Relacions d'Idees i Qüestions de Fet
1. Comentau el text següent:
«Tots els objectes de la raó i de la investigació humana poden, naturalment, dividir-se en dos grups, això és: relacions d’idees o qüestions de fet; a la primera classe pertanyen les ciències de la Geometria, l’Àlgebra i l’Aritmètica i, en resum, tota afirmació que és intuïtiva o demostrativament certa. [...] Però no s’esbrinen de la mateixa manera les qüestions de fet, això és, els segons objectes de la raó humana; ni la nostra evidència de llur veritat, per molt gran que sigui, no és de la mateixa naturalesa que la precedent. El contrari de qualsevol qüestió de fet és, en qualsevol cas, possible, perquè no pot implicar mai una contradicció, i és concebut per la ment amb la mateixa facilitat i distinció que si fos totalment ajustat a la realitat. Que el sol no sortirà demà no és una proposició menys intel·ligible ni implica major contradicció que l’afirmació sortirà demà. En va, doncs, intentaríem demostrar la seva falsedat. Si fos demostrativament falsa, implicaria una contradicció i mai no podria ser concebuda distintament per la ment.»
HUME, Investigació sobre l’enteniment humà, Secció 4.
a) Context històric, social i
cultural. (1 punt)
Durant el segle XVIII, el
panorama polític europeu és dominat per figures com Frederic el Gran de
Prússia, exemplificant el despotisme il·lustrat que cerca modernitzar l'Estat
des de dalt. En l'aspecte social-econòmic, la figura d'Adam Smith destaca amb
la seva obra "La riquesa de les nacions", establint les bases del
capitalisme modern. Científicament, la època és marcada per les aportacions
d'Isaac Newton, les quals reformulen la comprensió de l'univers a través de les
lleis de la gravitació universal, i culturalment per figures com Voltaire i
Diderot, qui amb l'Enciclopèdia cerquen difondre el coneixement.
Filosòficament, David Hume irromp amb una aproximació empírica al coneixement,
desafiant els fonaments del racionalisme de Descartes i avançant cap a una nova
manera d'entendre la relació entre raó i experiència.
b) Identificació del tema concret
i de la tesi sostinguda al text. (0,5 punts)
Tema: Epistemologia
Tesi: Hume distingeix entre les
"relacions d'idees" (coneixements a priori, necessaris i universals,
com els de la matemàtica) i les "qüestions de fet" (coneixements a
posteriori, basats en l'experiència, els quals sempre poden ser falsos sense
implicar contradicció).
c) Explicació ordenada, clara i
precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre
aquestes. (2 punts)
En aquest fragment Hume
introdueix una classificació fonamental de tot coneixement humà en dues
categories, marcant una distinció essencial entre el que és a priori cert
(relacions d'idees) i el que es basa en l'experiència (qüestions de fet). ["Tots
els objectes ... qüestions de fet."]
A continuació, en el fragment [“a
la primera classe ... naturalesa que la precedent”] Hume contrasta el
coneixement obtingut a través de la lògica pura i les matemàtiques amb el
coneixement empíric, ressaltant que l'evidència empírica no pot mai oferir la
mateixa certesa absoluta que les demostracions matemàtiques.
Tot seguit, Hume argumenta aquí
que, a diferència de les contradiccions lògiques impossibles en el món de les
relacions d'idees, les qüestions de fet sempre poden ser d’una altra manera,
il·lustrant la naturalesa provisional de tot coneixement empíric. ["El
contrari de qualsevol ... ajustat a la realitat "].
Conclou amb el típic exemple "Que
el sol no sortirà demà no és una proposició menys intel·ligible ni implica
major contradicció que l’afirmació sortirà demà." Amb ell Hume demostra la
seva afirmació anterior sobre la possibilitat del contrari en qüestions de fet,
posant de manifest que el nostre coneixement empíric, sense importar que sigui
consistent amb la nostra experiència passada, no garanteix la seva veritat
futura.
La transició de la discussió
sobre la certesa en les matemàtiques cap a la incertesa inherent en el coneixement
empíric ressalta l'enfocament escèptic de Hume cap a la capacitat humana per
arribar a coneixement absolut fora dels àmbits de la lògica i les matemàtiques.
A través d'aquestes distincions, Hume no només qüestiona els fonaments de la
metafísica i la religió, sinó que també posa en dubte la confiança en les lleis
naturals com a veritats immutables, introduint una nova manera de comprendre el
coneixement i la seva aplicació al món real. La seva anàlisi és fonamental per
al desenvolupament posterior de la filosofia, especialment en l'epistemologia kantiana,
on la distinció entre analític i sintètic, així com entre a priori i a
posteriori, serà un tema central d’anàlisi.
d) Emprant els coneixements de la
matèria que s’han adquirit al llarg del curs, feu una valoració crítica del
text. (1,5 punts)
En la valoració crítica del text
de Hume, cal destacar diversos elements clau que reflecteixen la profunditat i
la importància de la seva argumentació, així com possibles crítiques i la seva
rellevància en el context filosòfic contemporani.
[Importància i originalitat de l'argument
de Hume]
David Hume, amb el seu enfocament
escèptic i empíric, revoluciona la manera d'entendre el coneixement i la
investigació humana. La seva distinció entre "relacions d’idees" i
"qüestions de fet" és una contribució fonamental a l'epistemologia,
oferint una base sòlida per a la crítica de suposicions metafísiques i teològiques
no verificables empíricament. Aquest enfocament no només demostra la seva
originalitat sinó també la seva capacitat per qüestionar i desafiar el
pensament filosòfic precedent.
[Crítiques i perspectives alternatives]
Malgrat la influència i la
claredat dels arguments de Hume, la seva visió ha estat objecte de crítiques.
Per exemple, Kant es veu profundament influenciat per Hume, però proposa una
resposta crítica amb la seva noció de coneixement a priori que no és ni
analític ni empíric, com en el cas de les categories de l'enteniment. Això
suggeriria que Hume pot haver passat per alt aspectes fonamentals del
coneixement humà.
[Vigència del tema en l'actualitat]
Els dubtes de Hume sobre les
operacions de l'intel·lecte i la seva insistència en l'empirisme continuen sent
rellevants. En una era dominada per la tecnologia i la ciència, les preguntes
sobre els fonaments de la nostra comprensió del món i el paper de l'experiència
en la formació del coneixement són tan pertinents com sempre.
[Conclusió i reflexió final]
El pensament de Hume ens desafia
a examinar críticament les bases del nostre coneixement i a reconèixer la
distinció entre el que podem imaginar com a possible i el que podem afirmar com
a cert amb evidència empírica.
Reflexionant sobre el que acabam de dir, podem preguntar-nos: fins a quin punt les distincions de Hume entre
diferents tipus de coneixement ens ajuden a entendre els desafiaments
epistèmics contemporanis? I, com podem integrar l’empirisme radical amb els
avenços en la ciència i la tecnologia que, sovint, semblen transcendir
l'experiència immediata?
Rúbrica per a l'autoavaluació. [Aquí pots obtenir-ne una còpia en PDF]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada