capaços de
governar la polis i seguir amb el seu sistema de govern: l’aristocràcia. Això
es veu en aquest fragment ja que explica que els governants (filòsof rei) han
de ser educats durant 50 anys, els guerrers 20 anys i els productors 15 anys. Així,
segons ell, s‘aconseguiria una polis justa, ja que els habitants tindrien els
coneixements per poder actuar adequadament.
Seguidament diu:
(“Heu de...fos cor”). En aquesta part podem recórrer al mite de la caverna, ja
que una vegada el presoner s’ha deslligat, ha de conduir els altres presoners a
la llum (el Bé). De la mateixa manera en aquesta cita, Plató explica que els
governants han de baixar al món sensible per tal de conèixer-lo i saber
identificar-lo. Així, al conèixer la diferència entre els dos mons poden
governar.
Com a tercera
idea diu: (“Una vegada...bo”). En aquest fragment explica que com els governants
coneixeran l’idea del Bé i les altres gràcies a la seva reminiscència i hauran
vist el món sensible en què viuen podran governar aquest últim segons les idees
del món intel·ligible.
Com a última idea
trobem: (“la ciutat...desitgin”). Aquí l’autor exposa la seva oposició als
altres sistemes de govern de l’època: tirania (govern d’un tirà que comet
abusos), oligarquia (govern dels rics), democràcia (governs dels populars) i
timocràcia (govern militar). Segons ell, tots aquests sistemes cerquen el seu
propi benefici i desitgen el poder per aprofitar-se d’ell. Per això Plató vol
l’aristocràcia, per tal d’aconseguir que governi el més preparat (vulgui
governar o no). Així el govern serà just, no com passa als demés.
En conclusió,
Plató vol una polis dirigida per un filòsof rei que governi segons les idees
del món intel·ligible (el Bé sobretot) ja que les coneix gràcies a l’educació
proporcionada per la pròpia polis.
Opció B
«Considera, en conseqüència -vaig proposar-li-, que els guareixen de la seva demència i que me'ls deslliguen de les cadenes. Si tals coses passaven naturalment, tal com poden ser, sempre que un fos deslligat i de cop i volta me'l fessin redreçar i girar-se d'esquena, i caminar, i mirar la llum, quan fes tot això, es trobaria malament, els ulls li farien pampallugues i no podria contemplar les coses de les quals abans veia les ombres... Què et creus que diria quan algú li expliqués que fins aleshores havia mirat coses inexistents, però que ara veia quelcom més proper al ser, i que hi veia més correctament perquè s'havia girat cap a ell, principalment si li anava mostrant el que passava i el forcés fent-li preguntes a respondre què és? No veus que ell es trobaria en destret i que es pensaria que el que veia abans és més veritable que el que li ensenyen ara?»
Resolució del comentari: Mireia Jaume
b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text.
El tema del text és una interrelació entre epistemologia i ontologia, perquè apareixen tant l’adquisició del coneixement com la divisió platònica del món. La tesi és la paulatina i costosa adquisició del coneixement vertader.
C) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes i amb el pensament de l'autor.
Aquest fragment pertany al començament del "mite de la caverna" exposat per Plató al llibre VIIè de la República. Concretament, és el passatge on es descriu el moment en que un presoner és alliberat de les seves cadenes i forçat a mirar en la direcció oposada a les ombres.
Plató comença el text dient: “els guareixen... cadenes”. En aquest fragment l’autor ens està plantejant a través del Mite de la Caverna com s’allibera la persona del fals coneixement. Ens fa una petita introducció sobre del que parlarà a la resta del text que, com ja he dit abans, és la paulatina i costosa adquisició del coneixement vertader.
A continuació l’autor ens presenta, a mode d'idea principal, el primer contacte que té el presoner amb el coneixement més real: “Si tals... ombres”. La intenció de Plató aquí es fer-nos veure que al principi l’adquisició d’aquest coneixement no és gens fàcil ja que, citant el Mite de la Caverna, el presoner ha estat acostumat durant molt de temps a viure en la foscor, que representa la ignorància, i a veure només ombres i li seria molt difícil acostumar-se a la llum del petit coneixement que hi ha dins la caverna. En aquest fragment també se’ns està explicant un tros del símil de la línia ja que se’ns diu que a la caverna, la qual representa el món sensible, hi ha dos tipus de coneixements falsos: les ombres o eikasia que són el coneixement més baix lligat a la ignorància i les coses o pistis que presenten més coneixement i per això al presoner li costa captar-les.
Finalment les dues darreres idees de Plató, que es derivarien del que s'ha exposat fins ara, es poden unir en una formant una estructura condicional (Si P [1r interrogant]; aleshores, Q [2n interrogant]): “Què et creus... és?” i “No veus... ara? El que ens vol transmetre l’autor aquí és la negació a la que es veurà sotmès el presoner al adonar-se que realment el que coneixia fins ara no era real. Aquest procés d’adonar-se que el que coneix no és vertader es fa a través de la dialèctica, la qual planteja preguntes amb les respostes de les quals la persona ignorant va recordant els coneixements vertaders de la seva ànima.
Per concloure podem assegurar que, el presoner, com ja he dit, necessitarà temps per processar la seva situació i així adonar-se i arribar a la conclusió real que el món que coneixia és irreal i el vertader és el que es troba fora de la caverna, encara que a ell li pareixi inverosímil. No es això el que ens succeeix personalment quan ens hem de "deslligar" de falses creences que ens han estat fermant tota la vida?
