Posa a prova els teus coneixements de la Física i la Metafísica d'Aristòtil amb el joc Vocabulari Física i Metafísica Aristòtil creat amb la plataforma Cerebriti. [Anar al JOC]
Història de la Filosofia: Recursos PBAU Batxillerat. Agustí Puigserver Miralles.
dijous, 17 d’octubre del 2019
dimarts, 10 de setembre del 2019
Rúbriques i graelles de les activitats inicials de cada autor
Rúbrica 3, 2, 1 COMENÇAM!!!
 |
| By APM amb l'aplicació iDoceo 5 |
Aquesta rúbrica serveix per avaluar les activitats inicials de cada autor.
Rúbrica Notes Cornell
 |
| By APM amb l'aplicació iDoceo 5 |
Baixa en versió PDF
Graella Notes Cornell
 |
| By APM |
Baixa en versió PDF
Nous apunts de Plató
 |
| Definició plàstica de filosofia (?) APM |
Diuen que "qui espera, desespera".
Ja estan llestos els nous apunts de Plató, així com els exàmens de selectivitat (PBAU) que han sortit fins juliol de 2019 a les proves de la UIB.
Marc històric, sociocultural i filosòfic de PLATÓ
 |
| "Polis" by Agustí Puigserver |
La vida a Grècia des del segle VIII al IV aC s'organitza al voltant de petites ciutats o polis que serien anomenades ciutats-estat perquè al voltant d'elles s'estructuraven totes les activitats d'un poble. El terme polis descriu el centre urbà i les terres de les que vivien els seus habitants. La seva economia es centrava en l'agricultura, en petites activitats industrials i en el comerç.
Plató naixerà a la polis d'Atenes, el 427 aC.
[Continua llegint en els apunts d'Història de la filosofia: Tema 1, pàg.4]
Rúbrica Comentari de Text Filosòfic
 |
| Rúbrica Comentari de Text Hª Filosofia by APM creat amb iDoceo 5 |
Normalment l'acció d'avaluar l'ha portada a terme de forma unilateral el docent. Si entenem l'avaluació amb una finalitat formadora, és imprescindible la implicació de l'alumnat a partir de processos d'autoavaluació i coavaluació entre iguals.
En aquest sentit el professorat hauria de proposar sistemes de referència per a què l'alumnat sigui capaç d'agafar les messions en una de les tasques fonamentals per a la vida: saber discernir. Mestre Ramon Llull, fa 700 anys, ja ho glosava així: "Més desija e més vol aquell que ymagena e afigura e discern, que no fa aquell qui tan solament ymagena".
Ha arribat el moment de capgirar els esforços, de no centrar-nos tant en ensenyar i més en crear paisatges d'aprenentatge on els processos autoregulatius tinguin un rol més decisiu. Les rúbriques són un bon referent per escometre la responsabilitat de l'autoaprenentatge, doncs, permeten definir allò que s'ha de fer i determinar de forma precisa el què s'espera com a producció final.
Sumat i debatut, aquesta és la rúbrica que utilitzarem per a l'autoavaluació i la coavaluació entre iguals del comentari de text d'Història de la Filosofia de la PBAU.
JOC FILOSÒFIC: SÍMIL DE LA LÍNIA DE PLATÓ
dimarts, 3 de setembre del 2019
Context històric, sociocultural i filosòfic d'Aristòtil
 |
| Fragment de L'escola d'Atenes de Rafael |
Aristòtil neix a Estagira (Macedònia) l'any 384 aC i mor a Eubea el 322 aC.
A principis del segle IV aC, després de la derrota d'Atenes en les guerres del Peloponès, Esparta referma el seu domini militar sobre Grècia, que romandrà estable durant un parell de dècades. No obstant això, les lluites entre les ciutats gregues, especialment Tebes, Esparta i Atenes, es reactivaran a partir de l'any 379 aC.
A principis del segle IV aC, després de la derrota d'Atenes en les guerres del Peloponès, Esparta referma el seu domini militar sobre Grècia, que romandrà estable durant un parell de dècades. No obstant això, les lluites entre les ciutats gregues, especialment Tebes, Esparta i Atenes, es reactivaran a partir de l'any 379 aC.
Assegurat el domini a Grècia, Alexandre emprèn la campanya de Pèrsia, l'any 334 aC, que el portarà, al llarg de 13 anys, a una sèrie continuada de victòries que li permetran conquerir Pèrsia i arribar fins a l'Índia. Després de la mort d'Alexandre es produirà la divisió de l'imperi i començarà el període hel·lenístic, que s'estendrà fins a l'any 30, aproximadament, i que es caracteritza per la difusió de la cultura grega pel mediterrani i orient, sota la idea d'Alexandre de fusionar les cultures grega i persa.
Context sociocultural
Les guerres del Peloponès van deixar sumida a Atenes en una profunda recessió econòmica. Les diferències socials s'accentuen amb les consegüents tensions entre rics i pobres.
L'organització de la democràcia atenesa es manté similar al llarg de tot aquest període. La participació en la vida política, remunerats els càrrecs públics des de Pèricles, solia ser àmplia, en les tres institucions principals de la democràcia: l'Assemblea, el Consell dels 500 i en els Tribunals de justícia.
Els ciutadans atenesos segueixen considerant mal vist el treball físic i, encara que són propietaris de terres i realitzen activitats comercials, dediquen la major part del seu temps a la participació en la vida política, l'oci, a la preparació física en els gimnasos (l'exèrcit el constituïen els ciutadans i necessitaven un bon estat de forma), a les reunions a l'àgora o a les seves pròpies cases amb els seus amics, en les quals es tracten qüestions de tot tipus: culturals, polítiques, filosòfiques ... Les dones estan excloses d'aquestes activitats, així com del conjunt de la vida pública, quedant recloses a casa seva, i veient-se privades d'una educació similar a la dels homes.
Quant al teatre van destacar les comèdies de Menandre que van reemplaçar a les tragèdies d'Eurípides. En l'oratòria va destacar Demòstenes amb les seves Filípiques. En art, s'abandona l'idealisme clàssic i es tornen més realistes. Va destacar com a escultor Praxíteles i el pintor Apel·les de Colofó. En ciència Èudox va proposar el model d'univers esfèric i Euclides en Els elements va crear la geometria com a ciència axiomàtica.
Quant al teatre van destacar les comèdies de Menandre que van reemplaçar a les tragèdies d'Eurípides. En l'oratòria va destacar Demòstenes amb les seves Filípiques. En art, s'abandona l'idealisme clàssic i es tornen més realistes. Va destacar com a escultor Praxíteles i el pintor Apel·les de Colofó. En ciència Èudox va proposar el model d'univers esfèric i Euclides en Els elements va crear la geometria com a ciència axiomàtica.
Context filosòfic
Els sofistes aniran deixant pas a noves formes de fer filosofia, com la de Plató que, amb la creació de l'Acadèmia l'any 387 aC, atraurà a Atenes a nombrosos estudiosos. Un d'ells serà Aristòtil, que romandrà a l'Acadèmia durant 20 anys, per abandonar-la després de la mort de Plató, iniciant un llarg periple fora d'Atenes que el portarà a ocupar-se de l'educació del que serà posteriorment conegut com a Alexandre el Gran. Posteriorment, després de tornar a Atenes, hi fundarà la seva pròpia escola filosòfica, el Liceu, que competirà amb l'Acadèmia i es convertirà en un altre centre d'activitat filosòfica.
- Aquest context històric, social, cultural i filosòfic és massa extens com a resposta a la primera pregunta del comentari l'examen de la PAU, així que és convenient fer-ne un resum d'unes 10-15 línies, sense deixar de banda cap dels quatre apartats imprescindibles.
dissabte, 20 d’abril del 2019
Projecte UND? [Publicació del Portfoli Karl MARX]
 |
| Publicació Portfoli Projecte Karl Marx UND? |
IMPORTANT:
- L'ENLLAÇ AL TEU GENIALY L'HAS D'INSERIR A LA COLUMNA DEL TEU CURS CLICANT EL SÍMBOL [+] QUE APAREIX DESPRÉS DE LA DARRERA APORTACIÓ ENTRADA PER UN COMPANY TEU.
- A ON DIU TÍTOL HAS DE RESSENYAR EL TEU NOM I EL CURS.
- TOT SEGUIT, HAS DE CLICAR LA IMATGE DE LA CADENA (LINK) I AFERRAR EL TEU ENLLAÇ A LA FINESTRA EMERGENT ON DIU ENTER URL.
- NO T'OBLIDIS DE GUARDAR QUAN SURTIS DE CADA FINESTRA.
dimarts, 2 d’abril del 2019
diumenge, 3 de febrer del 2019
diumenge, 20 de gener del 2019
El caragol només treu banya quan plou? [Vídeos Referència]
Vídeos de referència per a desenvolupar les activitats del projecte
[A]
Distinció entre impressions i idees.
La crítica de la idea de substància: el Món, l'ànima (Jo) i Déu.
[B]
La crítica del principi de causalitat.[C]
ÈTICA. El sentiment moral.dimarts, 25 de desembre del 2018
dimarts, 4 de desembre del 2018
dilluns, 3 de desembre del 2018
El moviment l'inicia l'enteniment: Stop Motion o com fer dansar la filosofia
 |
| Gravant les primeres escenes de l'Stop Motion |
 |
| Les dificultats tècniques es resolen amb grans dosis de paciència i humor. |
 |
| A més de filosofia, treballam la compenetració, el gust estètic, l'exploració d'eines TAC... |
 |
| L'entusiasme i la creativitat que es genera supera totes les expectatives |
 |
| Cada seqüència serveix, també, per establir llaços de coneixença entre l'alumnat |
 |
| La redacció del guió és la part fonamental i més complexe del projecte |
A filosofia experimentam nous llenguatges
Després de cinc dies intensos de treball cooperatiu hem acabat el micro-projecte "Donar imatges al pensament", el producte final del qual era elaborar un vídeo d'animació de 2 minuts tot explicant el dubte cartesià.
Avui hem gaudit d'una sessió contínua de micro-pelis, només ens han fet falta les crispetes!!!
Quin luxe aprendre del teu alumnat!!! Hem descobert tot un univers d'aplicacions per gravar pelis amb Stop Motion o Time Lapse; també, per editar vídeo, doblar so, inserir efectes especials, pujar els vídeos al canal de YouTube que hem obert per a l'ocasió.
Si voleu veure algun dels més de 60 vídeos que s'han creat, podeu seguir el següent enllaç que us conduirà al canal de YouTube:
El Mussol Despert
Hem acabat generant una rúbrica específica per a cada producte final (micro-peli), que ens ha servit per fer l'autoavaluació final del projecte.
dissabte, 3 de novembre del 2018
divendres, 2 de novembre del 2018
diumenge, 21 d’octubre del 2018
Nous apunts Aristòtil 2018-19
 |
| Dinamis by Agustí Puigserver |
A la secció Apunts i exàmens PAU ja estan disponibles els nous apunts d'Aristòtil.
dijous, 18 d’octubre del 2018
Lectura, subratllat i idees principals d'un text filosòfic. Cas pràctic amb un text d'Aristòtil.
Atès que sembla que hi ha algunes dificultats per a determinar quines són les idees principals d'un text i la relació que aquestes idees guarden entre si, us he gravat una guia que pot donar un poc de llum a aquesta qüestió.La proposta es fonamenta en una lectura a tres nivells:
- Una primera lectura amb les mans dins les butxaques (així evitam subratllar-ho tot).
- Una segona lectura amb un llapis subratllant aquelles sentències que aporten un significant rellevant per a la comprensió del text.
- Una tercera lectura amb una goma d'esborrar amb la intenció de llevar tot el que encara sobra del subratllat anterior.
A partir d'ara estam en condicions d'encerclar les paraules clau i de marcar amb fletxes les relacions que guarden entre si. Tot això, i un poquet més, és el que podeu veure al següent vídeo.
dissabte, 29 de setembre del 2018
La vigència de Plató en la cultura occidental
 |
| Horitzons inabastables by Agustí Puigserver |
El somni de la utopia
Plató enceta un tema que tindrà molt recorregut al llarg de la història del pensament occidental: l'idealisme. El terme ideal té a veure amb allò que hom considera més perfecte tot i que, sovint, resulti inabastable. Les persones que pensen que allò que no poden assolir plenament no paga la pena ni de prestar-hi atenció són anomenades realistes o pràctiques, per contra, els que atorguen el valor d'entelèquia [del gr. entelékheia, comp. de entelḗs 'acabat, perfecte', der. de télos 'fi, finalitat', i ékhō 'tenir'] als ideals són coneguts com idealistes.
En aquest plantejament de la vida hi roman el bessó fonamental del pensament platònic: la vida de les persones, i la realitat mateixa, tendeixen a la seva perfecció, a l'ideal; és a dir, tendeixen a la utopia que ni arriben a assolir ni assoliran mai (aquest és el sentit intrínsec de la utopia). Malgrat tot, la tensió vers la utopia és el que dóna sentit a la vida. Així doncs, sembla que Plató encertà de ple en considerar l'esperit utòpic com consubstancial a les persones.
L'idealisme filosòfic i el coneixement científic
Com sabem, l'idealisme platònic manté que només les idees són reals i el sensible és fugisser. Aquest realisme de les idees es fonamenta en dos puntals: per una part, la necessitat platònica de l'existència d'un coneixement vertader i universal, i per altra part, la necessitat imperiosa de que aquest coneixement tingui un referent ontològic real (les idees), universal i perfecte.
La utilitat de les idees per al coneixement es basa en el seu caràcter intel·ligible i en la negació de la sensibilitat com font de coneixement fiable. El coneixement científic s'alimenta de la capacitat que té la raó d'esbrinar l'estructura racional i profunda de la realitat, per la qual cosa Plató és, sens dubte, un influent precursor del racionalisme.
Descartes, com veurem al seu moment, reprèn el model de l'idealisme però capgirà el plantejament, la pregunta filosòfica no inquirirà sobre què és el que és real, sinó que la pregunta clau ara serà què és en realitat conèixer. L'idealisme modern mantindrà que el coneixement recau sobre idees i no sobre coses. L'idealisme platònic estaria d'acord amb la primera part de l'anterior tesi, però no acceptaria de cap de les maneres la segona.
El pessimisme platònic
La doctrina de l'ànima platònica revesteix la vida terrenal de les persones d'un cert pessimisme: no vivim la vida que ens correspon, el nostre lloc no és aquest. El fet de prendre'n consciència ens fa descobrir la nostra autèntica naturalesa i mitjançant el camí dialèctic maldam [s. XIV; coincident amb l'ant. mot jueu romànic meldar 'estudiar, exercitar-se', d'on 'fer esforços', probablement del gr. meletáō 'exercitar-se'] per retornar al món de les idees.
Aquest plantejament amararà la moral i la teologia cristiana la qual manté que aquesta vida no és altra cosa que un lloc de pas on som posats a prova per tal de ser dignes de la vida eterna.
La crisi de la democràcia
Bé hem sentit parlar i parlam de la crisi de la democràcia, els moviments sorgits del 15-M han fet palès l'immens desencís dels ciutadans. Salvant totes les distàncies, Plató també posà de manifest que la democràcia tenia un corc intern que la duria a la seva pròpia autodestrucció. Per Plató, la igualtat de tots per llei ve acompanyada per una llibertat individual que debilita l'Estat ja que cada un podrà servir o negar-se a servir als interessos de les majories segons més li plagui, la qual cosa portarà al caos.
La democràcia, doncs, sense l'eliminació de la propietat privada o la distribució equitativa de la riquesa, cosa que va acompanyada amb una educació igual per a tots els ciutadans, tot i ser millor que les altres alternatives, és criticada per Plató, perquè condueix gairebé inevitablement a la tirania. No obstant això, Plató pensava que era possible instaurar una societat diferent, sense diferències econòmiques i sense propietat privada que l'ocasioni (Bertrand Russell va identificar aquest plantejament amb les dictadures comunistes). En aquesta societat, proposta en el seu llibre República es privilegiaria el benefici de tots per davant del desig individual, estant regit per criteris racionals, és a dir, en termes moderns, per criteris científics. El problema de la democràcia que parteix d'una divisió oligàrquica del poder econòmic és un problema vigent i actual en el món occidental. Plató no va fer més que analitzar per què inevitablement tard o d'hora aquest tipus de democràcia acabarà caient en una tirania, llevat que es canviïn essencialment les estructures econòmiques de la societat basada en l'augment de la riquesa individual i es canviï el rumb patètic al qual ens condueix la inèrcia política.
Un altre front ben actual de l'oposició platònica a la democràcia seria la crítica a la ineptitud política, l'excessiva manipulació i la sagnant corrupció que darrerament enterboleix la democràcia, el que ens duu a la inexorable qüestió: en mans de qui estam?
Fonts de les entrades de vocabulari: http://www.diccionari.cat
La democràcia, doncs, sense l'eliminació de la propietat privada o la distribució equitativa de la riquesa, cosa que va acompanyada amb una educació igual per a tots els ciutadans, tot i ser millor que les altres alternatives, és criticada per Plató, perquè condueix gairebé inevitablement a la tirania. No obstant això, Plató pensava que era possible instaurar una societat diferent, sense diferències econòmiques i sense propietat privada que l'ocasioni (Bertrand Russell va identificar aquest plantejament amb les dictadures comunistes). En aquesta societat, proposta en el seu llibre República es privilegiaria el benefici de tots per davant del desig individual, estant regit per criteris racionals, és a dir, en termes moderns, per criteris científics. El problema de la democràcia que parteix d'una divisió oligàrquica del poder econòmic és un problema vigent i actual en el món occidental. Plató no va fer més que analitzar per què inevitablement tard o d'hora aquest tipus de democràcia acabarà caient en una tirania, llevat que es canviïn essencialment les estructures econòmiques de la societat basada en l'augment de la riquesa individual i es canviï el rumb patètic al qual ens condueix la inèrcia política.
Un altre front ben actual de l'oposició platònica a la democràcia seria la crítica a la ineptitud política, l'excessiva manipulació i la sagnant corrupció que darrerament enterboleix la democràcia, el que ens duu a la inexorable qüestió: en mans de qui estam?
Fonts de les entrades de vocabulari: http://www.diccionari.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)