Karl Marx (1818-1883) viu en el segle de les revolucions. El nacionalisme (com a reacció a l'imperialisme napoleònic) recorre tota Europa desembocant a les acaballes de segle en l’imperialisme i l’explotació colonialista.
Revolució industrial: la introducció de la tecnologia (màquina de vapor), noves formes d’energia (petroli i electricitat), les millores en alimentació, sanitat i infraestructures provoquen una explosió demogràfica i l'èxode rural, concentrant la població a les ciutats on hi ha gran demanda de mà d'obra.
Revolució liberal burgesa de 1830: les masses populars derroten a l'aristocràcia de la Restauració. La classe dirigent és ara la burgesia (banquers, industrials, alts funcionaris).
Revolucions de 1848: suposen el despertar reivindicatiu de la classe obrera, la qual exigeix:
- sobirania popular amb sufragi universal;
- llibertats polítiques (d'expressió i associació);
- igualtat real de tots els ciutadans.
Revolució capitalista: liberalisme econòmic (Adam Smith, David Ricardo) contra el proteccionisme. La transformació del comerç adquireix dimensions mundials (globalització).
Revolució científica: La ciència pren un impuls definitiu i en biologia tindrà una importància decisiva la teoria de l'evolució de Darwin.
En l’àmbit cultural, es lluita contra l'analfabetisme: obligatorietat de l'ensenyament primari. En l'art, els moviments dominants són el romanticisme i el realisme (Stendhal, Balzac, Dikens, Tolstoy, Dostoievski; pintors impressionistes: Manet, Renoir...).
En filosofia podem parlar de dos pols contraposats: el Romanticisme (que dóna lloc a l'Idealisme alemany) i el Positivisme (com filosofia de la nova ciència). El corrent filosòfic dominant és l'idealisme alemany, representat per Hegel.
El pensament de Marx determinarà la història del segle XX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada