Grandes Profes 2018: com despertar la curiositat.

'Grandes Profes' va ser una trobada de professors que tingué lloc a Madrid, el dia 26 de gener de 2018, en la qual va participar el GIP dels Col·legis Diocesans de Mallorca. El fil conductor de la trobada va ser la curiositat. 

Intervingueren el catedràtic i doctor en Medicina i Neurociència, Francisco Mora; el dibuixant, editor i escriptor, Manuel Bartual; la directora i presentadora d'Antena 3 Notícies 1, Sandra Golpe; una taula de debat moderada per María Acaso, professora, escriptora i investigadora especialitzada en educació artística on els convidats foren Mar Romera, mestra experta en intel·ligència emocional, infància i escola activa; Javier Bahón, pedagog, coach i especialista en intel·ligències múltiples i innovació i Mercedes Ruiz, mestra i impulsora del projecte de cinema i educació ‘Zero en conducta’, que explicaren tècniques per contagiar la curiositat, com a eines al servei de l'ensenyament;

Taula rodona amb Maria Acaso, Javier Bahón, Mar Romera i Mercedes Ruíz.

També intervingueren el guionista i director de cinema, Javier Fesser; el raper Arkano; l'estudiant de cinquè de primària i programador Antonio García; el youtuber Stoneismyname i la companyia de teatre Tricicle.

Aquesta és la improvisació del raper ARKANO.

Generar un vídeo a partir d'un Visual Thinking

Aquest trimestre tenim el repte d'elaborar un vídeo explicant un concepte filosòfic del vocabulari dels autors de la PBAU. Concretament, hem proposat un llistat d'uns 40 conceptes de tres autors: Sant Tomàs, Descartes i Kant. Cada alumne/a n'ha de triar un i presentar-lo als seus companys amb un vídeo d'un minut de durada.

La idea és partir del Visual Thinking del concepte i utilitzar-lo com seqüència base del desenvolupament del projecte.

El vídeo es pot fer utilitzant infinitats d'aplicacions i recursos, en aquest cas, i a tall d'exemple, hem utilitzat VIDEOSCRIBE (funciona en qualsevol plataforma i és gratuïta per temps limitat) per la seva senzillesa. Aquesta aplicació té el problema que la veu s'ha de gravar d'un cop i si t'equivoques, has de tornar a començar des del principi. Finalment, s'ha optat per utilitzar l'aplicació TouchCast Studio (Excel·lent aplicació d'IOS - gratuïta) per muntar el so, tot i que l'aplicació IMOVIE (IOS - gratuïta) ofereix més possibilitats per a aquesta tasca.

A partir d'aquest vídeo, i utilitzant ara IMOVIE, hem elaborat el vídeo final amb una durada d'un minut exacte. 

A filosofia utilitzam el Visual Thinking per avaluar conceptes

Un dels objectius fonamentals de l'assignatura d'Història de la filosofia de 2n de batxillerat és la utilització del vocabulari específic de la filosofia, fent-ne veure les semblances i diferències del seu significat entre els diferents autors. 

Aprendre llistats de vocabulari es pot convertir en una tasca bastant tediosa i, sovint, el que sol fer l'alumnat no és altra cosa que memoritzar els conceptes a fi i efectes de superar-ne els pertinents exàmens.

Amb la intenció d'assegurar-ne la seva interiorització hem treballat diferents recursos metodològics, com ara el famós concurs de televisió Passaparaula; o els consabuts mots encreuats, sopes de lletres, jocs de cartes conceptuals, etc. Amb aquests jocs el que hem aconseguit és augmentar la motivació per aprendre els conceptes i, també, fixar-los de manera més perllongada en la memòria. 

Malgrat tot, amb aquests tipus d'activitats no teníem la certesa de la interiorització efectiva dels conceptes, és a dir, ens quedaven dubtes de si aquestes eines eren eficients per assegurar-ne la comprensió i utilització solvent més enllà de superar amb més o manco èxit les activitats proposades. 

Per aquesta raó cercàrem una eina que ens permetés, sense sortir de l'àmbit lúdic de les que havíem utilitzat fins ara, treballar més enllà de la senzilla memorització i assegurar-nos la comprensió, a més d'altres destreses del coneixement com puguin ser la capacitat d'anàlisi, síntesi, avaluació i creativitat. Ens va semblar que el Visual Thinking reunia les condicions adients per possibilitar un aprenentatge més significatiu i que ens permetia ascendir decididament als escalons més alts de la Taxonomia de Bloom. 

Haver de representar amb dibuixos els conceptes filosòfics i la interrelació que guarden entre ells, suposa un exercici en el qual intervenen habilitats de pensament d'ordre superior, com puguin ser la capacitat d'anàlisi, de síntesi, de contrastació i, de manera extraordinària, la creativitat.

Seguirem aprofundint en aquesta línia metodològica tan suggeridora  i, per fer-ne un tast, presentam alguns conceptes treballats amb Visual Thinking a partir del pensament Sant Tomàs.

Concepte de RAÓ segons Sant Tomàs By Agustí Puigserver

o O o

Concepte de FE segons Sant Tomàs By Agustí Puigserver

Vocabulari Kant

"La llibertat és aquella facultat 

que augmenta la utilitat de totes les altres facultats".

Immanuel Kant

Descarrega l'arxiu en format PDF

Vocabulari Sant Tomàs

"La fe es refereix a les coses que no es veuen, 

i l'esperança a les coses que no estan a l'abast de la mà".

Sant Tomàs

Descarrega l'arxiu en format PDF

Rúbrica Preguntes Obertes Filosofia

Rúbrica Preguntes Obertes Filosofia By APM

Descarrega l'arxiu en format PDF

Visual Thinking Aristotle's Anthropology

Donant imatges al pensament

Una experiència Visual Thinking a Història de la Filosofia

amb l'alumnat de 2n Batxillerat

Substanciate con Aristóteles: el rap d'Arturo & Àlex

Arturo & Àlex By APM

Sempre hi ha una forma diferent d'aprendre. 

Ha arribat el moment en que el mestre ha de deixar d'ensenyar i, al seu lloc, ha de possibilitar que els alumnes assumeixin la responsabilitat d'aprendre. 

És l'hora de la construcció d'aprenentatges individualitzats que potenciïn les intel·ligències en les quals pot destacar l'alumnat. S'ha de deixar espai per a desenvolupar la curiositat i la creativitat. Avui és imprescindible que l'alumne exerceixi la seva autonomia, tot acceptant els riscos i la responsabilitat de prendre decisions.

Nous apunts de Sant Tomàs d'Aquino

Sant Tomàs d'Aquino By APM

Ja teniu a la vostra disposició els apunts de Sant Tomàs d'Aquino (Rocasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274).

En aquesta ocasió, els possibles textos de l'examen de la PBAU estan inclosos en els mateixos apunts. 

Pensau que, també, és imprescindible que us imprimiu el document "Aplicant les destreses de pensament per analitzar la noció de Déu a Sant Tomàs". Aquest document ens servirà per dur a terme les dinàmiques d'aquest tema. 

[Anar als apunts]

Aplicant les destreses de pensament per analitzar la noció de Déu a Sant Tomàs

Descarrega l'arxiu en format PDF

Rúbrica Visual Thinking

Rúbrica Visual Thinkingt Història de la Filosofia by APM

Descarrega l'arxiu en format PDF

Kant: Teoria Ètica

Aquest PPT és la síntesi dels apunts de classe.

A la vegada és la base de l'activitat que férem a classe amb l'aplicació NEARPOD.

Explicació esquemàtica del pensament de Kant

Aquest vídeo de la professora Lluna Pineda és una explanació esquemàtica del pensament de Kant. Serveix per tenir una visió de conjunt de la filosofia kantiana, per tant, és una molt bona introducció o una eina fantàstica per fer un repàs final del filòsof.

Per llegir bé l'esquema és aconsellable que canvieu la resolució del vídeo que ve per defecte i la passeu a HD.

Recorda que clicant l'etiqueta Kant, tindràs al teu abast un bon grapat de recursos addicionals als apunts.

El pensament de Kant explicat per Darin McNabb

Per repassar Kant us pot ser d'utilitat veure els següents vídeos del professor Darin McNabb, del seu excel·lent canal de YouTube "La Fonda Filosófica".

Dedica dues sèries de vídeos al filòsof Immanuel Kant. A nosaltres ens interessen especialment els capítols que dedica a La Crítica de la Raó Pura.

A La Crítica de la Raó Pura [3/9] explica tres temes imprescindibles per entendre el pensament kantià:

• Gir copernicà.
• Distinció entre a priori i a posteriori.
• Tipus de judicis: analítics i sintètics.

Al vídeo La Crítica de la Raó Pura [4/9] explica l'Estètica Transcendental, concretament distingeix entre:

• Sensibilitat i enteniment.
• Intuïcions i conceptes.
• Fenomen i noümen (cosa en si mateixa).

Tot seguit passa a explanar les dues intuicions pures de la sensibilitat, sens dubte, elements claus per entendre l'Estètica Transcendental:

• Espai
• Temps

A la cinquena part de la sèrie que dedica a La Crítica de la Raó Pura [5/9] tracta l'analítica transcendental, on distingeix entre 

• conceptes empírics i conceptes purs.

Tot seguit, detalla la deducció de la taula de categories transcendentals a partir de la lògica aristotèlica, intentant-ne argumentar la validesa objectiva que tenen les categories, en tant que permeten al subjecte construir el coneixement.

A la novena part de la sèrie que dedica a La Crítica de la Raó Pura [9/9] Darin McNabb revisa les idees de la raó:

• ànima
• món
• Déu 

Al final, analitza l'ús legítim que poden tenir com a ideals regulatius.

Comparació Racionalisme - Empirisme

Comparació Marx - Nietzsche

Una de les qüestions que hem treballat en equip aquesta setmana són les comparacions entre autors. En el següent enllaç teniu unes suggerències per fer la  Comparació entre K.Marx i F.Nietzsche.

Nietzsche: Genealogia de la veritat [Ampliació Apunts]

Millor la boira que la llum  by Agustí Puigserver

Atès que molts dels comentaris de la PAU tracten el tema de la veritat, us he ampliat els apunts de Nietzsche. 

Nietzsche: Genealogia de la Veritat [Ampliació Apunts]

Comparau les teories ètiques d'Aristòtil i Kant (Examen Selectivitat UIB Juny 2011)

Versió a) Ambdós filòsofs, a pesar d’estar separats per nombrosos segles presenten bastanta simetria en la seva teoria ètica però el que realment presenten són diferències. Això ve donat pel fet que Kant com a filòsof representa la culminació de la filosofia moderna i com a tal s’oposa a la filosofia escolàstica que havia imperat fins abans i que es basava en la filosofia d’Aristòtil.

Primer de tot la seva semblança principal és l’interès per establir una teoria ètica que reguli el comportament humà, però veurem com són vertaderament distintes. L’altre aspecte que tenen en comú és l’ús de la voluntat en la seva ètica, però l’ús que li donen és diferent.

Desenvolupant aquesta concepció diferent de la voluntat trobam la primera diferència: Kant empra aquesta voluntat com ajuda per a crear les nostres lleis universals de la moralitat pròpies de l’imperatiu categòric, mentre que Aristòtil empra realment la voluntat com un mitjà que ens permet obrar bé, fet que ens conduirà poc a poc a un fi últim que és la felicitat. D’aquí deriva una de les diferències més importants, la recerca de fins: Per a Aristòtil hem de fer el bé (mitjançant el coneixement d’ell i la voluntat) com a mitjà per aconseguir el gran fi últim, que com he dit, abans és la felicitat. En canvi, Kant rebutja per complet la conceptualització d’una teoria ètica o moral l’objectiu de la qual és únicament un fi. Per ell, actuar per un fi o per sentiments no és actuar moralment sinó que es comportar-se com un animal. Des del punt de vista aristotèlic, es seguien certes lleis morals però al final miraves més per tu mateix i pel teu benefici, fet que rebutja obertament Kant amb el seu imperatiu categòric, el qual explica que la nostra acció no ha d’estar regida pels nostres possibles beneficis sinó que l’hem de dur a terme com si volguéssim que es convertís en llei moral universal. Kant s’oposa també a la sensibilització i empirització de la moralitat; amb el gir copernicà  estableix que l’objecte moral ha de ser creat per les nostres pròpies condicions o lleis morals, no a l’inrevés com s’havia fet fins aleshores. Per últim, Aristòtil relaciona la seva ètica amb una teoria política fet que Kant no realitza ja que ell com a representant de la filosofia moderna no s’interessa ni implica en política.

Resolució de la pregunta: Mireia Jaume Beltran

Versió b) Ambdós filòsofs es varen preocupar molt de l’ètica en la filosofia per obtenir una via per poder actuar bé. Una de les seves similituds és que tots dos es varen centrar en què una bona actuació no és suficient per obrar bé. Això té gran importància en Aristòtil ja que, en contra del seu mestre Plató que opinava que conèixer el “bé” era suficient per actuar justament, considera que a més hem de tenir la voluntat per actuar correctament. Kant també considera que hem d’actuar bé, però “per deure” encara que hi ha gent que actua “contra el deure” o “conforme el deure” que són vies equivocades per ell. Pel qual també hem de tenir la voluntat per actuar bé.

Igualment els dos autors difereixen en diferents aspectes. Per començar en Kant té molta importància la llibertat, ja que marcat per la independència dels Estats Units, considera que l’ètica ha de permetre la nostra llibertat, no ser heterònoma i sobre tot ser universal i necessària. Per altra part Aristòtil considera inclús necessària l’esclavitud per aconseguir el bon funcionament de la polis (considera que només els homes grecs posseïen ànima racional i per tant només ells poden ser lliures). Aquí trobam una altra gran diferència, ja que Aristòtil manté una clara relació entre política i ètica ja que l’ètica ha de crear un model per aconseguir la felicitat i la polis ha de permetre la felicitat dels ciutadans. Al contrari Kant no manté cap relació politica-ètica. A més Kant al opinar que l’ètica ha de ser universal i necessària amb judicis a priori, sense tenir cap part d’experiència empírica entra en oposició amb Aristòtil que no necessitava de judicis a priori, tan sols la voluntat de fer el bé per un fi. Per altra banda, Kant nega que l’ètica s’hagi de fixar per objectius i fins, perquè deixaria de ser universal, sinó que considera que només ens hem de guiar per bona voluntat seguint l’imperatiu categòric i actuant per deure. En canvi, Aristòtil considera que les nostres accions han de respondre a un fi, que és la felicitat. Per tot això l’ètica d’ Aristòtil és utilitarista i en canvi la kantiana és formal, en aquest sentit el seu plantejament suposa també un gir copernicà.

En definitiva, els dos autors tenen tant semblances com diferències. Coincideixen en la importància de l’ètica , però es diferencien en el fi.

Resolució de la pregunta: Andrea Oliver

EDpuzzle F. Nietzsche

Aquest és l'excel·lent documental de la BBC sobre F. Nietzsche, del qual us vaig parlar a classe. Recordau que per veurer-lo us heu d'identificar i resoldre les 10 qüestions tipus test que hi trobareu. El vídeo dura 48', pensau que el podeu resoldre en diferents moments.

La data límit de visualització i resolució és dia 04-04-2016

Accedeix a EDpuzzle.com

Vídeos Karl Marx

Del Canal Encuentro Filosofia aquí y ahora
Explicació molt sòlida del professor Pablo Feinmann

Els dos primers capítols estan centrats en la figura de Karl Marx i els dos darrers en el filòsof Friedrich Wilhelm Nietzsche

Vídeo de Fernando Savater amb preguntes [Edpuzzle]



Del Canal á Grandes filósofos



Fantàstic documental de la BBC
Karl Marx i el Marxisme
[Versió Original Subtitulada]




De la pàgina web www.unprofesor.com

Del Canal Educatina