“Fins ara hom admetia que tot el nostre coneixement s’havia de regir pels objectes; però, amb aquesta pressuposició, tots els assaigs fets mitjançant conceptes per decidir a priori alguna cosa sobre ells, amb la qual eixamplar el nostre coneixement, quedaven anihilats. Asseguem, doncs, per una vegada si no avançarem millor en les tasques de la metafísica admetent que els objectes han de regir-se pel nostre coneixement, la qual cosa ja concorda més bé amb la desitjada possibilitat d’un coneixement a priori d’aquests objectes que establirà quelcom sobre ells abans que siguin donats.”
Kant, Crítica de la raó pura.
C) Explicació clara, ordenada i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes.
La primera idea ens contextualitza en la filosofia del moment: [“Fins ara... pels objectes”]. Fins Kant la filosofia que es demanava per la manera de conèixer pareixia tenir dos camins; el camí racionalista, recolzat per Descartes, el qual pretenia conèixer els objectes a partir de la raó i l’empirista, recolzat per Hume, qui únicament es fiava dels sentits per arribar a conèixer els objectes. Fos quin fos el mètode utilitzat l’única cosa subjecta a anàlisi era l’objecte en si.
Seguidament se’ns planteja un problema [“però... anihilats”]. Kant entén la postura de Hume, ja que és l’autor que el desperta del seu dogmatisme, quan aquest diu que és necessària l’experiència per conèixer i per tant és impossible conèixer-ho tot perquè no tot es pot experimentar. Basant-se en aquest pensament cap coneixement a priori és possible i Kant, que inicialment era un filòsof racionalista, intentarà solucionar aquesta problemàtica aportant una visió més àmplia.
En la tercera idea del fragment introduïm el gir copernicà [“Assagem... nostre coneixement”] on Kant proposa que les condicions del conèixer no les estableixi l’objecte sinó el subjecte, d’aquesta manera no analitzem només l’objecte, també l’individu que es proposa conèixer. Així podrem obtenir cert coneixement a priori, el que vendrà donat per les nostres pròpies condicions del conèixer (aquest és el concepte de transcendentalitat que amera tot el pensament kantià).
Finalment la darrera idea del text és [“la qual... siguin donats”]. Quines són les nostres condicions que sabem que afectaran sempre en la manera en que nosaltres coneguem els objectes i que a priori ens permetran tenir certesa sobre algunes característiques de l’objecte?
Kant estipula que per conèixer ho feim primer sensitivament i que mai podem imaginar conèixer res sense un espai present ni un temps determinat. Les primeres condicions o formes pures de la sensibilitat, doncs, són l’espai i el temps que determinen qualsevol percepció sensitiva possible. Altres condicions vendran donades en una següent passa, quan entri en joc l’enteniment, i es presenten en forma de 12 categories o formes pures de l'enteniment. A priori nosaltres sabem sobre l’objecte que estarà en un espai i un temps determinat i que serà cognoscible dins de les 12 categories de l’enteniment, tot remarcant el caràcter transcendental del conèixer kantià.
D) Emprant el coneixements de la matèria que s'han adquirit al llarg del curs fes una valoració crítica del text.
Immanuel Kant fou un filòsof amb molta repercussió ja que va reinventar la manera de veure la filosofia, sobre tot en el camp de la metafísica. Fins aleshores la pregunta de com arribar al coneixement cercava respostes dins el mateix objecte que es pretenia conèixer, estava subjecte a un minuciós anàlisi. Kant aventura que tal vegada les respostes estaven en l’individu que volia conèixer i que era el subjecte el que calia ser analitzat. El filòsof amplia el camp de visió i per això avui en dia encara és una figura molt influent.
Kant acceptava a Hume i a la seva manera de veure les coses com a simples coneixements empírics ja que ell mateix estipula que l’experiència és l’inici del coneixement. També Descartes influeix en la seva filosofia perquè l’afany de trobar coneixements a priori (els que proporcionen la raó) porta a Kant a incloure la raó com a pas definitiu per assolir un coneixement ple dels fenòmens, mai dels noümers.
Kant aconsegueix donar una passa més i superar la diferència tan marcada entre l’Empirisme i el Racionalisme ja que amb el seu mètode transcendental identifica els límits del coneixement amb els sentits i una vegada obtinguts els coneixements receptivament dóna pas a l’enteniment que els pensa i acaba de completar-los, finalment amb la raó s’assoleix la culminació d’aquests. Tot aquest procés és gràcies al seu gir copernicà.
Quan nosaltres parlam de Immanuel Kant sempre parlam de superació ja que aconsegueix salvar moltes distàncies infundades per la costum de separar i enfrontar els distints pensaments. Ell els relaciona i aconsegueix així una filosofia més completa que serveix de referent per a molts autors posteriors que simplement van afegint nocions a les bases assentades per Kant.
Resolució del comentari: Paula Gómez Mon
