 |
| Horitzons inabastables by Agustí Puigserver |
El somni de la utopia
Plató enceta un tema que tindrà molt recorregut al llarg de la història del pensament occidental: l'idealisme. El terme ideal té a veure amb allò que hom considera més perfecte tot i que, sovint, resulti inabastable. Les persones que pensen que allò que no poden assolir plenament no paga la pena ni de prestar-hi atenció són anomenades realistes o pràctiques, per contra, els que atorguen el valor d'entelèquia [del gr. entelékheia, comp. de entelḗs 'acabat, perfecte', der. de télos 'fi, finalitat', i ékhō 'tenir'] als ideals són coneguts com idealistes.
En aquest plantejament de la vida hi roman el bessó fonamental del pensament platònic: la vida de les persones, i la realitat mateixa, tendeixen a la seva perfecció, a l'ideal; és a dir, tendeixen a la utopia que ni arriben a assolir ni assoliran mai (aquest és el sentit intrínsec de la utopia). Malgrat tot, la tensió vers la utopia és el que dóna sentit a la vida. Així doncs, sembla que Plató encertà de ple en considerar l'esperit utòpic com consubstancial a les persones.
L'idealisme filosòfic i el coneixement científic
Com sabem, l'idealisme platònic manté que només les idees són reals i el sensible és fugisser. Aquest realisme de les idees es fonamenta en dos puntals: per una part, la necessitat platònica de l'existència d'un coneixement vertader i universal, i per altra part, la necessitat imperiosa de que aquest coneixement tingui un referent ontològic real (les idees), universal i perfecte.
La utilitat de les idees per al coneixement es basa en el seu caràcter intel·ligible i en la negació de la sensibilitat com font de coneixement fiable. El coneixement científic s'alimenta de la capacitat que té la raó d'esbrinar l'estructura racional i profunda de la realitat, per la qual cosa Plató és, sens dubte, un influent precursor del racionalisme.
Descartes, com veurem al seu moment, reprèn el model de l'idealisme però capgirà el plantejament, la pregunta filosòfica no inquirirà sobre què és el que és real, sinó que la pregunta clau ara serà què és en realitat conèixer. L'idealisme modern mantindrà que el coneixement recau sobre idees i no sobre coses. L'idealisme platònic estaria d'acord amb la primera part de l'anterior tesi, però no acceptaria de cap de les maneres la segona.
El pessimisme platònic
La doctrina de l'ànima platònica revesteix la vida terrenal de les persones d'un cert pessimisme: no vivim la vida que ens correspon, el nostre lloc no és aquest. El fet de prendre'n consciència ens fa descobrir la nostra autèntica naturalesa i mitjançant el camí dialèctic maldam [s. XIV; coincident amb l'ant. mot jueu romànic meldar 'estudiar, exercitar-se', d'on 'fer esforços', probablement del gr. meletáō 'exercitar-se'] per retornar al món de les idees.
Aquest plantejament amararà la moral i la teologia cristiana la qual manté que aquesta vida no és altra cosa que un lloc de pas on som posats a prova per tal de ser dignes de la vida eterna.
La crisi de la democràcia
Bé hem sentit parlar i parlam de la crisi de la democràcia, els moviments sorgits del 15-M han fet palès l'immens desencís dels ciutadans. Salvant totes les distàncies, Plató també posà de manifest que la democràcia tenia un corc intern que la duria a la seva pròpia autodestrucció. Per Plató, la igualtat de tots per llei ve acompanyada per una llibertat individual que debilita l'Estat ja que cada un podrà servir o negar-se a servir als interessos de les majories segons més li plagui, la qual cosa portarà al caos.
La democràcia, doncs, sense l'eliminació de la propietat privada o la distribució equitativa de la riquesa, cosa que va acompanyada amb una educació igual per a tots els ciutadans, tot i ser millor que les altres alternatives, és criticada per Plató, perquè condueix gairebé inevitablement a la tirania. No obstant això, Plató pensava que era possible instaurar una societat diferent, sense diferències econòmiques i sense propietat privada que l'ocasioni (Bertrand Russell va identificar aquest plantejament amb les dictadures comunistes). En aquesta societat, proposta en el seu llibre República es privilegiaria el benefici de tots per davant del desig individual, estant regit per criteris racionals, és a dir, en termes moderns, per criteris científics. El problema de la democràcia que parteix d'una divisió oligàrquica del poder econòmic és un problema vigent i actual en el món occidental. Plató no va fer més que analitzar per què inevitablement tard o d'hora aquest tipus de democràcia acabarà caient en una tirania, llevat que es canviïn essencialment les estructures econòmiques de la societat basada en l'augment de la riquesa individual i es canviï el rumb patètic al qual ens condueix la inèrcia política.
Un altre front ben actual de l'oposició platònica a la democràcia seria la crítica a la ineptitud política, l'excessiva manipulació i la sagnant corrupció que darrerament enterboleix la democràcia, el que ens duu a la inexorable qüestió: en mans de qui estam?
Fonts de les entrades de vocabulari: http://www.diccionari.cat
La democràcia, doncs, sense l'eliminació de la propietat privada o la distribució equitativa de la riquesa, cosa que va acompanyada amb una educació igual per a tots els ciutadans, tot i ser millor que les altres alternatives, és criticada per Plató, perquè condueix gairebé inevitablement a la tirania. No obstant això, Plató pensava que era possible instaurar una societat diferent, sense diferències econòmiques i sense propietat privada que l'ocasioni (Bertrand Russell va identificar aquest plantejament amb les dictadures comunistes). En aquesta societat, proposta en el seu llibre República es privilegiaria el benefici de tots per davant del desig individual, estant regit per criteris racionals, és a dir, en termes moderns, per criteris científics. El problema de la democràcia que parteix d'una divisió oligàrquica del poder econòmic és un problema vigent i actual en el món occidental. Plató no va fer més que analitzar per què inevitablement tard o d'hora aquest tipus de democràcia acabarà caient en una tirania, llevat que es canviïn essencialment les estructures econòmiques de la societat basada en l'augment de la riquesa individual i es canviï el rumb patètic al qual ens condueix la inèrcia política.
Un altre front ben actual de l'oposició platònica a la democràcia seria la crítica a la ineptitud política, l'excessiva manipulació i la sagnant corrupció que darrerament enterboleix la democràcia, el que ens duu a la inexorable qüestió: en mans de qui estam?
Fonts de les entrades de vocabulari: http://www.diccionari.cat
