Projecte Nietzsche a l'Escenari

• 

  Nietzsche a l'escenari By APM

Seguim aprofundint en la interrelació entre les Intel·ligències múltiples (IMM) i la Taxonomia de Bloom (TB) per anar obrint un ventall cada vegada més ampli de possibilitats d'implicació de l'alumnat amb les classes i els continguts d'Història de la Filosofia de 2n de batxillerat. 

Massa sovint trobam alumnes que es perden pel camí perquè no són capaços d'adaptar-se al sistema tradicional de la classe magistral de batxillerat. Ken Robinson, al seu llibre "The Element", va posar de manifest que el punt fort de l'educació rau en el fet que cada aprenent trobi allò que l'apassiona. El nostre sistema educatiu ha posat l'accent en determinades disciplines que potencien certes intel·ligències i, dissortadament, en deixa de banda d'altres, les conegudes maries. 

El desenvolupament integral de la persona demana reivindicar que donem el mateix espai i la mateixa importància a totes les dimensions de la persona. Si en l'escola no seguim aquest criteri, estam seleccionant a priori aquelles persones que tindran "èxit" (quin tipus d'èxit?) i aquelles que no els quedarà altre remei que sentir-se fracassades i abandonar l'escolarització. 

Entenem que el psicòleg Howard Gardner, en el seu llibre Frames of Mind (1983), qüestionant la noció tradicional d'intel·ligència va obrir un ventall de possibilitats que, tard o d'hora, havia de transformar els ecosistemes pedagògics de les escoles. Si cada persona té unes intel·ligències més desenvolupades que les altres, és de caixò que a l'escola hem de mirar de promocionar les aptituds naturals de cada alumne/a i compensar les mancances en els altres àmbits amb estratègies adaptatives que contribueixin a la tan aclamada educació integral. 

Howard Gardner (2018)

És per aquesta raó que estam replantejant les sessions d'Història de la Filosofia de segon de batxillerat des d'una perspectiva multidimensional, elaborant unes programacions innovadores i de qualitat que entremesclen les IIMM, la TB i estratègies per ensenyar a pensar, perquè, com diu Emili Lledó, "no podem tenir llibertat d'expressió si, principalment i primàriament, no tenim llibertat de pensament, si no som capaços de pensar de manera autònoma i creativa".

Set anys d'estudi, experimentació i avaluació permanent, avalen la solvència del nostre model i els excel·lents resultats obtinguts ho posen de manifest:

• el bon nivell d'assimilació dels conceptes claus.
• la fonamental comprensió de les tesis principals de cada autor.
• la capacitat creixent de transferibilitat del que es va descobrint filòsof a filòsof.
• la imprescindible competència per analitzar, fil per randa, els textos i les propostes diverses dels autors.
• el talent per portar a terme acurades síntesis de plantejaments discordants.
• i, el que és més important, mostren a les clares que esperonegen l'esperit crític, la imaginació, l'autonomia i la creativitat de l'alumnat.

Sumat i debatut, les propostes d'ensenyament - aprenentage en les escoles han d'anar més enllà dels consabuts "assimilar i comprendre", és imprescindible que activin nivells cognitius d'ordre superior (TB): si no els aprèn i interioritza en l'escola, difícilment ho farà fora.

El projecte Nietzsche a l'escenari ens servirà de cloenda del curs i, per aquest motiu, li donam un aspecte més festiu, més dionisíac i ditiràmbic, que diria Nietzsche. El producte final es centrarà en els nivells cognitius més alts de la Taxonomia de Bloom (TB), en un ampli ventall d'intel·ligències (IIMM) i en un bon grapat d'estratègies de pensament.

Productes finals

1. Un discurs dirigit a una multitut que explori la idea de la voluntat de poder i com es manifesta en diferents aspectes de la vida humana.
2. Una sèrie de fotografies en blanc i negre que representin el concepte de l'etern retorn i com pot ser una font de motivació i sentit en la vida.
3. Un curtmetratge animat que explori la figura del superhome com una nova forma d'humanitat.
4. Una obra teatral experimental on s'utilitzin tècniques innovadores per a explorar els conceptes apol·lini i dionisíac i la seva relació amb l'art, la cultura i la vida humana.
5. Un projecte fotogràfic o audiovisual que expressi l'amor fati com un símbol d'acceptació, gratitud i alegria davant dels esdeveniments que es presenten en el nostre camí.
6. Una instal·lació artística interactiva que expressi la idea de transvaloració de valors com una eina per a qüestionar les normes socials establertes i crear noves formes de vida.
7. Una sèrie de cartells amb il·lustracions digitals fetes amb alguna plataforma d'intel·ligència artificial que representin a l'esclavitud moral com un obstacle per a la nostra realització personal.
8. Un videojoc interactiu que explori les implicacions filosòfiques, culturals i socials de la mort de Déu en el pensament nietzscheà.
9. Un assaig visual o projecte audiovisual que expliqui el perspectivisme a través de l'ús del collage fotogràfic o animació gràfica.
10. Una novel·la gràfica o còmic que expressi les crítiques al racionalisme kantià i com aquest limita la nostra comprensió del món.
11. Una sèrie fotogràfica o audiovisual on es mostrin diferents paisatges naturals i urbans des del perspectivisme nietzscheà, explorant com aquests llocs poden ser vists des de diferents punts de vista mitjançant l'ús del dron o tècniques cinematogràfiques innovadores.
12. Una obra teatral experimental on s'utilitzin tècniques innovadores per a explorar les crítiques al cristianisme en el pensament nietzscheà, com l'ús de la dansa contemporània o la performance artística.
    
    
13. Un projecte d'art urbà que expressi la crítica a la moral tradicional i com limita la nostra capacitat de viure plenament, utilitzant tècniques com el grafiti o l'art de carrer.
14. Un curtmetratge experimental que explori les implicacions filosòfiques del nihilisme i com podem superar-lo a través de la creació de nous valors i formes culturals, utilitzant tècniques cinematogràfiques innovadores.
15. Una sèrie fotogràfica o audiovisual on es mostrin diferents aspectes de l'art com a redemptor en el pensament nietzscheà, explorant com pot ser una font de significat i realització personal mitjançant l'ús del stop-motion o animació gràfica.
16. Un projecte fotogràfic o audiovisual que expressi la idea de l'home com ser creador capaç de crear noves espècies biològiques a través de l'enginyeria genètica, utilitzant tècniques digitals avançades d'intel·ligència artificial.
17. Una obra teatral que explori les implicacions filosòfiques del concepte de l'etern present en el pensament nietzscheà, utilitzant tècniques teatrals innovadores com el teatre físic (el teatre físic sol involucrar tècniques de dansa, acrobàcies, pantomima i clowning, i també pot utilitzar objectes i música per afegir profunditat a les actuacions).
18. Un assaig visual o projecte audiovisual que expliqui la idea de la veritat com a construcció social i com les nostres creences estan influenciades per factors culturals i històrics mitjançant l'ús de l'animació 3D.
19. Una sèrie fotogràfica o audiovisual on es mostrin diferents aspectes de la genealogia de la moral en el pensament nietzscheà, explorant com les normes morals han evolucionat al llarg del temps mitjançant l'ús de l'Stop Motion.
20. Una obra literària (novel·la, conte, poema) que expressi la filosofia com a autobiografia i com les nostres experiències personals influeixen en la nostra comprensió del món mitjançant l'ús de tècniques literàries innovadores com el collage textual o poesia visual.
21. Un projecte artístic (pintura, escultura, instal·lació) que expressi les crítiques al cristianisme en el pensament nietzscheà i com limita la nostra capacitat de viure plenament mitjançant l'ús de tècniques d'art contemporani com l'art conceptual o la instal·lació interactiva.
22. Un curtmetratge documental que explori la relació entre la filosofia i la vida quotidiana, utilitzant tècniques cinematogràfiques innovadores com el documental experimental.
23. Un poema rapejat on es mostrin diferents aspectes de la crítica a la raó pura en el pensament nietzscheà, explorant com les nostres creences estan influenciades per factors emocionals i irracionals.
24. Un projecte fotogràfic o audiovisual que expressi les crítiques al racionalisme il·lustrat i com limita la nostra comprensió del món, utilitzant tècniques digitals avançades com la realitat virtual o augmentada.
25. Una obra teatral que explori les implicacions filosòfiques del concepte de la voluntat de veritat en el pensament nietzscheà, utilitzant tècniques teatrals innovadores com el teatre immersiu o la performance participativa.
26. Un musical que expressi els conceptes apol·lini i dionisíac i la seva relació amb l'art, la cultura i la vida humana, utilitzant tècniques innovadores de la dança moderna.
27. Una cançó que expressi l'amor fati com una actitud positiva davant la vida i els seus desafiaments, utilitzant elements coreogràfics.
28. Un mural de pintura urbana que expliqui la idea de la transvaloració de valors i com podem qüestionar les normes socials establertes per a crear noves formes de vida mitjançant l'ús de paper continu en comptes de parets urbanes.
29. Una obra literària (novel·la, conte, poema) que expressi les crítiques al positivisme científic en el pensament nietzscheà mitjançant l'ús de tècniques literàries innovadores com el collage textual o poesia visual.
30. Un projecte fotogràfic o audiovisual on es mostrin diferents aspectes del perspectivisme en el pensament nietzscheà, explorant com les nostres creences estan influenciades per factors culturals i històrics mitjançant el ús de tècniques fotogràfiques innovadores com la fotografia esfèrica o la fotografia aèria.
31. Una obra teatral que explori les implicacions filosòfiques del concepte de la mort de Déu en el pensament nietzscheà, utilitzant tècniques teatrals innovadores com la improvisació.
32. Un projecte pictòric que expressi els conceptes de l'humà i lo animal en el pensament nietzscheà, explorant com les nostres creences sobre la naturalesa humana estan influenciades per factors culturals i històrics.
33. Un projecte artístic (pintura, escultura, instal·lació) que expressi les crítiques a l'idealisme platònic en el pensament nietzscheà i com limita la nostra comprensió del món mitjançant l'ús de tècniques d'art contemporani com l'art conceptual o la instal·lació interactiva.
34. Un poema recitat al cim d'una muntanya i que explori les implicacions filosòfiques del concepte de la voluntat de poder i com podem utilitzar-la per a crear noves formes culturals i socials

El treball projecte NIETZSCHE A L'ESCENARI s'ha de fer individualment i, sempre que el professorat aprovi la proposta, avaluada la seva conveniència i oportunitat, es podrà fer en grup - màxim 3 integrants].

Referències en els apunts de Nietzsche.

• Apol·lini - Dionisíac  [Veure apunts 7.2.1] 
• La mort de Déu.  [Veure apunts 7.3.4]
• El superhome.  [Veure apunts 7.3.4]
• Voluntat de poder. [Veure apunts 7.3.1] 
• L'etern retorn. [Veure apunts 7.3.2]
• La crítica a la civilització occidental. [Veure apunts 7.4]
• La transmutació dels valors. [Veure apunts 7.3.3 i 7.4.3]
• La veritat. [Veure annex Genealogia de la veritat]

Criteris d'avaluació

• Comprendre el vitalisme de Nietzsche, relacionar-lo amb el pensament d'altres filòsofs i valorar la seva influència en el desenvolupament de les idees i els canvis socioculturals de l’edat contemporània. 

Estàndards d'aprenentatge avaluables

• Defineix conceptes de Nietzsche com crítica, tragèdia, intuïció, metàfora, convenció, perspectiva, genealogia, transvaloració, nihilisme, superhome, voluntat de poder i etern retorn, entre altres, i els aplica amb rigor.  
• Entén i explica amb claredat les teories fonamentals de la filosofia de Nietzsche, tant oralment com per escrit, considera la crítica de la metafísica, la moral, la ciència, la veritat com a metàfora i l’afirmació del superhome com a resultat de la inversió dels valors i la voluntat de poder i compara aquestes teories amb altres teories de la filosofia antiga, medieval, moderna i contemporània.
• Identifica els problemes de la filosofia contemporània i els relaciona amb les solucions aportades per Nietzsche.
• Aprecia l’esforç de la filosofia de Nietzsche per contribuir al desenvolupament de les idees i als canvis socials de l’edat contemporània i valora positivament la defensa de la veritat i la llibertat.

Instruments d'avaluació:

• Autoavaluació [rúbriques específiques amb iDoceo].
• Coavaluació [rúbriques específiques amb iDoceo].
• Dinàmica "Un món de savis" amb l'aplicació iDoceo.

Destinataris: 2n batxillerat.

Agrupaments: depèn de la necessitat i oportunitat de cada projecte presentat.

Durada: 12 sessions.

Metodologia: paisatges d'aprenentatge i cooperatiu formal.

Autoavaluació i coavaluació: rúbriques.

Finalització del projecte: 05/05/2023.

Bloc 1: [00/04/2023].

En aquest primer bloc treballarem el context de l'autor i tres temes:

• Context de Nietzsche.
• Apol·lini - Dionisíac. [Veure apunts 7.2.1]
• La mort de Déu. [Veure apunts 7.3.4]
• El superhome. [Veure apunts 7.3.4]

1. Redactar el context històric, social, cultural i filosòfic de Nietzsche. Ha de tenir una extensió d'unes 10-15 línies, sense deixar de banda cap dels quatre apartats que hem treballat amb els altres autors.
2. A partir dels apunts i dels vídeos que us referencio en la documentació de suport, heu de respondre, per escrit, a les preguntes següents:

• Descriu la confrontació nietzscheana de l'esperit dionisíac front a l'apol·lini.
• Què significa "Déu ha mort"?
• Què és el superhome? 

• Activitat nº 1: com documentació de suport us proposo:

• Llegir el context històric, social, cultural i filosòfic que tenim al blog de "El Mussol Despert" [Enllaç a l'entrada]. 
• Veure el vídeo "Top 8 Fotos de Nietzsche" del canal Adictos a la Filosofia aporta alguns detalls de la vida del nostre autor que us poden ajudar a completar el context.

• Activitat nº 2: Per respondre aquestes preguntes, a més dels apunts de classe que us he ressenyat abans, també us pot ser d'utilitat: 

• Veure el principi del vídeo de Daniel Rosende del canal Unboxing Philosophy. Ell parteix del binomi Apol·lo - Dionís, un tema força interessant, en fa una explicació senzilla i, alhora, molt pràctica. 

• Per al tema Déu ha mort i el superhome pots mirar el vídeo del professor Pablo Feinmann titulat "Nietzsche: Déu ha mort".

• També et poden ser profitosos els vídeos "¿Qué significa la muerte de Dios?"  y "El superhombre para que lo entiendas" del Canal Adictos a la Filosofia. 

 

• També us poden servir les extraordinàries presentacions del Canal Educatina que teniu a continuació.  

• Per al tema de la mort de Déu són summament aclaridors els dos vídeos del Canal La Fonda Filosòfica del professor Darin McNabb que teniu a continuació:

• Bloc 2: [00/04/2023]. En aquest segon bloc treballarem tres temes:

• Voluntat de poder. [Veure apunts 7.3.1] 
• L'etern retorn. [Veure apunts 7.3.2]
• La crítica a la civilització occidental. [Veure apunts 7.4]

• A partir dels apunts esmentats abans i dels vídeos que us referencio en la documentació de suport, heu de respondre, per escrit, a les preguntes següents:

• Què és i què implica la voluntat de poder?
• Com descriu Nietzsche l'etern retorn?
• Explica la crítica dels valors de la cultura europea efectuada per Nietzsche.

• Activitat nº 3: 

• A més dels apunts referenciats abans, podeu mirar el vídeo del professor Pablo Feinmann titulat "Nietzsche, vida i voluntat de poder" [00:01 - 00:21] Aquest mateix vídeo us servirà per al Bloc número 3.










• En el següent vídeo teniu un tall de la pel·lícula "El dia que Nietzsche plorà" de Pinchas Perry. En aquests tres minuts que dura el tall s'exposa un dels temes més inquietants de la filosofia nietzscheana: l'etern retorn. És un complement perfecte de l'apartat 7.3.2 dels apunts de classe.

• Has de mirar el vídeo "Filosofia de Nietzsche" [00:00 - 00:13] de la professora Lluna Pineda. És important notar que el gruix d'aquest vídeo de la professora Pineda tracta el tema de la crítica de Nietzsche a la cultura occidental [Veure apunts 7.4], una de les preguntes típiques de les proves de la PBAU.

• Bloc 3: [00/04/2023]. En aquest tercer bloc treballarem dos temes:

• La transmutació dels valors. [Veure apunts 7.3.3 i 7.4.3]
• La veritat. [Veure annex Genealogia de la veritat]

• A partir dels apunts esmentats abans i dels vídeos que us referencio en la documentació de suport, heu de respondre, per escrit, a les preguntes següents:

• Quin és l'origen dels valors? Quina és la genealogia dels conceptes bo i dolent? 
• Què és la veritat? 

• Activitat nº 4:

•  Us pot ser d'utilitat l'extraordinària presentació del Canal Educatina. 

• En el primer vídeo que has vist del professor Feinmann, entre els minuts [00:14 - 00:18] tens una exposició interessant del concepte de veritat.
• Seguirem treballant el concepte de veritat fent un resum d'unes 30-35 línies (un poquet més d'una cara de foli) de l'ampliació dels apunts on tractam específicament el tema [Enllaç a "Nietzsche: Genealogia de la veritat"]

• Per acabar, donarem una volta més al concepte de nihilisme, repassant els apunts de classe [apartat 7.4.1] i visionant el següent vídeo del Canal Educatina. 

Productes finals 

[Repetició del que teniu al principi del projecte]

La presentació del projecte començarà dia 00 de maig de 2023.  

PUJA EL PRODUCTE FINAL DEL TEU PROJECTE

Comparació de l'ètica platònica amb l'aristotèlica

Podem comparar l'ètica d'Aristòtil amb la de Plató.  Tractarem de centrar-nos en aquesta disciplina, però inclourem també alguna reflexió sobre el caràcter de la filosofia de tots dos. L'esquema de la nostra exposició serà:

Semblances:

• La saviesa com a virtut.
• Connexió ètica-política

Diferències:

• Voluntarisme davant intel·lectualisme moral.
• Empirisme davant del menyspreu dels sentits.
• Inexistència d'un bé separat. (El bé com télos)

En primer lloc, una possible semblança entre Plató i Aristòtil és la consideració de la saviesa com una virtut. Si en el cas aristotèlic serà una de les virtuts dianoètiques més importants, a Plató s'entendrà que la saviesa és una de les maneres d'accedir a les Idees. Escalant pels graus de coneixement que apareixen en el símil de la línia, coneixent en primer lloc les imatges, després els objectes, després els objectes matemàtics i en últim terme les Idees, emprenem també un camí de perfeccionament moral, ja que tot aquell que coneix la Idea de Bé obrarà també d'una manera correcta. Per Aristòtil, com hem dit, la saviesa és una virtut dianoètica o intel·lectual, i no implica necessàriament un perfeccionament moral. El coneixement no garanteix la virtut, segons el filòsof d'Estagira. No obstant això, sí que hem vist que l'amor per la saviesa o la vida teòrica sí que és considerada per Aristòtil com una forma de vida superior, gràcies a la qual ens serà més fàcil aconseguir la felicitat, sobretot si ho comparam amb la vida plaent o la vida activa.

Una altra de les similituds que podem trobar entre Plató i Aristòtil és la connexió entre l'ètica i la política. El governant platònic ha de ser el savi, i la saviesa connecta així ètica i política. A més, la divisió en classes socials recorda a les tres parts de l'ànima, cadascuna de les quals havia d'aspirar a assolir la seva virtut corresponent. En el cas aristotèlic, la relació entre ètica i política és clara. Si l'objectiu de l'ètica és proporcionar un model de felicitat, el fi propi de la política és precisament organitzar la polis de manera que possibiliti i faciliti la felicitat dels seus ciutadans. L'home és un animal social i no pot trobar la felicitat fora de la polis. L'home solitari no és autàrquic ni pot realitzar el fi que li és propi (la felicitat). Només vivint a la ciutat, en contacte amb altres éssers humans, pot aconseguir una vida perfecta i autosuficient. La ciutat (la política, entesa en el sentit que li dóna Aristòtil) possibilita la felicitat de l'individu, que és l'objectiu últim de l’ètica. Una cosa semblant passa en el model que ens presenta Plató en la República: a la ciutat justa que se'ns presenta, tot individu aconseguiria la felicitat ocupant-se d'allò que li és més propi i adequat: els savis seran governants, els que destaquin pel seu valor seran guerrers i aquells que destaquin per la seva temprança seran productors, amb les condicions de vida associades a cadascuna d'aquestes classes.

Pel que fa a les diferències, cal subratllar que Aristòtil rebutja l'intel·lectualisme moral que, per la influència socràtica, apareix en els primers diàlegs platònics. Conèixer el bé no és suficient per fer el bé. A la intel·ligència ha d'unir la voluntat, un dels conceptes claus de la filosofia moral aristotèlica. No tot aquell que coneix el bé, intenta portar-lo a la pràctica. Cal, a més, voler fer el bé. Sense el concurs de la voluntat, no es pot parlar d'un home virtuós. Per això arriba a dir Aristòtil que la prudència pot ser més important que la saviesa: el prudent, sense ser savi, fa el bé, mentre que el savi, per un defecte en la seva voluntat, pot posar la seva saviesa al servei de fins nefasts per l'ésser humà. Quan Sòcrates defensava que ningú fa el mal conscientment, i que el mal té el seu origen en la ignorància, era massa optimista. Per Aristòtil, hi ha qui fa el mal conscientment, sabent que fa el mal: serien les persones vicioses, les que volen fer el mal.

Una altra diferència, que es deixa notar a tot el pensament platònic i aristotèlic, és l'excessiu Idealisme platònic, que és criticat per Aristòtil. Fins i tot en l'ètica, Aristòtil destaca el caràcter pràctic d'aquesta. Si bé les virtuts dianoètiques es poden adquirir per mitjà de la instrucció, les morals necessiten de l'exercici, de la pràctica, de manera que Aristòtil es mostra molt més realista que Plató, per al qual el coneixement de la Idea de Bé era suficient garantia del comportament moral del subjecte. Aquesta diferència entre l’idealisme platònic i el realisme aristotèlic es deixarà notar també en política, on la teoria d'Aristòtil és molt més pragmàtica que la platònica, però també en metafísica i teoria de coneixement, convertint-se en dos nervis centrals que recorren el pensament de tots dos filòsofs. El realista Aristòtil, fill d'un metge, apassionat de la natura i fundador de la biologia, davant l'idealista Plató, de família aristocràtica, influenciat per les doctrines pitagòriques i molt interessat per les matemàtiques.

Una darrera diferència, en certa manera conseqüència de l'anterior, és la concepció del bé. Mentre que per a Plató el bé és una idea, existent en un món separat i absolut, assolible sobretot a través del coneixement, per a Aristòtil el bé és el télos, el fi inherent a tot ésser. El realisme aristotèlic no pot acceptar que el bé d'un ésser tengui una existència exterior a aquest, separat d'aquest ésser, i per això, influenciat pels seus estudis de la naturalesa, defensa que el télos està en cada cosa, que ha d'aspirar precisament a desenvolupar aquest télos d'una manera completa. Per Aristòtil és inconcebible que el bé d'una cosa estigui separat de la mateixa, mentre que Plató argumentaria que el bé no pot ser intern a la cosa mateixa, sinó que el veritable fonament de la realitat (i per tant de cada cosa) està en les Idees.

FILOSOFIA: comentari de text ARISTÒTIL resolt ( PBAU UIB )

Sapere Aude By APM

Aquest és el text que avui hem treballat a classe. Aquí teniu alguns suggeriments per desenvolupar la qüestió 1.C.

En vermell teniu el text d'Aristòtil, i en cursiva l'anàlisi.

"Tornem ara a la nostra primera afirmació i, ja que tot coneixement i tota decisió del nostre esperit té necessàriament en compte un bé d’una classe determinada, expliquem quin és el bé que segons el nostre parer és objecte de la política, i per tant el bé suprem que podem perseguir en tots els actes de la nostra vida.

L'ètica aristotèlica és teleològica [“el bé suprem que podem perseguir”], es tracta d'una ètica de fins. Ja des del començament d'Ètica a Nicòmac compara Aristòtil l'ésser humà amb un arquer apuntant al blanc. De la mateixa manera que l'objectiu d'aquest és donar en el blanc, el fi de l'home no pot ser altre que el de ser feliç [“el bé suprem”]. La felicitat és l'únic fi autàrquic; és a dir, que es basta a si mateix. Qualsevol altre fi no pot sinó ser instrumental: sempre cal preguntar el per què dels doblers o del plaer, per exemple.

La paraula que el designa és acceptada per tot el món. Tant el poble com les persones il·lustrades anomenen aquest bé suprem felicitat, i segons aquest comú parer viure bé, actuar bé és sinònim de ser feliç.

L’ètica aristotèlica és una profunda investigació sobre la felicitat humana, en tan que entén que aquesta és “acceptada per tot el món” com el “bé suprem”, com aquell bé últim (autàrquic) que il·lumina tol el quefer de les persones, tan a nivell individual (“tots els actes de la nostra vida”) com polític (“objecte de la política”) o social. Aconseguir una vida bona té a veure ineludiblement amb “ser feliç”.

Però en el que ja es divideixen les opinions és quant a la naturalesa i l’essència de la felicitat, i en aquest punt el poble està molt lluny del que opinen els savis.

Segons el filòsof estagirita, si bé és cert que tots estan d'acord que la felicitat és el fi últim de l'ésser humà, no és menys cert que no tots pensen que el contingut de la felicitat sigui el mateix (“ja es divideixen les opinions”). Aquí Aristòtil sentencia que l’opinió que en pugui tenir el poble difereix diametralment del punt de vista de les persones il·lustrades, com ara els filòsofs (“el poble està molt lluny del que opinen els savis”).

Uns la col·loquen en les coses visibles i que ressalten als ulls, com el plaer, la riquesa, els honors; mentre que altres la col·loquen en una altra part.

Per una part, hi hauria aquelles persones que es mouen en l’àmbit sensitiu i emocional, permanentment lligades a béns fugaços, i que identifiquen la felicitat amb “el plaer, la riquesa o els honors”. En l’altra part, Aristòtil hi col·loca els que creuen que aquests béns contribueixen a un altre fi (“altres la col·loquen en una altra part”), i per tant no són en si autàrquics. Els plaers i les riqueses són accidentals en la nostra vida: tan aviat apareixen com desapareixen. La felicitat per a Aristòtil no pot ser una sensació o un gaudi passatger, sinó, més aviat, una forma de vida. que serà necessàriament estable i duradora.

Afegiu a això que l’opinió d’un mateix individu varia moltes de vegades sobre aquest punt; malalt creu que la felicitat és la salut; pobre, que és la riquesa; o bé quan un té consciència de la seva ignorància, es limita a admirar els que parlen de la felicitat en termes pomposos, i dibuixen d’ella una imatge superior a la que aquell s’havia fet."

Aristòtil, conscient dels vaivens de la vida, aterra a nivell individual i argumenta que les opinions solen capgirar sovint, tot depenent de les circumstàncies que ens envolten (“l’opinió d’un mateix individu varia moltes de vegades”). Així, quan tenim alguna mancança de forma temporal, tendim a argumentar que la felicitat consisteix en la satisfacció d'una carència personal: així, la felicitat seria la salut per al malalt, la riquesa per al pobre, la cultura per al ignorant... (“malalt creu que la felicitat és ... s’havia fet”).

En definitiva, Aristòtil creu que hi ha consens en que la felicitat és el bé que tothom persegueix com fi últim; malgrat tot, el dissentiment entre el vulgo i els savis, en quan a què és la felicitat, és manifest. Fins i tot, a nivell individual, ens veiem apressats per la immediatesa i ens resulta fàcil canviar de parer en quan a allò que és el que ens procura la felicitat.

ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac.

[2] Projecte Kant 7x8 (Tutorial)

Filosofia de paret

Partim del supòsit que un company/a de classe està hospitalitzat i no podrà assistir a classe durant un temps. Elaborarem un multitutorial de KANT dissenyat a partir de les propostes de treball resultants del creuament de les IIMM i la Taxonomia de Bloom, per copçar les tesis fonamentals del filòsof Immanuel Kant i per avaluar-ne el nivell d'assoliment.

Temes fonamentals a treballar:

Gir copernicà	Tipus de judicis	Estètica transcendental	Analítica transcendental	Dialèctica transcendental	Ètica formal
1	2	3	4	5	6
		Sensibilitat	Enteniment	Raó	Imperatiu  categòric

Correspondència dels temes dels projectes amb els apunts:

Tema 1: [8.1 i subapartats]

Tema 2: [8.2.2.1.3 i 8.2.2.1.4]

Tema 3: [8.2.2.2]

Tema 4: [8.2.2.3, 8.2.2.3.1, 8.2.2.3.2, 8.2.2.4 i subapartats ]

Tema 5: [8.2.2.5 i subapartats]

Tema 6: [8.2.3]

- o O o -

Productes finals: 

Primera fase

1. Disseny de 6 propostes de treball [una per cada intel·ligència i per cada esglaó de la Taxonomia de Bloom]. S'haurà de presentar en format de matriu seguint els paràmetres següents: en la fila superior hi detallarem les 8 intel·legències (segons l'ordre que hem determinat a classe) i en la columna esquerra hi detallarem els 7 ítems de la taxonomia de Bloom. En aquest enllaç pots baixar-te la Graella 7x8 IIMM/TB .
2. Implementació de les 6  propostes pràctiques dissenyades a partir de la graella, que s'hauran d'aplicar a la coneixença de les tesis fonamentals de Kant esmentades abans. És important que tingueu present que cap proposta podrà repetir columna IIMM, ni fila TB.

Segona fase

1. Elaborar un portfoli amb l'aplicatiu Prezi on es seqüenciarà tot el tutorial. Haurà d'incloure la presentació del grup, la línia del temps a mode de seqüenciació temporal de tota la feina feta pel grup, els 6 temes del pensament de Kant. [Veure graella del començament d'aquesta entrada]
2. Reflexió final [optatiu] en un vídeo [format publicitari] de 50-60 segons per divulgar en les xarxes socials l'experiència del projecte. S'haurà de presentar aquesta activitat en el mateix Prezi que utilitzau com portfoli del Projecte Kant 7x8. En el seu moment el Prezi s'haurà de pujar al Padlet que s'habilitarà en aquest mateix blog.

AVALUACIÓ

1. Autoavaluació [rúbriques específiques iDoceo].
2. Coevaluació [rúbriques específiques iDoceo].

- o O o -

Context organitzatiu:

Destinataris del projecte Kant 7x8: 2n batxillerat.
Grups: 4 membres.
Durada: 12 sessions.
Metodologia: paissatges d'aprenentatge.
Autoavaluació i coavaluació: definició d'una rúbrica per a cada pràctica.
Finalització del projecte: 8 d'abril 2020.

- o O o -

Seqüenciació de les Activitats de l'Alumnat:

• IMPORTANT: Cada dia s'haurà d'emplenar el diari de sessions individual deixant-ne constància al formulari dissenyat adhoc. Hi pots accedir des d'aquí . No pujar la sessió d'un dia al diari (el dia pertinent) suposarà la penalització de -0,25 punts de la nota final del projecte.

• 11/3: Presentació del projecte i formació de grups.

• 12-17/3: Veure els següents vídeos introductoris. 

Per a qualsevol consulta o aclariment, en la vostra hora de classe d'Història de la Filosofia, em podeu contactar per 

seguint l'enllaç:

Contactar amb el professor

L'estructura del coneixement

 Temes tractats i correspondència amb els apunts:

1. Confrontació racionalisme - empirisme.
2. La filosofia transcendental: el gir copernicà. [8.1 i subapartats]
3. Com és possible el coneixement? [8.2 i subapartats]
4. Diferències entre judicis analítics a priori i judicis sintètics a posteriori. [8.2 i subapartats]
5. La nova aportació de Kant: els judicis sintètics a priori. [8.2 i subapartats]
6. Coneixement: intuicions empíriques i formes a priori. [8.2 i subapartats]
7. Coneixem fenòmens. [ Veure 8.2.2.4.2.- Fenomen i noümen].

Espai, temps i categories

Temes tractats i correspondència amb els apunts:

1. Recapitulació del vídeo anterior.
2. Parts de la Crítica de la raó pura: estètica, analítica i dialèctica. [8.2.2.1.2]
3. Estètica transcendental: definició terminològica. [8.2.2.2]
4. Espai i temps: formes pures de la sensibilitat. [8.2.2.2]
5. Espai i temps atorguen el caràcter científic a les matemàtiques. [8.2.2.2]
6. L'analitica transcendental: allò que aporta l'enteniment. [8.2.2.3]
7. Les categories com segona ordenació de les dades empíriques.[8.2.2.3]
8. Enumeració de les categories de l'enteniment. [8.2.2.3]
9. Formes pures de l'enteniment (diferenciació entre concepes purs i empírics). [8.2.2.3]
10. Aquestes categories atorguen el caràcter científic a la Física. [8.2.2.3]
11. El gir copernicà: en què consisteix. [8.1 i subapartats]
12. Distinció entre fenòmen (allò conegut) i noümen (cosa en si). [8.2.2.4.2]

Crítica a la metafísica

Temes tractats i correspondència amb els apunts:

1. Recapitulació dels dos vídeos anteriors.
2. Dialèctica transcendental: metafísica. [tot aquest vídeo es correspon amb l'apartat 8.2.2.5 i subapartats dels apunts]
3. Determinació de l'objecte de la metafísica. 
4. Pot ser la metafísica una ciència? 
5. La il·lusió de la metafísica. 
6. Desenmascarament de la il·lusió de la metafícia. 
7. La raó reserca allò incondicionat.
8. Les idees de la raó: jo, Déu i món.
9. El jo pensant.
10. La idea del Món com totalitat.
11. Déu com l'ésser de tots els éssers.
12. L'abús que fa el metafísic de les categories.
13. Les apories de la raó.
14. Anàlisi de les proves de la demostració de l'existència de Déu.
15. Rebuig de les proves tradicionals de la demostració de l'existència de Déu.
16. El límit del nostre coneixement.
17. Les idees assenyalen l'ultima aspiració de l'ésser humà.

ÈTICA 

(Vídeo ESPECÍFIC per a l'alumnat PBAU i us pot ajudar a tots per entendre el TEMA 6 del projecte: ètica formal)

El pensament de Kant explicat per Darin McNabb

En l'enllaç que teniu unes línies més a baix trobareu una explicació més acurada dels temes fonamentals del pensament d'Immanuel Kant.  

El professor Darin McNabb, en el seu excel·lent canal de YouTube "La Fonda Filosófica". Dedica dues sèries de vídeos al filòsof Immanuel Kant. A nosaltres ens interessen especialment els capítols que dedica a La Crítica de la Raó Pura.

• Apunts dels vídeos del canal "Adictos a la filosofia" utilitzant les planilles Cornell específiques per a cada vídeo. Si no us hi cap en una pàgina podeu duplicar la planilla. 

• Autoavaluació Rúbrica Cornell [10% nota final]. La rúbrica us l'activaré el mateix dia i us enviaré pel correu d'iDoceo el pin de classe. Si no s'han pujat les graelles Cornell al diari de sessions Kant 7x8, no serà possible obtenir cap punt d'aquesta activitat. La rúbrica estarà activa fins a les 23:59h. d'aquest dia.

Rúbrica Cornell by APM

• Subratllat dels apunts, paraules clau, preguntes/comentaris al marge relacionats amb els paràgrafs corresponents. Autoavaluació Rúbrica 3-2-1 Començam! [5% nota final]. No cal presentar evidències d'aquesta activitat. Quan reprenguem les classes a l'aula comprovarem la idoneïtat de la puntuació que us haureu atorgat. La rúbrica estarà activa fins a les 23:59h. d'aquest mateix dia.    

Rúbrica 3-2-1 Començam! by APM

• 18/3: Gamificació específica amb l'app NEARPOD introduir conceptes elementals de l'ètica formal kantiana. Per portar a terme aquesta activitat necessitareu clicar l'enllaç que teniu a continuació:

Activitat NEARPOD Immanuel Kant: Ètica

Si tens algun dubte, no et tallis ni un pèl i dona-li a:

Contactar amb el professor

• CADASCÚ HA DE PARTICIPAR A LA SEVA HORA DE CLASSE
• Introduir el CODI: NOMÉS ALUMNAT DE 2F [AWXJB] on diu [Enter CODE to Join a Lesson]. També us l'ENVIARÉ AL VOSTRE CORREU el mateix dia i haureu de seguir les instruccions que us aniré donant. 
• Bàsicament es tracta d'identificar-te amb els teus LLINATGE1 LLINATGE2, NOM i quan comencem la sessió hauràs d'escoltar amb molta atenció el fragment de vídeo que us posaré, per després contestar unes preguntes tipus test. Quan en la teva pantalla aparegui un text, l'has de llegir detingudament per poder resoldre l'activitat tipus emplena l'espai en blanc amb la paraula adequada arrossegant-la fins al buit adequat. En altres ocasions tindràs activitats tipus memory on hauràs de clicar les cartes per trobar les parelles de conceptes o imatges de Kant o de filòsofs significatius. La puntuació d'aquestes activitats tipus memory és inversa al número de moviments que has fet: a menys moviments, més nota.

LA SESSIÓ DE FEINA COMENÇARÀ COINCIDINT AMB LA TEVA HORA DE CLASSE. 

POSA ESMENT EN LA PUNTUALITAT.

• 19/3: Elaboració de la Graella 7x8 IIMM/TB. Determinació de l'itinerari de treball del projecte Kant 7x8 amb el disseny de 6 pràctiques específiques de comú acord amb el professorat. Recordar, un cop més, que no es pot repetir columna ni fila. 

Graella APM Bloom - IIMM

Guia per a la definició dels objectius per a cada nivell cognitiu de la Taxonomia de Blooom

• Autoavaluació Rúbrica Graella TBloom / IIMM [10% nota final]. Aquesta autoavaluació la fareu quan entregueu el PREZI o portfoli final.

Graella autoavaluació Taxonomia Bloom/IIMM

Recordem que les rutines de pensament són estratègies breus i fàcils d'aprendre que ajuden a estructurar el pensament i a fer-lo visible. A classe n'hem utilitzat un bon grapat. Són un element imprescindible per portar a terme qualsevol activitat de metacognició. En els següents enllaços podeu accedir a una breu descripció de les rutines més utilitzades. 

• Recopilació de rutines de pensament de la Fundación Trilema.
• Las llaves de los pensadores, en el blog Orientación Andújar.

Si tens algun dubte, no et tallis ni un pèl i dona-li a:

Contactar amb el professor



S'HA DE FER UNA FITXA PER A CADA PROJECTE. NOMÉS CAL QUE LA FACI UN DEL GRUP. ÉS A DIR, ENTRE TOT EL GRUP S'HAN DE PRESENTAR 6 FITXES DEL DISSENY DEL PROJECTE, UN PER CADA TEMA. 

IMPORTANT QUE GUARDEU EL CORREU DE JUSTIFICACIÓ DE L'ENVIAMENT. 

CADA ENVIAMENT EL POT FER UNA PERSONA DEL GRUP DIFERENT, NO FA FALTA QUE LES FACI SEMPRE LA MATEIXA PERSONA. S'ENTÉN QUE AQUESTA PERSONA HO FA EN NOM DE TOT EL GRUP.

PRESENTA EL TEU PROJECTE

• 24-25-26-31/3 i 01-02-07/4: implementació de les 6 pràctiques dissenyades per cada grup. És molt important que hagueu tingut present, a l’hora dissenyar el projecte, l’adequació de l’activitat que estau desenvolupant al nivell cognitiu de la TB que estau implementant. Insisteixo, és imprescindible que consulteu les propostes de formulació d’activitats que estan expressades en forma d’interrogants en cadascun del nivells cognitius de la taxonomia (recordar, entendre, aplicar, analitzar, sintetitzar, avaluar i crear). En aquest enllaç podeu accedir a les últimes actualitzacions de la proposta d'activitats per a cada esglaó de la TB.

TAXONOMIA DE BLOOM RECURSOS.

• S'hauran de presentar en un portfoli realitzat amb l'aplicació PREZI.

By Aina Mateu, Andrea Gómez i Maria Fiol 

(Curs 2018-19)

EXEMPLE DE PORTFOLI

Al Prezi hi haurà de figurar:

• La presentació del grup 
• La línia del temps a mode de seqüenciació temporal de tota la feina feta pel grup.
• La Graella 7x8. Només s'han d'emplenar les 6 caselles del creuaments del vostre projecte especificant l'objectiu (TB+IIMM) del microprojecte.
• Les 6 tasques dutes a terme. [Format vídeo: bé de l'activitat que desenvolupau (per exemple, un monòleg de l'ètica de Kant), bé de l'explicació de l'activitat (per exemple, en el propi vídeo del monóleg no podem explicar, al mateix temps, l'activitat i, per això, hauríem de fer un segon vídeo de 30-40" explicant l'objectiu(s) TB/IIMM del projecte; o, si no es vol fer aquest segon vídeo, es pot posar en el prezi una casella al costat del vídeo i redactar-hi els objectius del projecte (aquesta part només seria copiar el que ja heu emplenat en la fitxa i que teniu en el correu de comprovació)]
• El vídeo promocional del tutorial (durada màxima 1 minut) [Aquesta activitat del vídeo promocional és optativa i totalment voluntària. Afegeix un 10% a la nota.]

Exemple de vídeo promocional

By Aina Mateu, Andrea Gómez i Maria Fiol 

(Curs 2018-19)

EXEMPLE MAGISTRAL 

TB (ENTENDRE) & IIMM (MUSICAL)

ANALÍTICA TRANSCENDENTAL

• Finalment, el prezi s'haurà de pujar al PADLET específic per a aquesta tasca, tal com hem fet amb els projectes anteriors.  Autoavaluació Rúbrica IMPLEMENTACIÓ KANT 7x8. [40% nota final].

La prova pilot de dia 7/04 començarà a les 14:30h i l'accés a mistareas.net es farà sense PIN utilitzant el correu en el qual reps la informació de Filosofia. 

[En cas de dubte mirau el vídeo anterior]

• 08/4: Contrastació del nivell d'assimilació de les tesis fonamentals de Kant amb la dinàmica UN MÓN DE SAVIS amb l'aplicació iDoceo. [30% nota final].

La dinàmica UN MÓN DE SAVIS començarà tot coincidint amb la teva hora de classe de Filosofia i seguirà l'estructura que tens a continuació:

• 1r KANT TEMA Textos: 3 textos (9') + 3' descans
• 2n KANT TESI Textos: 3 textos (10') + 4' descans
• 3r KANT 2020: 30  preguntes (18')

EXEMPLE: suposem que la teva classe comença a les 12:00

1. 12:00 - 12:09 KANT TEMA Textos
2. 12:10 - 12:13 Descans
3. 12:14 - 12:24 KANT TESI Textos
4. 12:25 - 12:29 Descans
5. 12:30 - 12:48 KANT 2020

Aquest esquema anterior s'ha d'adaptar a l'hora d'inici de la teva classe de Filosofia (8:00 - E, 8:55 - I, 9:50 - A i G, 11:05 - F, 12:00 - C)

En qualsevol cas, l'hora d'inici i de finalització sempre té un petit marge. La durada de l'activitat NO té cap tipus de marge i cal parar esment al cronòmetre (s'activa quan comences l'exercici) de cadascuna de les activitats.

Clicant sobre l'activitat pots saber a quina hora aquesta donarà inici, per si ja has acabat l'activitat anterior i vols començar la següent.

Utilitzant iDoceo

• 00/00: [QUEDA AJORNADA "SINE DIE" AQUESTA PART FINS QUE RECOBREM LA NORMALITAT DE LES CLASSES. QUAN RECOBREM LA DESITJADA QUOTIDIANITAT JA VALORAREM SI LA PORTAM A TERME O NO] CELEBRACIÓ I DIVULGACIÓ DELS RESULTATS. Avaluació final del desenvolupament del projecte [Qüestionari obert inspirat en l'escala de metacognició].