Comparació de la crítica de la religió de Marx amb la de Nietzsche

Imatge generada amb DALL.E 3

Karl Marx (1818-1883) i Friedrich Nietzsche (1844-1900) van ser dos filòsofs alemanys que van tenir un impacte profund en el pensament modern. Tot i que les seves idees divergeixen en molts aspectes, ambdós van oferir anàlisis crítiques de la religió, especialment del cristianisme, des de perspectives diferents.

Comparació en format de taula

Temes	Karl Marx	Friedrich Nietzsche
La religió com a opi del poble i la mort de Déu	Marx veu la religió com un instrument d'aliènació i control social, anomenant-la "l'opi del poble". La religió serveix per alleujar els patiments de les classes oprimides i distreure-les de la seva situació real, alhora que legitima el poder de les classes dominants.	Nietzsche anuncia la "mort de Déu", un concepte que simbolitza la pèrdua de fe en els valors i creences tradicionals. Per a Nietzsche, la mort de Déu allibera l'home de les restriccions morals imposades pel cristianisme, però també planteja el repte d'establir nous valors i propòsits en la vida.
El paper de la religió en la lluita de classes i la crítica a la moral judeocristiana	Marx considera que la religió és una eina utilitzada per les classes dominants per mantenir el statu quo i justificar la desigualtat social. La lluita de classes requereix superar l'aliènació religiosa i adonar-se que la transformació social només és possible mitjançant l'acció humana col·lectiva.	Nietzsche critica la moral judeocristiana per promoure valors com la compassió, la humilitat i l'abnegació, que considera contraris a la naturalesa humana. Aquestes idees debiliten l'esperit individual i fomenten el ressentiment cap als que tenen èxit i poder.
La influència de la religió en l'alienació i el ressentiment	Marx argumenta que la religió fomenta l'alienació, ja que separa els individus de la seva pròpia naturalesa i els fa dependents d'una força sobrenatural. Això impedeix que les persones reconeguin el seu veritable potencial i els manté sotmesos a les estructures de poder existents.	Nietzsche veu la religió com una expressió del ressentiment dels febles cap als forts. La moral judeocristiana, en particular, inverteix els valors naturals i glorifica la debilitat, fent que els individus més forts i creatius es vegin limitats pel sentiment de culpa i la por al càstig diví.
La visió marxista de la religió com a eina de control social i la visió nietzschiana de la religió com a expressió de debilitat	Marx sosté que la religió és una eina utilitzada per les classes dominants per mantenir el control social i justificar la desigualtat. La religió serveix per legitimar l'opressió i mantenir l'ordre establert, alhora que ofereix falses promeses de salvació i felicitat en una altra vida.	Nietzsche considera que la religió és una expressió de debilitat i por a la vida. Els individus forts i saludables no necessiten la religió, ja que poden crear els seus propis valors i propòsits. La religió, especialment el cristianisme, fomenta la mediocritat i impedeix que els individus aconsegueixin el seu veritable potencial.

Anàlisi crítica

Tant Marx com Nietzsche ofereixen crítiques contundents de la religió, especialment del cristianisme, tot i que des de perspectives diferents. Marx se centra en l'aspecte sociopolític, veient la religió com un instrument d'opressió i control social, mentre que Nietzsche se centra en l'aspecte ètic i existencial, criticant la moral judeocristiana i la seva influència en la naturalesa humana.

Marx considera que la religió és una eina utilitzada per les classes dominants per mantenir el control social i justificar la desigualtat. La religió serveix per legitimar l'opressió i mantenir l'ordre establert, alhora que ofereix falses promeses de salvació i felicitat en una altra vida. Aquesta visió es relaciona amb el concepte d'alienació, ja que la religió separa els individus de la seva pròpia naturalesa i els fa dependents d'una força sobrenatural. Això impedeix que les persones reconeguin el seu veritable potencial i els manté sotmesos a les estructures de poder existents.

D'altra banda, Nietzsche critica la moral judeocristiana per promoure valors com la compassió, la humilitat i l'abnegació, que considera contraris a la naturalesa humana. Aquestes idees debiliten l'esperit individual i fomenten el ressentiment cap als que tenen èxit i poder. Nietzsche veu la religió com una expressió del ressentiment dels febles cap als forts, i considera que la moral judeocristiana inverteix els valors naturals i glorifica la debilitat. Aquesta visió es relaciona amb el concepte de la voluntat de poder, ja que la religió limita la capacitat dels individus per crear els seus propis valors i propòsits, i fomenta la mediocritat i la por a la vida.

A tall de conclusió, tant Marx com Nietzsche ofereixen crítiques profundes i complementàries de la religió, especialment del cristianisme. Marx se centra en la dimensió sociopolítica, mentre que Nietzsche se centra en l'aspecte ètic i existencial. Les seves idees, encara que diferents, comparteixen el rebuig a la religió com a força limitadora i alienadora, i plantegen la necessitat d'alliberar-se d'aquestes creences per assolir una vida més autèntica i plena. La comparació entre Marx i Nietzsche ens permet entendre millor la complexitat de la religió i els seus efectes en la societat i la naturalesa humana. 

Comparació de l'ètica platònica amb l'aristotèlica

Podem comparar l'ètica d'Aristòtil amb la de Plató.  Tractarem de centrar-nos en aquesta disciplina, però inclourem també alguna reflexió sobre el caràcter de la filosofia de tots dos. L'esquema de la nostra exposició serà:

Semblances:

• La saviesa com a virtut.
• Connexió ètica-política

Diferències:

• Voluntarisme davant intel·lectualisme moral.
• Empirisme davant del menyspreu dels sentits.
• Inexistència d'un bé separat. (El bé com télos)

En primer lloc, una possible semblança entre Plató i Aristòtil és la consideració de la saviesa com una virtut. Si en el cas aristotèlic serà una de les virtuts dianoètiques més importants, a Plató s'entendrà que la saviesa és una de les maneres d'accedir a les Idees. Escalant pels graus de coneixement que apareixen en el símil de la línia, coneixent en primer lloc les imatges, després els objectes, després els objectes matemàtics i en últim terme les Idees, emprenem també un camí de perfeccionament moral, ja que tot aquell que coneix la Idea de Bé obrarà també d'una manera correcta. Per Aristòtil, com hem dit, la saviesa és una virtut dianoètica o intel·lectual, i no implica necessàriament un perfeccionament moral. El coneixement no garanteix la virtut, segons el filòsof d'Estagira. No obstant això, sí que hem vist que l'amor per la saviesa o la vida teòrica sí que és considerada per Aristòtil com una forma de vida superior, gràcies a la qual ens serà més fàcil aconseguir la felicitat, sobretot si ho comparam amb la vida plaent o la vida activa.

Una altra de les similituds que podem trobar entre Plató i Aristòtil és la connexió entre l'ètica i la política. El governant platònic ha de ser el savi, i la saviesa connecta així ètica i política. A més, la divisió en classes socials recorda a les tres parts de l'ànima, cadascuna de les quals havia d'aspirar a assolir la seva virtut corresponent. En el cas aristotèlic, la relació entre ètica i política és clara. Si l'objectiu de l'ètica és proporcionar un model de felicitat, el fi propi de la política és precisament organitzar la polis de manera que possibiliti i faciliti la felicitat dels seus ciutadans. L'home és un animal social i no pot trobar la felicitat fora de la polis. L'home solitari no és autàrquic ni pot realitzar el fi que li és propi (la felicitat). Només vivint a la ciutat, en contacte amb altres éssers humans, pot aconseguir una vida perfecta i autosuficient. La ciutat (la política, entesa en el sentit que li dóna Aristòtil) possibilita la felicitat de l'individu, que és l'objectiu últim de l’ètica. Una cosa semblant passa en el model que ens presenta Plató en la República: a la ciutat justa que se'ns presenta, tot individu aconseguiria la felicitat ocupant-se d'allò que li és més propi i adequat: els savis seran governants, els que destaquin pel seu valor seran guerrers i aquells que destaquin per la seva temprança seran productors, amb les condicions de vida associades a cadascuna d'aquestes classes.

Pel que fa a les diferències, cal subratllar que Aristòtil rebutja l'intel·lectualisme moral que, per la influència socràtica, apareix en els primers diàlegs platònics. Conèixer el bé no és suficient per fer el bé. A la intel·ligència ha d'unir la voluntat, un dels conceptes claus de la filosofia moral aristotèlica. No tot aquell que coneix el bé, intenta portar-lo a la pràctica. Cal, a més, voler fer el bé. Sense el concurs de la voluntat, no es pot parlar d'un home virtuós. Per això arriba a dir Aristòtil que la prudència pot ser més important que la saviesa: el prudent, sense ser savi, fa el bé, mentre que el savi, per un defecte en la seva voluntat, pot posar la seva saviesa al servei de fins nefasts per l'ésser humà. Quan Sòcrates defensava que ningú fa el mal conscientment, i que el mal té el seu origen en la ignorància, era massa optimista. Per Aristòtil, hi ha qui fa el mal conscientment, sabent que fa el mal: serien les persones vicioses, les que volen fer el mal.

Una altra diferència, que es deixa notar a tot el pensament platònic i aristotèlic, és l'excessiu Idealisme platònic, que és criticat per Aristòtil. Fins i tot en l'ètica, Aristòtil destaca el caràcter pràctic d'aquesta. Si bé les virtuts dianoètiques es poden adquirir per mitjà de la instrucció, les morals necessiten de l'exercici, de la pràctica, de manera que Aristòtil es mostra molt més realista que Plató, per al qual el coneixement de la Idea de Bé era suficient garantia del comportament moral del subjecte. Aquesta diferència entre l’idealisme platònic i el realisme aristotèlic es deixarà notar també en política, on la teoria d'Aristòtil és molt més pragmàtica que la platònica, però també en metafísica i teoria de coneixement, convertint-se en dos nervis centrals que recorren el pensament de tots dos filòsofs. El realista Aristòtil, fill d'un metge, apassionat de la natura i fundador de la biologia, davant l'idealista Plató, de família aristocràtica, influenciat per les doctrines pitagòriques i molt interessat per les matemàtiques.

Una darrera diferència, en certa manera conseqüència de l'anterior, és la concepció del bé. Mentre que per a Plató el bé és una idea, existent en un món separat i absolut, assolible sobretot a través del coneixement, per a Aristòtil el bé és el télos, el fi inherent a tot ésser. El realisme aristotèlic no pot acceptar que el bé d'un ésser tengui una existència exterior a aquest, separat d'aquest ésser, i per això, influenciat pels seus estudis de la naturalesa, defensa que el télos està en cada cosa, que ha d'aspirar precisament a desenvolupar aquest télos d'una manera completa. Per Aristòtil és inconcebible que el bé d'una cosa estigui separat de la mateixa, mentre que Plató argumentaria que el bé no pot ser intern a la cosa mateixa, sinó que el veritable fonament de la realitat (i per tant de cada cosa) està en les Idees.

Comparació entre la política platònica i l'aristotèlica

By APM

La comparació de la concepció política entre aquests dos autors es pot fer a molts de nivells, nosaltres ens centrarem en tres aspectes bàsics i que ens poden ajudar a establir els diferents punts que hauríem de tenir en compte a l'hora de redactar l'oportuna pregunta de la PAU. Aquests punts serien:

a) Exercici del poder polític.

b) Relació entre la política i el coneixement científic.

c) Les formes de govern.

Aristòtil proposa una utopia política, un model de polis ideal seguint l'exemple de Plató, encara que la proposta d'Aristòtil difereix bastant de la del seu mestre i és molt més propera a les concepcions habituals de la societat grega del seu moment. 

a) Exercici del poder polític.

Aristòtil, com fa Plató, reserva l'exercici del poder polític a la classe social superior, però al contrari que Plató no separa les funcions econòmica i política, sinó que reuneix les dues a la mateixa classe social. Aquesta classe exerciria successivament al llarg de la seva vida les funcions de guerrer, magistrat i sacerdot (que no se separen en dues classes com feia Plató), però també seria la classe propietària, amb la qual cosa Aristòtil elimina el comunisme platònic, convertint la concepció de Plató en una oligarquia, ja que els que exerceixen el poder polític són també els més rics. En existir la propietat privada i la família, la pertinença a la classe superior depèn del nivell de renda i de la família en la qual es neix (o sigui , l'habitual en el món grec de l'època), i no de la selecció realitzada per l'Estat entre totes les classes socials prenent com a base el nivell d’intel·ligència, que era el que defensava Plató. Aristòtil suposa que els més rics són també els més intel·ligents (nega que els esclaus, els bàrbars i les dones tinguin ànima racional, la qual, segons la seva concepció, és exclusiva dels homes grecs lliures). Aristòtil justifica l'existència d'esclaus que són els productors directes, i de fet proposa que s'estengui l'esclavitud a tots els productors, és a dir, recomana que es converteixi en esclaus a tots els treballadors, camperols i artesans (és a dir, que la classe dels artesans que, en la utopia platònica eren els únics que tenien propietat privada i eren per tant més rics que els dirigents polítics, en el model aristotèlic perden tota propietat, fins i tot la propietat de si mateixos). Plató, però, no esmenta l'esclavitud en la seva utopia política. Encara que això no és suficient per afirmar que Plató estigués en contra de l'esclavitud (admirava el sistema espartà que, per descomptat, utilitzava esclaus). És possible que estigués pensant en una societat on els productors fossin tots homes lliures. En el cas d'Aristòtil, és evident que no existeix la possibilitat d'aquesta interpretació. D'altra banda, el prejudici masclista comú en la societat grega està present en Aristòtil (segons ell, la dona no és un ésser racional, és a dir que en rigor no seria un ésser humà), però Plató el rebutja explícitament al recomanar que es doni la mateixa educació i la mateixa participació política a homes i dones, seleccionant als governants només en funció de la seva intel·ligència, i no del seu sexe. Com es pot veure, la utopia d'Aristòtil no és sinó una versió de les formes de govern oligàrquiques (encara que bastant més extrema) que utilitza algunes de les idees de Plató, però que en realitat no suposa, com si suposava la utopia platònica, un intent de fonamentar la societat i el govern sobre unes bases diferents a les habituals en la societat de l'època.

b) Relació entre la política i el coneixement científic.

D'altra banda , la relació entre la política i el coneixement científic s'inverteix en ambdós autors. El plantejament de l'Acadèmia de Plató era que el coneixement científic era imprescindible per poder governar un Estat, de manera que la ciència era un mitjà per aconseguir un altre objectiu, el d’un Estat perfecte i completament just. En el model aristotèlic, per contra, l'objectiu final és el desenvolupament del coneixement científic, i l'ordenació que proposa cerca precisament alliberar del treball als més intel·ligents (que són propietaris però que no realitzen treballs productius, els quals queden a càrrec dels esclaus) perquè puguin dedicar la seva vida al coneixement teòric, és a dir, que l'ordenació política està al servei del coneixement, i no al revés.

c) Les formes de govern.

Aristòtil, en comptes d'ordenar totes les formes de govern en una sola sèrie degenerativa, com fa Plató, els classifica d'una manera molt més objectiva en funció de la participació política de la ciutadania (segons governi una persona sola, un grup, o tots els ciutadans), i distingeix a continuació entre formes legítimes i il·legítimes de govern, segons si l'Estat s'ocupa de l'interès general o és utilitzat per aquells que tenen el poder en el seu propi benefici (o sigui, que tots els models polítics poden ser bons o dolents depenent de com s'utilitzi el poder). Aristòtil considera que la millor forma de govern legítim és la monarquia, en què un sol governant savi fa el millor per a l'interès de l'Estat, i en això coincideix amb Plató. Però a diferència d'aquest, Aristòtil reconeix que és gairebé impossible trobar una persona que pugui exercir sempre el poder sense equivocar-se ni corrompre’s, així que finalment la forma de govern que recomana és la democràcia (al contrari que Plató, que la rebutjava per complet), ja que aquesta, tot i que és la pitjor forma de govern legítim, és la forma menys dolenta de govern il·legítim (la pitjor forma de govern il·legítim és la tirania, punt en el qual Aristòtil també coincideix amb Plató). Així, seguint una prudència política molt pragmàtica, Aristòtil acaba recolzant, com a forma de govern més estable i menys perillosa, la democràcia, encara que això sí, molt limitada, ja que Aristòtil exclou d'ella a les classes econòmicament més baixes (amb la qual cosa pretén evitar la caiguda en la demagògia, que era també la gran preocupació de Plató), de tal manera que aquesta proposta no està tan llunyana com podria semblar a primera vista de la política oligàrquica defensada en el model aristotèlic anterior, o de la preferència platònica per l'oligarquia enfront de la democràcia.

Projecte Cooperatiu DIÀLEGS PERIPATÈTICS (Aristòtil)

Aristòtil By APM

Hem acabat una experiència fantàstica amb el projecte "Plató: la caverna invertida" amb el qual ens hem apropat, utilitzant el Flipped Classroom, a la figura del primer gran filòsof de l'època clàssica. Ara toca el torn de conèixer a fons el pensament d'Aristòtil.

Com bé diu el títol d'aquest projecte, ens interessa aconseguir que entre Plató i Aristòtil flueixi el diàleg i sapiguem reconèixer el salt qualitatiu del pensament de l'estagirita, tot i el deute que molts dels plantejaments aristotèlics tenen amb Plató. 

Posar el pensament d'Aristòtil en correlació permanent amb la filosofía platònica, permetrà que treballem un dels objectius fonamentals del curs d'Història de la Filosofia de segon de batxillerat: la comparació de plantejaments filosòfics de diferents autors. És important que sapiguem espigolar allò que tenen de bondadós i profitós els diferents mestres del pensament occidental i, alhora, facem créixer el nostre esperit crític enfront de les controvèrsies que, de ben segur, trobarem entre ells. La comparació és el nucli essencial de la tercera pregunta de la PBAU [podeu consultar EXEMPLES DE LA TERCERA PREGUNTA PBAU (1985-2022): COMPARACIÓ].

Amb l'avaluació crítica que farem, en la segona part del projecte, de l'ètica i la política de Plató ens adonarem que s'enceten dos camps d'investigació que, encara ara, no els podem donar per resolts i que, fins i tot, semblen acaparar bona part dels mals de caps de la nostra societat. Després del trasbals que ens ha donat la pandèmia de la COVID-19, ressonen de valent aires de renovació del batibull de la vida política i de recapitulació dels valors que amaren la nostra vida social. 

Aquest serà l'objectiu de la segona part del projecte DIÀLEGS PERIPATÈTICS AMB ARISTÒTIL: fer en forma de diàleg una anàlisi crítica del sistema polític  i dels valors de la societat actual prenent com referents les propostes de Plató i Aristòtil. 

Aquesta segona part del projecte ens haurà de servir per treballar els continguts de la pregunta 1.d del comentari de text (Valoració crítica de la tesi del text, emprant els coneixements de la matèria que s'han adquirit al llarg del curs) i, també, els continguts de la darrera pregunta de l'examen de la PBAU (Comparar els plantejaments filòsofics de dos autors entorn a un tema).

Els CONTINGUTS CURRICULARS que abordarem seran:

PRIMERA PART [Dinàmica cooperativa trencaclosques]

1. La metafísica
2. La física
3. L'antropologia
4. L'epistemologia

SEGONA PART [Projecte Diàlegs peripatètics amb Aristòtil]

1. L'ètica 
2. La política 

Pel que a la METODOLOGIA es refereix, continuarem treballant cooperativament perquè estam convençuts que és la clau per a contribuir, des de l'escola, a una societat més oberta a l'altre, on l'escolta activa, el respecte, el compartir, el diàleg, la interacció, la iniciativa social solidària, la participació, l'equitat, la creativitat per resoldre situacions de conflicte... n'haurien de ser el segell definitori. Per l'experiència d'anys treballant cooperativament podem afirmar, sense massa marge d'error, que l'alumnat quan és capaç de treballar cooperativament és més propens a prendre decisions de més calat cognitiu i, sobre tot, moral.  

En aquesta ocasió formarem grups heterogenis de 4 alumnes. Utilitzarem de la dinàmica cooperativa trencaclosques (jigsaw) que ens servirà per canalitzar tota la primera part del projecte, on treballarem els quatre primers continguts curriculars que hem especificat abans. 

Quant a la metodologia, i atenent aportacions que féreu en la dinàmica de metacognició de l'anterior projecte, tractarem de reforçar tres pilars bàsics del treball cooperatiu per tal d'assolir l'optimització del funcionament i de la tasca del grup: 

• interdependència positiva [per aconseguir els objectius tots els integrants del grup han de ser necessaris, per això planificarem dinàmiques que cooperativitzin les diferents tasques].
• participació equitativa [que tots els integrants del grup puguin participar en cadascuna de les fases de la planificació i elaboració dels productes finals, posarem esment a potenciar els punts forts de tots els membres del grup. Hem de tenir present que pot ser tan perjudicial voler acaparar tota la tasca, com abstenir-se de participar]
• responsabilitat individual [és imprescindible saber què ha aportat cadascú al grup; al cap i a la fi, ens agrupam per treballar cooperativament per a augmentar qualitativament el procés d'aprenentatge INDIVIDUAL. Utilitzarem la rúbrica Treball personal en la cooperació en dos moments concrets del procés: quan acabem la primera part, i a la finalització global de projecte].

PRIMERA PART DEL PROJECTE

• 17-21/10/2022 Dinàmica 3, 2, 1 Començam!!! Confecció de grups (4 alumnes), distribució de funcions i revisió de la documentació proposada pel departament. Explicació de la dinàmica cooperativa Trencaclosques.

⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐

DESCRIPCIÓ DE LA DINÀMICA COOPERATIVA TRENCACLOSQUES

El trencaclosques és una dinàmica cooperativa ideada per E. Aronson l’any 1978. El trencaclosques millorarà el dèficit d'interdependència positiva que diagnosticàrem en l'activitat de metacognició del projecte "Plató: la caverna invertida", creant l'estructura adient per a que la investigació de cada membre del grup sobre un dels continguts curriculars sigui imprescindible per tal que la resta pugui conèixer cadascun dels quatre temes proposats.

Sumat i debatut, podem establir els següents moments:

1.- Dividirem la classe en grups heterogenis de 4 membres.

2.- Us repartireu els quatre temes de la primera part del projecte (metafísica, física, antropologia i epistemologia), de manera que cadascun investigarà un tema que, en el conjunt, estaran investigant tots els equips de la classe.

3.- Cada membre de l'equip investigarà en profunditat la seva part a partir del material que teniu disponible en aquest blog.

4.- Després, amb els integrants dels altres equips que han investigat el mateix tema, formareu un Club d'experts, on intercanviareu les conclusions de la vostra investigació, aprofundireu en els conceptes clau, construireu un mapa conceptual, aclarireu els dubtes que hagin pogut sorgir i prepareu una estratègia i un material (mapa conceptual cec) per explicar com uns autèntics experts el vostre tema.

Insignia Metafísic Expert by APM

5.- Abans de retornar al vostre grup de referència us haureu de graduar com experts, per assegurar-nos que la informació que els transmetreu serà solvent. Emprarem la dinàmica "Un món de savis". Si fallau, tindreu una segona oportunitat de graduar-vos el dia següent.

6.- Ara ja està tot apunt perquè torneu al vostre grup de referència i us responsabilitzeu de fer entenedor a la resta del grup el tema que heu investigat a fons i en el qual sou uns grans experts.

⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐

• Distribució dels quatre temes (metafísica, física, antropologia i epistemologia) que treballarem amb la dinàmica trencaclosques. Cadascú del grup s'haurà de responsabilitzar d'investigar en profunditat un dels quatre temes. Començam fent una selecció del material disponible,  ens asseguram que és el més adient pel tema que tenim assignat, fem un acurat subratllat i assenyalam de forma destacada les paraules clau. Identificam els diferents temes i subtemes de cada bloc temàtic i els organitzam seqüencialment. Així mateix, anotarem tots els dubtes que ens han sorgit durant la lectura dels apunts. 

• 17-21/10/2022 Visionat del vídeo de suport proposat per a cada tema. Elaboració d'un mapa conceptual del tema que es treballa seguint els criteris de la Rúbrica Mapa Conceptual.

Rúbrica Mapa Conceptual by APM amb l'aplicació iDoceo 8

• 24-28/10/2022 

Continuarem amb la dinàmica trencaclosques i es reestructuraran els grups i es constituiran els quatre Clubs d'experts (Metafísics, Físics, Antropòlegs i Epistemòlegs), on es posarà en comú el que cadascú ha esbrinat, a més de clarificar conceptes, resoldre dubtes i revisar i completar-retocar el mapa conceptual. És important que es repassi la coherència del mapa que en resulti i que el mostreu al professor perquè aquest us doni el vist-i-plau. Important: no faceu còpies en forma de mapa conceptual cec fins que us hageu assegurat de la seva adequació amb el professor.

• 24-28/10/2022 Seguim amb els Clubs d'experts i dissenyam la seqüència expositiva utilitzant l'Organitzador Visual que s'haurà d'emprar per tal d'estructurar l'exposició oral que fareu als companys del grup de referència. Resultarà imprescindible que durant l'exposició oral,  que tindrà lloc el proper dia, no es llegeixi el que s'exposa (només es podrà consultar la seqüenciació expositiva), per això caldrà estar segurs de memoritzar i comprendre els continguts i ser capaç de posar exemples de la seva aplicació en la nostra vida quotidiana, fins al punt que aquests exemples ens ajudin a interpretar i entendre la nostra realitat més immediata. [Aquí treballarem els tres primers esglaons de la Taxonomia Cognitiva de Bloom, amb la qual ens familiaritzarem a partir del proper projecte]. És convenient pensar en l'oportunitat de posar a disposició dels companys una còpia parcialment cega del mapa conceptual, a fi i efectes que el vagin emplenant a mesura que es va explicant el tema. 

Organitzador Visual Seqüència Expositiva By APM

• 24-28/10/2022 Abans de retornar als grups de referència contrastarem  de forma específica per a cada tema els coneixements que cadascú haurà assolit del tema en el qual és expert amb la dinàmica UN MÓN DE SAVIS utilitzant l'aplicació iDoceo 8. 

Un cop adquirida l'acreditació, s'haurà de fer l'exposició del tema en el qual cadascú és expert als companys, seguint escrupolosament l'ordre programàtic dels temes (metafísica, física, antropologia i epistemologia). Si no s'aconsegueix l'acreditació d'expert, condició imprescindible per fer l'exposició al vostre grup, tindreu una segona oportunitat de graduar-vos el dia següent.

• 31/10-4/11/2022 [Segona oportunitat per acreditar-se com experts per als que no ho aconseguiren en la sessió anterior] Seguim en els grups de referència i acabam les exposicions que quedin pendents. 

Coavaluació de la responsabilitat individual en el grup cooperatiu (1ª fase) [ iDoceo 8 ]

SEGONA PART DEL PROJECTE (La que li dona el nom)

• 07-11/11/2022 Començam el producte final del projecte Diàlegs peripatètics. El grup cooperatiu es distribuirà, per parelles, els dos temes restants: ètica i política. Cada parella llegirà i estudiarà a fons el seu tema i prepararà la comparació  que li correspongui [ètica o política] entre Plató i Aristòtil. Es recomana veure els dos vídeos suggerits als apunts.

⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐

Per fer aquesta activitat de forma cooperativa utilitzarem una versió tunejada de la dinàmica Lectura Compartida, l'objectiu de la qual és assegurar-nos que cadascun dels membres del grup interpreten adequadament el que estan llegint. Així, cada membre de la parella haurà de llegir el text per paràgrafs. Després de la lectura del primer paràgraf, posaran en comú el que han entès i,  un cop estiguin d'acord, anotaran en el Diagrama de Venn si és un plantejament diferenciador entre els dos autors o, per contra, és una tesi compartida. S'utilitzarà per fer aquestes anotacions l'organitzador visual Diagrama de Venn que ens permetrà comparar i contrastar diferències i similituds.

Organitzador Visual Diagrama de Venn By APM

⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐
Com utilitzar el diagrama de Venn?

Escriu les característiques exclusives de Plató al costat esquerre. Les característiques exclusives d'Aristòtil al costat dret. En el centre posa les característiques que tinguin en comú. Darrere del full de paper escriu les teves conclusions.

⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐

• 07-11/11/2022 Preparar el diàleg (versió clàssica / moderna) (durada 3 minuts) entre Plató i Aristòtil per debatre els diferents punts de vista. Es podran prendre com a referència les comparacions de l'ètica i la política de Plató i Aristòtil que estan fetes en aquest mateix blog. [Seguiu els enllaços anteriors]

• 07-11/11/2022 Assaig del diàleg // Gravació del diàleg utilitzant l'efecte chroma key (l'efecte chroma key és OPTATIU).

Efecte Chroma Key (Novembre 2019)

El diàleg i la posada en escena es valorarà amb la Rúbrica Diàleg Peripatètic (GUIÓ i REPRESENTACIÓ) i la part tècnica d'edició del vídeo amb la Rúbrica Diàleg Peripatètic (Edició Vídeo)

By APM amb l'aplicació iDoceo 8

By APM amb l'aplicació iDoceo 8

IMPORTANT, ELS VÍDEOS HAURAN D'ESTAR PUJATS AL FLIPGRID ABANS DE COMENÇAR LA PRIMERA CLASSE DE LA SETMANA DEL  14-18/11/2022.

• Auto i coavaluació dels vídeos (1).

• Coavaluació dels vídeos (2). 

Coavaluació de la responsabilitat individual en el grup cooperatiu (2ª fase) [ mistareas.net ]

⭐⭐⭐⭐

• EN ACABAR
  Facem una aturada

  
  

  Els processos d'aprenentatge esdevenen significatius quan som capaços de reflexionar i autoavaluar el què hem après, quines destreses de pensament hem utilitzat, el grau d'eficàcia, quines han resultat més dificultoses, la projecció d'aquests aprenentatges de cara a resoldre adequadament situacions futures... Aquest "recés" és coneix com activitat de metacognició.

  
  

  Així doncs, el que ara hem de fer és aturar-nos i reflexionar les cinc qüestions que teniu al següent requadre. 
  
  

  

  Escala de metacognició by APM

  ⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐
  
  
  Per acabar contrastarem els coneixements assolits amb la dinàmica UN MÓN DE SAVIS utilitzant l’aplicació iDoceo.

         ⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐

Criteris d'avaluació 

• Entendre el sistema teleològic d’Aristòtil, relacionar-lo amb el pensament de Plató i valorar la influència que exerceix en el desenvolupament de les idees i en els canvis socioculturals de la Grècia antiga.

Estàndards d'aprenentatge avaluables

1. Has d'utilitzar amb rigor conceptes del marc del pensament d'Aristòtil com substància, accident, metafísica, matèria, forma, potència, acte, causa, efecte, teleologia, inducció, deducció, abstracció, ànima, monisme, felicitat i virtut, entre altres.
2. Has de comprendre i explicar amb claredat les teories fonamentals de la filosofia d'Aristòtil, tant oralment com per escrit, i examinar la seva concepció de la metafísica i la física, el coneixement, l'antropologia, l'ètica eudemonista i la política i les has comparar amb les teories de Plató.
3. Has de saber apreciar l'esforç de la filosofia d'Aristòtil per contribuir al desenvolupament del pensament occidental i valorar positivament el plantejament científic de les qüestions.

VALORACIÓ DEL PROJECTE COOPERATIU DIÀLEGS PERIPATÈTICS [Aristòtil]

• Mapa Conceptual del tema expert Autoavaluació [10%]  [21/10/2022]
• Graduació Expert amb la dinàmica UN MÓN DE SAVIS utilitzant mistareas.net [15%] [Darrer dia de la setmana 24-28/10/2022]
• Diàleg Peripatètic (GUIÓ i REPRESENTACIÓ) Autoavaluació [20%] [Primer i segon dia de la setmana del 14-18/11/2022].
• Diàleg Peripatètic (EDICIÓ VÍDEO) Autoavaluació [5%] [Primer i segon dia de la setmana del 14-18/11/2022].
• Contrastació de coneixements amb la dinàmica UN MÓN DE SAVIS utilitzant mistareas.net [25%]  [Primer dia de la setmana del 21-25/11/2022].
• Comentari de Text [Context (20%) Tema (10%), Tesi (10%), Idees (60%)]  [25%] [Segon dia de la setmana del 21-25/11/2022].

Comentari de text KANT resolt Examen Selectivitat UIB 2013

“Fins ara hom admetia que tot el nostre coneixement s’havia de regir pels objectes; però, amb aquesta pressuposició, tots els assaigs fets mitjançant conceptes per decidir a priori alguna cosa sobre ells, amb la qual eixamplar el nostre coneixement, quedaven anihilats. Asseguem, doncs, per una vegada si no avançarem millor en les tasques de la metafísica admetent que els objectes han de regir-se pel nostre coneixement, la qual cosa ja concorda més bé amb la desitjada possibilitat d’un coneixement a priori d’aquests objectes que establirà quelcom sobre ells abans que siguin donats.” 

Kant, Crítica de la raó pura.

C) Explicació clara, ordenada i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes. 

La primera idea ens contextualitza en la filosofia del moment: [“Fins ara... pels objectes”]. Fins Kant la filosofia que es demanava per la manera de conèixer pareixia tenir dos camins; el camí racionalista, recolzat per Descartes, el qual pretenia conèixer els objectes a partir de la raó i l’empirista, recolzat per Hume, qui únicament es fiava dels sentits per arribar a conèixer els objectes. Fos quin fos el mètode utilitzat l’única cosa subjecta a anàlisi era l’objecte en si.

Seguidament se’ns planteja un problema [“però... anihilats”]. Kant entén la postura de Hume, ja que és l’autor que el desperta del seu dogmatisme, quan aquest diu que és necessària l’experiència per conèixer i per tant és impossible conèixer-ho tot perquè no tot es pot experimentar. Basant-se en aquest pensament cap coneixement a priori és possible i Kant, que inicialment era un filòsof racionalista, intentarà solucionar aquesta problemàtica aportant una visió més àmplia.

En la tercera idea del fragment introduïm el gir copernicà [“Assagem... nostre coneixement”] on Kant proposa que les condicions del conèixer no les estableixi l’objecte sinó el subjecte, d’aquesta manera no analitzem només l’objecte, també l’individu que es proposa conèixer. Així podrem obtenir cert coneixement a priori, el que vendrà donat per les nostres pròpies condicions del conèixer (aquest és el concepte de transcendentalitat que amera tot el pensament kantià).

Finalment la darrera idea del text és [“la qual... siguin donats”]. Quines són les nostres condicions que sabem que afectaran sempre en la manera en que nosaltres coneguem els objectes i que a priori ens permetran tenir certesa sobre algunes característiques de l’objecte?

Kant estipula que per conèixer ho feim primer sensitivament i que mai podem imaginar conèixer res sense un espai present ni un temps determinat. Les primeres condicions o formes pures de la sensibilitat, doncs, són l’espai i el temps que determinen qualsevol percepció sensitiva possible. Altres condicions vendran donades en una següent passa, quan entri en joc l’enteniment, i es presenten en forma de 12 categories o formes pures de l'enteniment. A priori nosaltres sabem sobre l’objecte que estarà en un espai i un temps determinat i que serà cognoscible dins de les 12 categories de l’enteniment, tot remarcant el caràcter transcendental del conèixer kantià.

D) Emprant el coneixements de la matèria que s'han adquirit al llarg del curs fes una valoració crítica del text.

Immanuel Kant fou un filòsof amb molta repercussió ja que va reinventar la manera de veure la filosofia, sobre tot en el camp de la metafísica. Fins aleshores la pregunta de com arribar al coneixement cercava respostes dins el mateix objecte que es pretenia conèixer, estava subjecte a un minuciós anàlisi. Kant aventura que tal vegada les respostes estaven en l’individu que volia conèixer i que era el subjecte el que calia ser analitzat. El filòsof amplia el camp de visió i per això avui en dia encara és una figura molt influent.

Kant acceptava a Hume i a la seva manera de veure les coses com a simples coneixements empírics ja que ell mateix estipula que l’experiència és l’inici del coneixement. També Descartes influeix en la seva filosofia perquè l’afany de trobar coneixements a priori (els que proporcionen la raó) porta a Kant a incloure la raó com a pas definitiu per assolir un coneixement ple dels fenòmens, mai dels noümers.

Kant aconsegueix donar una passa més i superar la diferència tan marcada entre l’Empirisme i el Racionalisme ja que amb el seu mètode transcendental identifica els límits del coneixement amb els sentits i una vegada obtinguts els coneixements receptivament dóna pas a l’enteniment que els pensa i acaba de completar-los, finalment amb la raó s’assoleix la culminació d’aquests. Tot aquest procés és gràcies al seu gir copernicà.

Quan nosaltres parlam de Immanuel Kant sempre parlam de superació ja que aconsegueix salvar moltes distàncies infundades per la costum de separar i enfrontar els distints pensaments. Ell els relaciona i aconsegueix així una filosofia més completa que serveix de referent per a molts autors posteriors que simplement van afegint nocions a les bases assentades per Kant.

Resolució del comentari: Paula Gómez Mon

Comparació Ètica de Plató amb la d'Aristòtil [PREZI]

Comparació Racionalisme - Empirisme

Comparació Marx - Nietzsche

Una de les qüestions que hem treballat en equip aquesta setmana són les comparacions entre autors. En el següent enllaç teniu unes suggerències per fer la  Comparació entre K.Marx i F.Nietzsche.

Comparau les teories ètiques d'Aristòtil i Kant (Examen Selectivitat UIB Juny 2011)

Versió a) Ambdós filòsofs, a pesar d’estar separats per nombrosos segles presenten bastanta simetria en la seva teoria ètica però el que realment presenten són diferències. Això ve donat pel fet que Kant com a filòsof representa la culminació de la filosofia moderna i com a tal s’oposa a la filosofia escolàstica que havia imperat fins abans i que es basava en la filosofia d’Aristòtil.

Primer de tot la seva semblança principal és l’interès per establir una teoria ètica que reguli el comportament humà, però veurem com són vertaderament distintes. L’altre aspecte que tenen en comú és l’ús de la voluntat en la seva ètica, però l’ús que li donen és diferent.

Desenvolupant aquesta concepció diferent de la voluntat trobam la primera diferència: Kant empra aquesta voluntat com ajuda per a crear les nostres lleis universals de la moralitat pròpies de l’imperatiu categòric, mentre que Aristòtil empra realment la voluntat com un mitjà que ens permet obrar bé, fet que ens conduirà poc a poc a un fi últim que és la felicitat. D’aquí deriva una de les diferències més importants, la recerca de fins: Per a Aristòtil hem de fer el bé (mitjançant el coneixement d’ell i la voluntat) com a mitjà per aconseguir el gran fi últim, que com he dit, abans és la felicitat. En canvi, Kant rebutja per complet la conceptualització d’una teoria ètica o moral l’objectiu de la qual és únicament un fi. Per ell, actuar per un fi o per sentiments no és actuar moralment sinó que es comportar-se com un animal. Des del punt de vista aristotèlic, es seguien certes lleis morals però al final miraves més per tu mateix i pel teu benefici, fet que rebutja obertament Kant amb el seu imperatiu categòric, el qual explica que la nostra acció no ha d’estar regida pels nostres possibles beneficis sinó que l’hem de dur a terme com si volguéssim que es convertís en llei moral universal. Kant s’oposa també a la sensibilització i empirització de la moralitat; amb el gir copernicà  estableix que l’objecte moral ha de ser creat per les nostres pròpies condicions o lleis morals, no a l’inrevés com s’havia fet fins aleshores. Per últim, Aristòtil relaciona la seva ètica amb una teoria política fet que Kant no realitza ja que ell com a representant de la filosofia moderna no s’interessa ni implica en política.

Resolució de la pregunta: Mireia Jaume Beltran

Versió b) Ambdós filòsofs es varen preocupar molt de l’ètica en la filosofia per obtenir una via per poder actuar bé. Una de les seves similituds és que tots dos es varen centrar en què una bona actuació no és suficient per obrar bé. Això té gran importància en Aristòtil ja que, en contra del seu mestre Plató que opinava que conèixer el “bé” era suficient per actuar justament, considera que a més hem de tenir la voluntat per actuar correctament. Kant també considera que hem d’actuar bé, però “per deure” encara que hi ha gent que actua “contra el deure” o “conforme el deure” que són vies equivocades per ell. Pel qual també hem de tenir la voluntat per actuar bé.

Igualment els dos autors difereixen en diferents aspectes. Per començar en Kant té molta importància la llibertat, ja que marcat per la independència dels Estats Units, considera que l’ètica ha de permetre la nostra llibertat, no ser heterònoma i sobre tot ser universal i necessària. Per altra part Aristòtil considera inclús necessària l’esclavitud per aconseguir el bon funcionament de la polis (considera que només els homes grecs posseïen ànima racional i per tant només ells poden ser lliures). Aquí trobam una altra gran diferència, ja que Aristòtil manté una clara relació entre política i ètica ja que l’ètica ha de crear un model per aconseguir la felicitat i la polis ha de permetre la felicitat dels ciutadans. Al contrari Kant no manté cap relació politica-ètica. A més Kant al opinar que l’ètica ha de ser universal i necessària amb judicis a priori, sense tenir cap part d’experiència empírica entra en oposició amb Aristòtil que no necessitava de judicis a priori, tan sols la voluntat de fer el bé per un fi. Per altra banda, Kant nega que l’ètica s’hagi de fixar per objectius i fins, perquè deixaria de ser universal, sinó que considera que només ens hem de guiar per bona voluntat seguint l’imperatiu categòric i actuant per deure. En canvi, Aristòtil considera que les nostres accions han de respondre a un fi, que és la felicitat. Per tot això l’ètica d’ Aristòtil és utilitarista i en canvi la kantiana és formal, en aquest sentit el seu plantejament suposa també un gir copernicà.

En definitiva, els dos autors tenen tant semblances com diferències. Coincideixen en la importància de l’ètica , però es diferencien en el fi.

Resolució de la pregunta: Andrea Oliver