Projecte Nietzsche a l'Escenari

• 

  Nietzsche a l'escenari By APM

Seguim aprofundint en la interrelació entre les Intel·ligències múltiples (IMM) i la Taxonomia de Bloom (TB) per anar obrint un ventall cada vegada més ampli de possibilitats d'implicació de l'alumnat amb les classes i els continguts d'Història de la Filosofia de 2n de batxillerat. 

Massa sovint trobam alumnes que es perden pel camí perquè no són capaços d'adaptar-se al sistema tradicional de la classe magistral de batxillerat. Ken Robinson, al seu llibre "The Element", va posar de manifest que el punt fort de l'educació rau en el fet que cada aprenent trobi allò que l'apassiona. El nostre sistema educatiu ha posat l'accent en determinades disciplines que potencien certes intel·ligències i, dissortadament, en deixa de banda d'altres, les conegudes maries. 

El desenvolupament integral de la persona demana reivindicar que donem el mateix espai i la mateixa importància a totes les dimensions de la persona. Si en l'escola no seguim aquest criteri, estam seleccionant a priori aquelles persones que tindran "èxit" (quin tipus d'èxit?) i aquelles que no els quedarà altre remei que sentir-se fracassades i abandonar l'escolarització. 

Entenem que el psicòleg Howard Gardner, en el seu llibre Frames of Mind (1983), qüestionant la noció tradicional d'intel·ligència va obrir un ventall de possibilitats que, tard o d'hora, havia de transformar els ecosistemes pedagògics de les escoles. Si cada persona té unes intel·ligències més desenvolupades que les altres, és de caixò que a l'escola hem de mirar de promocionar les aptituds naturals de cada alumne/a i compensar les mancances en els altres àmbits amb estratègies adaptatives que contribueixin a la tan aclamada educació integral. 

Howard Gardner (2018)

És per aquesta raó que estam replantejant les sessions d'Història de la Filosofia de segon de batxillerat des d'una perspectiva multidimensional, elaborant unes programacions innovadores i de qualitat que entremesclen les IIMM, la TB i estratègies per ensenyar a pensar, perquè, com diu Emili Lledó, "no podem tenir llibertat d'expressió si, principalment i primàriament, no tenim llibertat de pensament, si no som capaços de pensar de manera autònoma i creativa".

Set anys d'estudi, experimentació i avaluació permanent, avalen la solvència del nostre model i els excel·lents resultats obtinguts ho posen de manifest:

• el bon nivell d'assimilació dels conceptes claus.
• la fonamental comprensió de les tesis principals de cada autor.
• la capacitat creixent de transferibilitat del que es va descobrint filòsof a filòsof.
• la imprescindible competència per analitzar, fil per randa, els textos i les propostes diverses dels autors.
• el talent per portar a terme acurades síntesis de plantejaments discordants.
• i, el que és més important, mostren a les clares que esperonegen l'esperit crític, la imaginació, l'autonomia i la creativitat de l'alumnat.

Sumat i debatut, les propostes d'ensenyament - aprenentage en les escoles han d'anar més enllà dels consabuts "assimilar i comprendre", és imprescindible que activin nivells cognitius d'ordre superior (TB): si no els aprèn i interioritza en l'escola, difícilment ho farà fora.

El projecte Nietzsche a l'escenari ens servirà de cloenda del curs i, per aquest motiu, li donam un aspecte més festiu, més dionisíac i ditiràmbic, que diria Nietzsche. El producte final es centrarà en els nivells cognitius més alts de la Taxonomia de Bloom (TB), en un ampli ventall d'intel·ligències (IIMM) i en un bon grapat d'estratègies de pensament.

Productes finals

1. Un discurs dirigit a una multitut que explori la idea de la voluntat de poder i com es manifesta en diferents aspectes de la vida humana.
2. Una sèrie de fotografies en blanc i negre que representin el concepte de l'etern retorn i com pot ser una font de motivació i sentit en la vida.
3. Un curtmetratge animat que explori la figura del superhome com una nova forma d'humanitat.
4. Una obra teatral experimental on s'utilitzin tècniques innovadores per a explorar els conceptes apol·lini i dionisíac i la seva relació amb l'art, la cultura i la vida humana.
5. Un projecte fotogràfic o audiovisual que expressi l'amor fati com un símbol d'acceptació, gratitud i alegria davant dels esdeveniments que es presenten en el nostre camí.
6. Una instal·lació artística interactiva que expressi la idea de transvaloració de valors com una eina per a qüestionar les normes socials establertes i crear noves formes de vida.
7. Una sèrie de cartells amb il·lustracions digitals fetes amb alguna plataforma d'intel·ligència artificial que representin a l'esclavitud moral com un obstacle per a la nostra realització personal.
8. Un videojoc interactiu que explori les implicacions filosòfiques, culturals i socials de la mort de Déu en el pensament nietzscheà.
9. Un assaig visual o projecte audiovisual que expliqui el perspectivisme a través de l'ús del collage fotogràfic o animació gràfica.
10. Una novel·la gràfica o còmic que expressi les crítiques al racionalisme kantià i com aquest limita la nostra comprensió del món.
11. Una sèrie fotogràfica o audiovisual on es mostrin diferents paisatges naturals i urbans des del perspectivisme nietzscheà, explorant com aquests llocs poden ser vists des de diferents punts de vista mitjançant l'ús del dron o tècniques cinematogràfiques innovadores.
12. Una obra teatral experimental on s'utilitzin tècniques innovadores per a explorar les crítiques al cristianisme en el pensament nietzscheà, com l'ús de la dansa contemporània o la performance artística.
    
    
13. Un projecte d'art urbà que expressi la crítica a la moral tradicional i com limita la nostra capacitat de viure plenament, utilitzant tècniques com el grafiti o l'art de carrer.
14. Un curtmetratge experimental que explori les implicacions filosòfiques del nihilisme i com podem superar-lo a través de la creació de nous valors i formes culturals, utilitzant tècniques cinematogràfiques innovadores.
15. Una sèrie fotogràfica o audiovisual on es mostrin diferents aspectes de l'art com a redemptor en el pensament nietzscheà, explorant com pot ser una font de significat i realització personal mitjançant l'ús del stop-motion o animació gràfica.
16. Un projecte fotogràfic o audiovisual que expressi la idea de l'home com ser creador capaç de crear noves espècies biològiques a través de l'enginyeria genètica, utilitzant tècniques digitals avançades d'intel·ligència artificial.
17. Una obra teatral que explori les implicacions filosòfiques del concepte de l'etern present en el pensament nietzscheà, utilitzant tècniques teatrals innovadores com el teatre físic (el teatre físic sol involucrar tècniques de dansa, acrobàcies, pantomima i clowning, i també pot utilitzar objectes i música per afegir profunditat a les actuacions).
18. Un assaig visual o projecte audiovisual que expliqui la idea de la veritat com a construcció social i com les nostres creences estan influenciades per factors culturals i històrics mitjançant l'ús de l'animació 3D.
19. Una sèrie fotogràfica o audiovisual on es mostrin diferents aspectes de la genealogia de la moral en el pensament nietzscheà, explorant com les normes morals han evolucionat al llarg del temps mitjançant l'ús de l'Stop Motion.
20. Una obra literària (novel·la, conte, poema) que expressi la filosofia com a autobiografia i com les nostres experiències personals influeixen en la nostra comprensió del món mitjançant l'ús de tècniques literàries innovadores com el collage textual o poesia visual.
21. Un projecte artístic (pintura, escultura, instal·lació) que expressi les crítiques al cristianisme en el pensament nietzscheà i com limita la nostra capacitat de viure plenament mitjançant l'ús de tècniques d'art contemporani com l'art conceptual o la instal·lació interactiva.
22. Un curtmetratge documental que explori la relació entre la filosofia i la vida quotidiana, utilitzant tècniques cinematogràfiques innovadores com el documental experimental.
23. Un poema rapejat on es mostrin diferents aspectes de la crítica a la raó pura en el pensament nietzscheà, explorant com les nostres creences estan influenciades per factors emocionals i irracionals.
24. Un projecte fotogràfic o audiovisual que expressi les crítiques al racionalisme il·lustrat i com limita la nostra comprensió del món, utilitzant tècniques digitals avançades com la realitat virtual o augmentada.
25. Una obra teatral que explori les implicacions filosòfiques del concepte de la voluntat de veritat en el pensament nietzscheà, utilitzant tècniques teatrals innovadores com el teatre immersiu o la performance participativa.
26. Un musical que expressi els conceptes apol·lini i dionisíac i la seva relació amb l'art, la cultura i la vida humana, utilitzant tècniques innovadores de la dança moderna.
27. Una cançó que expressi l'amor fati com una actitud positiva davant la vida i els seus desafiaments, utilitzant elements coreogràfics.
28. Un mural de pintura urbana que expliqui la idea de la transvaloració de valors i com podem qüestionar les normes socials establertes per a crear noves formes de vida mitjançant l'ús de paper continu en comptes de parets urbanes.
29. Una obra literària (novel·la, conte, poema) que expressi les crítiques al positivisme científic en el pensament nietzscheà mitjançant l'ús de tècniques literàries innovadores com el collage textual o poesia visual.
30. Un projecte fotogràfic o audiovisual on es mostrin diferents aspectes del perspectivisme en el pensament nietzscheà, explorant com les nostres creences estan influenciades per factors culturals i històrics mitjançant el ús de tècniques fotogràfiques innovadores com la fotografia esfèrica o la fotografia aèria.
31. Una obra teatral que explori les implicacions filosòfiques del concepte de la mort de Déu en el pensament nietzscheà, utilitzant tècniques teatrals innovadores com la improvisació.
32. Un projecte pictòric que expressi els conceptes de l'humà i lo animal en el pensament nietzscheà, explorant com les nostres creences sobre la naturalesa humana estan influenciades per factors culturals i històrics.
33. Un projecte artístic (pintura, escultura, instal·lació) que expressi les crítiques a l'idealisme platònic en el pensament nietzscheà i com limita la nostra comprensió del món mitjançant l'ús de tècniques d'art contemporani com l'art conceptual o la instal·lació interactiva.
34. Un poema recitat al cim d'una muntanya i que explori les implicacions filosòfiques del concepte de la voluntat de poder i com podem utilitzar-la per a crear noves formes culturals i socials

El treball projecte NIETZSCHE A L'ESCENARI s'ha de fer individualment i, sempre que el professorat aprovi la proposta, avaluada la seva conveniència i oportunitat, es podrà fer en grup - màxim 3 integrants].

Referències en els apunts de Nietzsche.

• Apol·lini - Dionisíac  [Veure apunts 7.2.1] 
• La mort de Déu.  [Veure apunts 7.3.4]
• El superhome.  [Veure apunts 7.3.4]
• Voluntat de poder. [Veure apunts 7.3.1] 
• L'etern retorn. [Veure apunts 7.3.2]
• La crítica a la civilització occidental. [Veure apunts 7.4]
• La transmutació dels valors. [Veure apunts 7.3.3 i 7.4.3]
• La veritat. [Veure annex Genealogia de la veritat]

Criteris d'avaluació

• Comprendre el vitalisme de Nietzsche, relacionar-lo amb el pensament d'altres filòsofs i valorar la seva influència en el desenvolupament de les idees i els canvis socioculturals de l’edat contemporània. 

Estàndards d'aprenentatge avaluables

• Defineix conceptes de Nietzsche com crítica, tragèdia, intuïció, metàfora, convenció, perspectiva, genealogia, transvaloració, nihilisme, superhome, voluntat de poder i etern retorn, entre altres, i els aplica amb rigor.  
• Entén i explica amb claredat les teories fonamentals de la filosofia de Nietzsche, tant oralment com per escrit, considera la crítica de la metafísica, la moral, la ciència, la veritat com a metàfora i l’afirmació del superhome com a resultat de la inversió dels valors i la voluntat de poder i compara aquestes teories amb altres teories de la filosofia antiga, medieval, moderna i contemporània.
• Identifica els problemes de la filosofia contemporània i els relaciona amb les solucions aportades per Nietzsche.
• Aprecia l’esforç de la filosofia de Nietzsche per contribuir al desenvolupament de les idees i als canvis socials de l’edat contemporània i valora positivament la defensa de la veritat i la llibertat.

Instruments d'avaluació:

• Autoavaluació [rúbriques específiques amb iDoceo].
• Coavaluació [rúbriques específiques amb iDoceo].
• Dinàmica "Un món de savis" amb l'aplicació iDoceo.

Destinataris: 2n batxillerat.

Agrupaments: depèn de la necessitat i oportunitat de cada projecte presentat.

Durada: 12 sessions.

Metodologia: paisatges d'aprenentatge i cooperatiu formal.

Autoavaluació i coavaluació: rúbriques.

Finalització del projecte: 05/05/2023.

Bloc 1: [00/04/2023].

En aquest primer bloc treballarem el context de l'autor i tres temes:

• Context de Nietzsche.
• Apol·lini - Dionisíac. [Veure apunts 7.2.1]
• La mort de Déu. [Veure apunts 7.3.4]
• El superhome. [Veure apunts 7.3.4]

1. Redactar el context històric, social, cultural i filosòfic de Nietzsche. Ha de tenir una extensió d'unes 10-15 línies, sense deixar de banda cap dels quatre apartats que hem treballat amb els altres autors.
2. A partir dels apunts i dels vídeos que us referencio en la documentació de suport, heu de respondre, per escrit, a les preguntes següents:

• Descriu la confrontació nietzscheana de l'esperit dionisíac front a l'apol·lini.
• Què significa "Déu ha mort"?
• Què és el superhome? 

• Activitat nº 1: com documentació de suport us proposo:

• Llegir el context històric, social, cultural i filosòfic que tenim al blog de "El Mussol Despert" [Enllaç a l'entrada]. 
• Veure el vídeo "Top 8 Fotos de Nietzsche" del canal Adictos a la Filosofia aporta alguns detalls de la vida del nostre autor que us poden ajudar a completar el context.

• Activitat nº 2: Per respondre aquestes preguntes, a més dels apunts de classe que us he ressenyat abans, també us pot ser d'utilitat: 

• Veure el principi del vídeo de Daniel Rosende del canal Unboxing Philosophy. Ell parteix del binomi Apol·lo - Dionís, un tema força interessant, en fa una explicació senzilla i, alhora, molt pràctica. 

• Per al tema Déu ha mort i el superhome pots mirar el vídeo del professor Pablo Feinmann titulat "Nietzsche: Déu ha mort".

• També et poden ser profitosos els vídeos "¿Qué significa la muerte de Dios?"  y "El superhombre para que lo entiendas" del Canal Adictos a la Filosofia. 

 

• També us poden servir les extraordinàries presentacions del Canal Educatina que teniu a continuació.  

• Per al tema de la mort de Déu són summament aclaridors els dos vídeos del Canal La Fonda Filosòfica del professor Darin McNabb que teniu a continuació:

• Bloc 2: [00/04/2023]. En aquest segon bloc treballarem tres temes:

• Voluntat de poder. [Veure apunts 7.3.1] 
• L'etern retorn. [Veure apunts 7.3.2]
• La crítica a la civilització occidental. [Veure apunts 7.4]

• A partir dels apunts esmentats abans i dels vídeos que us referencio en la documentació de suport, heu de respondre, per escrit, a les preguntes següents:

• Què és i què implica la voluntat de poder?
• Com descriu Nietzsche l'etern retorn?
• Explica la crítica dels valors de la cultura europea efectuada per Nietzsche.

• Activitat nº 3: 

• A més dels apunts referenciats abans, podeu mirar el vídeo del professor Pablo Feinmann titulat "Nietzsche, vida i voluntat de poder" [00:01 - 00:21] Aquest mateix vídeo us servirà per al Bloc número 3.










• En el següent vídeo teniu un tall de la pel·lícula "El dia que Nietzsche plorà" de Pinchas Perry. En aquests tres minuts que dura el tall s'exposa un dels temes més inquietants de la filosofia nietzscheana: l'etern retorn. És un complement perfecte de l'apartat 7.3.2 dels apunts de classe.

• Has de mirar el vídeo "Filosofia de Nietzsche" [00:00 - 00:13] de la professora Lluna Pineda. És important notar que el gruix d'aquest vídeo de la professora Pineda tracta el tema de la crítica de Nietzsche a la cultura occidental [Veure apunts 7.4], una de les preguntes típiques de les proves de la PBAU.

• Bloc 3: [00/04/2023]. En aquest tercer bloc treballarem dos temes:

• La transmutació dels valors. [Veure apunts 7.3.3 i 7.4.3]
• La veritat. [Veure annex Genealogia de la veritat]

• A partir dels apunts esmentats abans i dels vídeos que us referencio en la documentació de suport, heu de respondre, per escrit, a les preguntes següents:

• Quin és l'origen dels valors? Quina és la genealogia dels conceptes bo i dolent? 
• Què és la veritat? 

• Activitat nº 4:

•  Us pot ser d'utilitat l'extraordinària presentació del Canal Educatina. 

• En el primer vídeo que has vist del professor Feinmann, entre els minuts [00:14 - 00:18] tens una exposició interessant del concepte de veritat.
• Seguirem treballant el concepte de veritat fent un resum d'unes 30-35 línies (un poquet més d'una cara de foli) de l'ampliació dels apunts on tractam específicament el tema [Enllaç a "Nietzsche: Genealogia de la veritat"]

• Per acabar, donarem una volta més al concepte de nihilisme, repassant els apunts de classe [apartat 7.4.1] i visionant el següent vídeo del Canal Educatina. 

Productes finals 

[Repetició del que teniu al principi del projecte]

La presentació del projecte començarà dia 00 de maig de 2023.  

PUJA EL PRODUCTE FINAL DEL TEU PROJECTE

Elfte These Projekt

No serveix per a ser lliure, 

qui a ser esclau s'acostuma.

. o O o .

Das ist dein Projekt,

lass uns anfangen!

Projekt UND?

Context organitzatiu:

Destinataris: 2n batxillerat.

Agrupament: treball individual.

Durada: 11 sessions.

Metodologia: projecte personal de servei a la comunitat.

Autoavaluació i coavaluació: rúbrica per a cada activitat.

Inici: 13 de març 2023.

Finalització: 21 d'abril 2023.

Accés al projecte 

PROJECTE "SAPERE AUDE" - IMMANUEL KANT

 

Ramon Llull precursor del sudoku (?)

Per matar l'aranya, estam desenvolupant un algorisme per a generar sudokus. Però això no és res de l'altre món, la peculiaritat és que aquest algorisme està inspirat en la combinatòria lul·liana!!!  

Ramon Llull Art Brevis edició Pere Daguí 1485

De tots és sabut que qualsevol recerca que es preï sobre la història del càlcul computacional presenta a Ramon Llull (1232-1316) com el seu precursor. El potencial de la combinatòria lul·liana fou posat de relleu pel filòsof i matemàtic Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716) a qui li devem, entre moltíssimes altres coses, el sistema numèric binari, fonament del sistema lògic computacional. Doncs bé, resulta que el tractament de la informació amb notació binària ( 1/0 = Vertader/Fals) té el seu origen, mira per on, en l'art de trobar veritat del nostre Ramon Llull.

L'ART lul·lià respon al darrer dels tres objectius que es plantejà Llull en el moment de la seva conversió: "escriure el millor llibre del món contra els errors dels infidels". L'Ars Magna (1271) és aquest millor llibre!!! Amb el pas del temps, i fent front a les severes crítiques que va rebre des de diferents cercles intel·lectuals del moment, l'ART va tenir diferents reformulacions al llarg de gairebé 37 anys: l'Art demostrativa (1275-81), l'Ars inventiva veritatis (1289), la Taula general (1293), la Logica nova (1303), fins que aconsegueix donar-li la forma definitiva amb l'Ars generalis ultima. Aquesta darrera redacció de l'Art fou començada per LIull a Lió, en 1305, i acabada a Pisa, en 1308. A tall d'introducció, Llull escrigué encara aquest mateix any el compendi anomenat Ars brevis (Colomer 1979).

Obra de Subirachs dedicada a Ramon Llull 

que formà part de l'exposició 

"Thinking Machines. Ramon Llull and the ars combinatoria"

 Lausana (Suïssa)

És en l'Ars inventiva veritatis (1289) on Llull presenta la primera simplificació de l'Art, passant de les 16 figures de l'etapa quaternària a les 4 que definirien el seu model ternari. La cosa no acaba aquí, i no serà fins a la redacció de l'Ars magna generalis ultima (1305-08) i l'Art Breu (Pisa 1308), on va establir les quatre figures definitives que nosaltres hem pres com a referència.  

Les figures lul·lianes són una gran novetat en el pensament filosòfic medieval perquè van més enllà de la lògica sil·logística deductiva-expositiva aristotèlica i proposen un model amb caràcter inventiu [avantsala dels propòsits la nova ciència de Francis Bacon [1561-1626)]. S'ha dit d'aquestes figures (Bonner 2012) que són precursores del raonament diagramàtic o, també, de la teoria de grafs, formulada per Leonhard Euler (1707-1783) quan publicà Els set ponts de Königsberg (1736). Disposar d'aquestes eines en l'actualitat ens fa admirar més encara, si això fos possible, l'enginy del mestre il·luminat.

Aquestes quatre figures lul·lianes són les que ens han servit d'inspiració per a dissenyar l'algorisme "lul·lià" per a generar sudokus. 

Amb aquest projecte NO ens volem afegir a la llarga llista d'atribucions precursores que se li han atorgat a Llull al llarg de la història. Simplement volem deixar palès el nostre interès per Llull i el repte d'enginyar-nos-la per a construir una "màquina" generadora de sudokus a partir del que les quatre figures de l'etapa ternària de l'ART ens inspiren. Val a dir que aquesta "mecànica de trobar sudokus" l'hem dissenyada amb la potentíssima aplicació Microsoft® Excel® 365.

Seguidament passarem a explicar el nostre projecte començant per exposar què signifiquen cadascuna les quatre figures en el context de l’etapa ternària de l’ART i en quin sentit ens han inspirat la “mecànica de trobar sudokus”.

• La primera (Figura A) és un cercle dividit en nou cambres, en cadascuna de les quals hi apareix una lletra (BCDEFGHIK) Aquestes representen les nou dignitats o axiomes (en el sentit de punt de partença): B: bonesa, C: grandesa, D: eternitat/duració, E: poder/potestat, F: saviesa/instint, G: voluntat/apetit, H: virtut, I: veritat, K: glòria. Aquestes dignitats eren el punt de confluència en el "credo" de les tres religions: cristiana, jueva i sarraïna. Llull tenia clar que per superar allò que separa les tres religions, calia partir d'allò que les uneix, val a dir, dels atributs que casdascuna de les religions accepta com a propis de la divinitat (Déu - Jehovà - Al·là)
• Les esmentades nou lletres (tot fugint del sentit lul·lià originari) són, en substitució dels 9 números tradicionals del sudoku, la base de la nostra notació del sudoku lul·lià que, fent broma, a partir del seu significat i de la transcripció del japonès, ara s'hauria de dir  MOJI DOKU (LLETRA única), en consonància amb el nom originari SU DOKU (XIFRA única). 
• Aquestes nou lletres de la Figura A (BCDEFGHIK) segueixen la correlació de les nou primeres lletres de l'alfabet, deixant la lletra "A" per a designar la divinitat, i omitint la lletra "J" que no existia en l'alfabet llatí.

Ramon Llull Figura A

• La segona (Figura T) és la que ateny als principis relatius. S'anomenen relatius perquè estableixen els modes de relació que hi ha entre els principis absoluts, i d'aquesta manera permeten, per exemple, afirmar o negar llur diferència, concordança o contrarietat, relacionar-los a títol de principi, mitjà o fi i comparar-los entre ells en la línia de la majoritat, la igualtat o la minoritat (Colomer 1978 p.121) 
• Està formada per tres triangles de colors diferents representats, respectivament, per les lletres BCD, EFG i HIK, que remeten a tres grups de principis: B: diferència C: concordança D: contrarietat (Triangle verd);  E: començament  F: mitjà  G: fi (Triangle vermell); i H: majoritat  I: igualtat K: minoritat (Triangle groc). 
• Aquesta figura representa un aspecte molt interessant en la mecànica combinatòria lul·liana i a nosaltres ens ha inspirat dues coses: 
• La manera de generar les nou submatrius [3x3]
• El bucle que controla l'estricta unicitat de les lletres en cada fila i columna de la matriu genèrica [9x9] i en cadascuna de les 9 submatrius [3x3].

A tall d'exemple, el primer dels tres blocs horitzontals del sudoku quedaria configurat seguint el patró triangular següent (verd, vermell i groc):

B   C   D     E   F   G     H   I   K

E   F   G     H   I   K     B   C   D

H   I   K     B   C   D     E   F   G

Ramon Llull Figura T

• La tercera figura és auxiliar de la primera i de la segona. Les lletres fan referència al subjecte i al predicat de judicis factibles. L'estructura lògica consisteix a cercar el mitjà que pot unir-los. 
• Aquesta figura, que ve a ser una matriu d’adjacència, ens ha inspirat el desplegament de les permutacions de les 9 lletres i la seva disposició inicial en el taulell del sudoku. Per a portar-ho a terme hem utilitzat les capacitats avançades d'Excel per a calcular totes les combinacions possibles de la primera fila del sudoku. Concretament, hem generat les 362.880 permutacions dels números de l'1 al 9 mitjançant una macro programada en VBA. Aquesta macro funciona a través d'un procés recursiu que intercanvia elements de la llista de números. En cada pas, la macro fixa un número i genera totes les possibles permutacions dels números restants, repetint el procés fins que s'han explorat totes les configuracions possibles. Aquest mètode assegura que cada fila generada conté una disposició única, sense repeticions, la qual cosa és essencial per al plantejament del sudoku.

Càlcul de les 362.880 permutacions utilitzant EXCEL

• Hem arribat a la conclusió que en la primera fila de cada sudoku possible hi trobarem una de les 362.880 permutacions de les nou lletres que utilitzam, tot seguint la notació lul·liana, [BCDEFGHIK] i des d'aquesta fila arrenca tot l'acurat desplegament de les 8 files restants, mitjançant un sistema de distribució seqüencial de les lletres que és capaç de generar "infinits" sudokus: la xifra és tan exagerada que fa peresa calcular-la, però sobrepassa amb escreix números de 12 xifres, fent difícil imaginar la immensitat del conjunt de possibilitats. Es pot consultar un estudi curiós i exhaustiu a Mathematics of Sudoku .

Ramon Llull Tertia Figura

• La quarta figura consta de tres cercles concèntrics mòbils. Cadascun té nou caselles, amb les nou lletres esmentades. Les rodes es poden girar i cada moviment genera una combinació de lletres diferents (252). La combinatòria lul·liana pretenia ser en exhaustiu mecanisme de plantejar totes les preguntes possibles a partir dels termes de l'alfabet de l'ART i de calcular-ne la veritat (1) o falsetat (0) de les respostes factibles, fins al punt d'assegurar-se que cap d'elles quedés sense resposta. 
• Està clar que en Llull la finalitat d'aquest ART tenia un caire missional: ara intentar convèncer als sarraïns no dependrà de la perícia del predicador per argumentar i contra-argumentar amb els seus interlocutors, sinó de l'habilitat de calcular les possibles preguntes i, també, les respostes pertinents demostrades deductivament. Aquest aspecte aporta un avenç significatiu en l'àmbit filosòfic medieval en tan que albira la superació de les inacabables discussions per autoritats (magister dixit).
• Aquesta Quarta Figura, no podia ser cap altra, és la clau de tots els pressupòsits inicials del nostre algorisme, perquè estableix les permutacions possibles de la primera fila del sudoku (9!), punt de partida de la nostra "mecànica de trobar sudokus". 

Ramon Llull Quarta Figura

Per a generar els sudokus teníem clar que ho havíem de fer de la forma més "mecànica" possible. Així, tal com hem explicat en la Tercera Figura, escollim qualsevol de les 362.880 permutacions factibles per a la primera fila de la graella del sudoku i després, de forma "mecànica", s'emplenen les altres caselles seguint diversos patrons de seqüenciació per tal de respectar les regles de joc del sudoku.

Model de combinatòria directa utilitzant l'estructura triangular sense variacions de la Figura T

Abans, quan parlàvem de la Figura T, ja hem esmentat en què consistia aquesta mecànica: fer rodar seqüencialment els tres triangles, tal com es pot veure en la imatge anterior. Aquesta seqüència és una de les moltes que utilitzam i que ens asseguren una estructuració correcta del sudoku, respectant totes i cadascuna de les seves regles.

VERD   VERMELL    GROC

VERMELL    GROC   VERD

GROC   VERD   VERMELL

A partir d'aquí, i per rompre les seqüències correlatives massa evidents, jugam amb la permutació de les columnes, les files, els blocs horitzontals i verticals... Alhora, cadascuna de les matrius resultants de les permutacions és transposada. I tot això ho fem utilitzant el potencial que ofereixen de les macros d'EXCEL!!!

En aquest punt hom podria argumentar que ens botam molt lleugerament tots els condicionaments lul·lians que hem tingut presents fins ara. Aquesta asseveració no és del tot certa perquè les línies rectes de 1'interior del cercle de la Figura A, volen significar que els termes representats per les respectives lletres es permuten entre ells. Per exemple, B = K i K = B, o sigui, la bonesa es gloriosa i la glòria bona (Colomer 123). Per la qual cosa la nostra incontrolada llicència permutacional per fugir de l'evidència seqüencial de la solució d'alguns sudokus queda més que inspiracionalment justificada.

Per a arrodonir la cosa, hem elaborat unes "plantilles de sortida"  per a generar la vista del sudoku final, és a dir, el que s'ha de resoldre. La plantilla segueix un patró, tot depenent del grau de dificultat del sudoku, que dibuixa dues creus més o manco definides: 

• una creu grega en remembrança de les cinc aparicions de Jesús crucificat que va tenir Llull i que desencadenaren la seva "conversió". [Vita coetanea (obra autobiogràfica de 1311 on Llull descriu els esdeveniments que motivaren el tomb que donà a la seva vida, més o manco, al voltant dels 32 anys)]
• una creu de Sant Andreu en al·lusió a la seva mort com a màrtir.

Sudoku lul·lià. Grau de dificultat: MESTRE (25 caselles inicials) by APM

El grau de dificultat l'hem establert utilitzant la nomenclatura de la Jerarquia de l'Ordre del Temple, fent referència a l'hospitalitat que li oferiren els Templers quan el 1301(?) Llull va patir un enverinament (possiblement dels seus mateixos servents) i anà a Limassol (Xipre) a recuperar-se. En aquesta ciutat, situada en el sud de l'illa, l'Ordre hi tenia afamats metges. A las acaballes de l'any, o a principis de 1302 Llull va trobar-se amb Jacques de Molay (1240-1314) qui fou l'últim Gran Mestre del Temple, i pel qual sentia una declarada simpatia.

En aquesta ocasió, tot partint del nombre de caselles emplenades d'inici i, sense que hi hagi per a tal finalitat cap criteri fixat, hem establert 5 graus de dificultat:

• Gran Mestre: 20-24  [GM]
• Mestre:           25-30  [ME]
• Senescal:        31-35  [SE]
• Mariscal:       36-40  [MA]
• Draper:          41-45  [DR]

Pel que hem contrastat fins ara, els graus de dificultat poden tenir els llindars bastant permeables, és a dir, el que és dificultat Gran Mestre, segur que és Gran Mestre; però, el que és dificultat Mestre pot ser molt fàcilment nivell Gran Mestre. El mateix aplica per als altres nivells de manera correlativa.

La nomenclatura dels sudokus indica el grau de dificultat seguit de la permutació específica de la primera fila. Per exemple, GM-254367 les lletres indiquen el grau de dificultat del sudoku Gran Mestre [GM] (ve determinat per la quantitat de caselles que apareixen emplenades en la plantilla de sortida o caràtula que triem) i la xifra posa de relleu que la primera fila del sudoku és la combinació 254367. Aquest número, al seu torn, és la clau per a consultar, en cas de necessitat, algunes pistes o la solució del sudoku.

POTS JUGAR ONLINE SEGUINT AQUEST ENLLAÇ

T'atreveixes a resoldre'n algun?

Sudoku LLULL GM-254367 by APM

Sudoku LLULL ME-164367 by APM

Sudoku LLULL SE-123456 by APM

Sudoku LLULL MA-34523 by APM

Sudoku LLULL DR-345237 by APM

BIBLIOGRAFIA

• BONNER, Anthony (1989): Obres Selectes de Ramon Llull (Palma de Mallorca: Moll), vol. I, pp. 523-599.
• BONNER, Anthony (2007): The Art and Logic of Ramon Llull. A User's Guide (Leiden: Brill). 
• BONNER, Anthony (2012): L'Art i la Lògica de Ramon Llull. Manual d'ús, traducció d'Helena Lamuela, Barcelona-Palma: Universitat de Barcelona-Universitat de les Illes Balears, "Col·lecció Blaquerna, 9).
• COLOMER I POUS, Eusebi (1979): De Ramon Llull a la moderna informàtica.  Studia lulliana, ISSN 1132-130X, Vol. 23, Nº. 68-69, págs. 113-135
• CRUZ HERNÁNDEZ, Miguel (1977): El pensamiento de Ramón Llull. Barcelona. Castalia.

El caragol només treu banya quan plou? [Projecte Hume]

Treballam les IIMM i la Taxonomia de Bloom amb els 

Ecosistemes d'aprenentatge

Com estructurar la dissertació filosòfica de la PBAU - UIB

[Pregunta 1.d del Comentari de Text de la PBAU]

L’examen de la PBAU d’Història de la Filosofia està estructurat de la següent manera:

1. Comentari de text: Comentau el text següent, incloent en el comentari aquests elements: 

• a. Context històric, social i cultural. (1 punt) 
• b. Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text. (0,5 punts) 
• c. Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes. (2 punts)
• d. El comentari també ha d’incloure una valoració crítica, emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs. (1,5 punts)

2. Pregunta teórica. (2,5 punts)

3. Pregunta comparació. (2,5 punts) 

Com en el comentari de text filosòfic, també en la dissertació (1.d) s'ha d'evitar la temptació de llançar-se a escriure immediatament. Abans s'han de dur a terme diverses tasques, que... [Segueix llegint]