Com estructurar la dissertació filosòfica de la PBAU - UIB

[Pregunta 1.d del Comentari de Text de la PBAU]

L’examen de la PBAU d’Història de la Filosofia està estructurat de la següent manera:

1. Comentari de text: Comentau el text següent, incloent en el comentari aquests elements: 

• a. Context històric, social i cultural. (1 punt) 
• b. Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text. (0,5 punts) 
• c. Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes. (2 punts)
• d. El comentari també ha d’incloure una valoració crítica, emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs. (1,5 punts)

2. Pregunta teórica. (2,5 punts)

3. Pregunta comparació. (2,5 punts) 

Com en el comentari de text filosòfic, també en la dissertació (1.d) s'ha d'evitar la temptació de llançar-se a escriure immediatament. Abans s'han de dur a terme diverses tasques, que... [Segueix llegint]

René Descartes: el descobriment de la consciència.

Ja teniu a la vostra disposició el nou projecte de René Descartes: el descobriment de la consciència.

Recordau que també us heu d'imprimir o tenir disponibles els textos que han sortit fins ara als exàmens de la PBAU (els teniu a la secció corresponent). 

En principi no començarem Descartes fins dia 5 de desembre. 

[Anar al projecte]

PREZI René DESCARTES (1596 - 1650)

Marc històric, sociocultural i filosòfic de Descartes.

Geni Maligne by Agustí Puigserver Miralles

El context històric de Descartes (1596-1650) està emmarcat en les transformacions de les monarquies autoritàries en monarquies absolutes que culmina amb Lluís XIV. La divisió religiosa del continent va provocar molts conflictes (Guerra dels Trenta Anys).

La societat europea durant el segle XVII sofreix diversos canvis, com els descobriments geogràfics, l'emigració i el desenvolupament del comerç. Els pagesos sense feina van a la ciutat on es converteixen en treballadors de manufactures. La burgesia progressa. La noblesa segueix exercint la seva influència política.

Quant als trets culturals més significatius cal ressenyar que a l'inici del segle XVII moren Shakespeare i Cervantes, escriuen Lope de Vega, Calderón de la Barca, Góngora i Quevedo. A França el gran dramaturg Molière. Però la gran revolució es produeix en pintura, amb Caravaggio, Rubens, Murillo i Velázquez.

El context filosòfic cartesià és el de la Nova Ciència. Copèrnic la inicia amb la teoria heliocèntrica, que marca la ruptura entre la cosmologia medieval aristotèlica i la moderna juntament amb Kepler, Galileu, el mateix Descartes i Newton. Mentre que en l'edat mitjana la filosofia tenia un paper subordinat a la religió, amb la Modernitat arriba a un estatus de certa independència. En l'Europa Occidental els arguments d'autoritat entren en crisi i ressorgeix l'escepticisme (Montaigne). La desconfiança i prevenció dels escèptics vers les certeses del món van influir en Descartes a l'hora de plantejar el seu dubte metòdic i el seu desig d'obtenir seguretat indubtable en el coneixement.

Còmic del pensament de Descartes

Clica la imatge per seguir l'enllaç

Comentari de text resolt [Descartes] PBAU

Filosofia de paret

1. Comentau el text següent, incloent en el comentari aquests elements: a) Context històric, social, cultural i filosòfic. (1 punt) b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text. (0,5 punts) c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes. (2 punts) d) El comentari també ha d’incloure una valoració crítica, emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs. (1,5 punts)

[«Després, examinant amb atenció el que jo era, i veient que podia fingir que no tenia cap mena de cos, i que no hi havia cap món, ni cap lloc on jo fos, però que no podia fingir, per això mateix, que no era res; // i que, ben al contrari, del fet mateix que pensava dubtar de la veritat de les altres coses, se'n seguia molt evidentment i certament que jo era; /// mentre que si hagués tan sols deixat de pensar, encara que la resta del que havia imaginat hagués estat vertader, no tenia cap raó per creure que jos fos: d’això vaig saber que jo era una substància l’essència o naturalesa de la qual no és altra que pensar, i que, per a ser, no té necessitat de cap lloc, ni depèn de cap cosa material.] /// [De manera que aquest jo, és a dir, l’ànima, per la qual soc el que soc, és completament distinta del cos i, fins i tot, és més fàcil de conèixer que ell, i que encara que ell no fos, ella no deixaria de ser allò que és.»]

René Descartes, Discurs del mètode, 4a part

COMENTARI DE TEXT. PREGUNTES 1b), 1c) i 1d)

1a. Context històric, social, cultural i filosòfic. (1 punt)

El context el teniu als apunts o en aquest mateix blog. Recordar que hauria de tenir una extensió que no anés més enllà de les 10-12 línies: a l'examen de selectivitat l'extensió de l'examen ve limitat per un DIN-A3 (quatre cares de foli).

1b. Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text. (0,5 punts)

El tema del text és la deducció metafísica de l’existència del JO i la conseqüència antropològica del dualisme.

La tesi que manté l’autor respecte del JO és que aquest no és res més que pensament, de la qual cosa es segueix, segons Descartes, que el JO no necessita el cos per existir.

1c. Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes. (2 punts) 

Aquest fragment pertany al “Discurs del mètode” (1637), probablement l’obra més coneguda de Descartes i que posa les bases del racionalisme modern. Al text que passam a comentar s’hi exposen, fonamentalment, dues idees definitòries del racionalisme: la centralitat del JO i el dualisme cos-ment.

La idea principal del text “Després, examinant amb… cap cosa material” és que el JO és pensament, cogito, un ésser l'essència del qual no és altra cosa que pensar. Per demostrar que això és així Descartes dona, bàsicament, dos arguments que presentarem com a subidees:

Com a primera subidea, "veient que podia ... que jo era" argumenta que podem fingir que no tenim cos (línia 2) però que no podem fingir que no pensam (si fingim això estam, per tant, pensant, donat que fingir és una forma de pensar, igual que dubtar, afirmar, negar...). Igualment, podem fingir que no hi ha món i que no ocupam cap lloc a l’espai (línia 2-3), però no podem fingir que no som res (perquè el no-res no pot ni tan sols fingir!)

De l’existència necessària del jo no se’n pot dubtar. Descartes ho repeteix a les línies 4 i 5: si dubtam de tot, se’n segueix que jo som, “evidentment i certament”, segons remarca Descartes. El pensament és la prova irrefutable (evident, indubtable -primera regla del mètode) de la pròpia existència i el tret que caracteritza, primordialment, a la persona.

Com a segona subidea, "mentre que si... cap cosa material", i per aportar un argument més en favor de la seva tesi, Descartes argumenta que si deixam de pensar, no tenim cap motiu per creure que som: “si hagués tan sols deixat de pensar...no tenia cap raó per creure que jo fos”, és a dir, que l’únic que ens assegura que som, existim, és el fet de pensar, si no hi ha pensament no hi ha res que ens indiqui que som, existim. Aquesta argumentació dona peu a una de les descobertes més potents de la filosofia: el jo com a consciència de si mateix. Prendre consciència de si és intuïtivament simultani a prendre consciència de la nostra existència com éssers pensants.

A conseqüència de tot això, i aquesta seria la segona idea principal “De manera que…allò que és”, Descartes en dedueix consideracions de caràcter antropològic, argumentant que com que el jo només és pensament –i ara ja s’atreveix a donar-li el nom d’ànima–, aquesta ànima “és completament distinta del cos” (línia 9), el cos és un altre tipus de cosa, un altre tipus d'entitat, val a dir, de substància. Com sabem per altres textos que hem comentat, Descartes definia en llatí al jo o ànima com a res cogitans (cosa o substància que pensa), i als cossos (entre d’altres el cos humà) com a res extensa (allò que es caracteritza principalment per ocupar un espai, un lloc: tenir extensió). I el jo és “més fàcil de conèixer” que el cos (línia 10), perquè la nostra raó pensa i el jo és pur pensament, i del cos, que coneixem pels sentits, podem dubtar que sigui, igual que podem dubtar de tot allò que prové dels nostres sentits, com fa palès en el seu dubte metòdic.

Resumits comptes i a tall de conclusió, Descartes ha intentat posar de manifest, per una part, que el jo és únicament pensament, perquè la nostra essència definitòria és, indiscutiblement, pensar; i, per altra, que el cos és una substància que no forma part constitutiva d’aquest subjecte pensant, és secundari, irrellevant, ja que l’ànima “no deixaria de ser allò que és” si no existís el cos. En definitiva, i per acabar, Descartes inicia l'era del subjectivisme i, per tant, ja no es podrà sostenir la possibilitat d'un coneixement absolutament objectiu de la realitat externa. Gran part de la filosofia de Hume polemitzarà entorn d'aquesta qüestió. Tot el que acabam d'esmentar, em porta a plantejar-me la següent pregunta: El jo cartesià el podem identificar amb el que actualment entenem com a “consciència”?

1d. El comentari també ha d’incloure una valoració crítica, emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs. (1,5 punts)

Referent al text que acabam de comentar podríem dissertar, entre moltes altres qüestions, entorn de la vigència o no de la separació entre cos i ànima. És un tema prou debatut al llarg de la història i que, pel que nosaltres hem vist, debuta amb els pitagòrics, continua amb Plató i Aristòtil, i arriba fins a Descartes a través de la filosofia medieval.

A hores d'ara, sembla que no tindríem problemes per posar-nos d’acord en allò que significa el terme “cos” (el que és físic, corpori, extens, que ocupa un lloc); no així, pel que fa a allò que entenem per “ànima”. Tot depenent del context, l’ànima la podem identificar amb la consciència, amb la seu de les nostres afeccions (mentalisme), amb la font de vida (animisme), amb aquella part de la persona que és immortal (Plató, cristianisme), i un llarg etc. que no ve ara al cas exposar ni en detall, ni en extensió.

Avui, quan pensam en l’ànima barrejam diversos dels sentits que històricament se li han atorgat. Cal afegir que, en certs àmbits, es reconeix que les persones tenim un vessant espiritual i l’ànima estaria al rerefons d’aquest mode d'entendre'l.

El dualisme cartesià, potser, té sentit teòricament, tot i que, genera problemes importants per explicar-lo. Modernament, Antonio Damasio, entre d'altres, ho posà de manifest al seu llibre “L’error de Descartes”.

Per altra part, sembla prou constatable que existeix un sacralitzat dualisme popular en la nostra societat, tal volta imbuït per les arrels cristianes de la cultura europea. Potser, és el clar reflex de la nostra incapacitat per assumir que el fet de tenir consciència és només una conseqüència de les nostres característiques fisiològiques, equiparable a la nostra capacitat de veure-hi perquè disposam d'ulls. Des de la religió es planteja el transcendentalisme de l’ésser humà, en tant que sosté que en aquesta vida hi estam de pas, i vindria a donar sentit a aquest enfocament. En qualsevol cas, parlar del sentit transcendent a la vida, pertany a l’àmbit de la teologia, i, per tant, estaríem abandonant l’àmbit de la filosofia.  

Sigui com sigui, el tema sembla no estar resolt i segueix plantejant inacabables discussions entre els entesos: neuròlegs, psiquiatres, psicòlegs, filòsofs, biòlegs... La qüestió central és esbrinar: què és la ment, esperit o matèria? Quin lligam hi ha entre la ment i el cos?

Vocabulari Descartes

“Donaria tot el que sé per la meitat del que ignoro”.

René Descartes

Descarrega l'arxiu en format PDF

Comparació de l'ètica platònica amb l'aristotèlica

Podem comparar l'ètica d'Aristòtil amb la de Plató.  Tractarem de centrar-nos en aquesta disciplina, però inclourem també alguna reflexió sobre el caràcter de la filosofia de tots dos. L'esquema de la nostra exposició serà:

Semblances:

• La saviesa com a virtut.
• Connexió ètica-política

Diferències:

• Voluntarisme davant intel·lectualisme moral.
• Empirisme davant del menyspreu dels sentits.
• Inexistència d'un bé separat. (El bé com télos)

En primer lloc, una possible semblança entre Plató i Aristòtil és la consideració de la saviesa com una virtut. Si en el cas aristotèlic serà una de les virtuts dianoètiques més importants, a Plató s'entendrà que la saviesa és una de les maneres d'accedir a les Idees. Escalant pels graus de coneixement que apareixen en el símil de la línia, coneixent en primer lloc les imatges, després els objectes, després els objectes matemàtics i en últim terme les Idees, emprenem també un camí de perfeccionament moral, ja que tot aquell que coneix la Idea de Bé obrarà també d'una manera correcta. Per Aristòtil, com hem dit, la saviesa és una virtut dianoètica o intel·lectual, i no implica necessàriament un perfeccionament moral. El coneixement no garanteix la virtut, segons el filòsof d'Estagira. No obstant això, sí que hem vist que l'amor per la saviesa o la vida teòrica sí que és considerada per Aristòtil com una forma de vida superior, gràcies a la qual ens serà més fàcil aconseguir la felicitat, sobretot si ho comparam amb la vida plaent o la vida activa.

Una altra de les similituds que podem trobar entre Plató i Aristòtil és la connexió entre l'ètica i la política. El governant platònic ha de ser el savi, i la saviesa connecta així ètica i política. A més, la divisió en classes socials recorda a les tres parts de l'ànima, cadascuna de les quals havia d'aspirar a assolir la seva virtut corresponent. En el cas aristotèlic, la relació entre ètica i política és clara. Si l'objectiu de l'ètica és proporcionar un model de felicitat, el fi propi de la política és precisament organitzar la polis de manera que possibiliti i faciliti la felicitat dels seus ciutadans. L'home és un animal social i no pot trobar la felicitat fora de la polis. L'home solitari no és autàrquic ni pot realitzar el fi que li és propi (la felicitat). Només vivint a la ciutat, en contacte amb altres éssers humans, pot aconseguir una vida perfecta i autosuficient. La ciutat (la política, entesa en el sentit que li dóna Aristòtil) possibilita la felicitat de l'individu, que és l'objectiu últim de l’ètica. Una cosa semblant passa en el model que ens presenta Plató en la República: a la ciutat justa que se'ns presenta, tot individu aconseguiria la felicitat ocupant-se d'allò que li és més propi i adequat: els savis seran governants, els que destaquin pel seu valor seran guerrers i aquells que destaquin per la seva temprança seran productors, amb les condicions de vida associades a cadascuna d'aquestes classes.

Pel que fa a les diferències, cal subratllar que Aristòtil rebutja l'intel·lectualisme moral que, per la influència socràtica, apareix en els primers diàlegs platònics. Conèixer el bé no és suficient per fer el bé. A la intel·ligència ha d'unir la voluntat, un dels conceptes claus de la filosofia moral aristotèlica. No tot aquell que coneix el bé, intenta portar-lo a la pràctica. Cal, a més, voler fer el bé. Sense el concurs de la voluntat, no es pot parlar d'un home virtuós. Per això arriba a dir Aristòtil que la prudència pot ser més important que la saviesa: el prudent, sense ser savi, fa el bé, mentre que el savi, per un defecte en la seva voluntat, pot posar la seva saviesa al servei de fins nefasts per l'ésser humà. Quan Sòcrates defensava que ningú fa el mal conscientment, i que el mal té el seu origen en la ignorància, era massa optimista. Per Aristòtil, hi ha qui fa el mal conscientment, sabent que fa el mal: serien les persones vicioses, les que volen fer el mal.

Una altra diferència, que es deixa notar a tot el pensament platònic i aristotèlic, és l'excessiu Idealisme platònic, que és criticat per Aristòtil. Fins i tot en l'ètica, Aristòtil destaca el caràcter pràctic d'aquesta. Si bé les virtuts dianoètiques es poden adquirir per mitjà de la instrucció, les morals necessiten de l'exercici, de la pràctica, de manera que Aristòtil es mostra molt més realista que Plató, per al qual el coneixement de la Idea de Bé era suficient garantia del comportament moral del subjecte. Aquesta diferència entre l’idealisme platònic i el realisme aristotèlic es deixarà notar també en política, on la teoria d'Aristòtil és molt més pragmàtica que la platònica, però també en metafísica i teoria de coneixement, convertint-se en dos nervis centrals que recorren el pensament de tots dos filòsofs. El realista Aristòtil, fill d'un metge, apassionat de la natura i fundador de la biologia, davant l'idealista Plató, de família aristocràtica, influenciat per les doctrines pitagòriques i molt interessat per les matemàtiques.

Una darrera diferència, en certa manera conseqüència de l'anterior, és la concepció del bé. Mentre que per a Plató el bé és una idea, existent en un món separat i absolut, assolible sobretot a través del coneixement, per a Aristòtil el bé és el télos, el fi inherent a tot ésser. El realisme aristotèlic no pot acceptar que el bé d'un ésser tengui una existència exterior a aquest, separat d'aquest ésser, i per això, influenciat pels seus estudis de la naturalesa, defensa que el télos està en cada cosa, que ha d'aspirar precisament a desenvolupar aquest télos d'una manera completa. Per Aristòtil és inconcebible que el bé d'una cosa estigui separat de la mateixa, mentre que Plató argumentaria que el bé no pot ser intern a la cosa mateixa, sinó que el veritable fonament de la realitat (i per tant de cada cosa) està en les Idees.

Comparació entre la política platònica i l'aristotèlica

By APM

La comparació de la concepció política entre aquests dos autors es pot fer a molts de nivells, nosaltres ens centrarem en tres aspectes bàsics i que ens poden ajudar a establir els diferents punts que hauríem de tenir en compte a l'hora de redactar l'oportuna pregunta de la PAU. Aquests punts serien:

a) Exercici del poder polític.

b) Relació entre la política i el coneixement científic.

c) Les formes de govern.

Aristòtil proposa una utopia política, un model de polis ideal seguint l'exemple de Plató, encara que la proposta d'Aristòtil difereix bastant de la del seu mestre i és molt més propera a les concepcions habituals de la societat grega del seu moment. 

a) Exercici del poder polític.

Aristòtil, com fa Plató, reserva l'exercici del poder polític a la classe social superior, però al contrari que Plató no separa les funcions econòmica i política, sinó que reuneix les dues a la mateixa classe social. Aquesta classe exerciria successivament al llarg de la seva vida les funcions de guerrer, magistrat i sacerdot (que no se separen en dues classes com feia Plató), però també seria la classe propietària, amb la qual cosa Aristòtil elimina el comunisme platònic, convertint la concepció de Plató en una oligarquia, ja que els que exerceixen el poder polític són també els més rics. En existir la propietat privada i la família, la pertinença a la classe superior depèn del nivell de renda i de la família en la qual es neix (o sigui , l'habitual en el món grec de l'època), i no de la selecció realitzada per l'Estat entre totes les classes socials prenent com a base el nivell d’intel·ligència, que era el que defensava Plató. Aristòtil suposa que els més rics són també els més intel·ligents (nega que els esclaus, els bàrbars i les dones tinguin ànima racional, la qual, segons la seva concepció, és exclusiva dels homes grecs lliures). Aristòtil justifica l'existència d'esclaus que són els productors directes, i de fet proposa que s'estengui l'esclavitud a tots els productors, és a dir, recomana que es converteixi en esclaus a tots els treballadors, camperols i artesans (és a dir, que la classe dels artesans que, en la utopia platònica eren els únics que tenien propietat privada i eren per tant més rics que els dirigents polítics, en el model aristotèlic perden tota propietat, fins i tot la propietat de si mateixos). Plató, però, no esmenta l'esclavitud en la seva utopia política. Encara que això no és suficient per afirmar que Plató estigués en contra de l'esclavitud (admirava el sistema espartà que, per descomptat, utilitzava esclaus). És possible que estigués pensant en una societat on els productors fossin tots homes lliures. En el cas d'Aristòtil, és evident que no existeix la possibilitat d'aquesta interpretació. D'altra banda, el prejudici masclista comú en la societat grega està present en Aristòtil (segons ell, la dona no és un ésser racional, és a dir que en rigor no seria un ésser humà), però Plató el rebutja explícitament al recomanar que es doni la mateixa educació i la mateixa participació política a homes i dones, seleccionant als governants només en funció de la seva intel·ligència, i no del seu sexe. Com es pot veure, la utopia d'Aristòtil no és sinó una versió de les formes de govern oligàrquiques (encara que bastant més extrema) que utilitza algunes de les idees de Plató, però que en realitat no suposa, com si suposava la utopia platònica, un intent de fonamentar la societat i el govern sobre unes bases diferents a les habituals en la societat de l'època.

b) Relació entre la política i el coneixement científic.

D'altra banda , la relació entre la política i el coneixement científic s'inverteix en ambdós autors. El plantejament de l'Acadèmia de Plató era que el coneixement científic era imprescindible per poder governar un Estat, de manera que la ciència era un mitjà per aconseguir un altre objectiu, el d’un Estat perfecte i completament just. En el model aristotèlic, per contra, l'objectiu final és el desenvolupament del coneixement científic, i l'ordenació que proposa cerca precisament alliberar del treball als més intel·ligents (que són propietaris però que no realitzen treballs productius, els quals queden a càrrec dels esclaus) perquè puguin dedicar la seva vida al coneixement teòric, és a dir, que l'ordenació política està al servei del coneixement, i no al revés.

c) Les formes de govern.

Aristòtil, en comptes d'ordenar totes les formes de govern en una sola sèrie degenerativa, com fa Plató, els classifica d'una manera molt més objectiva en funció de la participació política de la ciutadania (segons governi una persona sola, un grup, o tots els ciutadans), i distingeix a continuació entre formes legítimes i il·legítimes de govern, segons si l'Estat s'ocupa de l'interès general o és utilitzat per aquells que tenen el poder en el seu propi benefici (o sigui, que tots els models polítics poden ser bons o dolents depenent de com s'utilitzi el poder). Aristòtil considera que la millor forma de govern legítim és la monarquia, en què un sol governant savi fa el millor per a l'interès de l'Estat, i en això coincideix amb Plató. Però a diferència d'aquest, Aristòtil reconeix que és gairebé impossible trobar una persona que pugui exercir sempre el poder sense equivocar-se ni corrompre’s, així que finalment la forma de govern que recomana és la democràcia (al contrari que Plató, que la rebutjava per complet), ja que aquesta, tot i que és la pitjor forma de govern legítim, és la forma menys dolenta de govern il·legítim (la pitjor forma de govern il·legítim és la tirania, punt en el qual Aristòtil també coincideix amb Plató). Així, seguint una prudència política molt pragmàtica, Aristòtil acaba recolzant, com a forma de govern més estable i menys perillosa, la democràcia, encara que això sí, molt limitada, ja que Aristòtil exclou d'ella a les classes econòmicament més baixes (amb la qual cosa pretén evitar la caiguda en la demagògia, que era també la gran preocupació de Plató), de tal manera que aquesta proposta no està tan llunyana com podria semblar a primera vista de la política oligàrquica defensada en el model aristotèlic anterior, o de la preferència platònica per l'oligarquia enfront de la democràcia.

Projecte Cooperatiu DIÀLEGS PERIPATÈTICS (Aristòtil)

Aristòtil By APM

Hem acabat una experiència fantàstica amb el projecte "Plató: la caverna invertida" amb el qual ens hem apropat, utilitzant el Flipped Classroom, a la figura del primer gran filòsof de l'època clàssica. Ara toca el torn de conèixer a fons el pensament d'Aristòtil.

Com bé diu el títol d'aquest projecte, ens interessa aconseguir que entre Plató i Aristòtil flueixi el diàleg i sapiguem reconèixer el salt qualitatiu del pensament de l'estagirita, tot i el deute que molts dels plantejaments aristotèlics tenen amb Plató. 

Posar el pensament d'Aristòtil en correlació permanent amb la filosofía platònica, permetrà que treballem un dels objectius fonamentals del curs d'Història de la Filosofia de segon de batxillerat: la comparació de plantejaments filosòfics de diferents autors. És important que sapiguem espigolar allò que tenen de bondadós i profitós els diferents mestres del pensament occidental i, alhora, facem créixer el nostre esperit crític enfront de les controvèrsies que, de ben segur, trobarem entre ells. La comparació és el nucli essencial de la tercera pregunta de la PBAU [podeu consultar EXEMPLES DE LA TERCERA PREGUNTA PBAU (1985-2022): COMPARACIÓ].

Amb l'avaluació crítica que farem, en la segona part del projecte, de l'ètica i la política de Plató ens adonarem que s'enceten dos camps d'investigació que, encara ara, no els podem donar per resolts i que, fins i tot, semblen acaparar bona part dels mals de caps de la nostra societat. Després del trasbals que ens ha donat la pandèmia de la COVID-19, ressonen de valent aires de renovació del batibull de la vida política i de recapitulació dels valors que amaren la nostra vida social. 

Aquest serà l'objectiu de la segona part del projecte DIÀLEGS PERIPATÈTICS AMB ARISTÒTIL: fer en forma de diàleg una anàlisi crítica del sistema polític  i dels valors de la societat actual prenent com referents les propostes de Plató i Aristòtil. 

Aquesta segona part del projecte ens haurà de servir per treballar els continguts de la pregunta 1.d del comentari de text (Valoració crítica de la tesi del text, emprant els coneixements de la matèria que s'han adquirit al llarg del curs) i, també, els continguts de la darrera pregunta de l'examen de la PBAU (Comparar els plantejaments filòsofics de dos autors entorn a un tema).

Els CONTINGUTS CURRICULARS que abordarem seran:

PRIMERA PART [Dinàmica cooperativa trencaclosques]

1. La metafísica
2. La física
3. L'antropologia
4. L'epistemologia

SEGONA PART [Projecte Diàlegs peripatètics amb Aristòtil]

1. L'ètica 
2. La política 

Pel que a la METODOLOGIA es refereix, continuarem treballant cooperativament perquè estam convençuts que és la clau per a contribuir, des de l'escola, a una societat més oberta a l'altre, on l'escolta activa, el respecte, el compartir, el diàleg, la interacció, la iniciativa social solidària, la participació, l'equitat, la creativitat per resoldre situacions de conflicte... n'haurien de ser el segell definitori. Per l'experiència d'anys treballant cooperativament podem afirmar, sense massa marge d'error, que l'alumnat quan és capaç de treballar cooperativament és més propens a prendre decisions de més calat cognitiu i, sobre tot, moral.  

En aquesta ocasió formarem grups heterogenis de 4 alumnes. Utilitzarem de la dinàmica cooperativa trencaclosques (jigsaw) que ens servirà per canalitzar tota la primera part del projecte, on treballarem els quatre primers continguts curriculars que hem especificat abans. 

Quant a la metodologia, i atenent aportacions que féreu en la dinàmica de metacognició de l'anterior projecte, tractarem de reforçar tres pilars bàsics del treball cooperatiu per tal d'assolir l'optimització del funcionament i de la tasca del grup: 

• interdependència positiva [per aconseguir els objectius tots els integrants del grup han de ser necessaris, per això planificarem dinàmiques que cooperativitzin les diferents tasques].
• participació equitativa [que tots els integrants del grup puguin participar en cadascuna de les fases de la planificació i elaboració dels productes finals, posarem esment a potenciar els punts forts de tots els membres del grup. Hem de tenir present que pot ser tan perjudicial voler acaparar tota la tasca, com abstenir-se de participar]
• responsabilitat individual [és imprescindible saber què ha aportat cadascú al grup; al cap i a la fi, ens agrupam per treballar cooperativament per a augmentar qualitativament el procés d'aprenentatge INDIVIDUAL. Utilitzarem la rúbrica Treball personal en la cooperació en dos moments concrets del procés: quan acabem la primera part, i a la finalització global de projecte].

PRIMERA PART DEL PROJECTE

• 17-21/10/2022 Dinàmica 3, 2, 1 Començam!!! Confecció de grups (4 alumnes), distribució de funcions i revisió de la documentació proposada pel departament. Explicació de la dinàmica cooperativa Trencaclosques.

⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐

DESCRIPCIÓ DE LA DINÀMICA COOPERATIVA TRENCACLOSQUES

El trencaclosques és una dinàmica cooperativa ideada per E. Aronson l’any 1978. El trencaclosques millorarà el dèficit d'interdependència positiva que diagnosticàrem en l'activitat de metacognició del projecte "Plató: la caverna invertida", creant l'estructura adient per a que la investigació de cada membre del grup sobre un dels continguts curriculars sigui imprescindible per tal que la resta pugui conèixer cadascun dels quatre temes proposats.

Sumat i debatut, podem establir els següents moments:

1.- Dividirem la classe en grups heterogenis de 4 membres.

2.- Us repartireu els quatre temes de la primera part del projecte (metafísica, física, antropologia i epistemologia), de manera que cadascun investigarà un tema que, en el conjunt, estaran investigant tots els equips de la classe.

3.- Cada membre de l'equip investigarà en profunditat la seva part a partir del material que teniu disponible en aquest blog.

4.- Després, amb els integrants dels altres equips que han investigat el mateix tema, formareu un Club d'experts, on intercanviareu les conclusions de la vostra investigació, aprofundireu en els conceptes clau, construireu un mapa conceptual, aclarireu els dubtes que hagin pogut sorgir i prepareu una estratègia i un material (mapa conceptual cec) per explicar com uns autèntics experts el vostre tema.

Insignia Metafísic Expert by APM

5.- Abans de retornar al vostre grup de referència us haureu de graduar com experts, per assegurar-nos que la informació que els transmetreu serà solvent. Emprarem la dinàmica "Un món de savis". Si fallau, tindreu una segona oportunitat de graduar-vos el dia següent.

6.- Ara ja està tot apunt perquè torneu al vostre grup de referència i us responsabilitzeu de fer entenedor a la resta del grup el tema que heu investigat a fons i en el qual sou uns grans experts.

⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐

• Distribució dels quatre temes (metafísica, física, antropologia i epistemologia) que treballarem amb la dinàmica trencaclosques. Cadascú del grup s'haurà de responsabilitzar d'investigar en profunditat un dels quatre temes. Començam fent una selecció del material disponible,  ens asseguram que és el més adient pel tema que tenim assignat, fem un acurat subratllat i assenyalam de forma destacada les paraules clau. Identificam els diferents temes i subtemes de cada bloc temàtic i els organitzam seqüencialment. Així mateix, anotarem tots els dubtes que ens han sorgit durant la lectura dels apunts. 

• 17-21/10/2022 Visionat del vídeo de suport proposat per a cada tema. Elaboració d'un mapa conceptual del tema que es treballa seguint els criteris de la Rúbrica Mapa Conceptual.

Rúbrica Mapa Conceptual by APM amb l'aplicació iDoceo 8

• 24-28/10/2022 

Continuarem amb la dinàmica trencaclosques i es reestructuraran els grups i es constituiran els quatre Clubs d'experts (Metafísics, Físics, Antropòlegs i Epistemòlegs), on es posarà en comú el que cadascú ha esbrinat, a més de clarificar conceptes, resoldre dubtes i revisar i completar-retocar el mapa conceptual. És important que es repassi la coherència del mapa que en resulti i que el mostreu al professor perquè aquest us doni el vist-i-plau. Important: no faceu còpies en forma de mapa conceptual cec fins que us hageu assegurat de la seva adequació amb el professor.

• 24-28/10/2022 Seguim amb els Clubs d'experts i dissenyam la seqüència expositiva utilitzant l'Organitzador Visual que s'haurà d'emprar per tal d'estructurar l'exposició oral que fareu als companys del grup de referència. Resultarà imprescindible que durant l'exposició oral,  que tindrà lloc el proper dia, no es llegeixi el que s'exposa (només es podrà consultar la seqüenciació expositiva), per això caldrà estar segurs de memoritzar i comprendre els continguts i ser capaç de posar exemples de la seva aplicació en la nostra vida quotidiana, fins al punt que aquests exemples ens ajudin a interpretar i entendre la nostra realitat més immediata. [Aquí treballarem els tres primers esglaons de la Taxonomia Cognitiva de Bloom, amb la qual ens familiaritzarem a partir del proper projecte]. És convenient pensar en l'oportunitat de posar a disposició dels companys una còpia parcialment cega del mapa conceptual, a fi i efectes que el vagin emplenant a mesura que es va explicant el tema. 

Organitzador Visual Seqüència Expositiva By APM

• 24-28/10/2022 Abans de retornar als grups de referència contrastarem  de forma específica per a cada tema els coneixements que cadascú haurà assolit del tema en el qual és expert amb la dinàmica UN MÓN DE SAVIS utilitzant l'aplicació iDoceo 8. 

Un cop adquirida l'acreditació, s'haurà de fer l'exposició del tema en el qual cadascú és expert als companys, seguint escrupolosament l'ordre programàtic dels temes (metafísica, física, antropologia i epistemologia). Si no s'aconsegueix l'acreditació d'expert, condició imprescindible per fer l'exposició al vostre grup, tindreu una segona oportunitat de graduar-vos el dia següent.

• 31/10-4/11/2022 [Segona oportunitat per acreditar-se com experts per als que no ho aconseguiren en la sessió anterior] Seguim en els grups de referència i acabam les exposicions que quedin pendents. 

Coavaluació de la responsabilitat individual en el grup cooperatiu (1ª fase) [ iDoceo 8 ]

SEGONA PART DEL PROJECTE (La que li dona el nom)

• 07-11/11/2022 Començam el producte final del projecte Diàlegs peripatètics. El grup cooperatiu es distribuirà, per parelles, els dos temes restants: ètica i política. Cada parella llegirà i estudiarà a fons el seu tema i prepararà la comparació  que li correspongui [ètica o política] entre Plató i Aristòtil. Es recomana veure els dos vídeos suggerits als apunts.

⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐

Per fer aquesta activitat de forma cooperativa utilitzarem una versió tunejada de la dinàmica Lectura Compartida, l'objectiu de la qual és assegurar-nos que cadascun dels membres del grup interpreten adequadament el que estan llegint. Així, cada membre de la parella haurà de llegir el text per paràgrafs. Després de la lectura del primer paràgraf, posaran en comú el que han entès i,  un cop estiguin d'acord, anotaran en el Diagrama de Venn si és un plantejament diferenciador entre els dos autors o, per contra, és una tesi compartida. S'utilitzarà per fer aquestes anotacions l'organitzador visual Diagrama de Venn que ens permetrà comparar i contrastar diferències i similituds.

Organitzador Visual Diagrama de Venn By APM

⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐
Com utilitzar el diagrama de Venn?

Escriu les característiques exclusives de Plató al costat esquerre. Les característiques exclusives d'Aristòtil al costat dret. En el centre posa les característiques que tinguin en comú. Darrere del full de paper escriu les teves conclusions.

⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐

• 07-11/11/2022 Preparar el diàleg (versió clàssica / moderna) (durada 3 minuts) entre Plató i Aristòtil per debatre els diferents punts de vista. Es podran prendre com a referència les comparacions de l'ètica i la política de Plató i Aristòtil que estan fetes en aquest mateix blog. [Seguiu els enllaços anteriors]

• 07-11/11/2022 Assaig del diàleg // Gravació del diàleg utilitzant l'efecte chroma key (l'efecte chroma key és OPTATIU).

Efecte Chroma Key (Novembre 2019)

El diàleg i la posada en escena es valorarà amb la Rúbrica Diàleg Peripatètic (GUIÓ i REPRESENTACIÓ) i la part tècnica d'edició del vídeo amb la Rúbrica Diàleg Peripatètic (Edició Vídeo)

By APM amb l'aplicació iDoceo 8

By APM amb l'aplicació iDoceo 8

IMPORTANT, ELS VÍDEOS HAURAN D'ESTAR PUJATS AL FLIPGRID ABANS DE COMENÇAR LA PRIMERA CLASSE DE LA SETMANA DEL  14-18/11/2022.

• Auto i coavaluació dels vídeos (1).

• Coavaluació dels vídeos (2). 

Coavaluació de la responsabilitat individual en el grup cooperatiu (2ª fase) [ mistareas.net ]

⭐⭐⭐⭐

• EN ACABAR
  Facem una aturada

  
  

  Els processos d'aprenentatge esdevenen significatius quan som capaços de reflexionar i autoavaluar el què hem après, quines destreses de pensament hem utilitzat, el grau d'eficàcia, quines han resultat més dificultoses, la projecció d'aquests aprenentatges de cara a resoldre adequadament situacions futures... Aquest "recés" és coneix com activitat de metacognició.

  
  

  Així doncs, el que ara hem de fer és aturar-nos i reflexionar les cinc qüestions que teniu al següent requadre. 
  
  

  

  Escala de metacognició by APM

  ⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐
  
  
  Per acabar contrastarem els coneixements assolits amb la dinàmica UN MÓN DE SAVIS utilitzant l’aplicació iDoceo.

         ⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐⭐

Criteris d'avaluació 

• Entendre el sistema teleològic d’Aristòtil, relacionar-lo amb el pensament de Plató i valorar la influència que exerceix en el desenvolupament de les idees i en els canvis socioculturals de la Grècia antiga.

Estàndards d'aprenentatge avaluables

1. Has d'utilitzar amb rigor conceptes del marc del pensament d'Aristòtil com substància, accident, metafísica, matèria, forma, potència, acte, causa, efecte, teleologia, inducció, deducció, abstracció, ànima, monisme, felicitat i virtut, entre altres.
2. Has de comprendre i explicar amb claredat les teories fonamentals de la filosofia d'Aristòtil, tant oralment com per escrit, i examinar la seva concepció de la metafísica i la física, el coneixement, l'antropologia, l'ètica eudemonista i la política i les has comparar amb les teories de Plató.
3. Has de saber apreciar l'esforç de la filosofia d'Aristòtil per contribuir al desenvolupament del pensament occidental i valorar positivament el plantejament científic de les qüestions.

VALORACIÓ DEL PROJECTE COOPERATIU DIÀLEGS PERIPATÈTICS [Aristòtil]

• Mapa Conceptual del tema expert Autoavaluació [10%]  [21/10/2022]
• Graduació Expert amb la dinàmica UN MÓN DE SAVIS utilitzant mistareas.net [15%] [Darrer dia de la setmana 24-28/10/2022]
• Diàleg Peripatètic (GUIÓ i REPRESENTACIÓ) Autoavaluació [20%] [Primer i segon dia de la setmana del 14-18/11/2022].
• Diàleg Peripatètic (EDICIÓ VÍDEO) Autoavaluació [5%] [Primer i segon dia de la setmana del 14-18/11/2022].
• Contrastació de coneixements amb la dinàmica UN MÓN DE SAVIS utilitzant mistareas.net [25%]  [Primer dia de la setmana del 21-25/11/2022].
• Comentari de Text [Context (20%) Tema (10%), Tesi (10%), Idees (60%)]  [25%] [Segon dia de la setmana del 21-25/11/2022].

Treballem cooperativament els textos de Plató

Clicant la imatge accediràs als textos de Plató

A tall d'exemple, estudiem a fons la resolució d'aquest comentari de text i elaborem una Base d'Orientació (BO) que ens doni les pautes per afrontar la tasca de portar a terme qualsevol comentari de text filosòfic (d'acord amb allò que es demana a la PBAU).

DINÀMICA DE LA TÈCNICA COOPERATIVA 1-2-4. [David i Roger Johnson]

1. Proposta de la tasca: consensuar una BO per fer un comentari de text a partir d'un exemple resolt. 
2. Cadascú, de manera individual [Moment 1] i partint del comentari resolt, elabora una proposta de la BO que guiaria els diferents passos que hauríem de seguir per resoldre eficaçment un comentari de text .
3. Amb la parella de les cinc (dinàmica del rellotge) [Moment 2] es comparteixen les propostes i es redacta una única BO. 
4. Ara és el moment de posar-la en pràctica. En parella heu de resoldre el comentari que el professorat us assignarà. DINÀMICA LLAPIS AL MIG [Es deixen els bolígrafs o els dispositius electrònics al centre de la taula quan en la parella parlau entre vosaltres. Quan us heu posat d'acord en quina seria la resposta idònia de l'apartat que estau treballant, cadascú agafa el seu bolígraf o dispositiu electrònic i escriu la resposta. En aquest moment no es pot parlar, només escriure. En cada apartat tindreu um moment per compartir opinions i l'altre per redactar individualment la resposta].
5. És el moment d'autoavaluar la idoneïtat de la BO. Reformulam tot allò que sigui millorable.
6. Ara formarem grups de 4 (2+2) [Moment 4] i partint de les BBOO de cada parella proposarem un model final.
7. Ara a aquesta BO li afegirem la dimensió qualitativa i la convertirem en una rúbrica.
8. Vegem la benevolència de la rúbrica. Resoldreu, amb el guiatge de la rúbrica, el nou (o un dels que ja heu fet en parelles) comentari de text que vos proposarem. Seguirem amb la mateixa dinàmica del llapis al mig.
9. Recollirem un sol comentari de cada grup. L'avaluarà el professorat i, a partir dels suggeriments que us farem, més les indicacions qualitatives de la rúbrica definitiva, haureu d'autoavaluar i coavaluar els vostres comentaris. S'hauran d'especificar, per escrit i utilitzant cadascú bolígrafs de diferent color (així sabrem qui ha fet cada aportació), les propostes de millora que faríeu a cada apartat del comentari. 
10. Valorau la idoneïtat o no de les aportacions que us han fet.
11. Redacció definitiva del comentari de text.

Aquesta és la Base d'Orientació per fer un comentari de text que hem consensuat entre tota la classe. Tot seguit l'hem convertida en una rúbrica tot posant-nos d'acord en quines serien les orientacions qualitatives de cada pauta.

BAIXA LA RÚBRICA RESULTANT

«--Aquesta és, doncs --vaig dir jo --, estimat Glaucó, la imatge completa que cal aplicar a les paraules que s'han dit abans, tot associant el món que se'ns apareix a través de la vista amb l'habitatge de la presó i la llum del foc que hi ha amb l'energia del sol; // i si compares la pujada cap a dalt i la contemplació dels objectes de dalt amb l'ascens de l’ànima cap al món intel·ligible no et desviaràs pas de la meva conjectura, ja que és aquesta la que desitges escoltar. // Només la divinitat sap si per atzar resulta ser vertadera. // És aquesta, doncs, la meva manera de veure la qüestió: en el món intel·ligible la darrera idea és la del Bé i amb prou feines pot ser percebuda; //un cop percebuda, però, cal concloure que és la causant de tot el que hi ha de recte i de bell en tots els éssers; //en el món visible és ella la que va engendrar la llum i el seu sobirà; //en el món intel·ligible ella és la sobirana i la fornidora de veritat i d'intel·ligència, i // que cal que la contempli aquell que es proposi actuar assenyadament tant en la vida privada com en la pública».

Plató. República, VII

A.   Context històric, social i cultural. (1 punt)

·  Veure apunts de classe. [Està malament dir-ho, però aquesta part és pura memorització i ens assegura el primer puntet del comentari].

Quasi bé abans de llegir el text, el primer que hem de fer és marcar els signes de puntuació, que ens ajudaran a delimitar, aproximadament, les idees (//). 

El que està en negreta és un primer subratllat que hem fet. Llavors hem agafat una goma d'esborrar i ens hem quedat amb la informació valuosa (color fucsia). A partir del que ens ha quedat hem extret les idees fonamentals del text i que esquemàticament serien:

1. El text presenta una analogia entre el Món Sensible i l'interior de la caverna.

1.1. El Sol del Món sensible no és la veritable llum, només es correspon amb el foc de la caverna.

1.2. Plató compara l'ascensió de l'ànima fins al món intel·ligible amb el camí d'ascens que ens permet sortir de la caverna.

2. La Idea del Bé és el cim del Món Intel·ligible.

2.1. Dificultat a l'hora de conèixer aquesta idea.

2.2. El Bé és la causa final de tot el recte i de tot el bell.

2.3. El Bé és la font del veritable coneixement o intel·ligència.

3. La Teoria del Filòsof-Rei: només aquell que ha vist el Bé pot conduir-se amb rectitud en la vida privada i pública, només el Filòsof, per tant pot governar.

B. Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text. (0,5 punts).

·    Tema: ontologia i epistemologia. [Per determinar quin és el tema ens hem de demanar si pertany a l'ontologia/metafísica, epistemologia, antropologia, ètica o política. Si no ho tenim molt clar, podem tenir present les paraules clau del text i pensar a quin dels temes es refereixen. Anar descartant pot ser un bon sistema.]

·  Tesi: Plató compara el món visible amb l'interior de la caverna i la sortida del presoner amb l'ascens de l'ànima al món cognoscible, on el Bé és la idea suprema i la causa de tots els éssers i del saber vertader. Qui vulgui obrar bé, tan a nivell ètic com polític, l'ha de conèixer. [La tesi ha d'incloure l'essència de les idees fonamentals del text, redactades amb les nostres paraules i de la forma més breu possible. NO és un RESUM].

C. Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes. (2 punts) 

Ara que hem destriat de manera “ordenada, clara i precisa” quines són les idees clau, com podríem redactar aquesta tercera part del comentari mostrant la relació entre les idees? Anem per feina!

En vermell teniu tots els indicadors que mostren l'ordre i la relació entre les idees. En blau es mostren les cites del text. En verd la pregunta final que ens convida a seguir reflexionant.

Redacció de l'apartat c) del comentari:

Aquest text pertany al Llibre VII de la “República” de Plató, més concretament, és un fragment del mite de la caverna. En ell ens exposa tres idees bàsiques del seu pensament.

En primer lloc, en el fragment “Aquesta és, doncs... resulta ser vertadera” el text presenta una analogia entre el món sensible i l'interior de la caverna. Així, Plató critica el valor ontològic, nivell de realitat, del món contemplat pels sentits. També critica el valor del coneixement sensible (doxa) per a donar major importància al coneixement intel·ligible (episteme). Aquesta analogia posa de manifest dues correlacions:

• Per una part, la correlació que estableix Plató entre Bé – sol – foc de la caverna: el sol del món sensible no és la veritable llum, només es correspon amb el foc de la caverna i representa el coneixement possible del món de les coses físiques (creences). La idea de Bé presideix la jerarquia del món de les idees, és l’autèntic “sol”, la vertadera llum (coneixement).

• Per altra part, el filòsof atenenc exposa que per conèixer la idea de Bé cal recórrer un llarg camí d’ascens dialèctic, i en aquest fragment Plató compara aquesta ascensió de l'ànima fins al món intel·ligible amb el camí d'ascens, val a dir, amb el procés feixuc i imprescindible d’educació, que ens permet sortir de la caverna (foscor – món sensible) i accedir, tot recorrent els diferents espais o ciències representats en la caverna, al coneixement autèntic (llum – món intel·ligible). Especialment al·ludeix, tal com ja hem esmentat, a l'ascensió de la dialèctica o filosofia per a aconseguir la idea de Bé.

En segon lloc, en la part del text on es diu “És aquesta, doncs, la meva... de veritat i d'intel·ligència” Plató ens parla de la Idea del Bé, la qual constitueix el cim del Món Intel·ligible, la idea suprema que possibilita la intel·lecció de les demés. La noció de “cim” porta associada cert grau de dificultat (“amb prou feines pot ser percebuda”), d’esforç persistent, a l'hora de conèixer aquesta idea. Ara bé, tal com diu Plató, quan arribam a contemplar aquesta idea reconeixem que el Bé és la causa final de tot "el recte i de tot el bell", i la conseqüència directa d’aquest reconeixement és l’acceptació de que el Bé és la font del veritable coneixement o intel·ligència.

En tercer lloc, i ja per concloure, en el que resta de text Plató no perd l’oportunitat d’insistir en un dels temes obsessius de la seva utopia política i que té a veure amb la teoria socràtica de l’intel·lectualisme moral: només obra bé, aquell que coneix el bé. Així doncs, afirma que només aquell que ha vist el Bé pot conduir-se amb rectitud en la “vida privada” (nivell ètic) i “pública” (nivell polític). Aquí hi ha una clara al·lusió a la teoria del filòsof-rei:  només el filòsof, el savi, aquell que ha contemplat les “autèntiques idees”, només aquest està en disposició de poder governar. No en va defensa l’aristocràcia (aristos = els millors) com la millor de les formes de govern possibles.

A tall de conclusió, podem assegurar que l’andamiatge argumentatiu de Plató posa de manifest que només podem allunyar-nos de la ignorància amb l’esforç de l’educació, i només les persones que han assolit el coneixement veritable sabran conduir-se adequadament i estan “obligades” a posar aquest saber al servei dels demés, fent clara al·lusió a la teoria del filòsof-rei. Tal volta és una lliçó que ens porta a avaluar la idoneïtat i la solvència dels nostres polítics?

Temes de la filosofia de l'autor que apareixen en el text i que ens han servit de referent per a comentar-ne les idees rellevants.

1.    La teoria del coneixement:

1.1. Divisió de la realitat i del coneixement (Món Sensible-Món Intel·ligible, doxa-episteme).

1.2. El Bé com a veritable intel·ligència (Nous).

2.    Ètica i Política:

2.1. El Bé com a causa final del món i idea transcendent (separada).

2.2. Teoria del Filòsof-Rei.